2024-03-28T08:10:13Zhttp://diposit.ub.edu/dspace-oai/requestoai:diposit.ub.edu:2445/1236032024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Treballs de Fi de Grau de Filosofia - Grup B4
Miras Boronat, Núria Sara
Cordero Rodríguez, Abraham
Costa Lima, João
Echeverría de Orovio, Alejandro
Huete Rodríguez, Andrea
Méndez López, Daniel
Rodríguez Morillas, Adrián
Sancho Adamson, Eric
Tremoleda Ruiz, Tura
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] El volum que presentem és una recopilació dels treballs de l’alumnat de l’assignatura Treball de Fi de Grau del Grau de Filosofia. Amb aquest volum s’obre també el repositori de treballs de l’alumnat del nostre grau i, per tant, la presentació d’aquests textos s’acompanya d’una gran il·lusió per tots nosaltres.
L’elaboració d’aquests treballs ha comportat mesos de feina per part de l’alumnat. L’assignatura té principalment dos objectius: que cada estudiant pugui desenvolupar un treball del seu interès i que, en fer-ho, s’introdueixi a la pràctica professional. L’orientació en l’elecció del tema es fa principalment a través de les activitats de seguiment organitzades en sessions metodològiques presencials conjuntes i en tutories individuals. Pel que fa als temes presentats, aquests reflecteixen la diversitat de sensibilitats i formes d’entendre la filosofia del centre i, sobretot, de l’alumnat. El recull d’aquestes pàgines posa de manifest que les i els nostres estudiants s’acosten a temàtiques de totes les disciplines noves amb una mirada curiosa, fresca i entusiasta. I el resultat ha estat el fruit d’un esforç sostingut on totes i tots han madurat el tema i ho han fet seguint directrius adaptades a la recerca filosòfica acadèmica. Per aquest motiu, el tema ha estat treballat no només en solitari, sinó que s’ha exposat en diverses ocasions en conjunt i a final de curs en un congrés organitzat per l’alumnat i obert al públic general. De la resposta rebuda per part de companyes i companys, a més de la tutora, i de les propostes de millora en tot aquest procés, cada estudiant ha elaborat aquesta versió final del seu assaig.
La condició de la tutora per a publicar el text és que la segona versió tingués una nota mínima de notable i tots els treballs aquí presentats han assolit aquest llindar. D’aquesta manera, la seva feina podrà servir de referència a futurs grups d’alumnes del nostre centre. Però la nostra ambició és més gran i per això hem decidit publicar els textos en accés obert. Volem que aquesta recerca feta amb tanta cura i dedicació per aquests joves filòsofs i filòsofes estigui a l’abast de qualsevol persona que estigui interessada en la filosofia. Doncs el coneixement és un bé comú i de res serveix fer recerca si aquesta no és compartida i posada a disposició de tothom.
Només em resta donar les gràcies a totes i tots els estudiants del grup per la seva implicació i felicitar-los per la conclusió exitosa dels seus estudis. Us desitjo el millor pel vostre futur i sempre us recordaré amb afecte.
[Pròleg de l'editor - Abraham Cordero Rodríguez] El presente volumen compila tesis que, pudiendo ser muy diferentes entre sí, han compartido un desarrollo común en el que todos nos hemos visto involucrados. La intención desde un primer momento del proyecto puesto en marcha por la Dra. Núria Sara Miras Boronat era insuflar vida a la conclusión de un bonito viaje y, dejando apartada la herrumbrosa quimera del académico encerrado en sus propias ínfulas, parece que entre todos hemos podido conseguirlo.
El objeto de estas páginas iniciáticas no es otro que el de agradecer a quienes, con su trabajo, han hecho posible que esta obra llegue a buen puerto. Este volumen ha sido publicado gracias a la Universitat de Barcelona. Del mismo modo cabe señalar que no podría haberse publicado sin la encomiable e inestimable labor de la Dra. Núria Sara Miras Boronat, a quienes todos estamos más que agradecidos. Y, en los mismos términos, he de dirigirme ahora a mis compañeros, quienes, junto a mí, comienzan una nueva etapa en la que todos hemos de ayudar a mostrar la filosofía como uno de los pilares necesarios en los que ha de apoyarse el nacimiento de un mañana mejor. Gracias también a aquellos que, por una u otra razón, no han podido terminar uniéndose al proyecto de publicar en conjunto sus tesis, pero que estuvieron con nosotros durante todo el proceso, especialmente a Paula Martí Núñez y Ramón Sensano Bayerri, encargados de organizar el congreso que supuso la previa al arranque de esta obra.
En última instancia quiero agradecer al resto del profesorado y a la Universitat de Barcelona por haber sembrado en nosotros copiosas semillas que no han hecho más que comenzar a florecer en el transcurso de estos años y que, de cara al futuro, supondrán las herramientas con las que podremos desenvolvernos en una sociedad que nos necesita, que necesita la pluridisciplinariedad que nosotros, y he aquí la prueba fehaciente, podemos aportar desde la disciplina filosófica.
2018-07-13T11:43:19Z
2018-07-13T11:43:19Z
2018-07-13T11:43:19Z
2018-07
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/123603
mul
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Cordero Rodríguez, Abraham et al., 2018
Abraham Cordero Rodríguez
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1379642024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Reptes del present: Transformació, emancipació i reconciliació
Miras Boronat, Núria Sara
García Pozo, Ángel
Teodoro Alandalete, Francesc X.
Ases Carol, Janis
Vallespir Joan, Miquel F.
Gibernau Sánchez, Mar
Esteva Albiol, Cèlia
Hornerós Prunés, Marc
Solà Asiain, Raquel
Arévalo Bernabé, Ibán
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] Per segon any consecutiu, el grup B4 de l’assignatura Treball Fi de Grau de la Facultat de Filosofia presenta una publicació conjunta dels treballs de l’alumnat que ha superat amb èxit l’assignatura i clou així els seus estudis. Aquests textos són testimoni i síntesi d’una etapa molt important en la vida formativa d’aquestes persones que, amb aquesta publicació, enceten ja un nou capítol de la seva vida. L’assignatura Treball de Fi de Grau permet a cada estudiant aprofundir en un tema de la seva elecció reproduint a petita escala el procediment d’escriptura i presentació d’un treball acadèmic a un congrés especialitzat. Atesa aquesta llibertat en l’elecció de l’objecte d’estudi, ha estat certament una sorpresa descobrir els múltiples punts de connexió entre els assaigs. Per aquest motiu vam decidir Reptes del present: transformació, emancipació, reconciliació. M’agrada pensar que la coincidència en aquests eixos de crítica social i política va molt més enllà del fet circumstancial que aquestes siguin les preocupacions principals de la persona que han escollit com a tutora per tal que els acompanyi en aquest breu període de temps. I això és el que he pogut constatar de les múltiples formes de tracte amistós i còmplice que s’ha donat en el grup durant aquests quatre mesos i que s’han pogut apreciar sobretot en les sessions presencials i en l’activitat addicional de l’assignatura.La recepció de les propostes de companyes i companys ha denotat sempre un profund respecte i acollida benvolent. S’han descobert afinitats allà on no se sospitaven, s’han fet recomanacions des de la generositat i l’esperit constructiu. I el grup ha après a treballar junt. Des de l’inici, la Cèlia Esteva s’ha encarregat de fer una web amb una exhaustiva documentació de l’avenç de l’assignatura i un diari de sessions. La Cèlia ha après a utilitzar l’editor web expressament per aquesta assignatura i ens ha proporcionat el marc pel record. A la web del grup hi apareixen les fotografies de la Raquel Solá, del primer dia al darrer. Aquestes fotografies traspuen el bon clima en que hem conviscut. Això ha propiciat que es generessin sinergies molt positives que han acabat produint els seus fruits. N’ha resultat una obra de teatre preciosa i commovedora sobre l’amistat epicúria escrita a quatre mans per Ibán Arévalo i la seva companya de classe, la Roser Casals. També un col·loqui temàtic obert i molt interessant sobre el No Future en el cinema documental espanyol organitzat per la Mar Gibernau, el Marc Horneros i el Miquel Feliu Juan. La Raquel Solá ens va enredar a totes, a més, per tal de participar en el seu experiment artístic cooperatiu Cielo Amarillo sobre fotografia i relat que es va acabar exposant en la vernissage de cloenda del curs. L’exposició de l’obra va ser l’acte final del congrés que amb tanta cura i destresa van coordinar la Janis Asés i l’Ángel Pozo, qui a més van comptar amb l’ajut de dues persones externes al grup, la Marina Marzá i la Núria Pagès, pel disseny i la confecció del pòster i el díptic. I, finalment, el Francesc Teodoro, s’ocuparà d’editar aquesta publicació que l’alumnat publica en obert per tal de fer accessible el coneixement a tota persona curiosa sobre allò a que el present ens convoqui.Com a tutora, no em puc sentir més orgullosa de les persones d’aquest grup, perquè soc molt conscient de l’esforç que han fet, dels obstacles que han superat i de l’assoliment que representa per sí mateix aquest indagar sobre les possibilitats que ens queden per recórrer. Per mi sou més que un motiu d’orgull: ho sou d’esperança
[Pròleg de l'editor - Francesc Xavier Teodoro Alandalete] La tradició del pensament més antiga ha considerat trobar els inicis de la filosofia en l’admiració. Si bé és cert que l’experiència estètica arrelada en la meravella pot suposar l’inici del discerniment per causes, arribats aquest punt, m’agradaria assenyalar un altre origen possible que travessa la totalitat d’aquests assaigs. Així doncs, l’element matriu d’aquests, més que no pas l’admiració, és la preocupació. No es tracta sols de l’emoció nascuda de l’existència d’aquest món sinó també de la cura que el mateix necessita per la seua pervivència i millora.
Davant una sèrie de canvis tant metafísics com polítics que encara no han segut del tot païts, el malestar de tota una cultura demana unes respostes, que malgrat els esforços conceptuals desmesurats no acaben d’arribar. Dit altrament, entre desig i realitat no hi ha −i tal vegada no puga haver− coincidència absoluta, i és, precisament, d’aquest desfasament que neix una insatisfacció punyent. Tanmateix, tot just perquè necessitem viure, tal com afirma Mar Gibernau, ens hi va la vida en aquesta tasca. En aquesta empresa, doncs, i com a mena d’advertiment, Gilles Deleuze assenyala que després del capvespre dels grans ideals metafísics, siga la idea de Déu o l’ideal de revolució, no amaneix necessàriament el dia de l’alliberament. Amb Freud, no hauríem d’oblidar que l’excessiu alliberament de l’allò podria comportar el desbordament de les forces tanàtiques. Vet aquí el perill de tot poder, a saber, que a mesura que acreix la seua força n’és conscient de la seua feblesa, i és aquesta impotència allò que el fa perillós (Deleuze, 1980, p. 279).
Davant un context polític que semblava acollir experiències de vida més diverses i reconèixer en la diferència una vàlua de la nostra condició, els enforcalls han remarcat dues eixides. Per un costat, una atomització social que dissol la identitat de l’individu en l’estètica del consum (Bauman, 1998). Per l’altre, el renàixer de noves forces totalitàries que contra la molecularització de la societat demanen el retorn d’allò molar, o inclús, més enllà del totalitarisme, alenen la passió per l’abolició que rau en tot feixisme. Front la total fluïdesa i l’excessiva solidificació de les nostres existències, on totes dues, cadascuna amb el seu grau de gravetat, posen en risc la possibilitat d’una existència més plena i humana, ens hi cal el combat del pensament. ¿Quina és, però, aquesta actitud? En poques paraules, aquella que recorre la tradició filosòfica des dels Set Savis fins a Albert Camus: la mesura. La reflexió filosòfica advoca per un mode d’intervenció en la realitat humana que n’és sempre conscient dels límits i que tracta d’esclarir, amb la incertesa, modes de vida que procuren una existència més reeixida. Tot just per posar conceptes a l’experiència aprofundeix en el seu transcórrer lineal i la conserva. No obstant això, eixamplar el nostre horitzó de vida −siga mercès a nous règims estètics, novells recursos hermenèutics o el valor ètic de l’amistat− és una feina que la disciplina de Minerva no pot acomplir per si sola. Escau, aleshores, entrar allò en allò que Hannah Arendt anomenà en l’àmbit de l’acció. Acceptar l’embat, treballar sense saber quines seran les conseqüències exactes de les nostres decisions, i per aquesta mateixa raó, no desempallegar-se d’una de les grans lliçons que el feminisme ens ha donat: que el món dels afers humans necessita molta cura.
2019-07-23T11:37:36Z
2019-07-23T11:37:36Z
2019-07-23T11:37:36Z
2019
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/137964
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Teodoro Alandalete, 2019
Francesc X. Teodoro Alandalete
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1516372024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Pensament de l’origen al destí
Miras Boronat, Núria Sara
Mansilla Moro, Daniel
Bernet, Roger
Castillo Luján, Albert
Roselló Fernández, Mireia
Galisteo Sáez, Cristina
Ferré Fornós, Sara
Ruiz Giménez, Sergi
Quer Riera, Anna
Batallé Gol, Olga
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] Per tercer any consecutiu, un grup d’estudiants de l’assignatura Treball Fi de Grau acorda posar a disposició de la comunitat universitària – i de totes les persones interessades en la filosofia – el fruit del seu treball. Coincideix, a més que aquest treball marca el final dels seus estudis i dona pas a una nova etapa de les seves vides. La constel·lació biogràfica en què s’inscriu, doncs, l’escriptura d’aquest assaig, és prou particular perquè és alhora cloenda i transició. Processos marcats tant per la incertesa com per la il·lusió.
Els treballs d’enguany són molt heterogenis entre sí. Quan vam provar d’agrupar-los, se’ns va acudir que una bona denominació seria Pensaments de l’origen al destí. Així, els textos, cadascú a la seva manera personal, ens confronten amb la pregunta d’on venim i de cap on ens dirigim i què passa mentre anem provant de comprendre aquest món caòtic que ens envolta. Voldria destacar una nota comuna a tots els treballs: els temes s’han triat des de la convicció i des de la valentia. Ja perquè siguin temes polèmics i de molta actualitat, ja sigui perquè l’estudiant ha decidit mesurar-se amb els clàssics i ha provat de fer-ho des d’una perspectiva pròpia i refrescant. Per aquest motiu felicito tots els autors i autores. El coratge és, ara i sempre, el millor company de viatge.
[Introducció de l'editor - Sergi Ruiz Giménez] La història de la humanitat sembla ser un preguntar-se constant, un qüestionar-se constantment tot allò que en ha envoltat. Hi ha hagut episodis més convulsos que d'altres on trobar les respostes s'ha tornat torna més urgent, on el saber es fa necessari. Sembla que actualment vivim un d'aquests moments convulsos, on és necessita un coneixement interdisciplinari per tal de poder donar resposta i així poder construir un discurs filosòfic consistent. El següent volum de treballs de fi de grau, és un exemple d'aquesta interdisciplinarietat dintre de la filosofia. Al llarg dels nou treballs que es presenten, es pot observar la inquietud de les diferents autores i autors de voler donar resposta a allò que les interpel·la i interessa.
2020-03-02T11:45:55Z
2020-03-02T11:45:55Z
2020-03-02T11:45:55Z
2020
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/151637
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Ruiz Giménez, 2020
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1742502024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
ECOS. Pensar la contemporaneïtat i el present des de l'Ètica, Estètica i la Filosofia Política
Miras Boronat, Núria Sara
Fontanet, Paula
Güell, Pau
Herràndiz, Magí
Sardà, Eduvigis
García-Albea, Clàudia
Vernet, Júlia
Cervelló, Gemma
Serrano, Queralt Antú
Gatnau, Josep Maria
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] La publicació conjunta dels Treballs de Fi de Grau de l’alumnat de Filosofia arriba a la seva quarta edició. A mi m’agrada dir en broma que un any és novetat; el segon, repetició; el tercer, ja és tradició... I el quart, simplement, segueix una inèrcia que ja s’ha consolidat els anys anteriors, quan l’acció ha superat el llindar de probabilitats que la podrien desestabilitzar. Hauria escrit això un any acadèmic ordinari. Però se’m fa molt difícil eludir el fet que aquest any no ha tingut res de normal ni d’ordinari, res que ens recordi a com érem abans en aquell mon que coneixíem... Aquests mesos he pensat sovint en un fragment d’ El món d’ahir (1944) de Stefan Zweig que ara només puc evocar de memòria: no érem conscients, llavors, quan hi vivíem que el futur era fràgil, perquè vivíem immersos en el present, i no va ser llavors, fins anys després, quan tots els dics i murs ens van caure sobre el cap, que ens vam adonar que feia molt que el mon ja era en runes. Bé, potser la cita de Zweig no fa exactament així, però aquesta versió lliure vol acostar-se al sentiment que volen transmetre aquestes línies.
[Introducció de l'editor - Hypatia Pétriz] Els assajos que es presenten en aquest recull són d’índole diversa i parteixen de marcs teòrics força diferents; tanmateix, hi trobem preocupacions comunes. Tots els textos reflexionen sobre aspectes vinculats a les conseqüències del final de la Modernitat i d’altres propis de la Filosofia Contemporània. Pertanyen a tres disciplines diferents que a vegades s’entrecreuen: l’Ètica, l’Estètica i la Filosofia Política. Quan presentàvem versions primerenques dels treballs, ens sorpreníem en trobar ponts implícits entre plantejaments en aparença tan dispars. Hi havia persones llegint als mateixos autors, o bé pensant sobre problemàtiques que estaven interrelacionades. No s’ocupaven exactament dels mateixos temes, però esdevenia possible un diàleg. Durant les sessions prèvies al congrés, el diàleg va ser fructífer, malgrat les dificultats que suposen la docència i l’aprenentatge virtuals. Per aquest motiu, el títol del recull d’assajos inclou la paraula ‘ecos’, ja que és possible trobar ressonàncies d’un treball a l’altre. Escriure és una tasca prou solitària, però en aquests moments de diàleg i exposició vèiem com, en realitat, comptàvem amb l’escolta i el suport de companyes i companys i de la tutora.
2021-02-24T12:44:10Z
2021-02-24T12:44:10Z
2021-02-24T12:44:10Z
2020
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/2445/174250
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Pétriz , 2021
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1832632024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Reptes que ens interpel·len
Oms Sardans, Sergi
Castro Vásquez, Ronnye David
Feliu i Gil, Maria Huitzillin
Izquierdo Couceiro, Adex
Lonca Puig, Arnau
Masmitjà Rodríguez, Sílvia
Oliveras i Fonoll, Joan
Romans i Torrent, Ariadna
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum – Sergi Oms] Aquesta és la cinquena edició de la publicació conjunta dels Treballs de Fi de Grau de l’alumnat de quart curs del Grau de Filosofia. Això vol dir, doncs, que aquesta activitat comença a estar ja plenament consolidada i esdevé, així, una forma de mirar la història recent de la Facultat i dels seus estudis. Hi podem observar, ja, com la pandèmia va impactar en la nostra vida i, també, és clar, en la nostra vida acadèmica; hi trobem un relat del confinament, de l’aparició de les classes en línia, de les mascaretes i de les distàncies, i de les preocupacions, angoixes i dificultats per les quals l’alumnat i el professorat ha passat aquests últims anys.
Però, malgrat tot això, quelcom ha romàs: l’interès per a l’exploració d’espais nous, sovint inhòspits, que fan que la filosofia sigui una activitat tan fascinant. Des de l’activitat filosòfica, es poden explorar aquests espais de moltes maneres diferents, però les més habituals dins de l’acadèmia són l’activitat escrita i la parlada. La segona es va concretar en els congressos realitzats per l’alumnat de l’assignatura de Treball de Fi de Grau durant el curs 2021/2022. La primera queda plasmada en el volum que trobareu a continuació: un recull d’algunes d’aquestes exploracions en forma de ponència escrita.
[Pròleg de l’editor – Ronnye David Castro Vásquez] El recopilatorio aquí presentado recoge los trabajos de los estudiantes de Filosofía del grupo A1 de la asignatura Trabajo Final de Grado, del primer semestre del curso 2021-2022.
Su título, Reptes que ens interpel·len, invita a pensar en la necesidad de dar respuesta a una inquietud o al interés por el tema seleccionado en cada obra. Es más, el título de este recopilatorio también representa un esfuerzo convertido en reto, tanto a nivel intelectual, por mostrar el desarrollo tras varios años de estudios, como a nivel personal, por presentar la visión propia de cada autor.
Pero no solo allí acaba el planteamiento del reto, puesto que también se puede leer en clave de un reto de vida: el de finalizar un grado universitario, ya sea en este o en el próximo semestre. En otras palabras, representa un hito en la vida de cada autor, ya no solo por haber acabado una etapa, sino también por encontrarse en un nuevo umbral, o sea, en un nuevo momento de decisión, a nivel académico, a nivel profesional, a nivel personal. Así pues, se abre una nueva decisión que parcialmente está determinada, por una parte, por las condiciones de la propia vida y, por otra parte, por el objetivo que se tenga en los próximos años.
Por otra parte, las obras aquí presentadas son de diversa índole: desde temas de Filosofía de la Ciencia hasta Filosofía Política, pasando por temas actuales, como los feminismos o la inteligencia artificial.
2022-02-17T15:38:14Z
2022-02-17T15:38:14Z
2022-02-17T15:38:14Z
2022
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/183263
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Castro Vásquez, 2022
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1877082024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Nietzsche y el evangelio. Una exégesis del concepto de compasión
Crespín Perales, Montserrat
Sánchez Romero, Paula
Compassió
Treballs de fi de grau
Compassion
Bachelor's theses
Nietzsche, Friedrich Wilhelm, 1844-1900
El propósito de esta investigación es realizar una exégesis del concepto de compasión a partir de la comparación entre la noción cristiana de la compasión y la noción que Nietzsche posee de ella. A partir de dicha comparación se pretende dar respuesta a dos cuestiones, a saber: ¿cuál es la concepción crítica de Nietzsche con respecto a la compasión?, y ¿cuál es la finalidad que Nietzsche persigue al presentar su obra Así habló Zaratustra como un quinto evangelio? Para poder resolver estas cuestiones, el trabajo constará de un análisis detallado de la noción de compasión tanto en el cristianismo como en la obra de Nietzsche y de una posterior comparación que permita dilucidar en qué aspectos difieren ambas concepciones y cuáles son los motivos de dicha diferencia. Se concluirá señalando que la concepción que Nietzsche guarda sobre la compasión se encuentra en las antípodas de la concepción cristiana. De ahí que toda su tarea esté centrada en devaluar la noción de compasión propuesta por el cristianismo. En la obra Así habló Zaratustra, Nietzsche intentará destruir el concepto de compasión a martillazos.
2022-07-14T13:45:54Z
2022-07-14T13:45:54Z
2022-07-14T13:45:54Z
2021
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/2445/187708
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Sánchez Romero, 2021
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1907132024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Consideracions sobre la tradició científica i astronòmica alexandrina des d’una historiografia cultural de la ciència
Rius Gatell, Rosa
Mazoteras Miras, Max
Història de la ciència
Astronomia
Treballs de fi de grau
Història de la ciència
Astronomia
Bachelor's theses
Segle III aC-segle II dC
En aquest treball explorem, des d’una historiografia cultural de la ciència, les condicions de possibilitat
del desenvolupament, entre el III aC i el II dC, de la ciència alexandrina en general i de
l’astronomia matemàtica en particular, tot posant l’accent en la naturalesa dels moviments migratoris
d’aquest període i en les influències peripatètiques i astrològiques sobre aquest procés.
2022-11-11T15:18:19Z
2022-11-11T15:18:19Z
2022-11-11T15:18:19Z
2022
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/190713
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Mazoteras Miras, 2021
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/1935732024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
L’educació moral a través de l’esport. Una activitat apta per a l’adquisició de virtuts morals
Mauri, Margarita
Reüll Domènech, Èric
Esports
Virtut
Treballs de fi de grau
Sports
Virtue
Bachelor's theses
L’objectiu d’aquest treball és demostrar, de manera argumentada, que l’esport és una activitat apta per a l’adquisició de virtuts morals. En la primera part del treball es proposa definir l’esport a partir del concepte de pràctica, tal com Alasdair MacIntyre defineix aquest concepte a l’obra Tras la virtud. S’argumenta, a continuació, que en l’esport es mostren i s’exerceixen virtuts morals (com la humilitat, la fortalesa, la temprança, etc.), sense les quals no es poden assolir els béns interns de l’esport. En la segona part del treball es justifica la necessitat que l’entrenador sigui també educador moral. L’entrenador ha d’instruir, guiar i exhortar els esportistes amb l’objectiu que participin en l’esport per assolir els béns interns i, així, adquirir virtuts morals. Per aquesta raó, l’entrenador ha de posseir un caràcter moral virtuós.
2023-02-14T17:52:04Z
2023-02-14T17:52:04Z
2023-02-14T17:52:04Z
2022
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/193573
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Reüll Domènech, 2022
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2008902024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
La idea de Raimon Panikkar sobre la plenitud de la vida a través de la literatura: Don Juan, Fausto y Siddhartha
Mauri, Margarita
Pitarch Ruiz, Xavi
Vida
Misticisme
Treballs de fi de grau
Espiritualitat
Life
Mysticism
Bachelor's theses
Panikkar, Raimon, 1918-2010
El presente trabajo busca defender la propuesta de Raimon
Panikkar sobre la experiencia plena de la vida mediante una
exploración a través de la literatura. Según tal concepción, la vida
humana se encuentra truncada mientras no se integren las tres
dimensiones de la experiencia: la sensible, la intelectual y la
espiritual. Tal tesis se ilustrará, en primer lugar, observando las
consecuencias que provoca la exageración de alguna de estas tres
dimensiones, utilizando a la literatura como escenario de la vida.
Para ello, se hará un recorrido literario que arranca en el Don Juan
de Zorrilla, pasa por el Fausto de Goethe, y finaliza en el
Siddhartha de Hesse, siendo leído cada uno de ellos como el
símbolo de cada una de estas tres dimensiones. Finalmente se
argumentará que, en el Siddhartha adulto, recogiendo lo
aprendido de Don Juan y Fausto, se puede encontrar una buena
ejemplificación de la idea de Panikkar sobre la experiencia plena
de la vida.
2023-07-19T12:45:15Z
2023-07-19T12:45:15Z
2023-07-19T12:45:15Z
2023
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/200890
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Pitarch Ruiz, 2023
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2009282024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
El objeto de la metafísica
Mauri, Margarita
Díaz Arasanz, Carlos
Geogafia humana
Metafísica
Treballs de fi de grau
Human geography
Metaphysics
Bachelor's theses
Avicenna, 980-1037
[spa] En este trabajo se investiga el objeto de la metafísica. A tal efecto, se estudia el argumento
que desarrolla Avicena en la Metafísica de la Curación. La distinción entre el objeto y el
objetivo de una ciencia permite entender por qué Dios no es el objeto de la metafísica. Se
arguye que el objeto de la metafísica es el existente en cuanto existente y que el objetivo
es Dios, como causa explicativa última del objeto de la ciencia. Así, se muestra, desde
Avicena, que la metafísica clásica no reduce la ontología a la teología.
[eng] In this paper it is investigated the object of metaphysics. To that end, it is studied the
reasoning of Avicenna in the Metaphysics of the Healing. The distinction between the
object and the goal of a science allows to understand why God is not the object of
metaphysics. It is argued that the object of metaphysics is the existent inasmuch as it is
an existent and the goal is God, as ultimate explanatory cause of the object of the science.
Thus, it is shown, from Avicenna, that classical metaphysics does not reduce ontology to
theology.
2023-07-19T12:28:32Z
2023-07-19T12:28:32Z
2023-07-19T12:28:32Z
2023
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/200928
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Díaz Arasanz, 2023
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2010182024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Metabolitzar el silenci: escrits per pensar la resistència política
Miras Boronat, Núria Sara
Gálvez Rastrojo, Jan
Fortes Espada, Coral
Carné Alsina, Nina
Crespo Palomar, Anna
Filosofia
Recerca
Treballs de fi de grau
Philosophy
Research
Bachelor's theses
[Presentació del volum - Núria Sara Miras Boronat] És un recurs bastant freqüent de la teoria i la filosofia política la utilització de metàfores
mecàniques o orgàniques per representar el funcionament i la dinàmica de les societats.
A l’antiguitat aquest símil servia per explicar els cicles entre règims: com si fossin
organismes vius, les formes polítiques arribaven al seu moment de plenitud, però un cop
un element estrany s’introduïa i n’alterava l’equilibri, les formes es corresponien i morien
o es transformaven en una altra cosa. Als pensadors i pensadores se’ns dona molt millor
copsar les essències immutables, mentre que el canvi sigui potser el que realment se’ns
escapa i al cap i a la fi sigui molt més interessant d’observar...
D’alguna manera aquest raonament el podem traslladar als nostres dies presents en què
tot està en transició cap a una altra cosa i sembla que no podem fer res més que mirarnos-
ho amb desconcert. El que és segur és que els Treballs de Fi de Grau d’enguany s’han
escrit en un context de transició i incertesa i que pensar el moment d’impasse serà el repte
de les noves graduades i graduats de Filosofia en els propers anys.
Ens trobem davant d’un canvi de signe i aquests treballs també en són testimoni.
Segurament no sigui casualitat que els treballs amb millor qualificació d’aquest curs
acadèmic els hagin escrit majoritàriament dones (amb una honorable excepció). També
és molt significatiu que els temes que han triat ens parlin d’una nova orientació en la
mirada envers la tradició o de la incorporació de nous objectes d’estudi, tots ells
relacionats amb els valors, el feminisme o la perspectiva de gènere. El futur de la filosofia
truca a la porta.
[Introducció de l'editora - Coral Fortes Espada] Existeix una pràctica anomenada Urbex que consisteix en l’exploració d’espais
urbanístics en desús. Si un passeja per aquestes runes pot trobar els vestigis d’un passat
incert: objectes d’altres èpoques, una frondosa vegetació d’edat més o menys calculable
en funció de les resistències que les arrels aconsegueixen oposar a les estructures de
formigó, i, fins i tot, pot arribar a reconèixer la funció que allotjaven les seves parets
que, tot i que ja obsoleta, revela de nou certa potència en les restes que hi romanen. La
llista d’edificacions que un pot arribar a explorar és extensa però pot anar des de presons
a escoles, parcs d’atraccions, psiquiàtrics i hospitals i, fins i tot, palauets barrocs. Tot i
que durant l’exploració un pugui apreciar certa familiaritat en els elements que hi
apareixen, es viu certa estranyesa; especialment, perquè s’escolta un silenci del que
sembla que estigui, en qualsevol moment, a punt d’emergir un fantasma o el llindar a un
altre món.
Si hi ha quelcom que recorre el conjunt d’aquest recull és, precisament, l’aparició d’un
silenci estrany, o, més aviat, un silenciament. Metabolitzar el silenci esdevé doncs una
tasca d’atenció a aquesta estranyesa, en la que, amb l’afinació adequada dels sentits, un
pot arribar a escoltar freqüències, sons i veus que no havia abans escoltat. Metabolitzar
el silenci esdevé doncs una tasca de resistència: reinterpretar la seva forma aparent com
aquell que passeja per unes runes.
2023-07-20T13:32:06Z
2023-07-20T13:32:06Z
2023-07-20T13:32:06Z
2023
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/201018
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Fortes Espada, 2023
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2017892024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
La prudencia en Aristóteles: ¿garantiza la rectitud únicamente de los medios o también del fin de la acción?
Mauri, Margarita
Escudero Aksaeva, Víctor José
Prudència
Treballs de fi de grau
Prudence
Bachelor's theses
Aristòtil, 384 aC-322 Ac
En este trabajo de fin de grado se considera el problema de si la prudencia en la ética de
Aristóteles garantiza la rectitud únicamente de los medios o también del fin de las
acciones. Para resolver esta cuestión se parte del significado de las nociones de medios,
fin y de la fundamentación que tiene la prudencia en la ψυχή. También se analiza la
relación entre la prudencia y la virtud moral, llegando a la conclusión de que ambas
garantizan la rectitud del fin, pues ambas operan conjuntamente. Tras esto, se analiza la
interpretación dada por Pierre Aubenque y D. J. Allan a la prudencia. Esto ha permitido
resaltar la importancia que tiene en la prudencia el conocimiento de los medios, para
garantizar la eficiencia de la acción, y de los fines, para aplicar una regla general a los
casos concretos. También se han criticado las interpretaciones de ambos autores, porque
se focalizan únicamente en los medios o en los fines al considerar lo que es propio a la
prudencia.
2023-09-08T14:35:23Z
2023-09-08T14:35:23Z
2023-09-08T14:35:23Z
2023
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/201789
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Escudero Aksaeva, 2023
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2059212024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
El Judici de l’Esperança: Un recorregut a través de la tercera pregunta kantiana
Carrasco, Nemrod
Bernadich de Bolós, Alba
Teleologia
Treballs de fi de grau
Teleology
Bachelor's theses
Kant, Immanuel, 1724-1804
Aquest treball ressegueix l’esperança dipositada per Kant en la teleologia, en la història i en l’home. Essent així, el camí emprès parteix de la naturalesa per tal d’avançar vers els fruits de la llibertat i desembocar en la interioritat de tota bona voluntat. En cadascun d’aquests tres àmbits ressona amb força la imperiosa necessitat de dotar de sentit l’obediència de la llei moral, una obediència que tot i haver de ser incondicional no pot renunciar a ser també esperançada. Lluny de trair el compliment inexorable del deure, la pregunta per l’esperança n’és un ingredient essencial que denota la nostra finitud. Les obres de Kant clamen que aquesta darrera pregunta no pot quedar sense resposta, i al mateix temps suggereixen que encara té una multitud de respostes a oferir.
2024-01-18T18:21:06Z
2024-01-18T18:21:06Z
2024-01-18T18:21:06Z
2023
info:eu-repo/semantics/masterThesis
http://hdl.handle.net/2445/205921
cat
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Bernadich de Bolós, 2024
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2078142024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
Los videojuegos como servicio y las cajas de botín: Un análisis de las prácticas ideológicas del capitalismo
Crespín Perales, Montserrat
Lluch Martínez, Roberto
Videojocs
Capitalisme
Treballs de fi de grau
Joc compulsiu
Video games
Capitalism
Bachelor's theses
Compulsive gambling
Este artículo propone un análisis político y socioeconómico de los videojuegos como servicio (games as a service). La crítica se centrará en las cajas de botín (loot boxes), una de las «microtransacciones» presentes en este tipo de videojuegos. Este caso servirá para centrar la crítica y poder situar mejor el problema dentro de su contexto. El análisis explorará tres tesis: que los efectos de las cajas de botín son perjudiciales para los jugadores, que la ideología imperante en el neocapitalismo fomenta un consumo ludópata y que la concienciación es la mejor vía para luchar contra esta ideología.
2024-02-20T16:55:10Z
2024-02-20T16:55:10Z
2024-02-20T16:55:10Z
2024
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/207814
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Lluch Martínez, 2024
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia
oai:diposit.ub.edu:2445/2079322024-03-12T17:02:13Zcom_2445_1201col_2445_123602
La recepción del estoicismo en el colectivo de ultraderecha «Red Pill»
Gómez Villar, Antonio
Casado Etxeberria, Jonas
Extrema dreta
Estoïcisme
Treballs de fi de grau
Right-wing extremists
Stoicism
Bachelor's theses
Este trabajo examina el interés por el estoicismo del movimiento de ultraderecha «Red
Pill», desarrollado en internet en la década de 2010, y critica su lectura de la filosofía
estoica. El trabajo se divide en tres partes. En la primera se describe la Red Pill y su
fascinación por el estoicismo. En la segunda, se consideran cuatro razones explicativas
para este interés: la atracción que suscita la cultura clásica en la Red Pill, la celebración
de los valores masculinos atractivos para ella, la construcción de la idea de que los
hombres son más racionales que las mujeres y el recurso a ciertas prácticas
transformadoras. En la última parte se formulan cuatro críticas a la recepción que la Red
Pill hace del estoicismo: 1) contradice el cosmopolitismo estoico, 2) da demasiada
importancia a lo corpóreo, 3) omite los pasajes en los que los estoicos hablan de la
racionalidad de las mujeres, 4) solo tiene en cuenta la ética. En conclusión, la lectura de
la tradición estoica que hace Red Pill es parcial, sesgada e instrumental.
2024-02-22T18:00:51Z
2024-02-22T18:00:51Z
2024-02-22T18:00:51Z
2024
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis
http://hdl.handle.net/2445/207932
spa
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc by-nc-nd (c) Casado Etxeberria, 2024
Treballs Finals de Grau (TFG) - Filosofia