2024-03-29T16:01:53Zhttp://diposit.ub.edu/dspace-oai/requestoai:diposit.ub.edu:2445/165032024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Evaluar el trabajo con foros electrónicos: propuesta de un sistema
Romañá, Teresa, 1954-
Educació superior
Avaluació dels estudiants
Internet en l'ensenyament
Campus virtuals
Higher education
Rating of students
Internet in education
Virtual campuses
[spa] El presente texto resume la estrategia y resultados del trabajo con foros electrónicos entre octubre y diciembre del 2006 en dos grupos de una asignatura de la licenciatura de Pedagogía de la Universidad de Barcelona. En continuidad con proyectos anteriores, se partió de un objetivo inicial: facilitar un sistema de evaluación transparente y compartida con los estudiantes al usar el foro electrónico de la asignatura como instrumento de aprendizaje colaborativo.
[eng] This text summarises the strategy and results of work carried out through e-Forums between October and December 2006 in two groups studying a subject included in the Pedagogy degree at the University of Barcelona. In continuity with previous projects, the initial objective was to facilitate a transparent assessment system shared with the students when using the study course e-Forum as a collaborative learning tool.
2011-02-21T14:49:44Z
2011-02-21T14:49:44Z
2011-02-21T14:49:44Z
2007-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-580X
http://hdl.handle.net/2445/16503
1698-580X
spa
Reproducció del document publicat a: http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/v4n2-romana
RUSC. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 2007, vol. 4 núm. 2
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Romañá, 2007
Universitat Oberta de Catalunya
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/168072024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Conflictes ètics en la gestió de la informació: una mirada des de la deontologia professional
Buxarrais Estrada, Maria Rosa
Gestió de la informació
Ètica professional
Bibliotecaris
Information resources management
Professional ethics
Librarians
[eng] The text begins with a reflection on the scope and content of the concepts "ethics" and "deontology" and continues by addressing the steps and considerations that the professional community must take into account when analysing ethical and moral aspects of their work. Finally, some specific elements are set forth regarding ethics in information management, specifically ethical conflicts that need to be managed in the area of library and information sciences.
[cat] S'inicia el text amb una reflexió sobre l'abast i el contingut dels conceptes "ètica" i "deontologia", i a continuació es plantegen els passos i les consideracions que han de tenir en compte els col·lectius professionals que vulguin analitzar els aspectes ètics i morals de la seva tasca. Finalment, es posen sobre la taula alguns dels elements específics de l'ètica en la gestió de la informació i, en concret, els conflictes ètics que s'han de gestionar en l'àmbit de la biblioteconomia i la documentació.
2011-03-08T08:56:04Z
2011-03-08T08:56:04Z
2011-03-08T08:56:04Z
2004
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1575-5886
http://hdl.handle.net/2445/16807
522705
1575-5886
cat
Reproducció del document publicat a http://www.ub.edu/bid/13buxarr.htm
BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, 2004, desembre, núm. 13
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd, (c) Buxarrais, 2004
Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/182142024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Aproximación centrada en el estudiante como productor de contenidos digitales en cursos híbridos
Rodríguez Illera, José Luis
Escofet Roig, Anna
Aprenentatge basat en problemes
Aprenentatge mixt
Aprenentatge per experiència
Educació superior
Problem-based learning
Blended learning
Experiential learning
Higher education
El artículo presenta el diseño pedagógico de un proceso de enseñanza-aprendizaje universitario que pretende
2011-05-25T11:03:33Z
2011-05-25T11:03:33Z
2011-05-25T11:03:33Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-580X
http://hdl.handle.net/2445/18214
545043
1698-580X
spa
Reproducció del document publicat a: http://rusc.uoc.edu/ojs/index.php/rusc/article/view/v3n2-rodriguez-escofet
RUSC. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento, 2006, vol. 3, núm. 2
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd, (c) Rodríguez Illera et al., 2006
Universitat Oberta de Catalunya
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/213622024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Equidad y eficiencia en la Estrategia de Lisboa: un reto estructural en los sistemas de educación básica en Europa
Prats Gil, Enric
Educació
Qualitat de l'ensenyament
Estat del benestar
Education
Educational quality
Welfare state
La estrategia de Lisboa de 2000 planteaba la necesidad de alcanzar, en una década, objetivos educativos de equidad y eficacia en los respectivos sistemas nacionales, medidos en términos de resultados académicos y profesionales. Más allá de la coyuntura de crecimiento económico en el que se plantearon aquellos objetivos, en los últimos años hemos asistido a procesos de convergencia, también en el ámbito universitario, que paradójicamente no han afectado a la estructura propia de los sistemas de educación básica, que salvo en los países nórdicos continúan reflejando cierta estratificación social. Precisamente, el modelo integrado de educación básica, ampliamente instalado en esos países, parece situarse como alternativa pedagógica para equilibrar objetivos de inclusión social y éxito académico. En este artículo se desarrollan estas dos ideas y se aboga por una política comunitaria más incisiva en este terreno.
2012-01-09T07:41:07Z
2012-01-09T07:41:07Z
2012-01-09T07:41:07Z
2010
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1137-8654
http://hdl.handle.net/2445/21362
1137-8654
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.uned.es/reec/pdfs/16-2010/07_prats.pdf
Revista Española de Educación Comparada, 210, núm. 16, p. 131-158
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) UNED, 2010
Sociedad Española de Educación Comparada
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/219802024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Practicum en re-construcción: Tejiendo colectivamente un modelo de prácticas desde la innovación
Novella Cámara, Ana M. (Ana María)
Pràcticums
Educació social
Educació superior
Practicums
Social education
Higher education
Tutor universitat
Los proyectos forman la identidad de las personas, y las personas construyen la identidad de los proyectos. El objetivo de este artículo, es describir la trayectoria del practicum dentro de los estudios de educación social de la Universidad de Barcelona a partir de identificar los elementos que han impulsado su construcción y reconstrucción. La historia de este practicum se caracteriza por las diferentes decisiones que se han tomado, y los permanentes cuestionamientos de éstas, en los casi veinte años de funcionamiento. Pero, no sólo las decisiones tomadas han supuesto un avance o evolución sino también la forma en que éstas se han tomado. Esta evolución va de la mano de tres planes de estudios que han supuesto la oportunidad de revisar y reflexionar qué era el practicum y qué debería llegar a ser. El presente, pasado y futuro del practicum ha sido un proceso de reconstrucción desde la reflexión y evaluación de los agentes implicados. No ha sido una trayectoria en solitario, sino que ha supuesto un proceso colectivo que ha configurado los diferentes espacios formativos y la función docente de los agentes implicados. El camino que hemos andado, y trazado, nos ha permitido evolucionar en los planteamientos, aprender de la experiencia compartida y construir nuestra identidad. Esta evolución permite configurar las prácticas dentro del Grado de Educación Social a partir del modelo de partenariado de reciprocidad, modelo que se ha de consolidar y sistematizar para seguir innovando colectivamente.
2012-02-10T11:29:31Z
2012-02-10T11:29:31Z
2012-02-10T11:29:31Z
2011-11-14
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1887-4592
http://hdl.handle.net/2445/21980
605429
1887-4592
spa
Reproducció del document publicat a: http://redaberta.usc.es/redu/index.php/REDU/article/view/228
REDU. Revista de Docencia Universitaria 2011, vol.9, núm. 3, p. 259 - 280
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd, (c) Novella Cámara et al., 2011
Red Estatal de Docencia Universitaria
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/219822024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Portafolios electrónicos y educación superior en España: Situación y tendencias
Barberà, Elena
Gewerc Barujel, Adriana
Rodríguez Illera, José Luis
Portafolis electrònics en educació
Educació superior
Espanya
Electronic portfolios in education
Higher education
Spain
En el marco de la consolidación de la RED de portafolios electrónicos (e-portafolios) en el estado español, el presente artículo expone, los marcos conceptuales que guían las diferentes propuestas en el diseño y la implementación de e-portafolios en la educación superior. En este texto se realiza una cierta revisión sobre estas perspectivas teóricas. También se aborda genéricamente las tipologías de e-portafolios que se relacionan con el conocimiento práctico dirigido por un enfoque de desarrollo competencial y se finaliza el artículo apuntando líneas de desarrollo y aplicación futuras que emergen de nuevas demandas y necesidades en el campo educativo y social.
2012-02-10T11:46:24Z
2012-02-10T11:46:24Z
2012-02-10T11:46:24Z
2009
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1887-4592
http://hdl.handle.net/2445/21982
567116
1887-4592
spa
Reproducció del document publicat a: http://redaberta.usc.es/redu/index.php/REDU/article/view/73
REDU. Revista de Docencia Universitaria 2009, vol. 7, núm. 1
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd, (c) Barberà et al., 2009
Red Estatal de Docencia Universitaria
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223092024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Cinema i educació (social). Tres mirades pedagògiques d'una mateixa pel·lícula. El cas de «Sleepers»
Solé Blanch, Jordi
Gómez i Serra, Miquel
Gimeno Soria, Xavier
Cinematografia en l'ensenyament
Educació social
Motion pictures in education
Social education
La verificació que la vida acadèmica està patint una revolució formal i de contingut obliga a recrear el discurs pedagògic introduint-hi elements molt heterogenis. Ressaltar els valors culturals dels diferents mitjans de comunicació ens permet destacar les potencialitats i l¿ús del cinema com a instrument docent facilitador dels aprenentatges dels alumnes. Fa molts anys que cadascú de nosaltres hem incorporat el cinema en el nostre treball docent. D¿acord amb els continguts que desenvolupem en les nostres assignatures, l¿utilitzem com a font analítica i documental per a la intervenció pedagògica i social. Els relats filmogràfics ens permeten introduir pràctiques formatives i professionalitzadores a partir de l¿anàlisi de casos, una eina de treball molt utilitzada en l¿àmbit socioeducatiu. Amb aquest article, presentem, doncs, tres visions diferents desenvolupades en el marc de tres assignatures dels ensenyaments de Pedagogia i Educació Social, i ho fem a partir d¿una mateixa pel·lícula, Sleepers, de Barry Levinson (1996), tot demostrant el caràcter transversal de la nostra proposta.
2012-03-01T12:16:00Z
2012-03-01T12:16:00Z
2012-03-01T12:16:00Z
2008
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22309
567275
0211-819X
cat
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.143
Educar, 2008, núm. 41, p. 93-114
https://doi.org/10.5565/rev/educar.143
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Solé Blanch et al., 2008
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223102024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educar en valors és educar sentiments morals
Tey, Amèlia
Martínez Martín, Miquel
Educació en valors
Values education
En aquest article presentem una proposta del que significa educar en valors partint d'una concepció activa del subjecte en desenvolupament. Per aquesta raó, considerem que educar en valors consisteix a crear condicions per aprendre èticament. L'aprenentatge ètic és un procés que ateny tant els àmbits d'educació formal com els no formals i informals, ja que la seva naturalesa no descansa exclusivament en un coneixement reglat sinó que es fonamenta en les relacions establertes en els diferents contextos a partir dels quals anem construint, elaborant i reelaborant els nostres esquemes cognitius i també afectius. S'aposta pel cultiu de l'autonomia personal, de la voluntat, del respecte a la diferència, per l'acceptació de la contrarietat i la disponibilitat cap al diàleg com a valor i com a mitjà per afrontar les relacions amb els altres. L'abordatge de tot això ens obliga a considerar, en els plantejaments i en les accions pedagògiques, els raonaments i els sentiments, i més concretament els sentiments morals, amb la mateixa intensitat si volem aconseguir fer real la màxima d'educar en la integralitat i si volem donar una resposta des de la globalitat.
2012-03-01T12:19:02Z
2012-03-01T12:19:02Z
2012-03-01T12:19:02Z
2003
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22310
567160
0211-819X
cat
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.302
Educar, 2003, núm. 31, p. 11-32
https://doi.org/10.5565/rev/educar.302
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Tey Teijón et al., 2003
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223172024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181com_2445_20711col_2445_16626col_2445_20712
Antecedentes de las comunidades de aprendizaje
Racionero, Sandra
Serradell Pumareda, Olga
Estratègies d'aprenentatge
Experiències educatives
Learning strategies
Educational experiences
En aquest article es presenten algunes de les principals experiències que han inspirat el desenvolupament de les comunitats d'aprenentatge a Catalunya. Concretament, es descriuen l'Escola de Persones Adultes de la Verneda-Sant Martí, de Barcelona, les escoles que al País Basc van iniciar experiències en educació infantil i primària, i les experiències pioneres de Slavin, Levin i Cormer als Estats Units.
2012-03-01T12:38:06Z
2012-03-01T12:38:06Z
2012-03-01T12:38:06Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22317
517425
0211-819X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.211
Educar, 2005, núm. 35, p. 29-39
https://doi.org/10.5565/rev/educar.211
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Racionero et al., 2005
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Sociologia)
oai:diposit.ub.edu:2445/223242024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Animación sociocultural, educación y educación no formal
Trilla, Jaume
Animació sociocultural
Educació no-formal
Socio-cultural animation
Non-formal education
El objeto central de este artículo es presentar y debatir algunos aspectos conceptuales de la relación entre la animación sociocultural y la educación. Para ello, en primer lugar se polemiza con algunos posicionamientos reticentes o tibios en cuanto a la vinculación pedagógica de la animación sociocultural. Después, el discurso se torna positivo para presentar algunos aspectos relevantes de la relación entre ambos conceptos. Finalmente, se analiza el lugar que le correspondería a la ASC en un universo educativo sectorializado en ámbitos formales, no formales e informales. Antes que nada, sin embargo, a modo de paréntesis introductorio, se esboza una relación de los distintos niveles de elaboración teórica de la ASC, para situar el que correspondería al tema de este trabajo y explicitar asi algunas de sus limitaciones.
2012-03-01T13:03:28Z
2012-03-01T13:03:28Z
2012-03-01T13:03:28Z
1988
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22324
110636
0211-819X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.381
Educar, 1998, núm. 13, p. 17-41
https://doi.org/10.5565/rev/educar.381
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Trilla i Bernet, 1988
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223282024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Elementos para una pedagogía de la conciencia
Martínez Martín, Miquel
Puig Rovira, Josep M.
Educació moral
Moral education
Este artículo parte de la necesidad cada vez más evidente de que los pedagogos emprendan una reflexión sobre el papel de la conciencia en la educación del hombre. Para ello se revisan, en primer lugar, algunas de las críticas clásicas a la conciencia y a lo mental y se ve que es imposible concluir resultados absolutamente ciertos. En consecuencia, se parte de un programa de trabajo que le supone a la conciencia existencia autónoma, propositividad y fuerza causal. Posteriormente se analizan los mecanismos mentales, distinguiéndose los procesos de representación, modificación y construcción del yo autoconsciente. Se concluye proponiendo la autorregulación consciente y el dominio del yo como una de las posibles vías de la pedagogía de la conciencia.
2012-03-01T13:14:33Z
2012-03-01T13:14:33Z
2012-03-01T13:14:33Z
1987
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22328
83007
0211-819X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.449
Educar, 1987, núm. 11, p. 35-49
https://doi.org/10.5565/rev/educar.449
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Puig Rovira, 1987
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223322024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L'educació a Catalunya
Sarramona, Jaume
Fermoso, Paciano
Jordán, Josep Antoni
Martínez Martín, Miquel
Puig Rovira, Josep M.
Sanvisens i Marfull, Alexandre, 1918-1995
Trilla, Jaume
Educació
Catalunya
Education
Catalonia
Cercar antecedents historics de la situació política actual a Catalunya equival a aprofundir en els orígens de la nostra constitució com a poble. I en aquest sentit cal destacar que 1989 ha estat considerat -si bé amb certes polemiques- l'any de I'acompliment del primer milalenari. Deixarem ara de banda altres consideracions i les pinzellades historiques que segueixen es limitaran a l'ambit educatiu. Com és ben sabut, el Decret de Nova Planta, que va dictar Felip V el 1714, després de la presa de Barcelona, va abolir totes les institucions catalanes d'autogovern i va iniciar un llarg període de repressió lingüística i cultural que, tanmateix, no va ser obstacle perque en ple segle XVIII sorgissin obres pedagogiques com Instruccions per a l'ensenyanga de minyons de Baldiri Reixac.
2012-03-01T13:26:03Z
2012-03-01T13:26:03Z
2012-03-01T13:26:03Z
1990
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22332
24567
0211-819X
cat
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.510
Educar, 1990, núm. 16, p. 27-70
https://doi.org/10.5565/rev/educar.510
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Sarramona, 1990
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223332024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El fundamento de la metodología comparativa en educación
Raventós Santamaría, Francesc
Educació comparada
Comparative education
Lo que se pretende en este estudio es establecer el fundamento de la metodología comparativa en educación. Se logra presentando un conjunto de doce características que constituyen un amplio sistema de relaciones e interrelaciones que definen la metodología comparativa. La idea dominante es que para establecer una comparación entre dos hechos o fenómenos es preciso que tengan algo en común, y deben ser vistos así por la aplicación de . un criterio comparativo que permita ordenar y relacionar las diferentes variables objeto de estudio. La comparación tiene por objeto descubrir las semejanzas, las diferencias y las diversas relaciones que pueden establecerse. Comparar es pensar relacionando. Se insiste en la importancia de las coordenadas espacio y tiempo en la comparación, pues ésta supone una afinidad o proximidad geográfica e histórica. La comparación suele tender hacia una unificación o generalización. Se parte de un estado de desigualdad o diferencia entre dos o más realidades, pero se acaba por descubrir entre ellas algún principio de unidad, alguna ley común. Incluso en la práctica, la Pedagogía Comparada expresa a menudo su deseo de servir al ideal de unidad entre los diferentes pueblos, a través de una unidad establecida en sus sistemas educacionales. Con los pronósticos educacionales que intenta ayudar a formar, quiere dar una base a las políticas educativas para que funcionen lo más correctamente posible. Al enumerar las etapas del análisis comparativo se reproduce el esquema de F. Hilker y G. Bereday, por considerar lo ya clásico en Pedagogía Comparada. En el comentario de cada una de las cuatro fases se explica ampliamente en qué consisten éstas y se,señalan modalidades originales de aplicación de las mismas Se insiste en que el método comparativo no debe limitarse a los llamados estudios de área (o sistemas educativos nacionales y regionales), sino que debe aplicarse también a otros sectores pedagógicos. Finalmente se señalan unas vías que pueden ayudar a un avance de la Pedagogía Comparada, aun reconociendo las limitaciones propias de ésta, que es calificada como una disciplina más esclarecedora y orientadora que normativa.
2012-03-01T13:31:01Z
2012-03-01T13:31:01Z
2012-03-01T13:31:01Z
1983
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-819X
http://hdl.handle.net/2445/22333
2172
0211-819X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/educar.553
Educar, 1983, núm. 3, p. 61-75
https://doi.org/10.5565/rev/educar.553
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Raventós Santamría, 1983
Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223642024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Agamenón y su porquero. Notas sobre la verdad del poder y el poder de la verdad
Larrosa, Jorge
Veritat
Realitat
Poder (Filosofia)
Filosofia de l'educació
Truth
Reality
Power (Philosophy)
Philosophy of education
A partir del apólogo con el que Antonio Machado inicia su Juan de Mairena, este texto pretende suscitar algunas reflexiones sobre la construcción política, social y pedagógica de «la verdad» y de «la realidad». La tesis que se ensaya es que para combatir la verdad del poder y la realidad del poder hay que combatir también el poder de la verdad y el poder de la realidad. Y, a partir de ahí, imaginar qué puede significar «educación» una vez abandonado el principio de la verdad (o la verdad como principio) y una vez perdido el sentido de la realidad (o la realidad como sentido).
2012-03-02T12:12:48Z
2012-03-02T12:12:48Z
2012-03-02T12:12:48Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-402X
http://hdl.handle.net/2445/22364
533161
0211-402X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.408
Enrahonar: quaderns de filosofia, 2000, núm. 31, p. 53-67
https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.408
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Larrosa, 2000
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/223632024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educación: aporía de lo viejo y lo nuevo
Núñez, Violeta, 1950-
Filosofia de l'educació
Philosophy of education
El individuo nace en un mundo de cuítura que lo pre-ex-siste; el lenguaje, en tanto que trama constitutiva, es la condición de su ingreso. El sujeto escindido será su costo. Y, paradojalmente, esto que opera limitando es su posibilidad de acceso a lo simbólico.
2012-03-02T12:09:08Z
2012-03-02T12:09:08Z
2012-03-02T12:09:08Z
1983
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0211-402X
http://hdl.handle.net/2445/22363
117667
0211-402X
spa
Reproducció del document publicat a: https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.952
Enrahonar: quaderns de filosofia, 1983, núm. 5-6, p. 105-106
https://doi.org/10.5565/rev/enrahonar.952
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Núñez, 1983
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Filosofia
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/242092024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Aprendizaje colaborativo en entornos virtuales
Rodríguez Illera, José Luis
Aprenentatge electrònic
Aprenentatge cooperatiu
Web-based instruction
Team learning approach in education
Este articulo revisa el campo del denominado "Aprendizaje colaborativo ayudado por ordenador", mostrando algunos de los problemas, así como sus posibilidades. En segundo lugar, realiza un análisis de los tipos de tareas que son adecuadas para poder ser colaborativas, dentro de la idea de encontrar tareas que sean auténticamente interdependientes y no simples agregados de subtareas. Finalmente, plantea algunas ideas sobre los problemas que se derivan de considerar el aprendizaje colaborativo en relación a una zona de desarrollo próximo de naturaleza grupal.
2012-04-19T11:07:00Z
2012-04-19T11:07:00Z
2012-04-19T11:07:00Z
2001
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1988-5253
http://hdl.handle.net/2445/24209
517582
1988-5253
spa
Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/anuariopsicologia/article/view/61669/
Anuario de Psicología, 2001, vol. 32, núm. 2, p. 63-75
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Universitat de Barcelona, 2001
Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/243782024-03-12T17:02:13Zcom_2445_10442com_2445_7181com_2445_16625com_2445_127019col_2445_20053col_2445_16626col_2445_127364
El disseny d'uns quaderns de pràcticum des de la millora docent i el treball corresponsable per la transferència de competències i desenvolupament professional
Novella Cámara, Ana M. (Ana María)
Forés i Miravalles, Anna
Fuentes-Peláez, Núria
Competències professionals
Innovacions educatives
Pràcticums
Educació superior
Tutoria (Ensenyament)
Desenvolupament professional
Vocational qualifications
Educational innovations
Practicums
Higher education
Tutoring (Teaching)
Career development
Aquest article vol oferir un exemple de treball innovador basat en una recerca acció per a la construcció d'un procés educatiu orientat a l'acompanyament de l'alumnat en les pràctiques externes en l'ensenyament d'Educació Social de la Universitat de Barcelona. En primer terme, presentem els referents conceptuals en els quals s'emmarquen els aprenentatges del Pràcticum. En segon lloc, aprofundim en la metodologia de la recerca sobre la reflexió de la pràctica docent duta a terme en el marc d'un projecte d'innovació docent (2008MQD155) per analitzar, aclarir i promoure les competències i condicions necessàries perquè s'esdevingui el procés d'aprenentatge. Seguidament, es presenten com a resultat de la recerca uns quaderns adreçats als agents implicats en el procés del Pràcticum, que volen donar suport a la funció docent. Finalment, s'aporten conclusions, reflexions i interrogants sobre el que ha suposat l'elaboració conjunta dels quaderns de Pràcticum, amb el propòsit d'afavorir la transferència a altres realitats educatives d'educació superior.
2012-04-23T11:13:29Z
2012-04-23T11:13:29Z
2012-04-23T11:13:29Z
2011
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1886-1946
http://hdl.handle.net/2445/24378
592395
1886-1946
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/REIRE/article/view/243576/326328
REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació 2011, vol. 4, núm. 2, pag. 40-58.
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by (c) Novella Cámara, Ana M. (Ana María), 2011
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/281112024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181com_2445_10442com_2445_16622col_2445_16626col_2445_20053col_2445_16624
Els nous ensenyaments a la Facultat de Pedagogia: un tema obert
Bordas, Immaculada
Cabrera, Flor
Espín López, Julia Victoria
Fortuny, Montserrat
Llena Berñe, Asun
Millan i Guasch, M. Dolors
Pedagogia
Currículums (Ensenyament)
Pedagogy
Curricula (Courses of study)
La universitat és motor i producte, és innovadora i con seqüencia, és iniciadora i resultat, és creadora de canvis a partir de les seves aportacions científiques i esta interrelacionada amb el medi social on es troba. La universitat és un ens que a través deis seus estudis i recerques i de la docencia fa aportacions a la ciencia, a la tecnica, a la societat pero també és receptora de tot un seguit d'elements que el medi genera i que ella ha d'assolir.
2012-07-02T08:17:27Z
2012-07-02T08:17:27Z
2012-07-02T08:17:27Z
1997
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/28111
138108
0214-7351
cat
Reproducció digital del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125740
Temps d'Educació, 1997, num. 18, p. 141-166
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) ICE Universitat de Barcelona, 1997
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/289842024-03-12T17:02:13Zcom_2445_10442com_2445_7181com_2445_16625com_2445_127019col_2445_20053col_2445_16626col_2445_127364
Educació i drogues (Presentació)
Llena Berñe, Asun
Molina, M. Cruz (María Cruz)
Drogues
Educació social
Drugs of abuse
Social education
El nom de la revista Temps d'Educació ens inspira a I'hora de
plantejar-nos I'actuació en el fenomen de les drogues, Ja és «temps»
de comenyar un debat en profunditat sobre aquest tema, i amb aixo
no volem dir que no s'hagi fet o no
s'estigui fent, pero no des de la pedagogia, De fet, encara que se'n
parla molt, creiem que no hi ha un
discurs teoric elaborat des d'aquesta disciplina...
2012-07-31T09:22:47Z
2012-07-31T09:22:47Z
2012-07-31T09:22:47Z
1999
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/28984
190335
0214-7351
cat
Reproducció digital del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/12603
Temps d'Educació, 1999, num. 22, p. 161-163
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) ICE Universitat de Barcelona, 1999
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/330972024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El medi ambient i el desenvolupament, l'economia i l'educacio. Quina economia i quina educacio?
Heras i Trias, Pilar
Educació ambiental
Desenvolupament social
Desenvolupament econòmic
Educació per al desenvolupament
Environmental education
Societal growth
Economic development
Development education
Quan es parla d'educació, en termes econòmics i en les societats actuals, se'ns demostra la dependència que aquesta té de les formes d'organització de l'economia. Se'ns torna a recordar aquella correspondència -encara que no sempre exacta i sovint matisable- que apuntaven Bowles i Gintis entre el sistema socioeconòmic i els sistemes educatius, sobretot en els seus currículums ocults.
2012-12-14T17:49:43Z
2012-12-14T17:49:43Z
2012-12-14T17:49:43Z
1994
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33097
196650
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140667
Temps d'Educació, 1994, num. 11, p. 185-190
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/332462024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació política: democràcia i ciutadania
Moreu, Àngel C.
Educació cívica
Ciutadania
Democràcia
Civics education
Citizenship
Democracy
Educar ciutadans és una demanda present avui en els textos de convencions internacionals, en els discursos dels polítics, en les aportacions dels més reconeguts pedagogs, en les conclusions de molts treballs de sociòlegs i psicòlegs de l"educació, i també en els mitjans de comunicació. En aquest sentit, la institució educativa s"ha estat plantejant durant les últimes dècades la seva responsabilitat enfront d"aquesta demanda, encetant una nova línia de reflexió i d"acció a l"entorn dels valors de la ciutadania en una societat democràtica.
2013-01-08T11:47:00Z
2013-01-08T11:47:00Z
2013-01-08T11:47:00Z
2004
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33246
547939
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126406
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 195-219
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/332712024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educar contra Auschwitz
Vilanou, Conrad
Camps de concentració
Educació
Concentration camps
Education
No descobrirem res si afirmem que el tema de la Shoah no constitueix cap novetat pedagògica: els darrers anys s"ha generat una important literatura que ha considerat Auschwitz un referent ineludible per a l"educació contemporània1. De fet, aquesta producció pedagògica ha abordat d"una o altra manera la tragèdia de la Segona Guerra Mundial i, molt especialment, el martiri o holocaust del poble jueu amb la mort en els camps d"extermini i en les marxes de la mort de milers i milers de víctimes innocents, en especial, ancians, dones i infants. Altrament, aquest fet no ens ha de fer perdre tampoc la memòria d"aquells altres col·lectius que com ara els gitanos, els homosexuals, els testimonis de Jehovà, els opositors al nazisme, els malalts mentals, i d"altres, també van ser perseguits i conduïts fins als forns crematoris. I això més encara quan l"any 2005 es van complir seixanta anys del fi d"aquell malson amb el descobriment dels camps d"extermini (Lagers) per les tropes aliades -sobretot les soviètiques en el front de l"Est, quan el 27 de gener de 1945 van arribar a Auschwitz-, que van treure a la llum un món d"horror i barbàrie sense precedents en la història de la humanitat.
2013-01-09T12:39:37Z
2013-01-09T12:39:37Z
2013-01-09T12:39:37Z
2007
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33271
565689
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126477
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 285-296
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333512024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació i valors
Puig Rovira, Josep M.
Educació en valors
Values education
Quan ens plantegem el tema de les relacions entre l'educació i els valors -utilitzant, com fem habitualment, el terme 'valors' en un sentit més ampli i més planer que en l'axiologia- podem referint-nos a una varietat de temàtiques prou diferents entre si, bo i que probablement serven també lligams mutus prou clars. Aquí a tall de suggeriment voldria presentar tres tipus de problemes, diferents però vinculats, que designem, sovint indistintament, amb l'expressió 'educació i valors'. Ens referim a la controvèrsia sobre la neutralitat de la ciència, a les finalitats de l'educació, i a la formació moral i cívica.
2013-01-14T19:24:08Z
2013-01-14T19:24:08Z
2013-01-14T19:24:08Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33351
118959
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139444
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 155-158
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333462024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Autobiografia, identitat i educació
Vilafranca Manguán, Isabel
Teoria de l'educació
Autobiografia
Identitat (Concepte filosòfic)
Formació
Educational theory
Autobiography
Identity (Philosophical concept)
Training
Después de presentar la construcción de la identidad personal a modo de un proceso resultante de una tensión dialéctica entre el olvido y el recuerdo, entre la tradición y la innovación, la autora analiza las literaturas del yo ofreciendo una clasificación tipológica: autobiografía, memoria de vida, novela personal, diario íntimo, epistolario y autorretrato o ensayo. Finalmente, se insiste en la importancia de la construcción de uno mismo a través del relato destacándose la relevancia de la experiencia en el proceso educativo a través del cual uno da forma a su propia identidad personal.
2013-01-14T15:51:31Z
2013-01-14T15:51:31Z
2013-01-14T15:51:31Z
2004
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33346
558899
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126397
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 13-26
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333472024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Debilitat de la teoria de l'educació: sobre la narrativitat científica de l'educació
Vilanou, Conrad
Teoria de l'educació
Hipertext
Caos (Teoria de sistemes)
Ciència
Educational theory
Hypertext systems
Chaotic behavior in systems
Science
En aquest assaig es revisen les aportacions que el professor Antoni J. Colom ha fet a la teoria de l'educació en els últims anys. Es dibuixa, per tant, un itinerari que es troba representat per diferents moments: debilitat constitutiva de la teoria de l'educació; crisi del model de la física newtoniana; construcció científica de l'educació a partir e la biologia i del mètode experimental, fins arribar a la teoria del caos que així constitueix una nova narrativa científica per a la pedagogia. Es tracta, en definitiva, d'una proposta alternativa que a la dècada dels anys noranta va sorgir amb força als Estats Units i que vol superar la visió lineal i simple del fenòmen educatiu com una mera relació de causa-efecte. En el seu lloc, es proposa una nova narrativa basada en la complexitat de la teoria que així pot servir per explicar la teoria i la pràctica educatives, bo i establint alts nivells de coherència entre ambdós estadis -el teòric i el pràctic- perquè, en darrer terme, la narrativa educativa ha de ser sempre coherent amb l'educació narrada.
2013-01-14T16:04:25Z
2013-01-14T16:04:25Z
2013-01-14T16:04:25Z
2008
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33347
565687
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126511
Temps d'Educació, 2008, num. 34, p. 265-284
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2008
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333482024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El retorn de la biografia: una relectura de Kant
Vilanou, Conrad
Biografia
Kantisme
Biographies
Kantianism
No hi ha dubte que les biografies-i des d"una perspectiva historiogràfica el gènere biogràfic- estan d"actualitat. Des que Dilthey va escriure la seva biografia sobre Schleiermacher, aquest estudi va passar a ser durant molts anys el model sobre com s"havia d"escriure una biografia.1 De fet, ha transcorregut més d"un segle des de llavors, i amb independència de l"actualitat d"aquell estudi, és cert que avui assistim a un retorn de la biografia-i nogensmenys de les autobiografies i de les memòries- que eren historiogràficament menyspreades només fa unes dècades, quan dominaven arreu les grans construccions ideològiques com ara el marxisme i l"estructuralisme.
2013-01-14T16:13:09Z
2013-01-14T16:13:09Z
2013-01-14T16:13:09Z
2004
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33348
565707
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126411
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 305-315
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333732024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació per a la felicitat i felicitat per a l'educació.
Trilla, Jaume
Educació
Finalitats de l'educació
Pedagogia
Teoria de l'educació
Filosofia de l'educació
Education
Educational aims
Pedagogy
Educational theory
Philosophy of education
No fa gaire, en el lapse de pocs anys, en el mercat editorial espanyol hi va haver una petita eclosió d'obres dedicades al tema de la felicitat.2 Això fou, més o menys, durant la segona meitat deis vuitanta, i potser aquesta moda va tenir alguna cosa a veure amb el fet que aquells foren uns anys d'una certa eufòria econòmica i de grans projectes. (És probable que alguns, per acompanyar l'enriquiment ràpid, també busquessin la fórmula d'un «enfelicitament» ràpid). La major part de les obres tractaven la felicitat des de la filosofia, però algunes també ho feien des de la psiquiatria, la biologia o la narrativa.
2013-01-15T13:04:28Z
2013-01-15T13:04:28Z
2013-01-15T13:04:28Z
1998
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33373
502315
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125787
Temps d'Educació, 1998, num. 19, p. 169-192
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1998
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333742024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Internet i el món Universitari
Gros Salvat, Begoña
Educació superior
Formació del professorat
Comunicació
Informació
Internet en l'ensenyament
Higher education
Teacher training
Communication
Communication
Internet in education
Internet va néixer a mitja dècada deis anys setanta com a resultat de l'interès del Departament de Defensa deis Estats Units per interconnectar diverses xarxes per mitja de satèl·lit i radio. Es buscava mantenir una xarxa d'informació sobre investigació militar. La xarxa va ser connectada inicialment a quatre institucions acadèmiques' amb el propòsit de facilitar els treballs de recerca que estaven realitzant per al Departament de Defensa. De mica en mica aquesta xarxa es va estendre a d'altres centres universitaris i va esdevenir un sistema de comunicació i d'intercanvi d'informació entre investigadors.
2013-01-15T13:12:59Z
2013-01-15T13:12:59Z
2013-01-15T13:12:59Z
1997
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33374
147464
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125640
Temps d'Educació, 1997, num. 16, p. 123-132
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333752024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Ergonomia en l'educació: una oportunitat que no hauríem de perdre
Romañá, Teresa, 1954-
Ergonomia
Educació
Rendiment
Human engineering
Education
Performance
Des dels temps d"Hipòcrates, podem trobar una llarga tradició mèdica de preocupació pel fet que, derivat de mals hàbits, usos de l"entorn o postures de treball, o bé a causa de un ambient insà, es poden generar, a la llarga, problemes de salut. Actualment l"ergonomia, un enfocament nodrit per diverses disciplines, treballa amb l"objectiu d"augmentar el rendiment dels treballadors a través de la millora del seu lloc de treball, és avui dia una de les eines fonamentals per a una cultura preventiva, més enllà, però incloent-lo, d"un propòsit productiu, ja que és cert que el rendiment augmenta quan l"entorn de treball és, diríem, amable, interactiu i no patogen amb la ment i el cos del treballador.
2013-01-15T13:32:48Z
2013-01-15T13:32:48Z
2013-01-15T13:32:48Z
2003
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33375
527302
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126386
Temps d'Educació, 2003, num. 27, p. 211-217
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2003
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333852024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La literatura com educació moral i la moralitat com a literatura. De l'ètica a la narrativa
Vilafranca Manguán, Isabel
Educació moral
Literatura
Ètica
Narració (Retòrica)
Moral education
Literature
Ethics
Narration (Rhetoric)
El present treball posa de manifest la potencialitat de la literatura com a educació moral. Si bé nombrosos autors han tractat la possibilitat d"educar moralment a través de la literatura, pocs han abordat l"espontaneïtat de la literatura com a educadora moral per a qualsevol ciutadà. Hi ha una estreta relació entre la narrativitat i la moralitat, tant des del vessant de la moralitat com a narrativa com des de la narrativa com a moral. Moralitat i literatura formen part d"un mateix univers i esbrinar aquesta relació és el que es pretén al llarg d"aquest estudi. Finalment es dibuixa un apunt sobre la relació entre ciutadania, literatura i moralitat, per tal de mostrar la potencialitat de la literatura per a l"educació per a la ciutadania.
2013-01-16T10:43:11Z
2013-01-16T10:43:11Z
2013-01-16T10:43:11Z
2009
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33385
569008
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139984
Temps d'Educació, 2009, vol. 36, num. 36, p. 137-146
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334092024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació ambiental i el valor de sentir allò que és comú
Romañá, Teresa, 1954-
Educació ambiental
Qualitat de vida
Ment i cos
Environmental education
Quality of life
Mind and body
Raimon Pannikar deia, ja fa uns anys, que «no és possible un jo i un tu sense una tercera persona, i aquesta tercera persona existent en tot diàleg és sempre la matèria, l'espai, el temps, el cosmos, la terra». I Jo penso que és molt intel·ligent parlar d'una «tercera persona», d'un tercer element que en realitat és i no és una persona. En tot el que seguira intentaré explicar aixà que die, perquè em sembla quelcom interessant per a l'educació ambiental.
2013-01-17T12:48:11Z
2013-01-17T12:48:11Z
2013-01-17T12:48:11Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33409
503893
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126225
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 349-358
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/333922024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L'educacio social al llindar del segle XXI
Petrus, Antonio
Educació social
Benestar
Social education
Human comfort
L'estat del benestar neix amb l'industrialisme dels anys 50 i amb l'organització que se'n va derivar. Tot i que el nou missatge del benestar va ser rebutjat per algunes filosofies de substrat existencialista i criticat per part de determinades posicions sociològiques, el cert és que, per primera vegada a la història de l'home, es va pensar, es va parlar i es va gestionar a favor d'una «societat del benestar». A més, aquest innovador estil d'organització política i social va afectar gairebé tots els àmbits de la vida occidental. La investigació científica, el progrés de les ciències socials, la superació d'alguns vells valors i les incerteses que l'apogeu industrial va comportar per a la convivència humana van ser algunes de les novetats culturals lligades al fenomen del benestar.
2013-01-16T13:01:02Z
2013-01-16T13:01:02Z
2013-01-16T13:01:02Z
1996
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33392
501028
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125615
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 13-37
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334102024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L' "Aire de Família" de la pedagogia social
Trilla, Jaume
Educació social
Jocs
Social education
Games
Aquest article fa un lleuger exercici de reflexió al voltant del concepte de 'pedagogia social» 1. Un exercici que neix d'una metàfora ("aire de família") que utilitza Wittgenstein en les seves Investigacions filosòfiques: 'Considera ara, per exemple, els processos que anomenem 'jocs'. Vull dir jocs en què s'usen escaquers, jocs de cartes, jocs de pilota, jocs de competició esportiva, etc. Què hi ha de comú en tots ells? No diguis: 'Ha d'haver-hi quelcom que els sigui comú, sinó no s'anomenarien 'jocs'; sinó mira si hi ha quelcom comú a tots ells. Perquè, si te'ls mires, tot i que no veuràs res que els sigui comú a tots, veuràs, en canvi, semblances, parentius, i en veuràs una bona colla. Com ja ha quedat dit: no pensis, sinó mira!- ( ... ) I el resultat d'aquesta consideració fa així: veiem una xarxa complicada de semblances, que se superposen i s'encreuen mútuament. Semblances a gran i a petita escala.
2013-01-17T12:51:40Z
2013-01-17T12:51:40Z
2013-01-17T12:51:40Z
1996
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33410
119252
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125618
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 39-58
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334022024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Projecte integrat 'INCLUD-ED: cohesió social i impacte polític a Europa'. Presentació
Valls, Rosa
Mulcahy, Carmel
Educació
Igualtat d'oportunitats educatives
Qualitat de l'ensenyament
Integració social
Europa
Education
Educational equalization
Educational quality
Social integration
Europe
El conjunt de països europeus amb baixos nivells educatius i les desigualtats en educació (OCDE, 2007) són una realitat preocupant en el marc de la Comissió Europea. Els resultats educatius desiguals entre països i dins de cada Estat membre afecten en sentit negatiu els col·lectius més desfavorits amb baix nivell acadèmic, i generen exclusió social. En aquest sentit es requereix un esforç per superar les desigualtats educatives existents en la societat del coneixement. La recerca europea realitzada fins ara mostra la multidimensionalitat de l"exclusió social i ressalta la seva connexió amb l"educació.
2013-01-17T09:37:02Z
2013-01-17T09:37:02Z
2013-01-17T09:37:02Z
2010
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33402
585652
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211425
Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 91-94
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334112024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El discurs regulatiu a l'Aula. El gènere i el discurs regulatiu a la classe de matemàtiques
Escofet Roig, Anna
Didàctica de la matemàtica
Sexisme en l'educació
Anàlisi del discurs
Mathematics teaching methods
Sexism in education
Discourse analysis
Aquest article pretén estudiar el discurs regulatiu a l'aula. Concretament, es vol observar si determinades característiques socials en el grup d'alumnes porten a l'ús diferenciat del discurs regulatiu del mestre.
2013-01-17T12:57:32Z
2013-01-17T12:57:32Z
2013-01-17T12:57:32Z
1993
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33411
105809
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140607
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 217-236
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334042024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
'Reflexos d'Apol·lo'. Educació i esport a la Mediterrània antiga
Laudo, Xavier
Història de l'esport
Educació
Esports
Sports history
Education
Sports
En ocasió dels XV Jocs de la Mediterrània celebrats a Almeria l"any 2005 es va organitzar una exposició, del 6 de juny al 28 d"agost, sota el títol de Reflexos d"Apol·lo, que després va viatjar a Tarragona on va romandre al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, del 22 de desembre de 2006 al 4 de febrer de 2007. Finalment, s"ha exposat a Barcelona, del 22 de febrer al 20 de maig de 2007, al Museu d"Arqueologia de Catalunya, exposició que vam visitar i que dóna peu a aquest comentari que presentem a manera de reflexió bibliogràfica1. Situats en aquest punt, assenyalem que ens trobem davant d"una exposició itinerant que ha permès gaudir d"una mostra de materials arqueològics (vasos, àmfores, estàtues, copes, ceràmiques, monedes, mosaics, etc.), procedents en bona part del Museo Arqueológico Nacional de Madrid (MAN), que gira entorn d"un tema, el de l"esport i la competició, però que no ha bandejat -ans al contrari- la presència de l"educació física en el món clàssic.
2013-01-17T11:38:03Z
2013-01-17T11:38:03Z
2013-01-17T11:38:03Z
2007
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33404
598246
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126478
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 297-367
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334082024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Les xarxes i el desenvolupament professional dels docents
Gros Salvat, Begoña
Aprenentatge
Formació
Educació permanent
Formació del professorat
Learning
Training
Continuing education
Teacher training
Durant molts anys l"educació ha pogut mantenir, amb poques variacions, el seu model clàssic d"ensenyament. No obstant això, les modificacions derivades de la societat de la informació plantegen nous escenaris que requereixen una revisió profunda dels diversos components de què consta l"educació: metodologies, modalitats d"ensenyament, coneixements, recursos utilitzats, organització, etc.
2013-01-17T12:40:55Z
2013-01-17T12:40:55Z
2013-01-17T12:40:55Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33408
529402
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126431
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 91-104
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334562024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Ciutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"
Novella Cámara, Ana M. (Ana María)
Educació en valors
Ciutadania
Participació ciutadana
Escoles
Values education
Citizenship
Citizen participation
Schools
Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.
2013-01-21T16:18:06Z
2013-01-21T16:18:06Z
2013-01-21T16:18:06Z
2010
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33456
598216
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/211448
Temps d'Educació, 2010, num. 38, p. 205-226
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2010
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334602024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La institucionalització o l'educació de l'home com a problema
Salinas, Héctor
Educació
Educadors
Formació
Individualisme
Education
Educators
Training
Individualism
És molt estrany plantejar-se especular sobre la relació entre l'educació/ educador i el procés d'institucionalització, sobretot perquè es gairebé impossible que aquesta es pugui donar fora de la pròpia institució, o fora d'alguna institució, sigui quin sigui l'àmbit al qual es vulgui assignar. A més d'estrany és paradoxal, doncs és la pròpia institució la que disposa la producció de discursos que atenen a la seva definició, renovació, projecció i fins i tot deixa espai a la producció crítica. L'efecte d'aquestes capacitats ens assenyala una primera constatació: el procés d'institucionalització incrementa hist6ricament el seu desplegament sobre la superfície social i amb aix6 l'abast de les seves influencies.
2013-01-21T17:01:55Z
2013-01-21T17:01:55Z
2013-01-21T17:01:55Z
1997
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33460
564790
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125663
Temps d'Educació, 1997, num. 17, p. 103-117
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334662024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L'educació permanent: la història d'una idea
Ayuste, Ana
Educació permanent
Societat de la informació
Sociologia de l'educació
Història de l'educació
Continuing education
Information society
Educational sociology
History of education
El fet de viure i de formar part d'una comunitat suposa, per a les persones que la integren, un procés de socialització i d'aprenentatge continuat. La creació i la transmissió de la cultura d'una generació a l'altra implica unes modalitats d'aprenentatge que transcendeixen el temps i l'espai limitats de l'educació formal, per comprendre pràcticament qualsevol moment i situació de la vida. Així doncs, el concepte de l'educació permanent no és un descobriment pedagògic modern, esta present en la practica de la humanitat des deis seus orígens, i podem trobar referencies sobre aquest tema en les antigues civilitzacions xinesa, índia, grega, al cristianisme, a l'humanisme, al Renaixement, etc. Però és durant el període il·lustrat quan la idea d'una educació per a tothom més enllà de la infància i de l'adolescència s'expressa amb més claredat que en èpoques anteriors.
2013-01-22T13:34:41Z
2013-01-22T13:34:41Z
2013-01-22T13:34:41Z
2001
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33466
185106
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126218
Temps d'Educació, 2001, num. 24, p. 203-217
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2001
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334842024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La relació teoria-pràctica en la pedagogia de Paulo Freire
Trilla, Jaume
Pedagogia crítica
Critical pedagogy
Em costaria iniciar aquest discurs de presentació de Paulo Freire, a qui la Universitat de Barcelona té avui el goig de retre homenatge investint-lo Doctor Honoris Causa, sense fer prèviament tres coses. En primer lloc, agrair molt sincerament l'encàrrec que se m'ha fet de dirigir-vos aquestes paraules. En segon lloc, referir-me a un deis significats d'aquest acte. Paulo Freire serà el primer Doctor Honoris Causa de la Universitat de Barcelona proposat per la recentment creada Facultat de Pedagogia i per la Divisió de Ciències de l'Educació amb el suport de l'Escola de Formació del Professorat d'EGB i de l'ICE. Amb una unanimitat total, els centres d'aquesta universitat que tenen com a objecte específic la formació d'educadors i la recerca pedagògica han volgut honorar-se incorporant a la seva comunitat qui és avui, probablement, el pedagog viu més universalment conegut i reconegut.
2013-01-23T09:17:30Z
2013-01-23T09:17:30Z
2013-01-23T09:17:30Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33484
110640
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139162
Temps d'Educació, 1989, num. 1, p. 15-32
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/334862024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Sectors i àmbits d'intervenció de l"Educació Social. Aproximació conceptual
Gómez i Serra, Miquel
Educació social
Intervenció social
Educació d'adults
Benestar social
Social education
Social intervention
Adult education
Public welfare
En aquest article desenvolupem una aproximació als sectors i àmbits d'intervenció de l'educació social. Pensem, però, que és bo que, en primer lloc, intentem definir què és el que entenem per educació social i pedagogia social.
2013-01-23T09:30:05Z
2013-01-23T09:30:05Z
2013-01-23T09:30:05Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33486
191542
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126229
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 409-426
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335472024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La teoría de los códigos: una entrevista a Basil Bernstein
Rodríguez Illera, José Luis
Sociolingüística
Entrevistes
Sociologia de l'educació
Sociolinguistics
Interviews
Educational sociology
Bernstein, Basil B.
En el contexto de esta monografía dedicada a la obra del profesor Bernstein pareció oportuno contar con alguna aportación Original del propio autor. Su obra clásica principal estando a punto de publicarse en castellano (ya aparecida al editarse este número de Temps d'Educació), surgió la idea de una entrevista -de una entrevista 'epistolar' en este caso.
2013-01-25T14:43:14Z
2013-01-25T14:43:14Z
2013-01-25T14:43:14Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33547
047438
0214-7351
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139470
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 388-398
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335482024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació per a la seguretat i prevenció d'accidents a les institucions educatives.
Fortuny, Montserrat
Prevenció d'accidents
Educació sanitària
Escoles
Prevention of accidents
Health education
Schools
Per lluitar contra els accidents és necessari establir programes educatius,entre els quals destaquen els escolars. Durant les primeres etapes de la vida i fins a l'adolescència, l'educació en la seguretat esdevé primordial pel fet que els infants són molt vulnerables, perquè els adolescents i joves s'exposen voluntàriament al risc i també perquè els uns i els altres estan en una etapa de la vida molt plàstica i receptiva per incorporar hàbits sans i segurs. Quan aquests programes es duen a terme a les institucions educatives és més fàcil d'assolir els objectius, perquè hi ha la possibilitat de sistematitzar les experiències d'aprenentatge i es disposa de més recursos i de més oportunitats per incidir en el tema de manera continuada i progressiva.
2013-01-25T15:59:51Z
2013-01-25T15:59:51Z
2013-01-25T15:59:51Z
1992
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33548
070794
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140344
Temps d'Educació, 1992, num. 8, p. 217-228
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1992
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335532024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Filosofia i pedagogia: notes sobre una posició limítrofa
Larrosa, Jorge
Filosofia de l'educació
Philosophy of education
Parlar d'alguna cosa implica distanciar-se'n. El títol mateix d'un text ja fa un efecte de distanciament perquè, en assenyalar el 'tema' del discurs, marca una posició d'exterioritat respecte a allò de què hom vol tractar. Per aixo, titulant aquest treball 'Filosofia i Pedagogia' indiquem que, respecte a aquestes 'coses', no donarem res per suposat. 0, almenys, que els supòsits hauran d'ésser explicitats. Que són justament aquestes coses que es plantegen com un problema. El nostre punt de partença és, dones, una pregunta: Quan parlem de 'Pedagogia' o de 'Filosofia', de què parlem?
2013-01-25T17:48:00Z
2013-01-25T17:48:00Z
2013-01-25T17:48:00Z
1990
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33553
106148
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139547
Temps d'Educació, 1990, num. 3, p. 253-272
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335662024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
De desencerts i fal·làcies. A voltant de l'Educació Ambiental
Romañá, Teresa, 1954-
Educació ambiental
Ciències naturals
Environmental education
Natural history
En aquest treball ens preguntem dues coses: que és el que provoca I'absència de la paraula humanitats,1 o lletres, o filosofia, o merament reflexió, en les propostes d'educació ambiental? I, paral·lelament, com és que en Educació Ambiental predomina la terminologia ecolôgica?
2013-01-28T11:26:28Z
2013-01-28T11:26:28Z
2013-01-28T11:26:28Z
1993
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33566
149240
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125571
Temps d'Educació, 1993, num. 13, p. 75-83
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335822024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Mirar els veïns: actualitat (i necessitat) de la pedagogia comparada
Prats Gil, Enric
Educació comparada
Sociologia de l'educació
Comparative education
Educational sociology
Mai com ara els informes internacionals sobre els sistemes educatius havien tingut tanta repercussió mediàtica i havien estat tant de moda. Diversos són els factors que explicarien aquest fenomen, com ara l"exigència de la societat de passar comptes amb el sistema escolar o la gens menyspreable tendència a la uniformització dels sistemes nacionals, tot arraconant el"desinteressat interès" aventurer per conèixer altres mons, que caracteritzava els primers estudis internacionals en pedagogia. Les anàlisis i valoracions que se"ns mostren en el llibre que recomanem i que suscita aquestes reflexions, coordinat pels professors Joaquim Prats i Francesc Raventós1, de la Universitat de Barcelona, entronquen amb una tradició que ens ve de lluny per conèixer què s"hi fa en altres llocs: la pedagogia comparada té llarga prèdica entre nosaltres.
2013-01-29T09:47:02Z
2013-01-29T09:47:02Z
2013-01-29T09:47:02Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33582
558626
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126462
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 303-314
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335832024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Sobre la Diplomatura en Educació Social de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Martínez Martín, Miquel
Educació social
Currículums (Ensenyament)
Animació sociocultural
Educació superior
Social education
Curricula (Courses of study)
Cultural animation
Higher education
Aquesta col·laboració pretén donar compte d'allò que al meu parer va ser més significatiu en el desenvolupament dels treballs de la ponència sobre l'elaboració del pla d'estudis de la diplomatura en Educació Social.
2013-01-29T09:49:58Z
2013-01-29T09:49:58Z
2013-01-29T09:49:58Z
1993
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33583
083054
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140604
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 159-171
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335882024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Sobre la saviesa nascuda en el temple de Delfos
Vilanou, Conrad
Civilització clàssica
Civilització grega
Classical civilization
Greek civilization
Sembla evident que la qüestió socràtica -que en gran mesura depèn de la qüestió platònica des del moment que es fa difícil distingir entre el Sòcrates històric i el Sòcrates platònic- no està tancada del tot. De fet, sempre sorgiran hermenèutiques que reobriran el debat a l"entorn d"una figura com la de Sòcrates, mestre de la paraula que no va deixar res escrit, per la qual cosa només tenim fonts indirectes sobre la seva vida, pensament i acció pedagògica. Sobre Sòcrates no hi ha, doncs, documents sinó interpretacions de manera que la seva figura -certament simbòlica- romandrà oberta per sempre més. Al marge de disputes i controvèrsies, Sòcrates ha estat considerat un dels homes més savis d"Occident, per bé que del seu magisteri sempre oral només ens hagi quedat els records d"alguns dels seus deixebles -Plató, principalment- i les referències dels seus enemics -Aristòfanes, en primer terme- que inaugurava la línia antisocràtica.
2013-01-29T11:10:13Z
2013-01-29T11:10:13Z
2013-01-29T11:10:13Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33588
565694
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126460
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 281-292
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335902024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La Pedagogia al deixant del segle XX
Vilanou, Conrad
Història de l'educació
Teoria de l'educació
Educació comparada
Filosofia de l'educació
History of education
Educational theory
Comparative education
Philosophy of education
No hi ha dubte que la pedagogia, com a filia directa de la 1I·lustració, ha estat un gran projecte modern De fet, foren els somnis deis il·lustrats -amb Kant al capdavant- els que precipitaren l'aparició d'una disciplina que busca la regeneració de la societat a través de l'educació, tal com van plantejar els reformadors neohumanistes de la segona meitat del segle XVIII en desenvolupar la idea de la Bildung (entesa com a teoria de la formació humana).1 El cas és que filantropia, reformisme i pedagogia constitueixen els tres pilars d'una gran il·lusió: irradiar una nova consciencia moral i social per tal d'aconseguir individus amb més autonomia i, al hora, una societat més lliure i emancipada.
2013-01-29T11:29:00Z
2013-01-29T11:29:00Z
2013-01-29T11:29:00Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33590
565732
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126202
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 13-60
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/335912024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Sobre l'origen de les activitats físiques i esportives
Betancor León, Miguel Angel
Vilanou, Conrad
Sociologia de l'esport
Història de l'esport
Antropologia social
Antropologia cultural
Sociology of sport
Sports history
Social anthropology
Cultural anthropology
Han estat molt nombrosos els historiadors i antropòlegs que, al llarg deis anys, han formulat teories i interpretacions intentant explicar, des d'una perspectiva o una altra, el sorgiment i institucionalització de les activitats físiques i esportives. És evident que l'home -quant a ésser viu-, igual que els al tres membres del regne animal, sempre ha tingut una activitat motora. Ara bé, l'exercici físic humà no pot quedar reduït a un mer fenomen biològic. Ningú no negara l'existència d'un potencial fisiològic que en cada moment de l'evolució -des deis primats fins als homínids- determina la motricitat humana. Peró la presencia de l'home sobre la faç de la terra no és limita a un simple creixement biològic, desplegat en una serie de possibilitats biomecàniques, sinó que també té una inequívoca dimensió cultural que beu a les mateixes fonts de la humanització.
2013-01-29T11:41:47Z
2013-01-29T11:41:47Z
2013-01-29T11:41:47Z
1990
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33591
565763
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139581
Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 11-18
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337052024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Presentació. Monografia sobre Arquitectura i Educació
Romañá, Teresa, 1954-
Didàctica de les ciències socials
Didàctica
Arquitectura
Social sciences teaching methods
Teaching methods
Architecture
«La meva terra no és finalment una abstracció». d'aquesta manera conclou Paulo Freire l'escrit autobiogràfic «Mi primer mundo»,1 on ens descriu, amb un llenguatge carregat de detalls de sensibilitat i emoció, les seves primeres experiències viscudes al seu primer món, casa seva. Allà va ser el seu «primer no-jo geogràfic». Un lloc que, ens explica, juntament amb altres persones (no-jos) li van permetre fer-se al seu través.
2013-02-04T13:38:35Z
2013-02-04T13:38:35Z
2013-02-04T13:38:35Z
1998
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33705
149243
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125754
Temps d'Educació, 1998, num. 19, p. 9-12
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1998
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337122024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Pedagogia política i Política educativa
Moreu, Àngel C.
Política educativa
Pedagogia crítica
Filosofia política
Educational policy
Critical pedagogy
Political philosophy
La política, i amb aquesta la política educativa, participa de l'ambigüitat que li concedeixen els diccionaris en definir-la al hora com a doctrina i art, com a opinió i activitat, com a ciència i tècnica; amb la confusió que resulta de barrejar el discurs amb l'experiència, la teoria amb la practica, el pensament amb l'acció. Encara que els tractats de política diferencien entre politologia i política, habitualment es parla de política com un àmbit on es barregen tots els nivells de l'entorn, des de la filosofia fins a la gestió polítiques, de manera que s'agombolen discurs polític, sistemes o dissenys de polítiques i gestió.
2013-02-04T16:40:56Z
2013-02-04T16:40:56Z
2013-02-04T16:40:56Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33712
547925
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126214
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 141-168
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337222024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La teoria del codis. Una entrevista a Basil Berstein
Rodríguez Illera, José Luis
Entrevista
Codis de correcció d'errors (Teoria de la informació)
Interviewing
Error-correcting codes (Information theory)
En el context d'aquesta monografia dedicada a l'obra del professor Bernstein ens va semblar oportú de comptar amb alguna aportació original de l'autor. Estant a punt de publicar-se la seva obra clàssica principal (ja apareguda quan s'editi aquest número de Temps d'educació ), va sorgir la idea d'una entrevista- una entrevista, en aquest cas, 'epistolar'.
2013-02-05T09:25:33Z
2013-02-05T09:25:33Z
2013-02-05T09:25:33Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33722
047435
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139440
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 133-146
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337232024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El projecte de reforma del sistema educatiu. Algunes reflexions i propostes
Martínez Martín, Miquel
Educació infantil
Educació secundària
Reforma de l'educació
Preschool education
Secondary education
Educational change
La proposta per al debat de la reforma de l'ensenyament ha de ser objecte d'una discussió en que els interessos particulars de les institucions i/o col·lectius siguin superats i en que l'oportunitat política no s'evidencii. Aquestes són les intencions de l'administració i la voluntat d'una societat que requereix, sens dubte, una reforma educativa en profunditat.
2013-02-05T09:37:15Z
2013-02-05T09:37:15Z
2013-02-05T09:37:15Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33723
082999
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139271
Temps d'Educació, 1989, num. 1, p. 119-130
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337242024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La veu de dos nois i una noia que han tingut relació amb justícia juvenil
Llena Berñe, Asun
Delinqüència juvenil
Administració de justícia de menors
Conversa
Educació social
Juvenile delinquency
Administration of juvenile justice
Conversation
Social education
Conversa transcrita de l'autora de l'article amb dos nois i una noia.
2013-02-05T11:13:04Z
2013-02-05T11:13:04Z
2013-02-05T11:13:04Z
1997
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33724
148248
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125782
Temps d'Educació, 1997, num. 19, p. 149-154
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337252024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Lyotard y La condició postmoderna, Vint-i-cinc anys després
Vilanou, Conrad
Postmodernisme
Postmodernism
L"any 1979 Jean-François Lyotard (1924-1998) publicava a París La condition postmoderne. Rapport sur le savoir, editat per Les Éditions de Minuit, obra en què es retratava l"home postmodern i que amb el pas dels anys s"ha convertit en una mena de clàssic del pensament contemporani. La tesi de fons del llibre -una obra encarregada per les autoritats del Quebec- és ben coneguda: el saber canvia d"estatut al mateix temps que les societats entren en l"era anomenada postindustrial, segons havien anunciat Daniel Bell i Alain Touraine. Per tant, la qüestió del saber en aquesta època postindustrial -que a grans trets coincideix amb un esperit d"època (Zeitgeist) que es pot identifi car amb la postmodernitat- cal situar-la en la perspectiva de les societats industrials avançades.
2013-02-05T11:42:43Z
2013-02-05T11:42:43Z
2013-02-05T11:42:43Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33725
565702
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128373
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 293-304
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337622024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Pedagogia líquida per a una educació sòlida: a propòsit de Bauman
Prats Gil, Enric
Pedagogia
Educadors
Educació
Postmodernitat
Pedagogy
Educators
Education
Postmodernism
Si un fenomen expressa rotundament la tensió mostrada per la citació de capçalera aquest és, sens dubte, el cas de l"educació. I segurament encara més la seva reflexió acadèmica: la pedagogia. La crisi de la pedagogia, si n"hi ha, és una crisi de creixement, d"expansió, com la del capitalisme. La dificultat per escatir, amb una certa fiabilitat, allò que és recomanable d"allò refusable, prové sens dubte del pecat original de la pedagogia: no és fàcil alhora dir missa i tocar la campana. La clara identificació, per confusió, entre l"objecte i el subjecte de la pedagogia fa complexa aquesta tasca. En altres paraules, ens intuïm capaços alhora d"explicar i de disposar, de descriure i de prescriure; creiem que podem combinar una funció explicativa, d"anàlisi de la realitat, amb una funció normativa, de caràcter ordenador. I no ens adonem que la descripció ja és valoració en si mateixa. Només descrivim allò a què donem un «cert» valor.
2013-02-08T09:06:16Z
2013-02-08T09:06:16Z
2013-02-08T09:06:16Z
2004
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33762
527322
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126412
Temps d'Educació, 2004, num. 28, p. 317-324
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2004
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337672024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Les alfabetitzacions digitals
Rodríguez Illera, José Luis
Alfabetització digital
Computer literacy
El tema de l"alfabetització digital (o electrònica) requereix unes distincions inicials que la situïn en l"interior d"un marc teòric des del qual s"analitzarà. Altrament, la imatge més immediata que evoca és l"aprenentatge de determinades tècniques, i potser alguna competència associada, en una concepció funcional de l"alfabetització, és a dir, l"adequació d"una alfabetització genèrica al context pràctic que han introduït les tecnologies informàtiques i comunicatives: aprendre a usar els ordinadors, les aplicacions generals, el processador de textos, el correu electrònic, els navegadors i un llarg etcètera difícil de delimitar. És clar que aquest enfocament és necessari, i no es posa en qüestió, però pensar-lo com a únic deixa fora les aproximacions diferents del que és l"alfabetització, i alhora redueix la revolució digital a un conjunt d"aplicacions.
2013-02-08T09:42:03Z
2013-02-08T09:42:03Z
2013-02-08T09:42:03Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33767
529064
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126415
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 11-28
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337692024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Del bucle a la incertesa: l'evolució de la mirada cibernètica a la pedagogia.
Gros Salvat, Begoña
Cibernètica
Pedagogia
Teoria de l'educació
Cibercultura
Cybernetics
Pedagogy
Educational theory
Cyberculture
Es pot pensar que de la cibernètica nascuda els anys 40 al desenvolupament aconseguit per les tecnologies de la informació i la comunicació a l'actualitat hi ha una diferència tan enorme que poc o res representen ja les contribucions de Wiener o Bertalanffy als nostres dies, Tot i això, la cibernètica, com la teoria de sistemes, ha anat evolucionant i madurant amb el temps, i podem afirmar que ara més que mai es fan evidents moltes de les concepcions i de les idees simplement apuntades i intuïdes per aquests científics, La diferència entre la cibernètica deis anys cinquanta i la cibernètica actual consisteix que la seva influència no només arriba al terreny científic o a l'enginyeria sinó a les formes de comunicació, a les maneres d'aprendre, als temps de vida i, en definitiva, a la nostra percepció del món.
2013-02-08T09:50:49Z
2013-02-08T09:50:49Z
2013-02-08T09:50:49Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33769
188639
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126212
Temps d'Educació, 2000, num. 24, p. 125-140
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337772024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Presentación de la monografía: Basil Bernstein
Rodríguez Illera, José Luis
Sociolingüística
Sociolinguistics
Esta monografía de Temps d'Educació está dedicada a la obra de Basil Bernstein, el gran sociólogo británico que ha desarrollado su reflexión sobre el sistema y las formas educativas durante los últimos 30 años. Su nombre y su teoría están indisolublemente asociados con las problemáticas de educación y clases sociales, así como educación y lenguaje, incluso con los orígenes de la social ingüística moderna, con la denominada 'nueva' sociología de la educación británica de los 70, y, desde luego, con las teorías de la educación como reproducción social y cultural.
2013-02-08T11:13:13Z
2013-02-08T11:13:13Z
2013-02-08T11:13:13Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33777
047436
0214-7351
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139462/
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 309-310
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/337792024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La maçoneria, escola de formació. La seva presència a la Catalunya del dinou.
Vilanou, Conrad
Delgado, Buenaventura, 1935-2007
Maçoneria
Anarquisme
Freemasonry
Anarchism
És comunament acceptada l'opinió que la maçoneria va contribuir, durant els segles XVIII i XIX, al triomf i a la consolidació deis valors que hom ha convingut a anomenar moderns. La raó, la dignitat humana, la justícia i la llibertat van ser, entre d'altres, principis assumits pels maçons com a propis, i damunt els quals s'havia d'edificar el nou temple de la modernitat. Tampoc els projectes de filantropia, interpretada com un amor envers la humanitat i millora del gènere humà, no quedaven al marge de l'ideari maçònic. És lògic, doncs, que aquesta filosofia fos assumida per bona part d'una burgesia progressista desitjosa d'anorrear qualsevol vestigi possible d'obscurantisme, i donant suport, naturalment, a aquells moviments revolucionaris d'ascendència liberal que pul·lulaven tant arreu d'Europa com d'Amèrica. De fet, tot i el risc de caure en un cert reduccionisme, podem vincular l'acció de la maçoneria amb el triomf deis ideal s burgesos.
2013-02-08T11:23:43Z
2013-02-08T11:23:43Z
2013-02-08T11:23:43Z
1991
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/33779
565761
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140161
Temps d'Educació, 1991, num. 6, p. 223-238
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1991
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/340872024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Una proposta de treball educatiu en centres oberts des de l'aproximació al disseny curricular en educació social
Núñez, Violeta, 1950-
Educació social
Treball social
Disseny curricular
Trastorns de l'aprenentatge
Social education
Social work
Curriculum planning
Learning disabilities
El Centre obert apareix com una resposta idònia per a l'atenció social a la població infantil compresa entre els 3/4 i 16/18 anys. Parlar de Centre Obert és fer referencia a l'exercici d'una important responsabilitat pública, a saber: aportar nous models i oportunitats de socialització a subjectes amb certes dificultats de normalització. Les dites dificultats corresponen a diferents reptes que avui planteja el social.
1996
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34087
117617
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125622
Temps d'Educació, 1996, num. 15, p. 115-132
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/340982024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La influència del krausisme a Catalunya
Vilafranca Manguán, Isabel
Krausisme
Història de l'educació
Catalunya
Krausism
History of education
Catalonia
Molta és la recerca historicopedagògica contemporània que s"ha ocupat d"estudiar el moviment ideològic que emmarcà l"evolució educativa del segle XIX i primer terç del segle XX. Cada cop es fan més evidents els lligams establerts entre Madrid i Catalunya al llarg d"aquest període. Diverses publicacions i recerques posen de relleu la influència de l"idealisme krausista a Catalunya. Així, en aquest article, s"afaiçona que a Catalunya hi hagué un nucli d"intel·lectuals krausistes mentre que es constata a Madrid la presència de catalans institucionistes.
2008
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34098
558904
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186877
Temps d'Educació, 2008, num. 37, p. 39-50
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2008
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341282024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Opinions al voltant de les relacions entre l'economia i l'educació
Ventura Blanco, J. Javier (José Javier)
Economia de l'educació
Política educativa
Economy of the education
Educational policy
La influència decisiva que té l'economia en la majoria deis aspectes que configuren la vida humana és una evidencia, i l'educació no constitueix cap excepció. Philip H. Combs, prestigiós expert en temes relacionats amb els problemes educatius en general i més concretament en la seva dimensió econòmica i social, en analitzar els factors que caracteritzaven la crisi educativa a escala mundial a partir deis anys seixanta, va destacar com a essencials: el desbordament estudiantil (augment de la demanda). L'aguda escassesa de recursos, l'augment deis costos, la inadaptació del producte i la inercia i ineficiencia.
1994
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34128
507393
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140669
Temps d'Educació, 1994, num. 11, p. 195-212
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341002024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El mestre ignorant: la filosofia de l'educació de Joseph Jacotot
Laudo, Xavier
Filosofia de l'educació
Història de l'educació
Philosophy of education
History of education
Jacotot, Jean-Joseph, 1770-1840
El mestre ignorant és, per definició, la condició d"impossibilitat de la pedagogia. Potser no de tota, però sí de la pedagogia, almenys tal com l"hem entès fins ara (suposant que es pugui entendre absolutament d"una altra manera sense estar parlant ja d"una altra cosa). És per això que, com a màxim, només en els seus marges hi podria tenir lloc una proposta com la que glossaré aquí. Una proposta que, bo i partint de les idees de Joseph Jacotot (1770-1840), planteja la contingència del mestre, és a dir, que a l"hora d"aprendre uns continguts fa prescindible la figura d"algú que els expliqui. En altres paraules, fa que aquells que volen aprendre alguna cosa no hagin de dependre d"un mestre que ho hagi après abans, ni del mestre que va ensenyar aquell mestre, i així successivament, trencant d"aquesta manera el cercle de la transmissió pedagògica - almenys pel que fa al procés instructiu. Tanmateix, això és només la punta de l"iceberg i més avall hi aprofundirem. Però fem ara una mirada enrere, tot just quan se li van presentar a Jacotot els seus primers deixebles belgues per estudiar francès.
2013-03-06T17:07:06Z
2013-03-06T17:07:06Z
2013-03-06T17:07:06Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34100
598240
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126420
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 151-165
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341302024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Bases filosòfiques per una ciència crítica de l'educació. Una entrevista a Wilfred Carr.
Larrosa, Jorge
Filosofia de l'educació
Filosofia de la ciència
Educació
Entrevista
Philosophy of education
Philosophy of science
Education
Interviewing
Wilfred Carr, professor de la Divisió d'Educació de la Universitat de Sheffield del Regne Unit, és un deis representants més destacats de la Filosofia Crítica de l'Educació. A Espanya sobretot és conegut pel Ilibre (juntament amb Stephen Kemmis) 'Teoría crítica de la enseñanza', publicat per l'editorial Martínez Roca, i per una altre de més recent, 'Hacia una ciencia crítica de la educación', publicat per l'editorial Laertes. A més, ha participat en nombrosos congressos i seminaris, entre els quals podem destacar l'aportació que va fer al Congrés Internacional de Filosofia de l'Educació reunit a Madrid el 1988 i que fou publicada per la UNED al volum d'actes.
2013-03-07T13:25:56Z
2013-03-07T13:25:56Z
2013-03-07T13:25:56Z
1990
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34130
533346
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139599
Temps d'Educació, 1990, num. 4, p. 263-274
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1990
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341552024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Presentació Monografia: Educació i Telemàtica
Aguareles, M. A. (Miguel-Ángel)
Gros Salvat, Begoña
Educació
Internet
Education
Internet
Com a xarxa de xarxes, Internet, que va néixer de la convergència del desenvolupament de la informàtica i de les telecomunicacions, és un nou mitja de comunicació que, en fer possible nous mitjans d'expressió i de comunicació entre els pobles per al seu coneixement mutu, permet crear grups o comunitats globals de manera instantània. Tot i que la seva utilització en educació encara és escassa, s'intueix com una eina de grans possibilitats i canvis. Per aquest motiu, ens ha semblat oportú dedicar una monografia a Internet i als temes que s'hi relacionen.
2013-03-08T11:37:54Z
2013-03-08T11:37:54Z
2013-03-08T11:37:54Z
1997
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34155
188633
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125631
Temps d'Educació, 1997, num. 16, p. 6-9
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1997
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341612024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Comentaris sobre alguns aspectes de la relació 'ètica/religió'
Puig Rovira, Josep M.
Educació moral
Educació religiosa
Ètica
Programació curricular
Moral education
Religious education
Ethics
Curriculum planning
En el títol d'aquesta Tribuna se'ns pro posa parlar sobre la relació entre l'ètica i la religió. Plantejar en l'espai d'una revista pedagògica la qüestió «ètica/religió' és encetar al hora molts temes. Però potser el primer i més immediat és el que fa referència a la normativa fins ara vigent que plantejava la necessitat d'optar entre l'assignatura d'ètica i la de religió. No entrarem en consideracions sobre els motius que van provocar aquesta situació, sinó que tan sols expressarem la nostra opinió sobre l'alternativa esmentada.
2013-03-08T14:02:03Z
2013-03-08T14:02:03Z
2013-03-08T14:02:03Z
1994
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34161
118977
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125557
Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 189-200
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341602024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Pedagogies de la liquiditat
Laudo, Xavier
Alfabetització
Pedagogia
Sociologia de l'educació
Literacy
Pedagogy
Educational sociology
«Escriu més ràpid del que jo puc llegir», va dir Nikolas Rose el Convenor del departament de sociologia de la London School of Economics and Political Science referint-se a Zygmunt Bauman. Ho va dir en el brindis de la recepció que aquest departament va oferir després de la darrera de les tres lliçons que Bauman va explicar durant el mes de novembre de 2005 a l"Old Theather de la LSE, i l"anècdota no és debades. La crítica recurrent en àmbits acadèmics com ara l"espanyol, segons la qual els darrers llibres de Bauman no fan altra cosa que parafrasejar la idea afortunada de la modernitat líquida, també és compartida a l"acadèmica britànica. I a més, com és habitual en aquelles contrades, es comenta sense embuts en presència de la persona implicada. Que quedi palès, doncs, que aquest text no serà pas un pretext per fer-li un panegíric. Ara bé, les coses com són, malgrat que s"hagi acusat Bauman d"engiponador i a banda de l"abundància de llibres publicats, i la reiteració constant d"algunes idees cal dir que els seus continguts no deixen de ser reveladors, alhora que reclamen l"atenció, per a totes les ciències socials.
2013-03-08T13:03:32Z
2013-03-08T13:03:32Z
2013-03-08T13:03:32Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34160
598239
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128536
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 323-335
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341822024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Una pedagogia fenomenologicohermenèutica
Laudo, Xavier
Pedagogia
Investigació educativa
Pedagogy
Educational research
El nom de Van Manen comença a ser molt escaïnat en els fòrums pedagògics, cosa que fa una mica incòmode parlar-ne ja que, com passa amb qualsevol autor de moda, el seu discurs comença a reduir-se de qui-sap-lo a un reguitzell a més, no gaire llarg de diferents llocs comuns i tòpics. En qualsevol cas, no és estrany que darrerament s'estiguin difonent tant els seus treballs, ja que aporten aire fresc i mostren una manera d'aplicar als problemes educatius concrets alguns corrents metodològics que sovint s'han acusat de purament especulatius.1 Ara bé, per Van Manen, un investigador és un teòric. És a dir, d'una banda, un observador sensible de les subtileses de la vida quotidiana i, de l'altra, un lector famolenc de textos significatius que pertanyen al seu àmbit d'interès. Aquest és per Van Manen el sentit és a dir, la resposta a la pregunta, de què és allò que implica un mètode d'investigació en ciències de l'esperit: teoria.
2013-03-11T08:28:27Z
2013-03-11T08:28:27Z
2013-03-11T08:28:27Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34182
598241
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126410
Temps d'Educació, 2005, num. 28, p. 298-304
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/341882024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Sobre la possibilitat d'una pedagogia republicanista en ambients nòmades i cosmopolites
Laudo, Xavier
Pedagogia
Republicanisme
Cosmopolitisme
Nòmades
Pedagogy
Republicanism
Cosmopolitanism
Nomads
Passats alguns mesos d'ençà el 75è aniversari de la proclamació de la II República, pot ser un bon moment per recuperar una de les tensions a les que es veu abocat el pensament republicanista actual. Em refereixo a la relació entre la situació cosmopolita, on es dóna el fenomen nòmada (el fantasma que recorre no Europa sinó tot el planeta i ben aviat més enllà), i el republicanisme. Primerament, apuntaré alguns elements del que s"ha anomenat nomadisme contemporani i algunes de les seves conseqüències que crec que tenen un interès pedagògic. Segonament, plantejaré la qüestió de la compatibilitat de la realitat cosmopolita amb el republicanisme, i ho faré tant des de la vessant de cosmopolitització fàctica del nostre temps com de la normativa que pretén consolidar-lo com a model.
2013-03-11T09:33:59Z
2013-03-11T09:33:59Z
2013-03-11T09:33:59Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34188
598242
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126459
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 271-280
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342052024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Educació Ambiental i cooperació internacional, una relació pdagògico-social
Heras i Trias, Pilar
Educació ambiental
Pedagogia social
Cooperació internacional
Igualtat d'oportunitats educatives
Environmental education
Social pedagogy
International cooperation
Educational equalization
Des de l'Educació Ambiental es pot treballar de moltes maneres. En cadascuna d'elles hi ha una determinada interpretació del medi, de la seva definició i caracterització, de com cal abordar-ne l'estudi i el tractament, de l'abast de les accions educatives que s'hi refereixen, etc.
2013-03-12T10:41:41Z
2013-03-12T10:41:41Z
2013-03-12T10:41:41Z
1995
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34205
196646
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125573
Temps d'Educació, 1995, num. 13, p. 97-108
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1995
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342072024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Missatges llunyans, una realitat compartida: unes experiències de comunicació a la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya
Lorenzo Galés, Neus
Noguera Pigem, Elena
Xarxes de comunicacions
Autoconcepte
Globalització cultural
Communication networks
Self-perception
Cultural globalization
En la realitat quotidiana, el que veiem, el que sentim i el que compartim és emmarcat cada vegada més en un entorn més ampli, en un espai geogràfic i de contactes i relacions humanes extenses a nivell mundial.
2013-03-12T12:40:51Z
2013-03-12T12:40:51Z
2013-03-12T12:40:51Z
1996
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34207
514689
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125633
Temps d'Educació, 1996, num. 16, p. 23-36
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1996
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342222024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La infància i la seva protecció
Panchón i Iglesias, Carme
Costa Cámara, Sandra
Gil Pasamontes, Esther
Drets dels infants
Atenció a la infància i a l'adolescència
Acolliment familiar
Children's rights
Child welfare
Foster home care
L"article primer de la Convenció de Drets de l"Infant (Nacions Unides, 20 de novembre de 1989) entén per infant tota persona des del seu naixement fins als divuit anys d"edat. El preàmbul d"aquest text jurídic, entre altres aspectes molt importants, reafirma «la necessitat de proporcionar als infants la cura i l"assistència especials a causa de la seva vulnerabilitat».
2013-03-13T08:32:57Z
2013-03-13T08:32:57Z
2013-03-13T08:32:57Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34222
567566
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126444
Temps d'Educació, 2006, num. 31, p. 29-42
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342352024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Aplicació d'estratègies didàctiques de comprensió lectora en textos electrònics narratius
Fuertes i Alpiste, Marc
Comprensió de la lectura
Estratègies d'aprenentatge
Lectura sobre pantalla
Reading comprehension
Learning strategies
Screen reading
La comprensió lectora ha estat molt estudiada durant el segle XX però sempre sobre el suport paper. Amb la creació i desenvolupament del format digital i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a finals d"aquest mateix segle, ha aparegut la lectura (i escriptura) electrònica: la lectura en pantalles i altres suports digitals (Rodriguez Illera, 2003, p. 1). Al principi, aquesta era una lectura ergonòmicament «feixuga» ja que els monitors dels ordinadors tenien una resolució molt dolenta, provocant el cansament de la vista (Hill, 2001). Avui, entrats al segle XXI, els dispositius visuals han millorat molt i permeten una lectura més relaxada. La pràctica de la lectura en pantalla és més estesa per aquest motiu, però també perquè els dispositius electrònics ja són més assequibles per l"economia de les classes mitjanes en els anomenats països desenvolupats. Per tant, ens trobem amb un augment d"usuaris i davant d"uns dispositius que milloren any rere any. A més, com afirma Reinking (1998, p. XI), existeix una tendència inevitable cap a un món post-tipogràfic on els textos impresos ja no seran els dominants. Això no vol dir que els textos electrònics substitueixin completament els textos impresos, però cada vegada el format digital anirà guanyant terreny a l"analògic.
2013-03-13T17:35:02Z
2013-03-13T17:35:02Z
2013-03-13T17:35:02Z
2007
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34235
580254
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126472
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 209-227
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342412024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació
Rodríguez Illera, José Luis
Sociolingüística
Investigació educativa
Sociolinguistics
Educational research
Bernstein, Basil B.
Si haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.
2013-03-13T18:13:47Z
2013-03-13T18:13:47Z
2013-03-13T18:13:47Z
1989
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34241
047434
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139433
Temps d'Educació, 1989, num. 2, p. 11-27
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1989
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342442024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L'educació davant la societat digital: presentació
Rodríguez Illera, José Luis
Tecnologia de la informació
Sociologia de l'educació
Information technology
Educational sociology
Els articles reunits en aquest monogràfic, que és una iniciativa conjunta de la revista Temps d"Educació i de la revista en línia Interactive Educational Multimedia, reflexionen sobre les conseqüències educatives de la societat digital.1 És veritat que se n"ha escrit molt, i que és només el principi dels canvis que s"estan produint: comparats a vegades amb la impremta i altres vegades amb la pròpia escriptura, molts autors acostumen a situar la revolució digital per damunt de totes les altres revolucions tecnològiques. Al costat d"aquestes tecnofilies, en determinats moments completament acrítiques, la reflexió que qüestiona els canvis ha anat minvant progressivament davant l"avenç generalitzat de les telecomunicacions i de la informàtica, potser com a resultat d"un sentiment d"inevitabilitat. Afortunadament no és el cas dels articles reunits per a aquest monogràfic que incorpora diferents treballs d"un alt contingut.
2013-03-13T18:36:51Z
2013-03-13T18:36:51Z
2013-03-13T18:36:51Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34244
541796
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/128368
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 9-10
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342942024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La intel·ligència artificial i la seva aplicació a l'ensenyament
Gros Salvat, Begoña
Intel·ligència artificial
Educació
Tecnologia educativa
Artificial intelligence
Education
Educational technology
L'objectiu fonamental d'aquest article és mostrar com les técniques desenvolupades en intel'ligéncia artificial (lA) són d'una gran utilitat per tal de millorar el software destinat a I'ambit educatiu. Per a aixó, en primer Iloc, s'hi fa un breu resum de les finalitats i els objectius generals de les investigacions en lA realitzades fins al moment. Posteriorment, es descriuen les diferents aplicacions de la lA en I'educació dirigides als alumnes en tasques formatives i instructives, i als professors en tasques de disseny i planificació de les activitats docents. L'article acaba amb una reflexió sobre les tendéncies futures de la lA aplicada a I'educació.
2013-03-18T17:35:47Z
2013-03-18T17:35:47Z
2013-03-18T17:35:47Z
1991
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34294
069420
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/139899
Temps d'Educació, 1991, num. 5, p. 243-258
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1991
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342952024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El significat del projecte migratori: les dones parlen de la seva experiència
Ayuste, Ana
Medina Cambrón, Alfons, 1970-
Payá Sánchez, Montserrat
Romañá, Teresa, 1954-
Dones immigrants
Interacció social
Relacions humanes
Xarxes socials
Women immigrants
Social interaction
Interpersonal relations
Social networks
En aquest article es donen a conèixer els resultats més importants de la segona part d'una recerca sobre migració femenina duta a terme durant els anys 2005-2007 a diferents comunitats autònomes espanyoles, finançada per l"Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials). En aquesta segona fase, l"equip investigador ha tractat de recollir, a partir d"entrevistes, relats de vida i grups de discussió, la valoració personal de les dones migrants àrabs i llatines sobre el seu projecte migratori. Així mateix, aquest estudi els ha permès evidenciar les dificultats que troben aquestes dones en el procés d'acollida en els àmbits laboral, social, educatiu i, fins i tot, familiar, i quins recursos mobilitzen per superar amb èxit aquestes dificultats. Entre alguns d"aquests recursos destaquen les pràctiques cooperatives i les xarxes de solidaritat que estableixen entre elles en els espais de relació formal i informal on participen. I com aquests espais, en la mesura que són sensibles a les necessitats i als interessos de les dones migrants, esdevenen una veritable porta d'entrada a la societat d'acollida.
2013-03-18T19:01:39Z
2013-03-18T19:01:39Z
2013-03-18T19:01:39Z
2009
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34295
576510
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186884
Temps d'Educació, 2009, num. 37, p. 149-168
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/342962024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
De la societat d'origen a la societat d'acollida: una aproximació als processos migratoris de les dones marroquines i dominicanes.
Ayuste, Ana
Payá Sánchez, Montserrat
Romañá, Teresa, 1954-
Baltasar, Eva
Dones immigrants
Interacció social
Marroc
República Dominicana
Women immigrants
Social interaction
Morocco
Dominican Republic
L'article exposa la primera part d'una investigació de dos anys i mig de durada, subvencionada per l'Institut de la Dona (Ministeri de Treball i Afers Socials), sobre la migració femenina a l'estat espanyol, centrada en les comunitats marroquines i dominicanes. L'objectiu que es pretenia era conèixer els processos migratoris d'aquestes dones, comprendre'ls, identificar canvis i pèrdues i aixecar barreres, formulant propostes realistes que contribuïssin a suavitzar els futurs processos migratoris d'altres dones. La metodologia seguida, de caràcter qualitatiu, combina la consulta d'informació amb un treball d'enquesta en el qual es va entrevistar a sis dones d'aquestes dues comunitats, considerades com «informants clau o expertes», atès el seu temps de permanència a la societat d'acollida, la reflexió realitzada sobre la seva pròpia experiència vital i la seva labor i participació en associacions, centres o organitzacions de la societat d'acollida que treballen per facilitar l'experiència de la migració. Els límits i les oportunitats dins de la societat d'acollida, el canvi en els espais de relació i les pràctiques solidàries que estableixen, juntament amb les propostes que realitzen les mateixes protagonistes, són alguns dels principals resultats d'aquesta investigació.
2013-03-18T19:21:59Z
2013-03-18T19:21:59Z
2013-03-18T19:21:59Z
2007
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34296
595095
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126488
Temps d'Educació, 2007, num. 33, p. 165-182
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343032024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La llicenciatura en Pedagogia. Història d'un títol i un títol per a la història
Trilla, Jaume
Educació superior
Pedagogia
Modificació curricular
Higher education
Pedagogy
Curriculum change
D'ençà que l'autor d'aquest article era estudiant de Pedagogia ha sentit parlar a bastament (i ell mateix també ho ha fet) de la necessitat de reestructurar els estudis d'aquesta carrera universitària. Era una necessitat que es podia justificar tant des de perspectives científiques i epistemològiques, com socials i professionals. Calia que la universitat fes una oferta d'unes titulacions relacionades amb el camp educatiu que respongués coherentment a les demandes de la realitat social quant a nous camps de professionalització i que reflectís l'estat actual del desenvolupament de les ciències de l'educació.
2013-03-19T13:19:18Z
2013-03-19T13:19:18Z
2013-03-19T13:19:18Z
1993
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34303
110671
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140602
Temps d'Educació, 1993, num. 10, p. 123-143
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1993
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343062024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La bretxa digital: gènere i jocs d'ordinador
Escofet Roig, Anna
Rubio Hurtado, María José
Bretxa digital
Gènere
Jocs per ordinador
Digital divide
Gender
Computer games
La finalitat d"aquest article és reflexionar sobre una pràctica concreta que s"ha revelat creadora de desigualtat social en l"era digital: els jocs d"ordinador des de la perspectiva del gènere. Per això, es fa una revisió de la literatura existent per mostrar com, malgrat les bondats educatives de l"activitat lúdica, l"ús educatiu dels jocs d"ordinador és mínim. A més, es detallen diverses investigacions que mostren el biaix de gènere en diferents aspectes relacionats amb els jocs multimèdia.
2013-03-19T14:35:21Z
2013-03-19T14:35:21Z
2013-03-19T14:35:21Z
2005
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34306
541561
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126418
Temps d'Educació, 2005, num. 29, p. 75-94
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2005
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343082024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Recursos sobre seguretat i prevenció d'accidents
Bigordà, Pepita
Fortuny, Montserrat
Queralt, Montserrat
Tilló i Barrufet, Teresa
Prevenció d'accidents
Fonts d'informació
Prevention of accidents
Information resources
Aquestes referncies documentals formen part de `l'obra: Seguretat i Prevenció d'accidents, és a dir, un dels quaderns monogràfics d'educació per a la salut a l'escola, encarregada per la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. En premsa.
2013-03-19T15:24:32Z
2013-03-19T15:24:32Z
2013-03-19T15:24:32Z
1992
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34308
078985
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/140346
Temps d'Educació, 1992, num. 8, p. 237-242
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1992
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343092024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Inserció laboral i empleabilitat en el marc de l'Espai Europeu d'Educació Superior: el cas de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona
Ventura Blanco, J. Javier (José Javier)
Martínez Olmo, Francesc
Transició a la vida activa
Educació superior
School-to-work transition
Higher education
Desde la perspectiva de la convergencia europea, se realiza una aproximación conceptual a la inserción laboral y a la empleabilidad, que permita una delimitación y definición terminológicas, y se aportan los datos de una investigación dirigida a las personas graduadas en Pedagogía en la Universidad de Barcelona durante los cursos 2001-2002 y 2002-2003, incluyendo detalles sobre el diseño de la investigación, así como sobre el análisis e interpretación de los resultados más relevantes. Se analizan las siguientes dimensiones: datos sociodemográficos, situación académica, experiencia laboral previa o simultánea a los estudios de Pedagogía, experiencia laboral posterior a la finalización de los estudios de Pedagogía, sobre el Prácticum de Pedagogía (empleabilidad e inserción laboral, modelo organizativo, evaluación) y la formación posterior a la finalización de los estudios de Pedagogía.
2013-03-19T15:39:57Z
2013-03-19T15:39:57Z
2013-03-19T15:39:57Z
2007
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34309
590873
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126467
Temps d'Educació, 2007, num. 32, p. 99-117
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2007
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343222024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Presentació Monografia: Educació i cooperació internacional en el marc de les desigualtats
Heras i Trias, Pilar
Ripollès i Bosch, Enric
Cooperació internacional
Integració social
Educació social
International cooperation
Social integration
Social education
La idea de cooperar o de fer cooperació internacional s'ha anat incorporant a les nostres vides -també en la vida acadèmica- en els darrers deu anys, sense que moltes vegades s'hagi aprofundit suficientment en què vol dir, no només etimol6gicament. En aquests moments, en els quals la situació en el món i les complexes relacions internacionals han experimentat canvis importants, s'imposa que ens aturem a pensar una mica sobre el perquè, el com, on i amb qui fem la cooperació internacional. Sobre el paper de l'educació en aquests nous contextos i, més en concret, en el que les universitats fan o poden fer en el que anomenem cooperació per al desenvolupament.
2013-03-20T13:44:29Z
2013-03-20T13:44:29Z
2013-03-20T13:44:29Z
2000
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34322
196651
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126054
Temps d'Educació, 2000, num. 23, p. 7-12
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2000
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/343672024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Modernitat i barbàrie. A propòsit de 'Modernidad y Holocausto', de Zygmunt Bauman
García Farrero, Jordi
Modernitat
Supervivents de l'Holocaust Jueu
Ciència
Burocràcia
Modernity
Holocaust survivors
Science
Bureaucracy
A partir de l'obra Modernidad y Holocausto (2006), de Zygmunt Bauman, l"article pretén realitzar una reflexió sobre la barbàrie nacionalsocialista posant de manifest que fou un esdeveniment modern i que sense la modernitat difícilment es pot explicar. Bona prova d'això són els seus ingredients (l'enginyeria social, la ciència i la burocràcia) que a través dels quals es va poder fer realitat la seva fatal execució. A més, amb el propòsit que no torni a succeir un esdeveniment semblant, mostra les respostes que s'han dut a terme des de la Pedagogia al llarg de la història. Seria Auschwitz convertit en una lliçó per a tota la humanitat, com també podria ser-ho el Gulag o Hiroshima.
2013-03-22T12:50:13Z
2013-03-22T12:50:13Z
2013-03-22T12:50:13Z
2009
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34367
594348
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/186898
Temps d'Educació, 2009, num. 37, p. 293-304
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2009
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/344042024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Tribuna: Ètica/Religió a l'Escola
Valls i Montserrat, Ramona
Ètica
Religió
Educació moral
Educació en valors
Ethics
Religion
Moral education
Values education
Més d'un lector pot quedar sorprès pel títol d'aquesta Tribuna. En efecte, el seu enunciat pot recordar -no podem pas negar-ho- les velles polèmiques vuitcentistes sorgides a redós de les campanyes secularitzadores que propugnaven el laïcisme escolar.
2013-04-02T12:40:34Z
2013-04-02T12:40:34Z
2013-04-02T12:40:34Z
1994
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34404
106125
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/125555
Temps d'Educació, 1994, num. 12, p. 177-182
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 1994
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/344252024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
L'assessorament: reflexió sobre la pràctica del professorat i la seva ètica
Echebarria, Iñaki
Martínez Martín, Miquel
Tey, Amèlia
Formació del professorat
Ètica professional
Assessors pedagògics
Teacher training
Professional ethics
Educational consultants
D"entre les diferents modalitats de formació l"assessorament és, cada vegada més, el format millor valorat, perquè esdevé una modalitat que genera reflexió sobre la pràctica, intercanvi d"experiències i pràctiques, creació i consolidació de cultura docent pròpia i cerca de consens quan la persona que exerceix d"assessor ho fa amb professionalitat i compromís.
2013-04-03T10:22:20Z
2013-04-03T10:22:20Z
2013-04-03T10:22:20Z
2006
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
0214-7351
http://hdl.handle.net/2445/34425
555969
0214-7351
cat
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/TempsEducacio/article/view/126433
Temps d'Educació, 2006, num. 30, p. 127-148
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Universitat de Barcelona, 2006
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/440902024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181com_2445_164419col_2445_16626col_2445_164902
Retos y tendencias sobre el futuro de la investigación acerca del aprendizaje con tecnologías digitales
Gros Salvat, Begoña
Tecnologia educativa
Formació professional
Tecnologia de la informació
Educational technology
Occupational training
Information technology
El objetivo de este artículo es analizar los retos y tendencias de la investigación acerca del aprendizaje con tecnologías digitales.En las dos últimas décadas, las investigaciones sobre el uso de las tecnologías digitales para la formación y el aprendizajese ha consolidado como un ámbito de investigaciónmultidisciplinar. Los resultados obtenidos muestran algunas limitaciones ya que no proporcionan respuestas suficientes que permitan analizar y diseñar las prestaciones tecno-pedagógicas adecuadas para favorecer el aprendizaje. A menudo, las investigaciones seplantean en términos comparativos tratando de determinar los beneficios de una determinada tecnología en el aprendizaje utilizando modelos causa-efecto que simplifican realidades en las que intervienen muchas variables. Creemos que es el momento de reflexionar sobre la utilización de nuevas metodologías e instrumentos de investigación que puedan mejorar la calidad y los resultados de las investigaciones.En el artículo se analiza la formulación de las preguntas de investigación que son claves para diseñar los estudios. Los métodos de investigación utilizados y el uso de infraestructuras tecnológicas para la obtención masiva de datos. Por último, se analizar la importancia de compartir datos y resultados a partir del uso de repositorios para la difusión del conocimiento.
2013-06-06T13:01:29Z
2013-06-06T13:01:29Z
2013-06-06T13:01:29Z
2012-10-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1578-7680
http://hdl.handle.net/2445/44090
617278
1578-7680
spa
Reproducció del document publicat a: http://doi.org/10.6018/red/50/10
RED. Revista de Educación a Distancia, 2012, vol. 3, num. 32
http://doi.org/10.6018/red/50/10
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc-nd (c) Servicio de Publicaciones, Universidad de Murcia , 2012
Servicio de Publicaciones, Universidad de Murcia
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/445322024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Planificación de programas: ¿un elemento de control o de transformación?
Gómez i Serra, Miquel
Treball social comunitari
Animació sociocultural
Planificació
Community organization
Cultural animation
Planning
En este artículo se plantea que la planificación y la evaluación pueden y deben reforzar los aspectos democráticos y participativos de cualquier proyecto o programa de animación sociocultural, ya que todo proceso de planificación de servicios y programas sociales en general, y de programas de animación sociocultural en particular, presenta elementos de control y elementos de cambio social, y entre estas dos dimensiones existe una relación dialéctica simétrica inversamente proporcional. Finalmente, se desarrolla un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación.
2013-07-01T16:42:44Z
2013-07-01T16:42:44Z
2013-07-01T16:42:44Z
2011
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1131-995X
http://hdl.handle.net/2445/44532
600315
1131-995X
spa
Aula de Innovación Educativa, 2011, num. 203-204, p. 65-69
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Gómez i Serra, Miquel, 2011
Editorial Graó
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/445892024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Programas socioculturales: planificación y evaluación
Gómez i Serra, Miquel
Treball social comunitari
Planificació
Benestar social
Participació social
Community organization
Planning
Public welfare
Social participation
En este artículo se apuntan algunas características de un modelo democrático, social y participativo de planificación y evaluación. Se defiende una visión positiva y constructiva del control que representa la evaluación aplicada tanto a los servicios como a programas sociales, ya que este control es positivo cuando valora la eficacia, la efectividad y la eficiencia de un programa, siempre buscando optimizar los resultados, así como el impacto en relación con la finalidad principal de dichos programas: mejorar el bienestar y la calidad de vida de las personas directa e indirectamente afectadas.
2013-07-04T16:25:17Z
2013-07-04T16:25:17Z
2013-07-04T16:25:17Z
2012
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1131-995X
http://hdl.handle.net/2445/44589
609110
1131-995X
spa
Aula de Innovación Educativa, 2012, num. 209, p. 69-72
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Gómez i Serra, Miquel, 2012
Editorial Graó
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/454472024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Beyond the net generation debate: A comparison of digital learners in face-to-face and virtual universities
Gros Salvat, Begoña
Garcia, Iolanda
Escofet Roig, Anna
Tecnologia educativa
Aprenentatge electrònic
Aprenentatge mixt
Educational technology
Web-based instruction
Blended learning
In the last decade, an important debate has arisen about the characteristics of today"s students due to their intensive experience as users of ICT. The main belief is that frequent use of technologies in everyday life implies that competent users are able to transfer their digital skills to learning activities. However, empirical studies developed in different countries reveal similar results suggesting that the"digital native" label does not provide evidence of a better use of technology to support learning. The debate has to go beyond the characteristics of the new generation and focus on the implications of being a learner in a digitalised world. This paper is based on the hypothesis that the use of technology to support learning is not related to whether a student belongs to the Net Generation, but that it is mainly influenced by the teaching model. The study compares behaviour and preferences towards ICT use in two groups of university students: face-to-face students and online students. A questionnaire was applied to a sample of students from five universities with different characteristics (one offers online education and four offer face-to-face education with LMS teaching support). Findings suggest that although access to and use of ICT is widespread, the influence of teaching methodology is very decisive. For academic purposes, students seem to respond to the requirements of their courses, programmes, and universities. There is a clear relationship between students" perception of usefulness regarding certain ICT resources and their teachers" suggested uses of technologies. The most highly rated technologies correspond with those proposed by teachers. The study shows that the educational model (face-to-face or online) has a stronger influence on students" perception of usefulness regarding ICT support for learning than the fact of being a digital native.
2013-08-30T10:17:34Z
2013-08-30T10:17:34Z
2013-08-30T10:17:34Z
2012-11-03
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1492-3831
http://hdl.handle.net/2445/45447
617836
1492-3831
eng
International Review Of Research In Open And Distance Learning, 2012, vol. 13, num. 4, p. 190-210
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by (c) Gros Salvat, Begoña et al., 2012
Athabasca University Press
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/461832024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El "Asilo del Port" de Barcelona
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educació social
Educadors socials
Homenatges
Memòries
Social education
Social educators
Festschriften
Memoirs
El pasado 15 de mayo de 2010, realizamos un acto de recordatorio y de homenaje, de amigos y amigas, de personas que lo valorábamos y respetábamos, de educadores y educadoras sociales que nos consideramos sus discípulos, de Toni Julià, que había muerto hacía unos meses, a comienzos del verano de 2009. Y lo hicimos en el espacio emblemático que en 1977 ocupaba 'el Asilo del Port' del ayuntamiento de Barcelona y que ahora ocupa, en parte, la escuela Bàrkeno. El Asilo del Port, nombre con el que era conocido en los años 70 por los vecinos del Barrio de la Marina del Prat Vermell, estaba situado en la calle Cisell, en lo que había sido, hasta su anexión a Barcelona,"la Marina" del municipio de Sants (3). Era un centro-institución municipal de muy larga trayectoria, entre los de la Beneficencia de la ciudad de Barcelona. Y en 1977 actuó como base de operaciones logística del nacimiento de los 'Colectivos Infantiles del Ayuntamiento de Barcelona', experiencia pionera en el proceso de renovación de la acción socioeducativa con la infancia del inicio de la democracia en España. (4) En este artículo queremos ofrecer algunos elementos que nos ayuden a ubicar, dentro de la historia de la acción social de la ciudad de Barcelona, las diferentes funciones y el recorrido de esta institución, el Asilo del Port. Y de paso, rescatar alguna anécdota relacionada con Toni Julià.
2013-09-19T09:06:45Z
2013-09-19T09:06:45Z
2013-09-19T09:06:45Z
2011-01-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46183
628028
1698-9097
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=15&c=134&n=386
Revista de Educación Social, 2011, num. 12
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2011
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/462032024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
La aventura 'americana' de Antoni Julià
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educació social
Homenatges
Amèrica Llatina
Social education
Festschriften
Latin America
Uno de los episodios más curiosos de la trayectoria personal y profesional de Toni Julià, es el de su corta pero fructífera estancia en tierras americanas a mediados de los 80. En ella, y como muestra de su talante, fue capaz de articular su compromiso y participar en la dinamización de la creación de una escuela de educadores en Maracaibo, Venezuela, denominada EDECAS (Formación de Educadores Especializados en Centros de Asistencia Socio-Jurídica), que empezó a funcionar a finales de 1986. Aquí dejaremos constancia de algunos de los pormenores de esta experiencia, partiendo fundamentalmente de las informaciones que obran en el 'Archivo Antoni Julià', depositado en le CEESC (Col·legi d"Educadores i Educadors Socials de Catalunya)
2013-09-19T11:07:12Z
2013-09-19T11:07:12Z
2013-09-19T11:07:12Z
2011-01-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46203
628027
1698-9097
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=15&c=134&n=387
Revista de Educación Social, 2011, num. 12
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2011
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/462072024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Más allá de la formalización, la construcción de la 'Casa Grande de la educación social' en un escenario de sociedad inclusiva y participativa
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educadors socials
Treball social
Educació social
Social educators
Social work
Social education
Esta colaboración es una adaptación, escasamente actualizada, de la intervención en la Conferencia Diálogo del jueves 26 de noviembre de 2009, que bajo el título Hacia una sociedad inclusiva: los últimos 25 años de la educación social, se celebró dentro del 1º Congreso Catalán de la Educación Social, celebrado en Vic del 26 al 28 de noviembre de 2009. A pesar de los dos años y medio pasados, creo que no ha perdido actualidad. Es más, creo que algunas de las propuestas son ahora más urgentes que nunca.
2013-09-19T11:19:29Z
2013-09-19T11:19:29Z
2013-09-19T11:19:29Z
2012-07-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46207
628026
1698-9097
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=18&c=184&n=525
Revista de Educación Social, 2012, num. 15
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2012
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/462082024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Figura y formación del 'Educador Especializado', según el centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona (CFEEB), 1976
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educadors socials
Formació professional
Educació social
Social educators
Occupational training
Social education
En el Consejo de Redacción de RES hemos considerado necesario ofreceros, desde una actitud arqueológica de recuperación histórica que nos ayude a seguir construyendo nuestra identidad, algunos de aquellos momentos y manifestacio nes que han ido configurando la configuración de la educación social en su vertiente formativa. Y nos ha parecido importante acercaros y rescatar, como uno de los primeros exponentes de ese proceso de construcción y articulación social, las propuestas que hacía en el lejano 1976 el Centro de Formación de Educadores Especializados de Barcelona
2013-09-19T11:33:25Z
2013-09-19T11:33:25Z
2013-09-19T11:33:25Z
2011-07-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/46208
628025
1698-9097
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=16&c=152&n=419
Revista de Educación Social, 2011, num. 13
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2011
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/491662024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El Primer Encuentro de Educadores Especializados 'Faustino Guerau de Arellano' y su papel en la cristalización de la Educación Social
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educació social
Educadors socials
Social education
Social educators
Los años comprendidos entre 1987 y 1991 fueron intensos y estuvieron repletos de actos que significaron el inicio de recorridos que conducirían a la concreción de lo que después acabaría configurando la profesión de la Educación Social tal y cómo ahora la conocemos. Paciano Fermoso ha definido este tiempo como la etapa de consolidación de la Pedagogía social. Uno de los primeros desencadenantes de ese intenso proceso de maduración social podría considerarse que fue este"primer encuentro". Por lo menos en lo que a la Educación Especializada se refiere. Celebrado en mayo de 1987 en Barcelona, sirvió además para recordar la figura de Faustino Guerau de Arellano, fallecido en noviembre de 1986, uniendo su nombre a este fructífero evento. Este pequeño artículo, que además del componente de rescate y de balance a más de 25 años vista de ese momento y de su proyección histórica tiene también un cierto carácter vindicativo, quiere recordar sus objetivos, su desarrollo, su significado, los elementos más interesantes de los discursos e interpelaciones que generó y de las relaciones y consecuencias sociales que posibilitó. Pero también, hacer un pequeño homenaje a las educadoras y educadores que altruísticamente lo hicieron posible.
2014-01-27T09:17:04Z
2014-01-27T09:17:04Z
2014-01-27T09:17:04Z
2013-07-01
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1698-9097
http://hdl.handle.net/2445/49166
632553
1698-9097
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.eduso.net/res/?b=21&c=227&n=715
Revista de Educación Social, 2013, num. 17
info:eu-repo/semantics/openAccess
(c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2013
Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/491702024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
El perfil del emprendedor social del estudiantado de los Grados de Educación Social, Pedagogía y Trabajo Social en la Universidad de Barcelona
Ferrer i Cervero, Virginia, 1962-
Cabrera Santacana, Olga E.
Alegre Benería, Rosa Ma.
Montané López, Alejandra
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Alaiz Chueca, Eneida
Emprenedoria social
Educadors socials
Innovacions educatives
Social entrepreneurship
Social educators
Educational innovations
En el contexto de crisis actual, cada vez, se presta más atención a un tipo de economía sostenible y con valores sociales, y la Universidad debe reconocer su responsabilidad ante estos nuevos retos. Durante los cursos académicos comprendidos entre 2010 y 2012, y con el apoyo económico del proyecto REDICE 2010, se han analizado e identificado las necesidades formativas del perfil de emprendedor social en relación con el alumnado de la Facultad de Pedagogía, y se ha ido introduciendo el concepto de"Emprendeduría Social" en los Grados de Educación Social, Pedagogía y Trabajo Social a través de buenas prácticas que forman perfiles universitarios creativos e innovadores para el emprendimiento social. El resultado de este análisis muestra un interés por la emprendeduría social y por definir unas necesidades académicas para mejorar nuestra actividad docente, buscando buenas prácticas identificadas con esta línea para mejorar la formación y docencia en relación con la emprendeduría social.
2014-01-27T10:01:14Z
2014-01-27T10:01:14Z
2014-01-27T10:01:14Z
2014-01-10
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1886-1946
http://hdl.handle.net/2445/49170
632552
1886-1946
spa
Reproducció del document publicat a: 10.1344/reire2014.7.1712
REIRE. Revista d'Innovació i Recerca en Educació, 2014, vol. 7, num. 1, p. 11-29
http://dx.doi.org/10.1344/reire2014.7.1712
http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by (c) Ferrer i Cervero, Virginia, 1962- et al., 2013
ICE Universitat de Barcelona
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
oai:diposit.ub.edu:2445/492102024-03-12T17:02:13Zcom_2445_16625com_2445_7181col_2445_16626
Informe y confidencialidad en Educación Social
Sánchez-Valverde Visus, Carlos
Educació social
Ètica professional
Educadors socials
Social education
Professional ethics
Social educators
El artículo realiza un recorrido por algunas prácticas (los informes) de las y los educadores sociales, revisando la confidencialidad y el respeto a la información sobre las personas a la que acceden estos profesionales, analizando el código deontológico, etc. Se reflexiona sobre si no sería necesario crear un nuevo instrumento propio: el informe socioeducativo. Y se revisan algunas de las características que debería tener. Se aportan algunas propuestas de autorregulación para un manejo"respetuoso" de la información y la confidencialidad y se ofrecen ejemplos de buenas prácticas.
2014-01-28T10:18:56Z
2014-01-28T10:18:56Z
2014-01-28T10:18:56Z
2013
info:eu-repo/semantics/article
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
1135-8629
http://hdl.handle.net/2445/49210
632551
1135-8629
spa
Reproducció del document publicat a: http://www.raco.cat/index.php/EducacionSocial/article/view/271029/358553
Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, 2013, num. 55, p. 146-163
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/3.0/es
info:eu-repo/semantics/openAccess
cc-by-nc (c) Sánchez-Valverde Visus, Carlos, 2013
Fundació Pere Tarrés
Articles publicats en revistes (Teoria i Història de l'Educació)
qdc///col_2445_16626/100