LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829) Dt JOAN PETIT I AßUILARj ESTUDI I EDICIÓ Jordi Binebra i Serrâbou Tesi presentada per a l'obtenció d ei Grau de Dcctor, dirigida pel Dr. Joan Solà i Cortassa Universitat de Barcelona Divisió VU Facultat de Filosofia i LI être« de Tarragona Departament de Filologia abril de 1991 ir Gramática Catalana Predimposi tiva Pera la mes -fácil Inteligencia de la Española y Llatina. Disposada En forma de Pregunta, y Resposta, Perun Pare que desidja ensenar á sos filis el moao de pronunciar en escrits lo Idiome Català, conforme vuy se parla. Vi ve mor i pus praeteri tis; Ijiguere verbí a graesent ijjus. Vm tu ab els costums g^assadsi ga^ 1a^ ab las veus presents. Gel i o lib. 4, Citad par el Rnt_ Dr_ Puig, en sis Rudiments de la Gramática Española pag. 8, p. 2r Preï «g Vey*nd, -fills meus, que ja se-us acercaba el temps d« comenmar de apéndrer la dramática Esparola ó Castellana, A« vaj fer portar et« Barcelona là Gramática de la Llengua Castellana, compasta per la Sabia "\eal Academia Espalóla d» Madrid, reimpresa en lo afi 1784. en las primeras líneas del Pròleg trobí que deya: "Mòlts dubtaran que sia necessària la Gramàtica per la pròpia Llengua, aparexènd-los que basta lo ús. No hu pensaban axí el» 6règs ni el Romans; pux, no ob s r. an t de que pera ells èran tan comunas la Llangua Brega, y Llatina com per nosaltres la Castellana, tenían Sr*»mâtieas, y Escalas, pera estudi ar-las. Con*ixían la utilitad, y necessitad del •„»; pero conexían també que convenía per-f eccionar-lo ab la Art. Lo mit è x aebem nosaltres pensar de nostra Llengua, en la qu 1 trobam que» observar cade die cosas no 'as per medí 21= la Gramática. Si algunas vegadas veyem comprobada au principis y fundament' la práctica, que teníam pe" mer costum: altras veyem correjjds mòlts defectes, que no conexíam. El,a ârç fa /éu^er el mara/eilòs artifici de la Llengua, ensenano-nos, de que parts consta, sos noms, deifiniciòns y oficis, y com se juntan, y enllássan, pera formar el texid de la oració. Soore ninguna de aquestas cjsas se fa reflegsíò antes de entèndrer lo Art; y a:;i es d i f í c i l , que sens ell parlem ab propiciad, exactitud v puresa. Sería, pu;; convenient, que els Pares ò Mestres instruhtssen ab temps als noy« «i la Gramática d« sa Llengua. El« que ne haguè««»n d» seguir la carrer« d« la* lletra«, m» »lustrarían à lo Mme* «n esta part Cp.Zv] de ella«, y trobarí an «n ió »xírcici d* «o« e«pl»o«, en el govern d« »a» h · ' n · , y »n »1 tract« civil las i··d· av»ntadj«s que tenen »aire altr»* els qu» s* »xplicar» corregta-mènt de paraula y per «»crit. El« qu» hagui«»»n d» »mpéndrer carrera literària, neca»sítan saber la Llengua Llatins, y h j conseguirían «*n major -facilitad, portand ja sabuds per sa Gramàtica Pròpia els p^mcíois que son cowun« á totas la« Llenguas." Ab estas sabias advertencias emprengui, l i l i s meus, compóndrer-vos la Gramática Catalana, pera i ací 11tar-vos la entrada á la Castellana, y á la Llatina. Comensí per la Digciologia, pero trobí luego la grand dificultad de poder presen* -vos nostre clar, y pur Id i oiré ab tota la puresa, y clar«5d=»d. que e*- 31 te. B cause» dç la maia Ortogra-fia ab que se escria; DU è= ^a^ÏA co'nuna-mènt de un modo, y se escriu de altre mòli diferent; y no hi ha entre tots e 1 s Sonidos Catalans, y las Lletras, sas represent?ti vas, aquella correspondencia que hi hauria de haver. En aquest últim defegte ja incorreguè la Llengua Llatina, rfare de la Catalana, Castellana, Francesa é Italiana, y aquestas Filias él mamaren ao la llèt; y á mes d« aquest de-fegte incorregueren en altres. Entr« 1«« Fill** d* 1« Llengua Llatina nô n'hi ha dos d* «è* semblants ep« la Catalan* y la Castellana, y nu *« de admirar, pux «on dos Germanas Basson as, nada» d* una nat ex a Mar«, er, un matex part, *sd«vingud en an matex r«gn«, y en un matex temps, »o • , cpand * els Romans y sa Llengua vulgar que era la Llatina r1 om i i aren la Espala per lo espay. á lo manos de sis cent» añs, pux tenían la política de fer parlar Llatí ' tût« cos súbdits; però «s mòlt regular p. 3r que co»una-(Bènt és parlaria xamporrada-mént. si be es ventad que els dos Llatins Xamporrads si Català y Castellà és desfiguraren mòlt ab la invasió primèra-mènt dais Godos, qui e';peliren als Romans; y segòna-mènt ab la envestida deis Sa^--arenes, que feren fujir a1 s Godos; ab tot sempre K => quedad ent^e ditas dos Germanas una natural i n c l i n a c i ó à sa ja difunt«: Mare, \ una grand Sermandad y Parentiu entre ellas; las qual," desde la expulsió dels Moros 6 Sarracetiis del regne de Fspaña l an anad continua-mènt perfeccionand-se fins à nostres dies, pux vuy es parlan el Català y Castellà ab millors paríjles que en lo tntig, pero es viu ab pidjòrs costums: Vive mori b as pi éter itisj logúele vgrbis praesentibus. L'Origen, doncs. Llatí d* l«« Ll»ngu*« Catalina, y C*5t*l1*n*. y mm grand B«rmandad, y Parwntiu, com y també la fina Pronúncia Catalana en escrits v a j à manifestar-ves, fill« «eus, en aquesta Gramàtica, qu« u» o-ferer vuy die 2O d« De tcmbr» del al Í796. Vostre Pare. P. D. Quand i^chê à llum en lo an 1803 el Digcionari T r i l i n g u e Cat a I á-Castel I á-Li ati . compost per els tres Sabí s Hèmbres de la Real Acauéfftia de Buenas Letras dp Barcelona, els Drs Esteve, B e l l v i t j e s / Juglâ: tenia 10 composta ja la present Grama*! c* en un tcnc en q"^r-\; >, com las Parts de e l l a sis~i Qrtul pgi a, Ortogr a* i d . _^a3uc_~a, Dijt-i^onar^ , Di gi cologi a» Sintjigse, Poesia, y Digcionari Poéti\_, vaj forjar el pensament Je ante-pasa' á Jit Digcionari Idiome K r i l i n g .te, que es el 'nés perfet, que tenir e'1 nostre Q£^_^£SJ_£« Or t_3_j- a * i a . [3. T^] / prosod.a. y, pos+·-posar-l i la Digciologia, Si itay^e; ^oes -» , / D^gciora^i Foétic, un presèi :js tct «sic t _ - T â r - e d „s toirr? er f o l i o , per¿ f»r ie à 1 * r e f e r i d a Sabia Real Academia de Buo' «s. Let, a -a de /ist l Barcelona, pe à que fè% de dita Gramática lo us que bèr fos. t tâ'i just pensament no estaba encara posad ^r cbra, pe«" justos motius, ru «nd FH lo an Í814 p u b b l i c á «I Molt Rnt_ Dr_ Joseph-Pau Bailor y Torres sa 6raftât._a Catalana, que »s un mòlt diminut Compendi del nostre grand Idiooe. Un «ftit matoi ami g »eu, que dava« vist MI Gramática, IM ray,-1 à luego un »xfmplar d« la del Rrtt. §r_ lei iot, di«nd-«* s Que l Itgjis b». Hav»nd vi »t jo i qw« I» Qra»átic*i Catalana d«l Or^ Ballat era «alt contraria A la **a, al Dignxonari Trilingue, y actúe à tôt lo Idiome Català, / quo defraudava à «st de «Alt« recurso« ab la proscríbelo *r»tèra y absolut» dels Artigo,!»» El_ y Els, no oustant c^u« estan en u* entr» el» Autors Ant ig» y Modern«, y ml csmun «odo d« oarlarf y, r*parand qu« dit Sr^ ao sa' Sin«r»ses llevaba á nostra Lle.igu» Nativa t o t a la gracia y su«vit«d que te en 3 * : Deterffim compondré-- una Disertado Epístola'-, d i r t j i d a *ls matèxos Catalans y Estranjerm qu¿ de*, d jaban ab vivas ansias véurer .mpresa la Grama«, ira del Dr Ballot» avisand-los jo ab r,a Carta dels e - r ò r s , y equivocacions que TI ha on dita Sranânca, à -fi de evitar-los. Aquesta ma cat ta fou d i r i j i d a à Barcelona, pera que un -f i 1 1 mèu la copias ab bono ll«tra y la remetes al H e» Amig q ie -ne lab^a f ê t r'it *egalo; pero, ana g^antí c a s u a l i d a d v j j è el Dr Ballot ma carta, quand se copiât a; y respongué: Que ja sabu? è l l j _que an sa S'arnat i ça Catalaria hi per lo tant, H a v 4 . a «*l_a_un_& er r 6r s, y que ar j 1 os a_n_ab a esmen andj que 3 0 n 6 m o g u é s r e c f i n s / à t a n t , g u é èil bagués f et sa deguda corregciò. flentres jo encara dabâ tè*nps à dit pera * t r sa c o ' r e g c i o , morí Sr_ á la violencia *e la espantcs«t y cru»l Epidemia de la Febre Amarilla de Barcelona, en lo an p. 4r pastad d» 1821l Cratll*« gui-,adffs3 vaj «r« qu« som É 12 0* Octubre d* 1823 è «xtentar dit mon prim*r p«n»amènt d» unir «I Digcionari Trilingu» Í«« Parts d« ma Gramàtica, d»clamand »n 1« Difcioloçi* ò 51 Part» contra la« Sinér«»»« d»l Rnt Or 8*1lot, _om à contrarias é la Pur««•, Claredad, y Suavitad da nostre I di orni; y provartd allí mat ex qu« nu són Sinér«s»s 6 union» d« do« Sílabas en una Sílaba de una m*tèx* Digciô (coïa dona facultad la Figura pottJ ca Sinerese) sinó union« de dos Paraula* »n una, ço« ho diu el ma D«^ Ballot, pag. 166; y» final-mènt qup la unia de dos ò més Digcions en una, no és pod fer per la Figura Sinérese, sino per Sinalefa gramatical, ó per mera Composició, ú per una cosa y altras y, per ulriTs, que las Sinéreses del Dr_ Ballot (que «ò són alt»'? cosa que Sinalefas gramaticals post-posadas) són ml leji timas, e"ceotadas Onica-mènt las quatre següents Del Del» ; AI_ t T Al 3, er I 1 og de De el , y De els; A el , y A els, que resultan de la suor ess: o 3e la Vocal e delí A ' t i g ç l e s E_l_ , El s. > de la unió oe las Consonants 1_ > 1 s al detrás de Preposi C ' ï » n s De-, / A; , no del las mode que ht enjipôna en la pag. r/e Si dit Sr_ no hají es absoluta-m^rt legad la »erdade^a e"îsténcia dels Artígale«: E_l_ ,' £l_s_. que df temps i »r memor i a 1 estan en ús en nostre Idiome, y hagu*s jsad com devia las Digcions Enclíticas 6 PronoffindlE ^igaradas è£, aní ; èj , àt; és, As; en, àn_; ens, An_s; . al.» ü» H*» M Ë **' V n^ ^as na9u*s tat\ad de verdaderas .' corruptelas, com ho ha fet en varias parts de «a Sramâtica Catalana; no se híuria emboticad ab sam Sinéreses, que «tribune-: únic*-m*nt «i« Arliçjfi»» Lo y Los, y A 1«« Enclítica-- é Prono» ï n* 1» Natural* «•» Tg» f*, Hgg» Vos, igt Log« La, Cp. 4v3 La«, L£» HJ_» Ho, En. P«ra ac|ut patí «1 Or &«' lot ui*« fort« equivocació pr«n*nd p»r Natural I» Enclítica Figurada En, y per Figurada la Natural N«f pux aqu«»tam ab lat» Naturals M», T«, S» «» inv«rt*x«n pi*- i a Figura Mittäte»« ù Inversió «n EJR» Et, Es, En; y per Is f-'ijura Ant i tese 6 Transmutació se transmudan »n Aert'·- •'auss pr p" j^r \3: :_rn c?e 3_ j 1 a e_, c oT, o Ç2. §I_« *-•-• ^ssó és ven observand en la L'3 de 1 ss següents Columnas, qu*» compren las Anal i ses Enc 11 ti co-Pi -j'.r adas ¿e algunas Sínteses P'rn Columnas. If Sínteses 21 Análises 75 Avalises Pronominal s ó Enclítica- End í tico -Figuradas End i tico-Natu~als. recordo. Ja àm rebordo. me recordo, _^_ «i r o. Ja» veu. J« At «tro. J« A» v»u. Ja en te; Sic. Ja t» «ira. Ja «e veu. Ja n» te; lie. J_an_ têt tic. Aquí es veu clara y »anif*«ta la »cpivocació d«l Dr_ Ballot *n entre las Digciôf - Pronominal« Natural« à .a Figurada fen, colocar y d« posar entre la» Figurada* á la Natural Ne. D« »ssw esta Natural, es la prova real e«"» nustr» Idiome, lo u»ar—la sèiupre nosaltres post-pomada a ï s in-fini lus naturals finids »n ar, »r, ir; pax en estos casos usar« sempre las Enclíticas Naturals He, Te, Se, Ne, !*c; v.q: amar-me; amar-te_; a«ar-me, amar-ne, I.-; y no podem usar may en t a i s casos ni èm, MI AIT ; ni è_t ni At ; ni t&, ni As; ni en, ni An, &c; y, per consegüent nô podem d;r ni C p . 5v3 sino amar-ne. escríurer: amar-èn, n, ama^-àn, La m a t è x a e q u i v o c a c i ó tingué dit Sr en pénétrer per Enci i 11 e r - " 1 st •'als l a s s ar A - a i i s e s Encl i tico-Fi guradas de l > pag, 202 de sä Gramática, que v £ j à cnlocar en la sjguènt 2? Columna, desprès de las corresponents Siníreses r'ronomi nal s de dit Autor, que ocuparán la li Columna. Ool ilíTtp15Sj 11 2i 30 Siné^eses Pronominal s Del Dr_ Ballot. Anal ï ses Encl i tiro-Figur adas. Aráli ses Encl í tico-Naturals. Si ab gent dolenta S* ab gent dolenta Si ao gent dolenta t »n v*», la qu* eil« l «n may ho I ara» t* if v*«, la que ell» |i> n» v«*, lo que ell« *«fi »-y Ho faràs. *ao may fio larév* Qui nd te pa, «olta» pensa. Qui nö te pa, «alta* 3« en pensa. Qui n6 te pa mol tas s« ne pensa. La» Anâlïs»« Enc!'tino-^igurada» d« »qu«*ta y *nt«c«d»rits 2 as Columnas son las que manifesten nostra v»rdadtra pronunciació catalana» y no la» SinÉresem del Dr_ Ballot, encara que ell no digs en la pag. I73, y e«câra qu» algunas vajan ar-nadas ab Agcènt Agud» à -fi d« «nsefíar—rio»-al a, co« hu »xprèssa dit Sr »n la pag. 176 en una nota, hònd diu: En algunas Si nfrgsi !» peso agcent agut solainent, pera manifestar, que en ellas %m dct ê _ UP poc f j c* ge. S' 1 a_ p r on unei ací 6, com: Presertaro la T C - ' o j ~ a f l i g i u . S/c. causal re,. Daré p en él c*"ei Si el Dr Bäl'ot N aguèa ssc^it, COIT» de/ia; Presentarle _1 a causa al C a ^ è pena j'_ judjg. _Si p. 6r de *;* modo is a f í ; * *-Tbac! al qra^d f a c i l i t a d cl verdader v urnc camí de enquantrar aquella tal qual detenció que» es dp » •* è" en la p-orsunci aC* 5 de sas Sin¿resf»s, sens ha.©r de re f ôrT*1 à an medí tan violent > e t*~abordi 1 *an zom ho es lo accentuar ab agcènt agud nngu^a vocal brèu 'quais hc son I s a final de causa y pena. y la *inai d_ de ¡nodo1» p-, es c o r s tctal-mènt contraria à la Ontologia, Ortografia y Prosodia catalanas. Mes, «i dit Sr, h*gu*m patid igual equí vocaci í» sôbr« 1«* demès D i g i c i û n s Enclitic«« Figurada«, cou la pati all la Figurada Fn_, ao »* de pendrer—la p«r Natural (Rectum ex errore): li haurían rvhixid millor la» «ya« Analises û separación», fêta« »obre las altra« vari«tad« de sa« Corttragciftn» ó Sinér«»«»i pux alguna» han apar«gud for»«das, 6 tirada», com «• diu, per els cabells, com ell ma t è x ho c on-f essa en la pag. 17?. La suavi tad, doncs, y dol sura de las Anal i ses Enclítico—Catalana* està «nnegsa à las ci.Quradas_> v "à a las Naturals; y, pe" consegüent, es propia y particular ia suavitad á la Ortografía Enclítico-Figurada Liejíti ia, w no à las Sinéreses del Dr Ballot, que, encara que escritas segons Ortografía Enclíti -a-Figurada, pero es Inllejitima, y contraria á la pronunciació, suavitad, y puresa del Idiome; pur une«: dit Sr_ en escrits, per Sinalefa Gramática 1 Post-posada (pensand cométrer altra Figura) dos Digcions, de las quals la última es (sens pensar-s*hu ell) 6 un dels Artiggles Naturals El à Els, ó una de las Enclíticas ciguraja=; em, Am; et _, àt ; es, as; èn_, àn_; l>c, qu=? déuen escriurer-se separaria^, per pronunciar-se cada una de las do- it 3c^ p^opi to ú tenor; com hu evidenciará la present GramltiC»"1, que no admet altra1" Llejitimac Ur:ons dels Artiggles El_ y EJs al detrás de altras Veus catalanas» que à las Preposicions De y A, Cp. 6v3 corn: Del y Pals, Ai_ y Aïs; y, per consegüent son Irllejí ti mas tota.; las Unions dels Artiggles E_l_ y E_is al detrás de Atoms, Pronoms» Verbs, Adverbis, Con junge ions, y ciernes Preposicions, que practica «1 Dr_ Ballat en las Sinéreses Ar^igglars de sa Qramáticea Catalana demd« l*. pag. 175 -fins à 180; pur la naturalesa del» Artiggles catalans El_ y §J_s, Lo y Los, La y Las, es de anar Ante-posads à lagun Nom Substantiu Cornu, Exprès 6 Sobre-ent-f»s, ó Neutrat i sail à qui ê« r»f«réx*n, y no al detrás ci* ningún No« Substantiu ni Adjectiu, ni de ninguna altra especie ni vari*tad de Digcion*, exceptadas sola-men! dita* Preposicions De y A, com: D*|_ y Dels, Al_ y Aïs; quais union» »« han llejítimad d« «oda» que r»ô poden »eparar~%m an català, ni en Singular, ni Plural, ni en la Pronunciació, ni en la Ortografiaj y, per conmeguent no pode« dir, ni escriurer: De el, ni De eIs; ft el, ni A els; y »«nos encarai De 1o, ni De lo«; A ID, ni ft los. 'Unica-mènt die« y escrivim: De lo y A l_g, quand lo Artiggle Lo es Neutrel isad,, »era-mènt Singula^. Se equivocà, doncs, el Dr_ Ballot en la pag. Î78, quand digue: Los plural«» a1 s y dels son sinéresis. . . . y aquesta se pot desfera desuní1". \ separar a* i : No most-es ai s fi^l l s amor, per que not c ausen dol or, 6 a 1 os f 111 s. Dels sacerdots las sobr£.s tòtas han de ser dels pobles, d de los popres; pu-; De Ics / A I os. en català són Castellanismes manifestos, ítem, dita Bramatica dô^a las degudes règglas pera am^ 1 lej i ti -na-mènt al detrás de Veus Verbals •finidar en »ocal las Enclíticas Figuradas: em, àm; et, at ; és, as; en, an; !C ; y de ante-pcsar-1 a= à V u3 Verbals mc-a-Jas e>~ C~""3^ra-t; /, al ' contrari, enseña de unir las Naturals me, te, se, ne, ^. al detrás de VPUS Veraals *in:"*a3 e" Ce sc-a^»" , / de ante-posar-las à las Vprbals iniciadas en Vocal. Final-mènt enseña, nostra Gramàtica, quand se Hai de ante-posar, ó post-pasar las Enclíticas Naturals , las p , .jv-adas; ec A saber, se ante-posan p. 7r «n eatos temps als Modos de Indicatiu, Obtatiu y Subjungtiu; y se post-posan ara, y se han post-posad sempre als Imperatius, Infinitius, / Oerundius; y. per consegüent són Inilejítimas totas las union« de las Enclítica« Figurad«» al detrá* âm No*«» Prono*«, Atfvortoi*, y Conjugacions; pux sa natural Inclinació, y de aquí tráuan «] nom d» Enclíticas o Incl 5 nativa», «s d« anar sempre al devant ê detrás d« Wus sola-mtnt Verbals, y no al devant, ni detras d* altra* especies d* Pignons; Psr lo tant, »on Inllejítimas totas la» Sinises»» del Dr_ Ballot desde là pag. 132 lins à 206, -formadas d* Digcions Pronomina 1s à Enclíticas unidas al detrás de Noms, Pronom«, Adverbis y Conjungions; y son mal-es.cn tas las unidas al detrás de Verbs; com ho demonstrará la present Gramática. Son mòlts los Autors Catalans Antigs y Moderns, que han donat evidents mostras de aquesta Ortografia Enclítico-Figurada Llejítima, y em basta per tots la sola Au'to^itad del Digcianan Trilingüe, qui pag. ( (eee) numere borrós). In. 2!J. col. 2a escriu aquestas formals paraulas: Qui et vol bé, et farà plorar; pu:;, aquí la Enclítica figurada et, se i n c l i n a als Verbs Vol c r aré, y no se unex al detrás del Relatiu Oui. ni del Substantiu Be. Aquestas, doncs, paraules del Digcionari, escritas sens las Siné'·eses Oui t, ni Bèt, ccnfirman clara-mènt la'Ortograf i a Enclí tico-Figurada Llejitina. que manifè~ta el Verdadèr Caràcter de nostre Idiome, per el qual principal-ment és distingex dels demés Idiomes fins del Español, nostre Germà, qui ió té tantas Enciíti-as com nosaltres, ni usa altra Figurada que la Enclítica os en llog de vos, y la« usa, ante-posa, y pcst-posa ab alguna vanetad. Dóna, per últim la Ortografia EnCp. 7v3cli tico-Figurada Llejítiraa llums bastants no sols aim Naturals de aquesta Provincià, sí que totnbè als Estrangers, pera entèndrer facil-mènt la Part «és difícil de Nostra Llengua actual: vttr b i n prement i by«t quäl «s la Concertad« Locució Encl iticc-Figuraoa LÍ«jítíM( que es Im ep« ab »té* brevedad diu més, y explica »** cor»ci»«-»*nt 1*» id«**; ço« ho evidenciaré »qu««t* 0r*»aticaf «ntreg» gustés à *st R«sp«gtabblc d* Lit«rads de ly«nam Letras de Barcelona» qui són els Verdadèr* Chínics del Idiome Català. Un Vereader Catalan, p. Sr Fol. 1 wramâtica Catalana» Disposada. En Forma de Pregunta / -esposta, P. Que entens per Gramàtica" R. Enteng ió Art que enseña de pari*r bé, > escriurer corregta-ffiènt algun idiaote; tan en Prosa» ço» en Vers. P. Quantas son las Especies de la Gramática» ó Art gramatical' R. Tant«« quantas «an la« Llenguas U Idiom»», v.gi Catalana, Castellana, Llatina, Sic. P. Que «s la Gramática Catalana? R. Lo Art que enseña d« ben parlar, y escriurer corregta-mènt lo Idiome Català; tan en Prosa, COA en Vers. P. Que cosa es parIar bè lo Idiome Català*!* R. Oír las paraulas catalans ab son degutí sonido û sonidos, y ben colocadas en Oració gramatical. P. Que cosa son las Far au 1 as Catalanas"1 R. Las Veus catalanas 1 iteradas, s i g n i f i c a t i v a s y compositivas de la Oració gramatical en agtualitad i abtitud. P. Que cosa es Veu'1 R. El sonido, que na.; de la boca dels animals racionals, é irrationals. P. Guantas son las especies de Sonidos de la oàca delà animais" 1 R. Dos: Literad, é I l i t e r a d . P. Quai es ei Sonido II iterad" Cp. 3^3 R. El que no pod escríurer-se, ni imitar ab lletra ó 1 letras, cam son els Siulets, y Gernegs namans, / L*»tas las Veus dels a n i m a l s irracionals. P. Qual es el Sonido Literad^ R. El que es pod escriurer û imitar ab alguna lletra ò 1 letras; v.g: El Sonido à que se imita ab la lletra à; y el Sonida pa que se escriu ab las 1 letras p a. P. El Sonido Literal wde la boca de quins animals rax» dels racionals 6 irracionals^ n» te la boca del« arumals Racionals; «a ««, d« 1ft Dòca del« húmeos y don««. P. En quina Part Je la Gramática »« enseña 1* essència y numero dels sonidos humans Li t «rauf*.7 R. En la Ortholooia, é Art degud= sonido* Li ter ads. P. Guantas mon lam especies dels. Sonidos Li ter ads"1 R. Dos: Significatius é Insignif icatius. P. Quins són els Sonidos Literals Significatius" R. Els ó d« pronunciar bé» y de ben—f or war els que ens fan !*C . venir en ccne;,ensa de alguna Í.QSS 6 qualitaJ, agciò, P. Quins són els Sonidos Literads Insi gnif i catius"1 R, Els que ne ens tan verí r en conexensa de res. P. Quals són els Sonidos -itarads Insi gni F i cati as" R. Són tòtas las SilaLas, qae r,o aòn Dj.gcii. P. Out. L osa es Si i R. El Sonido Literad, ó Veu Literatí^, resultant d«_s la p-ona'.ci de anà 6 més Lletras. P. Per que nas d t: Out; n ú sun D i ge i ò "* R. Perqué de las Silabas, unas són D i g c i ò y al tras no. LOS que D - y r i û e=, .c son Digciò son Veus Literadas S i g n i f i c a t i v a » ; H-« maté/ que Par aal e*; - . g : Ca« ^_aj î*c; > las Silabas v. g: c_ra» tra; be.. Insigr.i f icati vas r,u son Dicció; P. En quina part de la Dramática se enseña el Numero, y p. 9r Sonido d* las Lletra» Vocals, y Consonants; de 1«« Si1 Mono-!itera«, y Polí-Liter «»t d« lu* Digciftns Mono-» 11 «t»«», y Pol i-sí 1«b«mÍ y *1 modo de for«ar~ia»^ n. En la Ortografía, ô art de »»criurer bè,. y eorregta-aiènt el» Paper» Catalans, é il àm poder dar à cada Lletra, Sílaba, y digiciò Catalana el d»gud *>gn> do L iterad, representad per ellas, y adornad ab las degudas Notas, Punts, y Agcènts, à -fi de poder llejir be lo Escrit. De aquí es que alguns Autors divicé^en las Lletras, y Silabas en Mater i al s, 6 escritas, y en Far mais ô Sonidos Literads, ^epresentads per èll«s. P. El Sonido Literad de las Silabas y Digiciôns Catalanas cde quants Tenors pod ser'1 R. Ce sine, 30 es: Sûb r e-agua, ftgucl, j_HE« Br éu, y Cor r ed i s. F. En que Fart de la dramática se enseña, quinas Silabas y Digciòns són Sobre-agudas, Agjdas, Hudas, Br s us, û Corrediesas" R. En la Prosadi o, ù A't de donar a cada Silaba Hcno-lite a Poli-litera, y á »_ada Digcio Hono^-si i ab« 1 Tenor. f y Foli-silaba el úegud P. Las Digciòns HOPO-SJ, labas, y Foii-silaba» Catalanas segons Règglas de ucna C-tclog*a, Ortografía, ja han de buscar ~ R. En el Digcior.ari, 6 Vocabulari Català Comú. y escritas Prosodia ^a hônd P. Que cosa es el E igt ci onari, ô Vocabul a r i Català Cornu'* ft. Es i m Lli or* Brand» bond ton contin««!««, «n for«« Alfabètic* Inicial 1* major part d« 1*« Diccions, Vocabbles, ó Par aulas Catalanas; p u x «n IB A, à* trotan la* Digciòns qu« c ornen s an en dita Vocal i «n la B, las iniciada« en B, Ve: s^guind l'orde d» la« LI »tras dal Alfabet. P. P»ra que servem el Dxgcionari en la Gramàtic-»"1 quand s« R. Pera tenir t»nir [mot gtux*t3 promtas las Digc F. l l a g a d a s en è l ^ a , àí=» » j ^ ' ^ a r er "art£. en a g t _ t a ï * t a d . L ' a g i ^ C ^e ^ ~ . ' , C - a c * û Gramatical las DigLiOns prepr^adds . p j l » d d i per la D * g c i o l o g ¿ ¿ ucom se anomenan" P. Es dia Cc.gposi ci o Gramatical en Pr u sa , à Vers. P. Qui ne» r a*"t d£ la G r a m à t i c a enseba de compóndrer Gr dînât ic«4l er1 F f osa, R. ua 1 > la Crac* 6 / qtina en Vers" f ú Corist·' jgci C snícña t í e i_Limpô*idr e r s r . c^_£5_¿>; pero en V e r s j y là F'ogSi _a 5 Ar t Fuet i c dóna Regglas pe.*a co«pondrer aquesta ultima Pa* t necessita de son Ajuden- el Pipí c i on ari Poètic Català. P. Quanta«, donc«, «on la« Part« dc 1« dramatic* Catalan«? R. Son Vuyt: Ortología, Ortografia, Pro« adía, Si ge i o>iar A comú» Diqcioloqia, Si ntagse. Poesia, y Dt geI onari Poètic. Ortología Catalana i« Par t De la Gramática Catalana. P. Que cosa es ia Ortología R. Es la Part de la Gramàtica C a t a l a n a - que enseña á formar p. lOr bé els Sonidos ^ite^ads cat: iens; pu,: Or t oí ogi a es una veu grega, composta de dos altras v BUS grt-^^s Ortos y Lo_go=». Qr tos vol dir Recta, / Logos. Par a u 1_ a; es a saoer Rec*.a Paraula, ó Paraula ber formada, y pronunciada ab tots =cs Son »r 1 es Literat1;,, Vucala / Consonants. P. Quins son sis Sonidos Vocals» y quins el r Consonant 5*"* R. Els que» per sí sols, sens ajuda de Sonido Consonant, fan veu ï iterada ó Sílaba, és diuen y pe a 1 j ; y els que la fan anids à Sonido Vocal ó Vocals, èt= diuen Consonants. ?» Quants són els Sonidos Vocals"* R. Son Déuj ?ü es, sine de Sur."1 es y Sine de Compostos. Els Si mp l es són els que constan de un sol Sonido Vocal , com: A, £_, I_, O, U_| y els Compostos el i» que constan de dos &op_iidos Vocal s Si «p les, com ? Au, ¿u, Iu_, Ou_» üu. P. Com mm anomenan ais Sonido« Vocal* Co«po«to»? Rl Pi f tongo« û Union« d« d«*>» Sonidos Vocal« en un sol Sonido. P. No hi ha, en lo Idioms cátala, altras combinacions d* do», y âduc d* tres Sónicas Vocals an un Sonido, ú Silaba, que també es diu«n Di f tongo* y Tri 4 tongo«? H. Si Srj pero aquestos sonidos i salabas pcrtánen ais Sonidos á Sílabas Consonants, pu:< no poden formar-se sens l'ajuda de las Consonants G» ô Q ante-posadas A la Vocal u, que liquada per ellas, es forman els Diftongos Liquids: gu a , jjue» qui , quo ; y qua j jue, qui . quo . Gu.au . y g ueu ; y guau , y quéu, són quatre Triptongos, com ho veurem à son lieg. F'. Com se dividé^en els Sonidos Consonants"1 R. m« partéxen en Simples y Compostos. Els Si mples són els que constan de una sola Consonant ¿.nte-posada ò post-posada a una obscura Vocal; y els Compostos constan de una ò més Consonants ante-posadas, ó post-posadas; y áduc anteCp. tUvlposadas f poal -posadas à una 6 més Vocals claras y manifestas. F, Quants f quins són els Sonidos Consonant» Simples"1 R. Són vint: M, Ch_è. Dè_, E_S G_uè . J_è; §_!_, O. . .i , tm, En. En, Pe, Cu, §£. E», T_ê_, Vu, £è, J_^, Zè. P. No hi ha altres Sonidos Consonant' 3*.T,pl»_a, catalans, quals R. ^4ô Sr_, perquè Hag, nô es Sonido Consonant , 51 na u.i fflsr Seiíal de aspiració de la Vocal post --posada; y ei Sonido Consonant K a , no es Català, sinó greg, que »qui val al nostre Sonido Che; y, f i rial-ment ei Sonido Consonan! Ce, •« equivalent al ante-posad Sè_î pu; i gual-ment divins Sa, Sa, 3i , Su, Su; que Ça, Ce, C i , go, SuP. Que vol dir: Sonido Consonant ante-posad ó po*t~posad"* R. Vol d i r s Po«ad ante» 6 desprès d« Vocal ô Vocal«| v.gt Sa. Se, Si, So, Su; As, Es, Is, Saus, Si us. Sous, Suus. P. Poden tots els SonidosConsonants Simplem catalans ante-posar-se ô post-posar-se al Soni da Vycal ó Vocals'1 R. No Srj puK uns se ante-posan «ola-mènt; altres se pomt-posan única-mènt; y altres se ante-pos*n y post-posan igual-ment. P. Quins són els Sonidos Consonants Simples» que se ante-posan y post-posan igual-ment" R. Sur. els Sonidos: Bé, Ché, De, §_f, Guè, Jè, El, Ell. Em, Om, Us; Sau, S e? u. Si y, Sou, Sun; Sau«, In» £è.» au« ü« f Mc . Qains són els que sempre se ante-posan'1 ^. Són els Sonidos Consonants Simples Cu, Vu, y Zè. P. Quins són» final -ment els que sempre se post-posan'^ R. Són els Sonidos Consonants Simples Ert, é J_y_ P. Pera que servé.en els Sonidos Consonants Simples ante-posads, y post-posads, que alguno anomenan, L let r as Consonants Formals"* R. D era modificar els Sonidos Vocals Simples y Compostos, que p. l l r 4. *noiB«n«n LI «t r •j y Sx Iab¿>s Vocal» For »al«! y de aquestas »odi fi cae i on» r mul t «n vari«* Silaba« Consonant«, Ei Sonido Bé, per egzèmple, m o d i f i c a «1« Sonido« Vocal« clouhènd «1« llabis «1 comensar, ü acabar, 6 al tomensar y acabar 1« pronunciació de Bé. e» Be? Bé. i, Bi| Bé, o» Bo; Be, las vocals» com: Bé, a, Bfj u Bu. A, Bé, Abf E» Bé, Eb; ¿, Bé, I_bj O, Bé. Ob| U, Bé, Ub. Bé, i, Be, Bib, &c. &c. ic. à, Bé, Babí Bé, e» Bé, Bcbj Bé, P. Perquè posas tants SeKals de suplement, ó Etceteras*"1 R. Perquè són innumerabbles las Sílabas Consonants Poli-literas que es forman per medí úels Sonidos Simulem ó Lletras Formals Consonants ante-posadas ó post-posadas, y ante-posadas y postposadas à las Lletras Formals Vocals. P. Que entens per Sílaba ñono-lítera y Pol i-l itera"* R. Sílaba Mono-litera es la ha de sèr à, é, que consta de una sola lletra, y esta sine Vocals Formals * -idi »pensabbl e-mènt alguna de las i, o, u. Y 1a F o l i - l i t e r a es la que consta de dos ó mes Lletras; > aquestas han tíe ser sol-»«:, indispensabble-mént 5 dos Vocals ó un«, dos, ô t r è s Vocals unida á una, dos, a mes v onsonant&. P. Pera que servé,.en las Sílabas Mono-1 i taras r Fol i-1 itera«»"1 R. Pera formar las Digc^òns "lono-si 1 abas y c ol i -si labas"' P. Quinas» =or, las Digwions ñono-si 1 abas y las Pol i-sí lau««»"1 R. Las flono-silabas son las que constan de una sola Silaba, y las Poli-sílabas, de dos 6 mes Sílabas. P. Pera que serve:,en las Digciòns ó Par au las"1 R, Pera formar Imm Oración* gramaticals, adornadas úm nota», punt«, y accent*, pera poetar manifestar nostre* ocults pensaments, ab la concertada y consgruè.it locució; que es el Fi y l'Objecte de tota 1« Gramàtica. P. "om se aprèn tat »ne que has dit d« la« LI»tras, Sílabas, Digciòns y Oración« gramatical« -formals 6 pronunciadas ab tots Lp. ilvj sos »on idos L i ter ads ; qu« tôt es dirigex à la Concertada y Congruent Locucí ò"* R. Se apren ab la perfeta imitació de la Viva Veu dels Srs Mestres Ortológica catalans; pero aquesta Perfeta Imitació dels* Sonidos Literads, que es el Fi y i'Objecte de la Ortología se facilita ab la Ortografia que té per Objecte principal las Lletras, Sílabas, Di ge ions y Oracions Gramaticals, escritas ab tots requisits, à fi de apêndrer at menos dificultad els Sonidos Literads, represe."tads pe»" ellas; / que sAn l'Objecte de la Or toi agi ä. Ortografía Catalana. 2i Part De la SraaátiLa Catalana. P. Q«1«3 casa es la Ortografíe» catalana" R. Es aquel 1? Part de la Gramática catalana, que ensena de Escriurer be y corregta-ment totas- las Ll et r as, SxI abas, Dig ci on s ï Oracions gramaticals, ab totas Notas, Punts, y Accents; à fi il* pod»r-»« üèn~ll»jir lo Escrit c*t«la| pwx» Ortofralí* «* una D i g c i ò grega, composta d« 1«« do* altra* Di ge ions grègas Orto« y Graf», que »ignm-f i can R·gt·-E·cri t . P. Qu« vol dir i E»criur«r bé? R. »*b»r to en -f orinar totas las Ll»tras, Sílabas Digcion* y Oración» gramatical m ab tétas sa» Notas, Punts, y Agcènts. P. Ou» cosa e« lo Escríurer Cörregta-ment"1 R, Es saber proporcionar las Lletra«, Si Jabas» Di gci on s, •/ Or ací on s gramaticals Hater l als ó Escr i tas, à las Formai a ô Pronuncí adas ab tots sos Sonidos Literads» Cláusulas y Feriados; à li de pod«r-se l l e j i r be y clausulad lo Escr i. . .t català. P. Que cosa es Lie j i r b ê y Cl au su i ad lo escrit català" p. 12r c - . R. Es dor.ar à cada LI et r a Hater_i a_l . V o c a l , ô Consonant; à Sj.l. . .aba mater i al , M c n o - L i t e r a ô fol¡ -Litera; à cdüa Di ge i 6 material, fono^Si 1 «iba, û Foi* Cubaba; y à cada Or_£C£_ô gramatical de pocas Ó multas Digciûns matériels, els deguds Soni doe Li_te_rjad s , âb corresponents Tgnèrst Cláusulas y Períodos; com ho veurem tôt tractand-ho ab son i l e g í t i m Orde. P. Di gas -me, doncs, primera -ment "* Csic] que entens per LI e t r a s Hater i al s^ f ?. Entèng, las Escritas; so es. Certs SeSal_s_. . . .representat i us del 5 »on i dos. . . . . . .Si «tp I cst Vocal Sj ó Consoriant s; / de aquí nâ,, la d i / i s i ò de Lletram en Vocals y Consonants. P. Quinas Lletras Escrit«», è« diuen vocal», y quinas, Consonar, t»? R. La» que representan eis Sonido« Simples, Vocal« û Consonants. P. Ahond è« troban pintada» la» Lletram Vocal« y Con«on«nt»? R. En lo Alfabet, Abechedari» ó lo A.B.C., qu» comúna-«ent s* anomena la Carta catalana. P. Fòrma-àfn, doncs la Carta catalane» ô lo Alfabet català*"* R. Alfabet 6 Abechedan. A.a. i.b. bé. C.c. ehe D.d. de. E.e F.f. S.g. ' h hag èf . gué I. i .J. j jè. P.p. pe. f .r . ca. Q.q, cu. L. 1 . el. R.r. LI . 11 . M.m.N.n. ell. S.s es. Ny. ny it . p . O.o em. T.t. en. en. U. u V. v. vu X.;; 8" . Ç.ç, te ;:è. Y.y. Z.2. i y. z è. sé. en. P. Qumas Lletras ael Alfabet són V&raj_s. / quinas Consonants"' R. Las Vocals Hajúsculaa ó M i n ú s c u l a s , e>o Majors ó Menors, són las Cp. 12v] no tenen pintad sota» el Sonido Literad, representad per ellas; y las que el tenen escrit sota, són las Consonants Majors y Henôrs; y per consegüent las Vocals Majors moni A, E, J_, O, U; y las Menors: a f e, i_f o, u. Pero las Lletras Consonants Majors y Menors son totas 1«* déme», inclosa 1* H, h Majúscula y M i n ú s c u l a , «near« que ««ta mi« n mer señal d« aspiració d* la» Vocal«. P. È* perfeta la correspondència »ntr* las Ll»tr*s Escritas y els Sonidos Li turad» representad« per ellas" 1 R. No Ser; perquè (com diu la Real Academia Española en sa Ortografia de ?i Impressió pag. 3.) sènd prôpia-mènt là escribtura una imadje de las paraulas, co» aquestas ho mon dels pensaments, apar las Lletras / els Sonidos deurían tenir entre sí ia mes perfeta correspondencia; so es, que no hauria de haver-hi Lletra que nô tingues son distint Sonido! ni Sonido» que no tingués sa diferent Lletra; / conseguint-mènt, cjue se había de escríurer com se parla; però no hi ha 11engua alguna en que és veja practicada ur.a règgla tan conforme è la naturalesa y à la rahò. NL "~"i ha Idiome, á lo menos delà .ulgars, ahond cada _letra se pronuncie sempre del maté» modo, y el Sonido de cada una no varíe segons las diferents Veus à que se a p l i c a ó la forma ab aue unas se combinar, at al tras: prc*en¿f,tj «squesta »ärietad de haber-hi en una Llengua més caràcters que Soni dos. y en altra Sonidos que Carácter s, ô bè de Id mescla de Oficis. P. Quins de aquestos defectes te la Llengua Catalana""* R. En lo Idiome català hi ha y »«seia de Caràcters que Sonidos Literad^, Ministeris ú Ministeris, u Oficis. La H._h_. es un m»r señal de haspiraciò de 1« Vocal, à qui «e ant*-posa $ post-pass. La fr . (• e grega» f té el valor ó Sonido de la nostra C.c.. p. 13r è. L* Ç.s« nô emtâ actual-meni »n ú«; y en temp* antig valia per S.«, forta 6 ante-posadai y la 2.j2._ te el Sonido de la S. s suau. La C.C. te do» Oficis» so em, d« S._ forta antes de • , i_ escrivind Ce, Ci, ce, ci, y pronunciand 5e, Si_; se, s: ; y, quand ha de tenir «on propi Ofici antes de dita* Lletras e, i_, se ha de escriurer en cátala Che, Chi ; che, chi; 6 Qua, Qui. que, gui. La mate, succehe,, a la i. g. , que sona J. j,_ antes de e f i_; e«crivind ge, gj_, y pronunciand je, j i ; / peraque recobre son propi Sonido qual es Suê, escrivim gué, gui. y 1 a ú de estas Silabas no es pronuncia ni poc ni mòlt. Si la dita u, desprès de £ 6 g ha de aonar un poc, eo ]i quida-mènt, se posa créma, que son dos punts sobre» la u_, en esta forma: gué, gm; que, QH*; v.g: Ungüent, Ambiguitcd; Questiû. En las Silabas gua, y 3jjp_î qua y guo_ també sona la u_ liquida r débil-mènt, encara que no porten dos punts ô crem«, com er Aflibijjua, Amb i gup; Ini qua, Ini quo, Se. La R / la S majusculas Ô majô"s, y las minúsculas, ô menors r_. s tènen dûs Oficis, mo es, son fartas à suâus. Son fortam al principi de d i g c i ò , y desprès de Consonant n ò - l i q u a n t , co îi: ' Savi. Rabí a; Ll «*nsa. Honra; pero son Suâus posadas entre vocals, ó si son finals, corns Ce_r_af Cet as. Encerar ; Casa. Casas, Casar; y si han de sonar fort entre vocals èm dôbblan, con»: Cjtr r a. Cerras, Cerrar; Cassa, Cassas, Cassar. La R ^ entre .. Consonant Liquant, y Vocals, també «onan Suau; v.g: Breda, grida t Bruta; Crema. Cri ti, Crònic j _Dr«g» Orat» Abri f § £rjt§f Fr«g«» ttc. Quand la S.a. «1 principi úm digciò, d desprès d« Consonant «ona SUAU» pe«*« Z^i^ cons Zel, 2f¿o_§» gelosia; L·lgqzjii Ce 12 »r, Sant Quirze. La X també té dos Oficis ú representa dos Sonidos Li ter ads, un de propi qual es x t. que hem Cp. 13vl adobtad del xj^ dels grèg», corns Xèxa, Xàbega; y altre Llatí que hem imitad dels Llatins moderna, que val per dos Consonants, quals són es ò gjsj c: a gje ; com; Examen, En imple, Extremo, que pranunci am Eg2 amen, Eqzèmple, Ecstrèmo; y hu e»crívian a;: í els Llatins Antiga, com ho diu el Rnt_ Fra P. Hestre A n g l è s en sa ortografia Llatina, lib. 2. cap. 13. La i_ vocal llatina mol t as vegadas es representada per la nostra Consonant Y, que es la Vocal dels gregs, y hu fen; ô léyam en digciôns grigâs v. g: 5yl aba; que ara pronuncian y escrivim Si^aba. També ussin las riostras Consonants Yt /. en llog de nostrat Voc» 1 s Ij__i_ quand aquesta es Conjungciôi -/.g quand escrivim: Pere £ Pau» y pronunciant: Per» i_ Pau ï í. c. Totas aquestas y altras Impropietads hi ha «n lo Idiome Català (ço» ho manifestará iguals »n altres Idiomes Vulgars y Sílabris. S i l a b a r i escrit 1 é Si lateri Català Escrit; Antif, y nod»rn. P. Ou« «ntèns p»r Si lab an Cat al A Escrit, Ant i g y Node*-n? R. tntêng: Là colégela d« Sílabas Catalanas, escritas segons Ortografia antiga y moderna. P. Qu* entén*, per Sílaba catalana escrita? R. Entèng: La Escribturc; de una ô mes Lletras Vocals, solas» ó acompañadas de Consonant ô Consonants, representativa de un mol Sonido Literad català. P. Ouantas son las Especies de Sílabas catalanas? R. Dos: Sílaba de una ó dos Vocals solas, sens mescla de ninguna Consonant; y Sílaba de una, dos, u tres Vocals ab mescla de Consonant, 6 Consonants. p. 14r 7. P. La Sílaba de solas Vocals wquantas v a n e t a d s te*"1 R. En t e dos; pu,, es Mono-liters, é de una sola Lletra major ô menor, com: A, E, I, 0; U; á, é_, i, ó, u. O Eh-liter a, eo de dûs Lletras m a j o r s 6 menors, com: ftu. Eu» _I_u, Ou. Uu; au« eu_, i u, Si» HH" P. La Sílaba de Vocal 6 Vocals, acompañadas de Consonant ó Consonants té alguna Vanetad"* ft. Si Sr_, En te môltas; pux pod constar de un* ê dos Consonants, ante-posadas á una, dûs, 6 tr»« Vocal«; ô d* una, dôft, y mes Consonants post-pasadas à una, à dos Vocals; ò d» Consonants ante-posadas y oo«t-pavadas« P. A mes de aquestes V a r i etads Essencials d« la« do* Espècies de S abas catalanas; n* hi lia alguna de Accidental'' R. Si Sr, hi es la Vari«tad de las Silabas Equi-sonants, que varían à causa de là vana Ortografía ab que se escriuen, y son no obstant representativas de un mat ex sonido Litera j; pux natural—ment parland, cada Sílaba, escrita ab di-ferènts Lletras ha d» representar essencial-ment distinct Sonido; y, pe> consegüent ha de sêr Dissonant; y el no sèr-ho es accidental. P. Quinas, doncs, son las Sílabas Di s son an t s gramatical s1"1 R. Las que» escritas ab diferents Lletras, representan diferent Sonido, com: Ba / p a; De y F e, !<~. P. Per que chusî D i s son an t s gramaticals^ R. l· er que el i CA -s = or an t s gr aisat ical s sûr, més en numero que els poètics; pu els poète» prenen per Equí sonants à mol tas Silabas •finals, que ells anomenar C c r son an ts, que entre gramàtics són Dissonants; v. g; Ab_ f ftp; Ad_ y Atj ! ço cu. 1 Ma Na -ne ne pe (cm CTa Ci) ji.) t« ti to tu H* Ja h« (j« hi jí) gi) ki ha jo hu, CTha Va X« th« thi v» K« z* tho thy. ) ju. vi xi zi vo xo 20 vu. xu. zu. (g« (Ka ke ko ku.) Z« (Cha (Ca La eh« que le 11« chi qui li lli cho ço lo llo chu) (Ça cu.) lu. llu (Sa 9* ** (ce gi si ei) go so cu) «u.) Lla P. Per que has posad en 1'antecedent Llista tants Se«i-circuís, »n forma de Paréntesis y Claudatur? R. Pera enclóurer entre ells las Sílabas Equi-sonants, o dm igual sonido; quals són las que estan en una matèxa columna perpendicular de cada Closs v. g: Ca, Cha, y Kaj que, che, y ke, &c. P. Per que no has posad en dita Llista la* dos Consonants n. é Y_, ante-posadas à las Vocals a, e, i, ó, u; ço« ho practican els Castellans" R, Perquè els Castellans pronuncian la Consonant Y_ ante-posada y post-posada à las Vocals; y nosaltres sola-mènt po*t-Cp. 15v]posada| pux ells diuen» v.g; Yo, Joya, Hoy, y nosaltres die« Jo (pronur.ciand la J. afa sonido palatino lingual suau del Jod dels Hebreus, y els Castellans la pronuncian ab sonido gutural fort dels Arab*s) . Ells pronuncian Jo^lE0.» V nosiltres di*mi Joy-aj ell« proferiran Hoy, y nosaltres Vuy ó ftyuy. En quant a l « Consonant g, «« Al rêvée, pu:; ill« 1« pronuncian sf-mpre ante-posada; y nosaltrei post -posada, exceptadas sola-mènt alguna» poca* Digciòns, que tal vegada h«« adobtad d« ells; v. q: N ago, ft i gui, Roflui, '--. P. Nâ diem «1» catalan«! Que la sogra y nora mm renéx^n com mim g 6 »fio* , que sentpr« estan ñ_i_g_, ñag. y que quand 11 adran fan Say, R. Si Sr; pero en assô imitem mèm la* wu* insignif icati vas dels cans» que las significativas dels catalans; y per consequent direms que aquellas peti tas egsepciòns no destruhéxen la Reggla General oe pronunciar els catalans la Consonant fi regui ar-mènt post -posada, y els Castellans ante-posada; pux élis pro-ferêxen» per egzèmple; Da-^o. da-gar 5 y nosaltres di ems Dajî, da3-ar ; &c. P. Per que has posad an riita là Varietâd y Llista las Silabas que, tjL-_* ante-posao ^j6« 3iu' send, com son, compostas de una Consonant à dos Vocals'1 R. Ho he fet perqué de estas dos pareils de Vocals ug, ui « posâds desprès de las Consonants g_ y §.« no sona la u_, ni poc ni môlt, y lo escr jurer -1 a-hi es una aera tramoya ortogra-f i "a inllegitima pera restituhir i las Consonants C y G ante-posadas à las Vocals £, i_» son llegitim Sonido; pu. injusta é i mprôpia-mènt se~èls f a sonar ç é S a la primera / J_ à 1 * altra» escrivind Ce . C_^, y Se» Qi , y pronunciand Ce Ci , ô Se, Si, y Je, Ji. p. 16r 9. P. Pmr qua dius, que «i pos*r u desprès de Q y G, y «ntes d« la« Vocal« m, !_» •• i_nn«flitiiim r««ti tuel ê grtoqraf ici? R. Perqué la u, desprès de la* Consonants Q y G, y ant«s d» las Vocal« a. e, i_, o. te d» drat natural son Sonido Líquid ó d é b i l , con: Qua, que, qui, quo; Gua, gué, flüi» quo; y aquest débil Sonido li roñan lo« Ortografíe« pera remtituhir a la C, y A la G »o» Ilegitima Sonidos quals son Che y Gué; y pera re»tituhir aquest últim robo «e han de valer de altra tramoya Ortográfica, qual es, el posar do« punts sobre dita u_ en e*ta forn»», quand ha de sonar liquida y débil-ment Que, gut ; Gué, gui ; Queu_f Buey; co* ho trobar«« en la 3i y 4?. Vanetad à Llista» desprès de la següent. Varietad 21. Consonant Ante-posada á dos Vocals, De las quals la última es Juntsonant, eo post-posada á las Sílabas de la Variet«d IP. Pau Cau beu bru bou buu. c uu, Sec; prosseguí nd en posar la Vocal gyeu qui u cou Juntsonant u desprèm de cada una de las Sílaba« de la li var Vari etad 3í Consonant Ante-pomada à dos Vocals D* 199 Quals la II es u Líquid«. Gua. gug» EMi» IMS Qua. , 3ÜL» Vari«tad 41 Consonant Ante-posada à tres Vocals; D* la* qual« la 11 *« u Liquida, Guau, g u eu. y la 3i Juntsonant Bufia, frùjiu. Van et ad 5t Consonant Ante-posada É tres Vocals de las qual« la es u No-scnant» y la ultima» Junt-»onant Gueu, y Qy»u là Vanetad oi Consonant Ante-posada à tres Vocals de las Im i y la ultima son Na-sonants. l Su«ir, ; ouei;;. Cp. làv] quals V a r i e t a d àf Dès Consonants, Liquant y Liquida, Ante-posadas á una Vocal, Bla §r« Cla Cra Dra Fia Fra bip bre cl* cr* dre 11« Ir« bli bri cli cri blo blu. Ora Pla Prä Ira gré ple pré tre gri pli pri tri gro gru. pío plu. pro pru, tro tru. bro bru. clo du. cro cru. dro dru. lla llu. dri fiï -fri fro fru. iia gi* fil gla fiu. Variat«d ?• Dos Consonants, Liquant y Liquida AntB-posadas é dos Vocal* d» la« quals 1« ú l t i m a es la Junt-sonant u. Blau Brau Clau Crau Dr au Flau Frau bleu breu c leu creu drcu fi«u Iren bliu bri u cliu criu blou Cirou clou crou bluu bruu. duu. cruu. druu. lluu. Iruy. Slau Brai» P1*u Pray Trau gleu greu plau pr»u t r»« » gliu p r iu p11 u ^riu triu gloy qrou pi ou gluti. §ruu, p 1uu. pruu, driu, d^'ju fliu Irin flou lrou trou truu. C on s on an t s F" os t ¡jgosada s._ Van et ad 81 Consonant Post-posada à una Vocal. Ab (Ac CAch *b ec ech ib ic ich ob oc och üb. uc. ) uch.) Ad «d el *g id if ig od o-f ud, uf, ug, ftl Ag og (Ak efe ik ok ufc ) CA j utgs* ulbs. ules) Aids Alls Alg., Aljm Alms Alns «Ids «Ifs elgs eljs elms eins ilds ilfs ilgs ilj« ilms ilns olds olfs olgs oljs olms olns aids. ulfs. ulgs. uljs, ulms. uln*. (Alchs elchs ilchs olch* ulchs) p. IBr 11. Alps Alts Amps ^Ancs elps elts emps enes ilpm ilts imps incs olps olts amps ones ulps. ults. unps. unes.) Ards Ar Is erds e-ls irds i ir i fs i irgs ords or*s orgs orjs ornis orns orps orts OtjS urds urfs urgs. urjs. urms. urns, urps. urts. utjS) Args Ar js ergs er js er ens irjs l irnis i irnm i irps l lr t * i itjS i (Anchs enchs inchs onchs unchs) Ands Anfs Angs Anjs Ant« ends enfs «ngs «njs »nts inds infs ing» injs int» onds onfm ongs onjs onts unds. unfs. ungm. unjs. unt*. Arms Arns Ar ps Ar t m (At js erns erpm arts «t JS 2itg« etgs itgs it otgs utgs.) A:-bs (Arcs erb« »res irb« ire« orb» ore« urb». urc».) (MJ« CArch» «reft» irch« orch« urch») (Adx« Aytc «OM» »yt» idx» iyt» otíx» oyt» ytíjc») uyt*. Vari«tad 121 Consonant Pott-po»«da à do» Vocal w. Aus Eus lus Ous Uus. aus eus i u« ous uus. Consonants Ante-posadas y Post-pomada* A las Vocals. P. Com se forman las Vanetads de las Sílaba» catalanas, compostas de Consonants Ante-posadas y Post-posada» á una dos ô tras Vocals^ R. 3e forman post-posand una dos ó me¿ Consonante á las Sílabas comportas de Consonant? antt*-posadas á una, fos ó tr«s VocalS| 6 ante-poscnd un* ô cîôs Consonants à Iss Sílabas compostas ae Consonants post-posadas á una, dos» ó tres Vocals; 6» f mal-ment unind las Sílabas cu.ispostas de una. dos» 6 tres Vocí»ls ab Consonants ante-Cp. 18v]p^sadas y post-posadas á ellas, pero muprimind una de las Vocals entreposadas, en esta forma. Varietad 131. Consonant ar,t«-pOMada» y post-posada á una Vocal. B. lab b ab bits bic bob boc byb. Ban ban bin ben bun. f Bac bec buc.) (Ban beo bin bol bun) (Bach b»eh bich boch buch) Bad Ba4 Bag bed bef beg bej bid (Bany b»ny biny bony buny.) bod bof bog boj bud Bap Bar Bas bep b«r bes bip bir bis bop bor bo* bup. bur. bus. bi-f big bij buf. bug. ciny.) chip cip. Cag cheg ceg chig c*g cop cup. (Caj chej chij coj cuj.5 Car ch«r chir cor cur. (Caig che i g c h u g coíg cuig.) cir. ; ob cob l üb.) cub) (Hal· l· el· (Cae chec kil· chic I-ok coc lui) cuc.) L. Lab leb lee lib lie lob loe l üb. Lan (Lan Ien leR lin lin Ion Ion 1 un. luK) (Lac lue) (Lach lech lieh loch luch) (Lany Icny liny lony luny) Lad led lid l öd lud. Lap lap lip lop lap. g»g Cß* j Sa* fu«« f ui J go j guj.) ges fui« gi«. gos gus. gué j C6*ig gueig g u i ï g goig fuiQ) ; hei;; h i t x hoix h u í ; ; ) Hall hel! hi 11 holl hull Hay hey hi y hoy huy. h«« hi m ho»» hu». J. J*b jfeb j its job jub. (Jac jec jic joc juc) Laf It-f lif lof lui, Lar La« Lat 1er 1*» l»t IHK 1 ir li« lit 11 x lar lo* lur lus. Lmg (Laj l»g lej l ig lij log ioj iuf luj) í, lot lut. lox (Laig leig l i i q loig l u i g ) Lal lel HI loi lui. (La:; lux.) (Laix lai:; liix loix lui:;.) Lay ley liy loy luy. Lall l e l l l i l i loll lull. Lao 1 em lim lorn lum. Ll. L lab CLl*e lleb llec 11 ib llic Hob lloc Hub. lluc) Lad Lîaf Llag lied lief 119g llid Ulf 11 ig llod 11 of l log llud. Huf. l lug. CLlach lisch llich Hoch lluch) Cp. 20vJ (Llaj llej llu iloj lluj.) Llap Llar Lias Liât (Llax «Liai; íleo lier lles llet Ile; l lip llir llis llit 11 ix llop 11 or líos llot Ho:: llup. llur. 11 us. Hut. llu::.) (Llaig lleig l l i i g lloig lluig.) Liai llei llil lloï lluí. Hall Hell 1H11 lloll Hull. LI am Han (Lian lien» lien lien llim il*-, Hin llom lion lion llum. Hun. Hun.) 11 ei x 11 11 :: l l o ï : : H ui x . ) Llay lley 11 l y Hoy lluy. Had med Aid CMany »eny m i n y «ony m u n y . ) Map mi p mop m up. mud. ami Mag (M* j meg mi I mig »t» * «05 mes j »uf. mug. mu j) Mar Ma« Hat MW «i r »or mos mot mur. «u«. «ut. mes met MIX ai» Mit mix me j mi j (Maig meig mi i q moig maig.) (Man mux.) Mal mel mi 1 mol mul. (Mai x me i x mi i x moix muí x) May mey mi y moy mu>. Mall mell m i l l moll mull Ham mem mim mom mum. N. Nab neb nee nib me nob noc nub. Non nen neK nin nio non non nun (Nac nuc.) (Nañ nuñ) (Nach nech men noch nuch) Nad Naf Nag ned nef neg nej nid nod noi nog CNany neny niny nony nuny) Nap Nar Nas Nat nep ner nés net nip ni r nud. nuf. nug, nu j.) nop nor nos not nup. nur. nus. nut. ni-f nig nis nit (Naj ni j noj (Naig neig ni ig noi g nuïg) Nal nel ml (Na,: nex ni:: no;; nu,;.) noi nul (Naix neu: ru i :, noi ; nui;;) t'îll nell ni 11 ncll nul l. Nam nem mm Nay ney ni y noy nu/. nom num. P. Pab peb pec pi b pob poc pub. puc) Pad Pal pid pod pof pud. puf, (Pac pic pe-f p if (Fach pech pich poch puch) Pag pig pog pug. p. 21r 14. IP«j p«j pi j PGJ puj.ï Pap P*r Pa* Pat (Pax pep p»r pc« pet p»x pip pi r pop pup. por pyr. pos pu«. pot pox CPjiifl peiq piig poig puig») Pal pel pil pol pul. pi« pit pix Pali pell pi 11 poll pull. Pam P*r» (Pan put. pern pen peo pin pin pin pom pum. por« pun. pon pux.) CPaix p»ix piix poÍK puix.) Pay pey pi y puH) poy puy. (Pany peny piny pony punyi Q. queb quib. quen iquen qui n qui ñ) ( quec qu i c ) ( quec h qui c h ) que d ( queny quiny > quep quer ques quet ( quex quip. qui r . qui s qui t . qu i x ) quid qui f qui g quel í j qu i j ) C quel g qui ig) quel qui 1 (quei K qu 1 1 x ) quey qui y quel 1 qui 1 1 . que« qui m. R. R«b reb rec rib ric rob rub. R«n ren ri n ron run. (Rac roc ruc) CRañ reS rifí ron run) CRaeh r»ch rich roch ruchi (Reny r«ny riny rony ryny) Rad Raf Rag (Raj r mà r»f rid ri* rod rof rog rud. ruf. rug, rujï Rap Rar rep r»r rip rir ri« rit r op ror ro» rot r up. rur. ru». rut run ) r mg r»j r ig Ras r«m Rat r»t n j roj (Raig r«ig ríig roig ruig) (Rax r »x r ix r OK Ral rml ril rol rul. (Raix r*ix riix roix ruin) Rail rell rill roll rull. Ray rey riy roy ruy. Ram r em ri m r o« r um. S. Sab (Sac seb sec sib sic sob soc sub. suc) San (San sen sen sin sin son soK sun. sun? (Sach sech sich soch such.) (Sany seny siny sony suny) Sad Saf Sag tSaj sej si d sod sol sud. sul . Sâp Sar Sas sep ser Sos sip sir sis sop sor sos sup. sur se-f si-f si g si j sag. soj suj.) sus. Sat (Sax set se*,; sit si:; sot sa,, sut su::) (Sai^ seig sug soig suig) Sal sel sil sol sul (Sai:: sei:: si IK soi K sui K) Sail sell sill soil mull Say sey si y soy suy. Sam sim som sum T. Tab teb tec tib tic tob toe tub Tan CTaS ten ten tin tin ton ton tun tun) (Tac tue) (Tach tt»ch tich toch tuch) (Tany teny tiny tony tuny) Tad T«* Tag (Taj t»d t»* teg t»j tid tif tig tij tod to* tog toj tud tuf. tug. tuj) Tap Tar Ta* Tat t»p t»r tes t»t tex tip tir ti« tit tix top tor to« tot tox i typ. tur. tu». tut. (Taif teig tug toi g t u i g ) (Tax tux.) Tal tel til tol tul (Tain t«ix tiix toix tuix) Tall teil t i l l toll tul! Tay t*y tiy toy tuy. TM tem ti« ton tu«. V. Vab (Vac veb vec vi b vic vob voc vub . vue.) Van (VaS van v« K vin vin von VOÄ vun vyf») (Vach vBCh vich voch vuch) (Vany v»ny viny vony vuny) V»p Var v*p v*r Vad ved vef veg vid vif vi g vod vof vog vud vip vir vop vor vup. vur Va," Vag vuf. vug Vas ves vím vos vus. (Va j ve j vi j voj vu j) Vat C Va:; vst v«x vit vi;: vot vox vut. vux ) (Vaig veig vííg vaig vuig) Val >el vil vol vul C Va i x vcix vi i ;: v o i x v u i x ) Vay vey viy voy vuy. Vall veli v i l l voli vull Vaw vew vi m vom VUB» p. 22r 14. X X»b xeb Míb xob xub, X an x »n xin x or» x un fXac x «c M i.c MOC xuc) Xal M*I wiW xoR xuK (X ach x »c h X i eh K id M M xoch xuch) xod M Of X«ny x«ny x i n y xony xuny Xad Xaf Xag x. d xud. Xap xep xip xop xup. nef H mg M«j if x uf . xug. wuj) Xar Xa» Xat nmr K«« x»t x»x nir x is xit mor KO« nur xus. i9 nog xoj CXaj K ij M xot xox xyt XUK) (Xaig xcig Xal y. el i ig "oi g xuig. ) < (Xax XÍK X1 X1 Xi l xol li xoll xul (Xaix x e i x x i i x x o i x x u i x ) C Xali xmll Xam xull Xay y*y xiy xoy xuy. x em m X Off« x um. Z. Zàb z »b zec zib z ob 2ic zoc z üb. zuc.) Zan z«n zeS z in ziñ zon zol 2un (Zac (ZaR zuK) (Zach zech zieh zoch zuch.) Zad zed zef zeg CZany reny ziny zony zuny) Zap Zar rep zip zir zis zit zop 2 id zif zod 2Of zud. ZUf. zup. zur. zus. zuí ZUM Zaf Zag z er z es z or z os zot z ig zu z og ZQJ z ug zuj) Zat Z«x «Z«j zej zet *, z OK zol zul Zaix zeix z i ix 201 x zuix Zay zey ziy zoy Zall ze)1 zill zol1 zul 1. 2am zem zim zuy. ion» zu«. ç. Consonant» no «st* actual-ment »n ú*p y val p»r S fort« é ant»-po»adaf v.gj (Ç*ch ç«ch çich çoch çuch (Çab (Sata CÇac ç«b s»b 9«c fili sib fic çob cub) cert) coc «ub) cue) (Sach »»ch •left »och »uch (Cad ç»d «Ml lie « çid sid çod çud) sod sud) lie « (sac MC «ic soc »uc) tie. Cp. 22v3 Vari«tad 14« Consonant Ant*-posada à una Vocal y dos d« Post-posada«, d* la« quals la ú l t i m a es ». P. Com s« forma aquesta 141 Vari tit ad, quasi tan l ' ant»c«dènf grand COM R. 5* forma ajustand al detrás d« cada Sílaba de l'antecedent i3i Vanetad una sola s» exceptadas sola-mènt las Sílabas -finidas ja en s y ; v.g: Babsf bebs, bibs, bobs, bubs. CBacs, becs, bics p bocs, bucs) CBachs, bechs» bichs» bochs, buchs?) !; bise bisch burl . bur«. burn. burp. bur t . Bar« Barn Bar p Bart Barx (Base Ci*««:h Bastí bar« bern b«rp b»rt berx bese b or x burx. Cp. 23v] busc) bu*ch) bosc bo«ch bosd bosg bo*t bot j b«*ch besd besg oest bisd bisg busd. busg. Ba»g Bast bist bitj bitg bitx bust. (Bat j (Batf Bat:: b»tj bctg b»tx butj. ) butg.) butx. botg botx B«dx B*yd b«tíw b«yd bidx biyd botín boyd budx. buyd. C. (C*dj ch«dj chi d j cotí j cydj» (Cat j (Catg ch«tj chetg (cedj (c»tj (cetq chit j chttg citíj) citj) citg) chilb cilb. chile chilch cilc> cilch. > cot j cotg cut j.» cutg.) Calb chelb celb colb cuit. «Calc (Calch ch«lc chüleh Ccelc fcelch cole colch culc.) cuieh.) Cal d ch«ld celd child cild. chill Cllf . cold culd. Call chelf celi calí cull. Cal g chvlg celg chilg colg culg. ei lg« Cal j ch«lj cmlj chilj Cl 1 J. col j cul j. Caín chel m chiln Cl 1«. col« culm. cel m Cilr» ch«ln chiln coin cuín. c*in Calp cti·lp cel p ciln. chilp cilp. colp culp, p. 24r 17. Cal t chelt c»lt chilt eilt. chilx colt cult Calx ch«lx colx culx . eel x Camp c hemp cemp (Canc (Canch ehenc chench (cene (cench Cand chend cend Canf chenf c«nf Gang ch.no c»ng Canj ch«nj c«nj Cant chent cent Canx ch«nx ci Ix . chimp comp cump. c imp. chine chinch cine/ cinch) chind cind. chinf cinf . ching cing. chinj conj cunj. cong cung. conf cun-f . cond cund. cone conch cune) cunch.) ein j . chint cint. chinx conx CUOK. cont cunt. e«n« C*rb cherb cinx. chirb cirb. corts curb. c er b (Care cy corx curx. corp curp, cor« curin. Cmrm ch«r« cer* eher n c«rn Carp cherp c«rp ch*rx cerx CC**c CC*»ch ch««c ch»mch (cese CISC) (c mich Ca*d chesd cesd Casg chesg cisch). chi «d cisd. cosd cusd. chí «g cisg. eh i »t c ist. cosg cusg c »«g Cast ch»*t cest dund dunf . dung. Dalt Dal M Damp C Dane (Dane h Dand del t del : demp dene dench d«nd denf deng d«nj ditnt d«nx d«rb derc durch dilt dilK d imp dine dinch dirid dinf ding dinj dint dinx dirb dire dirch dird dirf donch dond donf dong don j Dan 4 Datii Dan j dun j . dunt . dunx . durb. dure. ) dyrch. ) durd. durf. Cp. 23v3 Dant Dann Darb (Dare C Dar eh dont d on x dorb dore doren dard darf Dard Darf d er d d«rf Dar g Dar j tari Darm Darn d«r<| d«rj darf dirj dirl dir« dirn dirp dirt dirx disc d or g durg. der j d orí ff OTA dur j. duri. der i derm d«rn d«rp d«rt d»rx desc dur m. dur n. dur p. dorn dorp dort dOTM Dar p Dart durt. Dar M (Da»c (Dase h Dasd Dasg Dast CDatj (Datg (D-adj Datx Dadx Dayd Dayt dur x . du»c) dusch. } dusd dusg. dust . dutj. ) dutg. ) dudj) duts. dudM. dose dnch desd desg dest detj detg dedj detx dedx deyd d«yt di seh disd disg dist ditj ditg didj ditx didx d o se h dosd dosg do«t dotj dotg dodj dotx dodx doyd di yd diyt duyd duyt. doyt F. CFadj (Fatj ,Fatf Falb (Falc f»dj f idf itj Mtg «od< fotj foto folb folc fudj» f.tj fetg fut j) futg. ) fulb. fule) l.lb f»lc f ilb lile ÍFalefi Paid Fall Faig F«lj Faim f «Ich fiieti fild *ilf fili lilj fil« liln f ilp f eich fold I ulch. } fuld. f Ulf. f «Id f «If feig l·lj f«l« f«ln f«lp f«lt fol* foli f öl j fuig. ful j. fol« foin folp folt fyl«. fyln fulp. fuit. Fain F* Ip Fait filt p« 26r 19. Faix f»lM f ilx •f imp •fine 1 inch lind linf •f infl linj lint folx fulx. F amp i f fonc lonch fond fonf fong f ump. fuñe) f unch) fund. fünf . lung. (Fane (Fanch F*ncl •f »ne f »«eh fund f«nf Fan f Fang Fanj Fant Fanx Färb (Parc CFareh •f »n g f »nj f»nt f on j font f unj. f unt . f unx « fur b. fur e. ) f »nx f »r b f »r c f »r eh *»rd *«rf f inx firb lire firch iirö l.r-l f on x f or b fore f orch foro forf furch. > fur d. Fard Far! furf . Farg Par j f«rg f«rj f«rl imrm forn f«rp f«rt firi lirj firi *ir« firn II rp forg lurg. fur J. fur I. f or J ferí f or» forn Farl Far« Farn Farp Fart Farn ; garx guesc gurx. gusc) gusch) gu«s,~h guisch go*ch jilt) join juin jolp julp. JOlt jUlt g i l t ) Cp. 29v] ulx) ilIx, ) jimp) jo«p jump. jolx julx ( Cgelx J amp ( jemp (gemp gi mp ; jinc) jonc juric junch Jane C j »ne Jane h (j»nch igmntz Cgench J and j inch I jonch flinch) jind) jond jund. CJasch (jesch (gesc jisch) gisc) gimch,) josch jusch) Jasd (jesd (gesd jisd) gifcH) j isg> gisg) josd ju*d, Jasg (j«sg josg jusg. p. Sir è 14. llumd. lly«l. llumt. llutj.) llutg.) lludj) llutM. lludx. lluyd. liuyt. LI ««fi 11 »sd llisd lli«f llosd llosg llost llot j llot Q LI «mg Llast n p*ln p»lp p«lt puig. píl j pi 1 m pi In pilp pilt pilx pí vat j vot j votg (Vatg Val b v»tg vel b v. tg vutg. ) vulb. vulc) vyich. ) vuld. vulf . vulg. vul J. vilb vi le vi Ich vol b valc (Valc «Valch Val d valc vel eh vel d vol eh voltí vol* vaig vild Vill Vall Vaig Val j val* veig vilg vil j vel j vel m vol j volm Val« vil« vulm. Vain Val p v* 11 vein v»lp v»l* vi In viip vilt voli* vol p volt volx vomo vonc vonch vond vuln. vulp, vuit* vulx. vump. vyncï vunch.) vund. Val M v»lM v*mp v»nc vench vend viln vimp vinc vinch vind Vamp (Vane CVanch Vand Vanf Vang Van j v»nf ve. ig vinf vang vonf vong vunf. vung. v»nj v»nt v»nx vi n j vint vinx vean j vont vonx vynj. vynt. vunn. Vant Vanx p. 3èr 2. 9 Varb (Vare (Va'ch verb v«rc v»rch virb vire virch vorb vorc vorch vurb. vurc) vurch.) Vard Varf v%rd v»rf v»rg vtrd virf virg virj viri vord vorf vorg vor j vurd. vurf. vyrg. vur j . Varj Vari Var« Varn Varp v»rj vwrl vori vor» vorn vorp vuri. vur». vyrn vyrp. VOT* v»rn ver p vir« virn virp V«rt Varx tVMC (Va«ch Va»d v»rt w« V««C viri VOT t vurt« vyrM, vi r« VISC war K vosc vosch vosd vosg VOttt vine) vu»ch) v«,ch v»»d vi »eh vi «d vi »g V I »t v u »d. v u »q. vust. vutj.) vutg. » vudj. ) vutx. vutíx. vuyd. vuyt. V«, Vast CVatj (Vatg VMQ v»»t v»tj vitj vitg vidj vitx vitíx vot j vot g vodj VOt K v» t g ved j V»tM (V ad j V*tM Vadx V«yd Vayt vedx veyd v«yt vodx voyd voyt vi yd vi y t X. (Xadj CXatj K.dj xidj X I tj xodj x yd j. ) xut j. 1 xutg) xulb KUlC» X «t J xot j MOtf (X at g Xalb (Xalc (Xalch Xald x et g x«lb nmlc x.lch xeld xalf xelg x a tfc xalb xolb xa ic x i Ich x oi c xolch KOld KOll xylch» tp. •;ul d. mid Mill Xal f Xali xul*. xuig. x i lg xals Xal j Xalm x»l j x »Im xilj Mil« xol j xolm xul j. x.ulm. Iain M*ln xiln xoln xolp noli xolx xuln. xulp. xult. xul x . Mal p x« It XllK l·l·lp M«1Í »ill» »lit Killt x »Ix XMP ( X «ne "Manch X »n d x*mp x imp nine «inch xind Mini X I Of xo«p M« C 1 MWICh xump. XMflCl x »n c x»nch M »fití xunch) xund. xunl . xung. xond KOtil XCMIfl Xanf X«ng Xanj Xant X*nx Xarb Xarc Xarch Xard Xarl Xarg x »ni K»ng x»nj xcnt x*nx x«rb xerc MI nj xint xirw xirto Kirc xirch xird xonj xcwt xonx j« M «fit . nunx . xyrb. xurc. Murch, x ur d . M orb More xorch x «r eh nmrà x «r f K or d xorf xorg xor j x irf x»rg Mir j Murf . xurg. xur j. K«r§ M »r j Xar j Xarl Xar« Xarn x«rl xvr» x «r n MWp Mirl M ir» MOT! xurl . xur«. xyrn. xyrp. xurt. xurx. >'USC ) M or« xirn Mirp xirt xirx xl*C xorr» M or p Xar p Xart XarM M»rt MlWX xort MOTM ( X »se M» C « XO»C brup. Irar ^*a» br«r brwi brir bri» bror bro« brwr, bru«. Brat fl*ÍM flÜN fldlK FI «y fl»y fliy floy fluy. Fr. Frab (Frac fr«b fr»c frib fric friA froc frub. Irycí : glop glor glus glot glox glup. glur. glu«. glut. glux.) ( G l a i x glei ; g l i i x g loi x g l u i x . ) p. S3, Slay gl*y gliy gioy c>luy. •r, Br»b (Or»c grab grec grib fríe grob groc grub. grue) < Ar ach f r »cli §r ich groch gryehî i ad r ir«f Brag Cira j gred fr«f gr«g gré, j grid frif grig grij trod irof grog groj §rya« gruf* fug. gryj.) CQraif greig g r x i g groig gruig. ) Ural gr*l gril grol v, »* Grall grell grill groll gryll. Oran 8r«n (&"•! grmm gr»n gr*i grin grin grill qrom gron groS grum. grun. gryl) (Qrany grwiy griny grony gruny) Grap ßrar Ora» grep gr»r gr»» gr«x grip grir gri» grix grop gror gros grox grup. gryr. gry». grux.) greijc griiM groiM gryíx.í gr»y griy groy gryy. Pl Plab (Blanch blench b l i n c h blonch blunch) Bland Blang liant (blase blend bleng blent blese blind bling blint blisc blond blong bIont blose blund. blung. blunt. blusc) (Hasch blesch b l i s c h biosch blusch.) Blast blest blist b lost blunt. Ir (Branc br«nc brine bronc brunc) (Branch br»nch brinch branch brunch) Brand Brang Brant (Brasc br*nd br»ng br«nt br»sc brind bring brint brise N rond brund. brung. Lruni brusc) brong bront brosc (Branch br«nch friimh branch brunch) Brast br«*t brist brost brüst. Cl (Clanc clvnc clinc clone clunc» CClanch clench clinch clonen clunch.l Cland eland clind cloud clund. Clang Clant (Clase clang cl»nt c1«se cling elint clise clong cl ont close clung. clunt. cluse.) (Cl »sch c 1 «sen clisen c losch dusch.) Cl«st cleat cl ist clost clust. Cr. ÍCranc cr«nc crine erone crync) CCranch cr»nch crinen cronch crunch) p. 42r 35. Crand Crang Grant (Crasc cr««d creng cr»nt cr«se crind cnng crint crise crond crong cront eróse crund. crung. crunt. cruse) CCrasch cr»sch Crast crest crimch crosch crusch) (crist) crost (christ) crust, Dr CDranc dr«nc drine drone drunc) CDranch dr«nch drineh dronch drunch) Dr and Drang Drant (Drasc dr»nd dr»ng drent dr*sc drind dring drint drisc drorid drong dront drosc drund. drung. drunt. druse) (Planch fl»nch flinch fionch flunch» Fl«nd FIang Fiant (Fi »»c 4 lend f 1 eng fiant f l MC fund fling flint f line flond flong fiant fióse flund. flung. flunt. f 1 use) (Flasch f 1»»eh fli»ch f losch flusch) Fla»t fl»*t fli«t flo»t flu»t. Fr. (Franc fr«nc frinc frone frune) (Franch fr»nch frinch fronch frunch) Cp. 42v3 Frand Frang Frant (Fra»c fr«nd fr»ng fr»nt frMC frind fring frint frise frond frong front frame frund« frung, frunt. f rusc) (Frasch fr»sch frisch frösch frusch) Fra«t fr»st frist frost frust. 61. (Blanc glene glane glonc glunc) (Glanch glench g l i n c h glonch glunch) 81and g1 end glind glond glund. Glang Slant (Slawe g l*ng fient gle«c gling glint glisc glong §1 wit glose glung. glunt. glu»c> (Gla»ch glesch glisch glosch glumch) ila«t glest fl i »t g1 ost glust. Sr. (Or«ne grmnc grinc gronc grunc) (Branch gr»nch grinch grouch gruñen) 8r*nd Grang Brant gr«nd greng grant grind gring grint grond grong gront grund. grung. grunt gr»»c gri»c gro*c gru»c» gr«sch grimch gra*ch grusch) Ora*t gr*«t grist gro*t grust. PI (Plane pl«nc plinc p lone plunc) (Planch pl»nch pi inch plonch plunch) PI and Plang Plant CPlasc plend pi eng pl»nt pi esc plind pling plint plicc plond plong pi ont p lose pi und. plung. plunt. plusc) (Plasch plesch plisch ploseh plusch) Plast pi««t pi ist plost plust. Pr. IPranc prwic prine prenc (Franch pr»nch princh pronch prunch.) p. 43r 36. Prand Prang Prant CPra«c prend prang pr»nt pr«*c prind pnng print pri»c prond prong pront pro»c prund. prunq. prunt. pru»c.) CPramch pr»»ch pri»ch pro»ch pru»ch) Pr««t pr*»t primt promt pru*t. Tr. CTranc tr»nc trine tronc trunc) (Tränen tr»nch trinch tronch trunch) Tr*fid Trang Trant (Tr*»c trend trvng tr»nt tr«»c trind tring trint tri»c trond trong tront tro»c t rund. trung. trunt. trusc) (TrMcfi tr»»ch trivch tro»ch tru*ch.) Tr«»t tr*»t tri»t tro»t trust. Vari«t«d 2 1 0 Do« Consonant« Ante-posadas y tres d« Post-posadas é una Vocal, d« la» qual« la ú l t i m a es ». P. Com se forman la* Silaba« d* aquesta Vari « R. S* forman A j u» t and «1 d*trá» d« c«d» una d« I«« Silaba* if« l*ant»c»dènt 19* Vari«tad im« », »xcaptada* 1«« finidas »n »c, V li* ***• nô lA »dmetwnj v.fi Plane*, blanc*, blinc*. bíonc«. blunes; Blanch*, bl»nch* t blinch», blonch«, blunch« tie. te. t«, P. L« h_ que è* troba wi alguna« Si l atia* d» aquesta y d* la antecedent Vari«t»d ¿pera que servex? R. No «arv«M pera res; pux no aumenta, ni disminueix, ni varía Cp. 43v3 el sonido d* ninguna Consonant ni Vocal, perquè «on »qui-sonant» las Silaba* Blanc y Blanchi Blanch» y Blancs j Christ y Cr t «t j Stcf però, quand se posa la h entre la Consonant C y la» Vocal* e, i_ assena la que la C se ha de pronunciar ab son propi sonido, y no ab lo impropi de S ó Ç. pux, quand e s c r i v i m Cho, ch_i_ pronuncia« Que, qui ó ke, ki ; y quand escriví» ce. ei proferim se, si, ò ce, | . i V«ri«t*tí 21Í Convenant Anteposada, y S Post-posada a dos Vocals d« las quals la ultima es u Junt-Sonant. Baus Cau* beus cheus ceus bius chius cius. dius fiu» bous cous buus. cuus. Daus Faus deus feus dous fou-- duu», fuu«. Sau« gu»u* guiu« gou« flu«. Hay« h»u» Jau« Lay« h i u» guuft. firm* huu». Jou« lou» jiu« llu« 11 lu» «i y« juu«. luu». LI au« ll*u« Mau« Nau« meus neus peu« reus «•u« teus veus 11 ou« lluu« mou« muus. niu« pi u« nou« pou« nuu«. puu*. Pau« Rau« Sau« Tau« Vau« Xau« riu« «i u« rou« sou« tou« vous xous ruu«. «uu« tuu« vuu« xuus. tiu« viu« XI US p. 44r 37. Vari etad 22« Do« Consonants Ante-posadas, y una dm Post-posada è do« Vocal< d« la« quals 1« ui ti«a • u Junt-»onant. * Blau« Braus Clau« Graus bleus blius blou« bluu«. breus brius brou« clou« bruu« cluu« c leus cliu« creu* criu« crou* cruu«. Or «u* Flau« Fray* 61 au« Grau* PI«y» Fraus Trau* (frau* fi »u« freu» fieu* greus pleus preus treu« drius fliu« friu» glitt* gnus pi ijt* prius triu* drou* flou» frou* glous grous piOM« prous trous druuc fltMt«« fruu». gluu*. gruu». piun«. pruus truu«. Vari«tad 231 Consonant Anteposada; Y §,» o X_ Postposadas à do* Vocals d* la« quals la ultima es la Vocal Nòsonant i_. La* S i l a b a s d* aquesta Vari«tad son las finidas «n aig. et g, i ig f oif » ui g; y en ai x, e i x « n.xf oix ui K, que tenen anta-posada alguna d« la« Consonant* B. C_. D. F. G. ScC| quals Sílabas bi? troban «n la Vari et ad 13*. pux són equí-sonants ab la* finidas en ü» 5JL» U.» 21» yJ » y " *E» *x» ix t ox, UK, que tènvn " ante-posada alguna d* la« rc4er idas Convenant* B. C. D. F. &c. Ab l'advertencia que la* ftnidam en aj^ ej_, ij, gjt ujt y «n aig, eip, | ig, oiq, uig. admeten la Consonant s_ post-posada, y per consegüent pertaten en aquest ca« a la Varietad 14; pero las finida* en ax, ex, ix, ox, UK, y en aix f eix, H M » oi x, U I K » no admeten « ni altre Consonant post-posada. Cp. 44v3 21 4 Consonant S e i Ant»-posad*», y «1fuña altra Consonant pomt-posada é dos Vocals, d» la* quals i« il es ú No-sonant. Las Silabas de aquesta 241 Vari etad se troban també «n 1« 131 Vari«t«d, bax las Consonants 6 ó Q ante-posadas à la* Vocals ae, ui, de las quals na sona l a u , y tenen post-posada alguna d« las demés Consonants; v. g: Gueb, gu i b j Guec guie; S