DSpace Collection:http://hdl.handle.net/2445/413612024-03-28T23:53:28Z2024-03-28T23:53:28ZLa Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona (1959-1968)Samit Cid, Begonyahttp://hdl.handle.net/2445/986232024-03-12T17:02:13Z2016-05-18T08:06:48ZTitle: La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona (1959-1968)
Author: Samit Cid, Begonya
Abstract: [cat]
La Bauhaus (1919-1933) neix amb la idea d'integrar dos tipus d'ensenyament, l'acadèmic i el d'arts i oficis, i es crea a partir de la unificació de les escoles d'arts i oficis i de belles arts de Weimar. La Bauhaus ha deixat un llegat pedagògic i didàctic molt influent, com ha estat extensament documentat en altres escoles d'art i disseny europees i nord-americanes, com les d'Ulm, Basilea i el Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona [1959-1968] estudia aquesta influència a Barcelona a partir de la següent pregunta: com s'introdueixen les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona en el període 1959-1968? Per contestar la pregunta, dividirem la recerca en dos «nuclis». El primer «nucli» centra l'estudi en les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus durant el període de 1919 a 1933 a partir de l'anàlisi documental de plans d'estudis i esquemes. Ressaltem la influència de factors culturals, polítics i econòmics en els seus mètodes didàctics. Delimitarem les característiques singulars de la pedagogia i la pràctica didàctica de la Bauhaus a partir de l'estudi de la documentació i l'exemple didàctic de tres dels seus docents més importants: Itten (1888-1967), Moholy-Nagy (1895-1946) i Albers (1888-1976). El segon «nucli» estudia les escoles d'art i disseny de Barcelona durant el període 1959-1968, durant el qual es transforma el panorama formatiu de la ciutat i comença la professionalització del disseny. Estudiarem la introducció de la Bauhaus a Barcelona mitjançant dues vies d'estudi. Primer analitzarem la rellevància de la Bauhaus a l'esfera pública. Durem a terme una anàlisi d'articles de premsa dels dos mitjans de comunicació barcelonins de més influència: La Vanguardia i Destino, que ens permetrà conèixer i valorar la imatge de la Bauhaus. La segona via centrarà la recerca en les tres escoles d’art i disseny més importants de Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) i Eina (1967). L’anàlisi dels plans d’estudis i esquemes organitzatius, imatges de treballs d’estudiants, fulletons publicitaris, etc., ens permetrà aprofundir en els estudis artístics d’aquest moment. Dedicarem les conclusions a emparentar les propostes de les escoles barcelonines amb les idees pedagògiques i didàctiques de la Bauhaus.; [eng]
The Bauhaus (1919-1933) was created to integrate two different types of education: academic and arts and crafts, after the unification of Weimar's arts and crafts and fine arts Institutions. The Bauhaus pedagogical heritage has been extremely influential, and this influence has been thoroughly researched in the case of other European and North-American Institutions, such as Ulm, Basel and the Black Mountain College. La Bauhaus a les escoles d'art i disseny de Barcelona [1959-1968] researches this influence in Barcelona following our ground question: how were the Bauhaus pedagogical ideas introduced in the arts and design Academic Institutions located in Barcelona during the 1959-1968 period? To answer this question we have divided our research in two «nuclei». The first «nucleus» focuses on the 1919-1933 period Bauhaus pedagogical ideas, and the analysis of this period's documentation and curriculum developments against the background of the cultural, political and economic context's influence on Bauhaus' pedagogical methods. The Bauhaus model specificities are highlighted here mainly after the methods and documentation produced by three of its key teachers: Itten (1888-1967), Moholy-Nagy (1895-1946) and Albers (1888-1976) The second «nucleus» studies Barcelona's art and design Academic Institutions during the 1959-1968 period, in which the academic context of the city is transformed and the design degrees are professionalized. We'll conduct our research of the introduction of the Bauhaus in Barcelona by means of two different approaches. We'll first analyze the relevance of the Bauhaus in the public sphere. In order to determine and understand its importance, we’ll conduct an analysis of press clippings from the period published in the two most influential local media outlets: La Vanguardia and Destino. After this, we’ll focus our research in the three key art and design schools in Barcelona: Massana (1929), Elisava (1961) and Eina (1967). Our research of their curricula and documentation will enable us to present a comprehensive analysis of this period formal studies’ structure. We’ll link the Bauhaus’ pedagogical ideas and Barcelona Academic Institutions proposals in our Conclusions.2016-05-18T08:06:48ZParticipación en la formación a través de Internet. Una propuesta de Blended Learning Dialógico desde colectivos normalmente excluidos de la virtualidadLópez Calvo, Laurahttp://hdl.handle.net/2445/668372024-03-12T17:02:13Z2015-09-08T09:19:57ZTitle: Participación en la formación a través de Internet. Una propuesta de Blended Learning Dialógico desde colectivos normalmente excluidos de la virtualidad
Author: López Calvo, Laura
Abstract: [spa] Las personas de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad deben enfrentarse y superar importantes barreras en la incorporación de las TIC en su vida cotidiana. Incluida su formación. Políticas europeas y actuaciones impulsadas tanto desde la academia como desde movimientos sociales han ido abriendo el camino para la generación de un e-learning más inclusivo. Ámbito en el que se sitúa esta tesis doctoral. La investigación realizada ha validado y ofrece un modelo dialógico de formación semipresencial potenciada por la tecnología para colectivos normalmente excluidos de la virtualidad. El modelo Blended Learning Dialógico, basado en las aportaciones del Aprendizaje Dialógico, amplía las posibilidades de participación de toda la comunidad educativa en todas las fases de la formación, incluida la selección y el desarrollo de las tecnologías utilizadas. Sus principales aportaciones son: o No establece ningún tipo de requisito previo para participar en la formación semipresencial potenciada por la tecnología. o Pasa del concepto de estudiante al de participante de la educación. Ampliando la posibilidad de participación de éstos a la toma de decisiones, a la evaluación y al propio proceso educativo. o Se desarrolla e implica a toda la comunidad entendiéndola no sólo como destino de la enseñanza, sino como fuente de los aprendizajes y de la inclusión. Esta tesis doctoral sigue la siguiente estructura: En un primer capítulo se define el objeto de estudio y se aportan datos estadísticos sobre los CNEV y su presencia dentro de la Educación de Personas Adultas. El segundo capítulo recoge el diseño metodológico así como la perspectiva metodológica seguida. El tercer y cuarto capítulo presentan el marco teórico para el estudio de la inclusión y participación dentro del e-learning en la Educación de Personas Adultas y recogen datos sobre la apertura del e-learning a otros colectivos no tradicionales. El capítulo quinto se centra en la validación y presentación del Modelo de BLD que incluye la voz de colectivos normalmente excluidos de la virtualidad a lo largo de todo el proceso formativo. Incluyendo la toma de decisiones de la misma. Finalmente, en el capítulo dedicado a las conclusiones se corroboran la hipótesis principal y las subhipótesis planteadas.; [eng] People belonging to collectives normally excluded from the virtuality (CNEV) have to face and overcome important barriers in the incorporation of ICT to their daily lives. It also includes their learning as well. European policies and actuations promoted by academic and social movements have paved the way to generate a more inclusive e-Iearning; field in which this dissertation is placed. The research carried out has validated and offers a dialogic model of blended learning for collectives normally excluded from virtuality. The Dialogic Blended Learning (DBL), based on the contribution of Dialogic Learning, increases the possibilities of participation to the educative community in all phases of training, including the selection and development of the used technologies. Their main contributions are: • It does not establish any previous requirement to participate in blended learning. • Overcame the traditional concept of learner to participant in education. It enlarges the possibility of participation to all the spheres of the educative process, including the decision-making and evaluation processes. • It develops and involves the whole educative community, understood not only as the destiny but as the origin of learning and of inclusion. This dissertation has the following structure: The first chapter defines the subject of study and presents the statistics about CNEV and their presence in Adult Education. The second chapter collects the methodological design as well as the methodological approach. Third and fourth chapters present the theoretical framework to study the inclusion and participation of e-Iearning inside adult education and collect data about opening e-Iearning to non-traditional collectives. The fifth chapter is focused on the validation and presentation of the DBL Model, which includes the voice of CNEV along the complete learning process, including the decision-making process. Finally, in the chapter of conclusions, the main hypothesis and sub-hypothesis stated are corroborated.2015-09-08T09:19:57ZLa música en els films: la subversió del llenguatge cinematogràfic en l'obra de Pere Portabella (1967-1976)Torelló Oliver, Josephttp://hdl.handle.net/2445/666622024-03-12T17:02:13Z2015-07-30T08:34:23ZTitle: La música en els films: la subversió del llenguatge cinematogràfic en l'obra de Pere Portabella (1967-1976)
Author: Torelló Oliver, Josep
Abstract: [cat]
El llenguatge cinematogràfic és un llenguatge artístic i comunicatiu certament complex. El punt de partença del treball és que la presència de la música en els films defineix part dels mecanismes ontològics, narratius, expressius, dramatúrgics, psicològics o, fins i tot, històrics amb què el llenguatge cinematogràfic articula la seva diègesi. Es porta a terme una recerca entorn de l'estudi de la música present en el cinema, posant el focus en l'obra cinematogràfica que el director català Pere Portabella realitza en el període comprès entre 1967 i el 1976. Portabella, nascut a Figueres l'any 1927, desenvolupa la seva activitat com a realitzador cinematogràfic a partir de la segona meitat dels anys seixanta del segle XX. Des d'un punt de vista sincrònic, la episteme de la "imatge contemporània" conjuga, en el seu si, la dualitat del valor icònic i del valor sonor i musical. Així, tot i que aquest treball estudia la música en el cinema, i la relació estètica i formal de la imatge i la música en el conjunt de l'expressió cinematogràfica, aquest és, també, un treball sobre la "imatge", en el qual es prova d'explicar aquest fet: com la música és un element que pertany als mecanismes de la construcció de la imatge moderna i contemporània. Aixi, hem procurat entendre i justificar com la principal construcció icònica del segle XX -la imatge que neix amb el cinematògraf, la imatge que capta, finalment, el moviment del món- adquireix i assimila una dimensió sonora i musical en el seu flux, en el seu camp epistemològic. D'altra banda, des d'una perspectiva diacrònica, el llenguatge cinematogràfic ha evolucionat de manera constant durant el transcurs del segle XX i provem d'estudiar quin ha estat el paper de la música en aquesta evolució. L'anomenada Manera de Representació Primitiva (mrp), pròpia dels inicis del cinematògraf, es transforma en la Manera de Representació Institucional (mri), que s'expressa en el cinema considerat clàssic. A partir dels anys seixanta, quan amb l'eclosió a Europa dels Nous Cinemes la mri és posada en dubte, estudiem una nova concepció cinematogràfica anomenada "cinema de la modernitat" o Manera de Representació Moderna. És en aquest darrer període en què podem contextualitzar la proposta cinematogràfica de Pere Portabella en el període 1967-1976: en certa manera, Portabella inaugura la modernitat cinematogràfica a l'Estat Espanyol, subvertint amb el seu cinema els cànons del llenguatge de la mri. La nostra investigació procura atendre com Portabella articula aquesta subversió del llenguatge cinematogràfic a través de la música; és a dir, l'estudi des d'un punt de vista estètic, de com el cineasta situa la seva praxi artística als marges de la sintaxi imperant i quin és el valor que té, la presència de la música, en l'articulació d'aquesta proposta cinematogràfica moderna. L'anàlisi del cinema del director català en la seva etapa 1967-1976, ens permet estudiar aquesta "imatge" en l'articulació moderna del cinema i atendre la seva relació amb la música en aquesta epistem que, en el transcurs del treball, anomenem "imatge musicada". Proposem aquest terme -"imatge musicada", entesa com a aquella expressió, aquell flux de vibracions i d'ones, de sons i de llum, que aglutina en el seu si la dimensió icònica pròpia de la (re)presentació visual i la dimensió sonora pròpia del llenguatge musical de la "imatge"-, per enfocar, d'una manera original i interdisciplinària, l'estudi de la "imatge" i la música en la construcció del llenguatge cinematogràfic modern a través de l'anàlisi dels films del director català. Les característiques estètiques i l'evolució d'aquesta formulació epistemològica és el que aquest treball ha estudiat, investigació que s'ha concretat en l'anàlisi de l'obra cinematogràfica de Pere Portabella.2015-07-30T08:34:23ZEstudio del álbum sin palabrasBosch Andreu, Emmahttp://hdl.handle.net/2445/661272024-03-12T17:02:13Z2015-06-30T10:13:30ZTitle: Estudio del álbum sin palabras
Author: Bosch Andreu, Emma
Abstract: [spa] Estudio del Álbum Sin Palabras tiene como objetivo principal definir, analizar y categorizar los álbumes sin palabras destinados principalmente al público infantil y juvenil dando a conocer sus características, peculiariades y diversidad tipológica, para facilitar las tareas de análisis y de mediación de investigadores, educadores, bibliotecarios y cualquier persona interesada en los libros con imágenes. En el capítulo titulado «Un nuevo mapa para los Libros Sin Palabras» situamos el Álbum Sin Palabras en el panorama editorial integrándolo en una clasificación que se basa en distinguir entre libros no narrativos (Imagiarios y los Libros-juego) y libros narrativos (Flipbooks, Cómics y Álbumes). En el capítulo titulado «Guía de viaje para explorar el País del Álbum Sin Palabras» describimos los ítems que conforman el instrumento de análisis diseñado y que hemos dividido en cinco apartados: peritextos, aspectos narrativos (historia y discurso), aspectos formales (libro e imagen), vías comunicativas y fórmula descriptivo-narrativa. Además de definir y contextualizar los diferentes conceptos, creamos tipologías y ejemplificamos las categorías con obras representativas. El estudio se completa con un listado bibliográfico de Álbumes y otros Libros Sin Palabras, Casi-sin-palabras, Con secuencias-sin-palabras y Falsos-sin-palabras.; [eng] The main objective of the Study of Wordless Picturebooks is to define, analyse and categorise wordless picturebooks destined mainly for children and young people, publicising their characteristics, peculiarities and diverse typology, in order to facilitate analytical tasks and mediation of researchers, educators, librarians and whoever is interested in books with images. In the chapter titled «A new map for Wordless Books» we situate Wordless Picturebook in the publishing arena, integrating it in a classification which is based on distinguishing between non-narrative books (Concept books and Visual Game-Books) and narrative books (Flipbooks, Comics and Picturebooks). In the chapter titled «Guidebook to exploring the Country of the Wordless Picturebook» we describe the items which define the designed analytical tool and which we have divided into five sections: peritexts, narrative aspects (story and discourse), formal aspects (book and image), communicative ways and descriptive-narrative formula. As well as defining and contextualising the different concepts, we create typologies and give examples of the categories with representative works. The study concludes with a bibliographical list of Picturebooks and other Wordless Books, Almost-Wordless, Wordless-in-parts and False-Wordless.2015-06-30T10:13:30ZClassificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formatsFrigola i Reig, Joanhttp://hdl.handle.net/2445/473832024-03-12T17:02:13Z2013-10-30T09:02:55ZTitle: Classificació dels gèneres audiovisuals a la xarxa i estudi dels seus formats
Author: Frigola i Reig, Joan
Abstract: [cat] Aquesta tesi doctoral té com a objecte d’estudi els gèneres audiovisuals que es troben a la xarxa. A partir de l’anàlisi de les produccions de clips de vídeo originals que s’exhibeixen i distribueixen per Internet, és a dir, els continguts audiovisuals creats pels usuaris (UGC), es pretén arribar a una primera proposta de classificació per gèneres i/o formats. Els canvis tecnològics i socials han propiciat que les eines per a la producció audiovisual no estiguin només a l’abast dels professionals del sector, sinó que aquestes arribin a un gran nombre de persones. Aquest canvi ha significat una revolució en la producció cultural que ha fet aparèixer noves formes de llenguatge, noves narratives i nous formats audiovisuals. que han trencat amb el paradigma que estava establert. La rellevància dels nous audiovisuals com a objecte d’estudi es centra en tres aspectes. En primer lloc, pel canvi que ha representat per als usuaris, que han passat de consumidors a productors de continguts (Prosumers). En segon lloc, per la gran incidència de la xarxa com a canal de distribució de material audiovisual. I en tercer lloc, pel canvi que ha suposat en el llenguatge, la narrativa i els gèneres clàssics d’herència cinematogràfica. Així doncs, sota l’aparença de simples clips de vídeo s’articula tota una revolució cultural, econòmica i social. L’objectiu principal de la present recerca és descriure i analitzar els clips de vídeo originals que es troben a la xarxa de manera exhaustiva i presentar-ne una proposta de classificació per gèneres. Per fer-ho, s’analitza una mostra aleatòria de clips de vídeo a partir de 30 variables sobre elements del llenguatge i la narrativa audiovisual. Es proposa una aproximació a un nou model de classificació de vídeos a la xarxa centrat en l’anàlisi estadística descriptiva i inferencial basada en l’exhaustivitat, la validesa i la reproductibilitat inherent als estudis científics.; [eng] The aim of this thesis is to study audiovisual genres found on the Web. The analysis of Video Clips on the Internet, focusing on audiovisual user-generated content (UGC), will allow us to propose a first classification by genres and/or format. Technological and social progress contributes to providing audiovisual tools to many people, and not only professionals are able to use them. This change has been a revolution in the cultural field and results in the generation of new language forms, new narratives and new audiovisual formats that have changed the established paradigm. Hallmarks of this new audiovisual content as object of study are mainly three. Firstly, the evolution of users that have evolved from mere consumers to producers (Prosumers) of media texts. Secondly, the importance of the Web as a distribution channel to a broad audience. Thirdly, a change in the language, narrative and classic genres that come from cinema. So, below these apparently simple Music Videos there is a social, economic and also cultural revolution. The main objective of the present research is to describe and analyze original Video Clips that can be found on the Web in an exhaustive manner and propose a new genre classification. More than 30 variables related to language and audiovisual narrative elements will be analyzed in a random set of samples of Clips. A new model of classification of videos on the Web focused in a statistic descriptive and inferential analysis based on exhaustiveness, validation and reproducibility will be proposed2013-10-30T09:02:55ZAprenentatge a l’edat adulta: identitats i comunicació, competències i entorn socialMarzo Guarinos, Ángelhttp://hdl.handle.net/2445/469852024-03-12T17:02:13Z2013-10-15T10:48:53ZTitle: Aprenentatge a l’edat adulta: identitats i comunicació, competències i entorn social
Author: Marzo Guarinos, Ángel
Abstract: [cat]Aquesta tesi estudia les característiques de l'aprenentatge a l’edat adulta. És una tesi realitzada per compendi de publicacions. Es basa en catorze publicacions agrupades en tres blocs: el concepte i les bases que emmarquen l’aprenentatge a la vida adulta, els aspectes didàctics i organitzatius propis dels contextos d’aprenentatge i l’anàlisi de pràctiques educatives específiques com la que propicia l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, l’educació a presons o l’educació amb persones de la comunitat gitana. Partint d’aquestes publicacions es dedica primer apartat a l’estudi dels conceptes bàsics de l’aprenentatge i l’acció educativa a la vida adulta, un segon apartat que descriu les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta: el subjecte adult, el contingut, l’entorn d'aprenentatge i la pràctica educativa. I un apartat final amb les conclusions derivades de els publicacions i el treball de la tesi i l’apunt de les perspectives que se’n deriven. En el primer apartat s’ofereix una revisió de l’evolució de com ha estat considerat el procés d’aprenentatge de les persones adultes des de l’idea inicial que entenia l’adult com a esser consolidat i l’aprenentatge com una activitat excepcional, passant per la que ho conceptualitzava com un recurs de excepcionalitat de segona oportunitat fins a la idea d’un procés permanent i específic per a cada etapa de la vida. Es fa una revisió de les aportacions des de la pedagogia, l’andragogia i la concepció actual de l’educació permanent i els processos de formació al llarg de la vida Partint de la definició d’Hamburg que entén l’acció educativa amb adults i adultes com la que impulsa els aprenentatges formals i no formals que desenvolupen capacitats, enriqueixen els coneixements i milloren les competències. Es completa amb dos nous components. Un primer que reforça els aspectes identitaris de cada persona o grup de referència i el situa en un marc social – ecosistèmic. I un altre que reforça el sentit de perfectivitat, de resposta al reptes amb els que ens trobem les persones més enllà de la dimensió compensatòria que fa referència a un estàndard situat fora de subjecte de l’aprenentatge. Els segon apartat aborda les característiques de l'aprenentatge a la vida adulta incidint en quatres aspectes: la base física o corporal, els aspectes cognitius, els emocionals i les relacions amb l’entorn. Seguidament s’aborda com el subjecte s’aproxima als continguts, quin paper té el bagatge personal i quines competències cal desenvolupar. Es pren el cas l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura per fer una aproximació a aquesta temàtica. També s’estudien les condicions en les que es desenvolupa l’aprenentatge en dos àmbits de treball, el medi penitenciari i l’educació amb la comunitat gitana. Finalment es fa una descripció dels elements bàsic que cal abordar quan desenvolupem la pràctica educativa. Després de presentar les catorze publicacions el darrer apartat aporta les conclusions i perspectives: la definició dels tres d’identitat de l’aprenentatge adult, com els homes i dones s’aproximen a l’aprenentatge que suposa un canvi en la seva trajectòria vital, quin és el sentit dels continguts i com cal treballar-los des de la perspectiva de la persona adulta i quines perspectives de futur es perfilen en la perspectiva que apunta Paul Bélanger (2009), aprendre és incrementar la pròpia autonomia.; [eng]This thesis sought to understand the adult learning characteristics. It is a compendium of fourteen publications which have been classified in three groups: adult learning conceptual framework and its core aspects; adult learning methodological and organizational factors in specific adult learning contexts and the analysis of specific educational practices, such as reading and writing learning, the education in prisons and the education in gypsy communities. From this compendium, the first chapter studies the basic concepts and the educational action in adult learning; the second chapter describes the main characteristics in adult learning: the adult learner, the content, the learning environment and the educational practice. The last chapter covers the conclusions. The first chapter offers a review of the evolution of the adult learning process conceptualization –from the initial idea of the adult as a consolidated being and the learning process as an exceptional activity to the idea of adult learning as an exceptional second chance resource or the idea of a life learning process being specific for each life stage. The second chapter tackles, firstly, the adult learning characteristics. Emphasis is focused on four aspects: the physical or body basis; the cognitive factors; the emotional factors and the relationship with the environment. Secondly, it tackles the way the subject approaches the content -the role of the personal background and the competencies that require development. In the same way, it also tackles the conditions in which learning is developed in two working contexts: the prison and the gypsy community. Finally, we will present the conclusions and further perspectives: the definition of the characteristics of adult learning identity; the way men and women approach learning as a change in their lives; the meaning of the contents along with the way they are required to be developed from an adult perspective ; the future perspectives arising from Paul Bélanger’s (2009) statement: « learning is increasing our own autonomy ».2013-10-15T10:48:53ZCaptación de la imagen cinematográfica: soportes fotoquímico y digitalSuárez Gómez, Rafaelhttp://hdl.handle.net/2445/413702024-03-12T17:02:13Z2013-05-02T14:19:51ZTitle: Captación de la imagen cinematográfica: soportes fotoquímico y digital
Author: Suárez Gómez, Rafael
Abstract: [spa] El objetivo general de la investigación es realizar una descripción y un análisis de las características técnicas y estéticas de los soportes de captación fotoquímico y digital. El proceso de categorización responde a la necesidad de crear una taxonomía exhaustiva y rigurosa de los aspectos fundamentales para captar imágenes con calidad cinematográfica.
Con las cámaras de cinematografía digital, la imagen cinematográfica se divide en imagen fílmica e imagen digital en función del soporte de captación. Por esta razón el estudio se centra en la tecnogénesis de la imagen cinematográfica. Al hacer referencia a la tecnogénesis se ponen de relieve los medios y técnicas de producción con los que se llevan a cabo la filmación o grabación de una película y sus consecuencias plásticas.
La técnica empleada para realizar la primera versión de la taxonomía es el análisis bibliográfico. A la bibliografía académica se suman los contenidos a los que se refiere la investigación prestando especial atención a la bibliografía técnica existente.
La validación de esta primera versión se realiza a partir del análisis de contenido aplicado a diez entrevistas semi-dirigidas con directores de fotografía, cuya labor profesional es especialmente relevante en el ámbito de la ficción cinematográfica del ámbito español. La elección de realizar las entrevistas a directores de fotografía se debe a que la especialidad en la que desarrollan su actividad implica la utilización tanto de sistemas digitales como fotoquímicos para llevar a cabo las obras fílmicas en las que participan.
La validación de la taxonomía mediante la entrevista semi-dirigida permite exponer su versión final y una definición original de cada término empleado. Esta versión se emplea en una experimentación, a partir de la observación estructurada de material audiovisual por parte de 6 observadores expertos. Para realizar esta observación se ha construido una plantilla de observación a medida que permita observar las características técnicas y estéticas presentes en una imagen así como ofrecer una caracterización de los diferentes tipos de imagen en función del soporte de captación utilizado.
El análisis de contenido es la metodología utilizada para llevar a cabo el análisis de los datos recogidos en la entrevista y la observación estructurada. Sin embargo, la utilización de diferentes herramientas (análisis bibliográfico, entrevista, observación estructurada) se incluye en una triangulación metodológica que permite obtener resultados desde diferentes ámbitos. Las herramientas de la entrevista y la observación estructurada han contado con la aplicación de pruebas piloto.
Los datos de la entrevista han sido analizados mediante los “software” de análisis cualitativo ATLAS.ti y NVivo. SPSS ha sido el software de análisis empleado para elaborar los datos recogidos mediante la observación estructurada. Esta investigación ha permitido elaborar una taxonomía de los aspectos fundamentales para captar una imagen con calidad cinematográfica, así como señalar las diferencias entre los dos soportes analizados. En último lugar, la propuesta de definiciones originales de los conceptos de “look” y “look híbrido” suponen una aportación para el campo académico y profesional.; [eng] The general objective of the investigation is to describe and analyze the technical and aesthetic features of photochemical and digital recording services. This categorization process answers to the need of establishing an exhaustive and rigorous taxonomy of the principal ways enabling to capture images having cinematographic quality.
The current digital film making share the image into, respectively, movie pictures and digital pictures depend on the recording process chosen. For this reason, the study has been focused on the techno-genesis of the image in a cinematographic context. This approach gave us the advantage to highlight both the means and techniques of movie production and its plastic consequences during the filming or the recording.
A first version validation has been carried out by a content analysis on ten semi-structured interviews involving a sample of cinematographers with relevant expertise in the field of Spanish cinematographic fiction tradition.
By using semi-structured interviews, the general taxonomy validation led to a final version together with a punctual definition of the terminology used in the investigation. This version joined a following experimentation starting from a structured analysis of audio-visual materials. In order to carry out this analysis six experts will be involved in the investigation: by using a structured and participant observation it was possible to examine the technical and aesthetic characteristics of a movie and, at the same time, to provide a description of the different movie formats according to the specific recording tool used.
The content analysis is the best placed methodology in order to carry out the analysis of data collected during the interviews and the structured observation. Nevertheless, the utilization of different tools (bibliographic analysis, interviews, structured observation) enables a triangulation of evidence allowing the examination of the outcomes from different perspectives. Both, the interviews and the structured observation tools relied on a test pilot.
To resume, the investigation makes possible the elaboration of a taxonomy including the principal features to pick up an high quality cinematographic image (or, an image with cinematographic value?) and to underline the differences between the two recording supports used.2013-05-02T14:19:51ZOrient – Occident: Mirades Creuades. El cinema com a eina per al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món i potenciador de la competència personal i interpersonal per establir un diàleg interculturalCarles Herrero, Inéshttp://hdl.handle.net/2445/413692024-03-12T17:02:13Z2013-05-02T14:19:49ZTitle: Orient – Occident: Mirades Creuades. El cinema com a eina per al desenvolupament de la competència en el coneixement i la interacció amb el món i potenciador de la competència personal i interpersonal per establir un diàleg intercultural
Author: Carles Herrero, Inés
Abstract: Plantegem una recerca d’Educació en Comunicació Audiovisual i més en concret en el camp del cinema. Tenint en compte la meva formació –Mestra i Llicenciada en Comunicació Audiovisual- ; amb aquest projecte formulo com a objectiu bàsic potenciar la competència comunicativa audiovisual de l’alumnat –mitjançant el cinema en el nostre cas-, per tal que sigui capaç de comprendre i analitzar críticament els missatges audiovisuals entesos com a portadors de valors, actituds i d’identificació cultural; i en conseqüència vertebrador del diàleg intercultural. Els nostres joves han de conèixer i reconèixer les diferents identitats que conformen els nostres actuals entorns, per poder configurar una identitat pròpia que avui dia no només es formarà a partir d’un únic model de pertinença. En conseqüència és molt important conèixer altres identitats i altres cultures per primer poder entendre i després saber respectar i conviure. Només així podrem iniciar un diàleg intercultural capaç de millorar la nostra cohesió social.2013-05-02T14:19:49ZVídeo digital y alfabetización audiovisual en la formación universitariaMéndez Casanova, Elba Maríahttp://hdl.handle.net/2445/413682024-03-12T17:02:13Z2013-05-02T14:19:45ZTitle: Vídeo digital y alfabetización audiovisual en la formación universitaria
Author: Méndez Casanova, Elba María
Abstract: [spa] Imagen, sonido, movimiento, juego, trabajo en equipo son herramientas primordiales dentro de la educación, al ser elementos que proporcionan apoyo al desarrollo cognitivo. Los sistemas audiovisuales como el vídeo digital han permitido que el alumno deje de ser un agente receptor pasivo y pase a ser un actor dentro del proceso de aprendizaje cuestionando de esta forma la información que recibe en la escuela.Según Antonio Bartolomé (1999) el vídeo era considerado más un pasatiempo que una herramienta didáctica. Sin embargo se ha demostrado que su utilización en el campo educativo logra cumplir los fines y objetivos propuestos. Este potencial de expresión y comunicación hace que los usuarios --y principalmente los jóvenes-- se sientan muy confortados con éste medio, gracias al desarrollo de las tecnologías que han facilitado el uso y la difusión de materiales a través de Internet.Cabe destacar que esas nuevas formas de comunicación a través de los audiovisuales en el campo educativo sientan sus bases teóricas en el constructivismo, por tanto es elemental no perder de vista su forma de aplicación pedagógica. Estos modos de comunicación y estilos de aprendizaje requieren de una alfabetización audiovisual es decir el proceso de lectura de imágenes, gráficas, audiovisuales, implicando el aprendizaje de los elementos que los conforman y dando posibilidad de que el receptor se convierta en emisor. El hecho de que los estudiantes universitarios pasen el mayor número de sus horas de escuela frente al ordenador, no significa ni garantiza que estén aprovechando al máximo esta herramienta didáctica. El alumno, al estar frente al ordenador en sus ratos de ocio, disfruta viendo películas que puede bajar de Internet, así como de los vídeos de música, documentales y otros o de una conversación por el Messenger, Facebook sin embargo, deja de lado todo un potencial didáctico que podría emplear en el campo educativo, no sólo para su aprendizaje, sino también como medio para poder expresar sus ideas y emociones. Podría decirse que no se apropia de esa experiencia, ni se ha descubierto como creador y diseñador de su propio entorno de aprendizajes. De acuerdo a Moreira, A. (2002) actualmente se demanda a un sujeto alfabetizado audiovisualmente, toda vez que una persona analfabeta tecnológicamente queda al margen de la red comunicativa que ofertan los audiovisuales.FINES Y OBJETIVOSComo sabemos, el uso de la tecnología distingue a nuestros actuales vínculos sociales tales como la asistencia a las escuelas. Sin embargo, la utilización que se le da no siempre es la adecuada, de aquí se deriva la urgente necesidad de planificar y poner en práctica programas y acciones formativas destinadas a facilitar el acceso a las tecnologías digitales, para contribuir a formar una población alfabetizada en el uso de estas herramientas, que pueda producir y consumir bienes digitales. Para ello, se trabajaron los siguientes objetivos:• Validación de un modelo formativo de alfabetización audiovisual con apoyo del vídeo digital. • Extraer patrones de empleo del video digital de los estudiantes de nivel superior en relación al aprendizaje.METODOLOGÍA:La investigación se llevó a cabo empleando el diseño pre-experimental: pretest-tratamiento-postest con grupo único. Se opta por esta vía metodológica, porque analiza relaciones de causalidad partiendo de grupos ya conformados de manera natural. Este diseño se aplicó para comprobar si las dimensiones fundamentales de la comunicación audiovisual se manifiestan en los estudiantes matriculados en la asignatura de Nuevas Tecnologías y a su vez indagar hasta qué punto el vídeo digital puede favorecer la alfabetización audiovisual en los estudiantes. En cuanto a la muestra, por conveniencia, se ha empleado el Muestreo Accidental o Causal o por Accesibilidad, ya que el plan de estudios (MEIF) de la Licenciatura en Pedagogía permite trabajar con alumnos de los diversos semestres y áreas terminales.; [eng] Image, sound, movement, interactivity, and collaborative work are fundamental tools in education because they support student’s cognitive development. Audiovisual systems such as digital video have made possible that students become less passive and much more active in the learning process by questioning the information they receive at school.According to Bartolome (1999), the digital video used to be considered a hobby more than a didactic tool. However, it has been proved that the use of video in education makes easier to accomplish the learning objectives. This important mean of communication and expression helps users –mainly young people- feel comfortable due to the development of ICT (Information and Communication Technologies) gives video widespread coverage on Internet. It is also important to mention that the use of ICT in education get its theoretical fundaments in constructivism, which makes imperative to keep an eye on its pedagogical uses. Learning trough the ICT (images, graphics, and audiovisual materials) require an audiovisual literacy implying the knowledge about ICT elements and making the addressee-addresser transition possible. It is well known that university students spend long hours in front of a computer, but it doesn’t mean they are taking advantage of this didactic tool.ObjectivesAs we know, the use of ICT characterizes our present social ties such as the attendance to schools. However, the use of ICT is not always adequate. Therefore, it is imperative to plan and put into practice a formative plan and special actions in order to educate people in the use of ICT so that they can consume and produce digital goods. For all these reasons, this study aims to:• Validate a formative model of audiovisual literacy with the support of digital video.• Obtain university student’s usage patterns on digital video in relation to content learning.MethodologyThis research had a pre-experimental design: pretest-intervention-post test with a single group. This methodology was chosen because it analyzes coincidental relations in groups already formed in a natural way. This design was administered in order to prove if the fundamental dimensions of audiovisual communication are shown in students coursing the subject “Nuevas Tecnologías”, and at the same time investigate the different ways digital video can favor their audiovisual literacy.2013-05-02T14:19:45ZLa creación artística en la educación de las personas con discapacidad intelectual. La autodeterminaciónMorón Velasco, Marhttp://hdl.handle.net/2445/413672024-03-12T17:02:13Z2013-05-02T14:19:43ZTitle: La creación artística en la educación de las personas con discapacidad intelectual. La autodeterminación
Author: Morón Velasco, Mar
Abstract: Este trabajo de investigación es un estudio sobre la autodeterminación en alumnos con discapacidad intelectual en un contexto de creación artística (visual y plástica) en una escuela de educación especial. Describe como estas personas son capaces de mejorar sus habilidades de autorregulación, de autoconocimiento, de percepción de control y eficacia, de establecer y conseguir objetivos, de resolución de problemas, etc. a partir de un proyecto de intervención educativa (con unos características concretas) basado en la creación artística.2013-05-02T14:19:43Z