Dipòsit Digital de la UB

El expolio nazi: un expolio con "recambio"

Thu, 19 Nov 2009 12:25:02 GMT

Títol: El expolio nazi: un expolio con "recambio"

Autor: Sarriegui Sarriegui, Jone

Plà de gestió i viabilitat econòmica. Millores al projecte de museïtzació i plà d'usos del museu Casa Amatller (MCA)

Tue, 17 Nov 2009 10:47:02 GMT

Títol: Plà de gestió i viabilitat econòmica. Millores al projecte de museïtzació i plà d'usos del museu Casa Amatller (MCA)

Autor: Lahoz i Miralles, Ferran

Resum: Millores al projecte de museïtzació i pla d'usos del Museu Casa Amatller (MCA)

El Coleccionismo fotográfico: características. problemáticas. Estado de la cuestión, el ejemplo Juan Redón

Wed, 29 Oct 2008 22:58:59 GMT

Títol: El Coleccionismo fotográfico: características. problemáticas. Estado de la cuestión, el ejemplo Juan Redón

Autor: Casaramona, Alba; Lombardozzi, Rossella

Resum: Quizás porque hoy en día, por encima de la palabra escrita, la imagen ha cobrado un protagonismo sin igual, el influjo de la fotografía se ha convertido en algo inherente a nuestras vidas. Nuestra propia memoria se funda, en muchas ocasiones, en instantáneas que tiempo atrás decidimos tomar para recordar y, por encima de todo, para ser recordados. Y es que, no lo olvidemos, el hecho de exponer implica indefectiblemente exponerse: elegir una u otra fotografía para decorar el salón o componer un evocador álbum de nuestro último viaje son, sin lugar a dudas, maneras de moldear aquello que nos rodea e identifica, testimonios silenciosos de nuestro modo de ver el mundo y de mostrarnos a él. Por todo ello, no exageramos cuando afirmamos que todos, en cierta medida, coleccionamos fotografía. Sin embargo, este hábito tan común entre los mortales es extrapolable a un sector muy restringido que hace de ello un auténtico modo de vida: son los verdaderos coleccionistas fotográficos, aquellos que no se conforman con esperar pasivamente a que las imágenes hagan acto de presencia sino que toman parte activa en la búsqueda de aquéllas que desean ávidamente para engrosar su colección, articulando universos de los que se desprenden interrelaciones personalísimas y reveladoras. Es precisamente en esta encrucijada donde la figura de Juan Redón se nos presenta como un relevante caso de referencia a través del cual iremos hilvanando los contenidos de esta investigación: su extensa y reconocida experiencia como coleccionista, que muy amablemente y en una mínima parte nos ha querido trasmitir, nos ha permitido extraer conclusiones importantes acerca del tema del coleccionismo de fotografía contemporánea, un ámbito muy estimulante pero en realidad poco documentado y examinado a nivel bibliográfico, quizás por su relativa modernidad.

La Biblioteca de Catalunya: una difusió del patrimoni amb visió de futur

Fri, 29 May 2009 22:58:59 GMT

Títol: La Biblioteca de Catalunya: una difusió del patrimoni amb visió de futur

Autor: Argelich Isern, Diana; Glarner, Jacqueline

Resum: L'acumulació de llibres en si mateixa, deia Sèneca, no és sinònim de saviesa. Els llibres tan sols són instruments de coneixement que, agrupats en una biblioteca, esdevenen col·leccions inerts que requereixen de la voluntat humana per cobrar vida i sentit. D'aquesta manera, les biblioteques són receptacles que, durant segles, han custodiat el saber, l'han conservat i han ajudat a construir la identitat social tal com l'entenem avui. Actualment, però, sembla que el paper de les biblioteques ha estat revisat per tal que la seva funció camini en paral·lel amb les necessitats dels seus usuaris. En termes de modernitat, ja no s'entén una biblioteca que presti exclusivament els serveis que havia prestat fins aleshores, sinó que se li exigeix un compromís amb l'actualitat que ha d'anar lligat a les darreres tendències culturals d'una ciutat, una regió o un país. Amb tot, l'actitud de les biblioteques nacionals en termes generals i de la Biblioteca de Catalunya (BC) en particular, hauria de ser d'obertura a les persones. Si d¿entrada, aquestes encara no conceben la biblioteca com un espai de diàleg -sinó més aviat de silenci-, cal que la biblioteca hi arribi a través de diversos mitjans. La múltiple naturalesa d'aquests canals de difusió dependrà, doncs, de la programació, que s¿hauria de situar en un mateix nivell que la resta de propostes culturals i didàctiques de la zona on la biblioteca opera. Al llarg de les pàgines que segueixen, s'intentaran mostrar diversos paradigmes internacionals de biblioteques nacionals que semblen estar acomplint aquesta funció alhora educativa i cultural. Seguidament, es presentaran els canals de difusió de la Biblioteca de Catalunya per tal de conèixer de prop com aquesta fa partícip el ciutadà, tot palesant algunes de les bonances i mancances del seu sistema. Tot seguit, a partir dels objectius estratègics de la BC per als propers anys, s'intentarà comprendre el rumb que aquesta vol prendre, i caldrà avaluar si les mesures proposades són prou arriscades. En darrer terme, un seguit de conclusions tancaran el cercle, que es completarà amb algunes propostes que podrien ajudar al posicionament de la Biblioteca de Catalunya en l'àmbit metropolità, nacional i, per què no, internacional.