Les tintes metal·loàcides: Estudi dels seus components, les seves degradacions i els tractaments de conservació-restauració

Abstract

[cat] Les tintes metal·loàcides van ser l'element sustentat més emprat en la documentació gràfica des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. Els seus ingredients principals són les agalles de roure, les sals metàl·liques, la goma aràbiga emprada com a aglutinant, i un dissolvent, normalment aigua. La seva composició es basa en la reacció entre l'àcid gàl·lic extret de les agalles i les sals metàl·liques, normalment sulfat de ferro o de coure. Aquesta combinació dóna lloc a un precipitat de color negre que, amb el pas del temps, es torna de color marró. Aquest canvi de color és un dels primers signes de la corrosió de la tinta, que afecta la cel·lulosa a través de dos processos de degradació: la hidròlisi àcida, catalitzada per l'àcid sulfúric, i l'oxidació, provocada pels ions metàl·lics. Aquests dos processos degraden directament la cel·lulosa provocant un traspàs de la tinta i arribant fins i tot a la pèrdua del suport. Per tal d'aturar la degradació, s'han fet molts estudis buscant un tractament que sigui efectiu contra la corrosió de les tintes. Fins ara, els mètodes més eficaços s'han basat en la utilització d'antioxidants, com els fitats, i la desacidificació, amb hidròxid de calci o de magnesi per a inhibir la hidròlisi àcida. La combinació d'aquests dos mètodes sembla ser, fins al moment, una de les millors opcions per aturar la corrosió. També cal portar a terme una reparació del paper amb la reintegració de les pèrdues, que es pot fer puntualment o a través d'una laminació. Cal tenir present que és tan gran la quantitat de documents afectats per aquestes tintes, que algunes institucions només poden optar per la conservació preventiva com a primera mesura de conservació. Actualment s'estan portant a terme estudis per a l'aplicació de nanopartícules per tal de tenir una alternativa de tractament no aquós, que estan donant molt bons resultats.

[eng] Iron-gall inks were the most supported element used in graphic documentacion since the Middle Ages to the XXth century. Their main ingredients are gall nuts, metallic salts, gum arabic, used as a agglutinant, and a solvent, normally water. Their composition is based on the reaction between gallic acid taken out from gall nuts and metallic salts, normally iron sulphate or copper sulphate. This combination cause a black precipitate that becomes brown with the passage of time. This colour change is one of the first signs of ink corrosion that damages cellulose through two processes of degradation: acid hydrolysis, catalysed by sulphuric acid, and oxidation caused by metallic ions. These two processes degrade cellulose directly and they cause an ink transfer and it can even cause the lost of the support. To stop the degradation a lot of researches have been done searching an effective treatment against inks corrosion. Until now, the most effective methods are based in the use of antioxidants like phytates, and the unacidification with calcium hydroxide or magnesium hydroxide to inhibit acidic hydrolysis. For the time being, the combination of these two methods seems to be one of the best options to stop the corrosion. Then it's necessary to carry out a repair of paper with the reinstatement of the lost, that can be made punctually or through a lamination. You have to remember that the quantity of documents affected by these inks is so big, that some institutions can just choose the preventive preservation as the first action of preservation. Nowadays, some researches are being for the application of nanoparticles to have an alternative non-watery treatment, that is giving very good results.