Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/100703
Title: Aprenentatge autonòm de les matemàtiques a primer i segon d'ESO
Author: Rivas Macián, Isabel
Director: Rosich Sala, Núria
Puigcerver Oliván, Manuel
Keywords: Educació secundària obligatòria
Competències bàsiques en educació
Ensenyament de la matemàtica
Autoaprenentatge
Autoavaluació
Secondary education
Competency based education
Mathematics education
Self-culture
Self-evaluation
Issue Date: 1-Feb-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Una gran majoria de recerques en el camp de l’ensenyament tenen la finalitat implícita de millorar el rendiment de l’alumnat, però en el nostre cas no és tant el “què” sinó el “com”, és a dir, el que realment la justifica és el fet que la millora del rendiment de l’alumnat com a repte es plantegi a partir de potenciar l’autonomia de l’alumnat com a competència bàsica. La introducció de les competències en els currículums escolars ha produït que és valori més la competència “d’iniciativa personal i autonomia” i la “d’aprendre a aprendre”. Aquestes competències tenen dues dimensions fonamentals: en primer lloc, l’adquisició de la consciència de les pròpies capacitats així com del procés d’aprenentatge, i en segon lloc, la utilització de les estratègies necessàries per desenvolupar-les. El disseny de la recerca es porta a terme amb la base teòrica del constructivisme i la teoria vigotskyana sobre l’aprenentatge social, amb la funció pedagògica de l’autoavaluació dins del procés d’aprenentatge i com a procés autoregulador que defensen els estudis de Molas i Valls (2009), així com també amb el desplegament de les competències. Aquesta tesi aporta la informació relativa al grau d’assoliment de la competència matemàtica que pot tenir un alumne que ha treballat amb algun tipus d’aprenentatge autònom, en la unitat didàctica sobre la proporcionalitat i els percentatges. L’estudi s’estructura en quatre fases: en la primera fase es va concretar el problema de la recerca i el disseny de l’estudi exploratori per l’alumnat de 1er curs d’ESO, amb testació d’activitats d’aprenentatge autònom. Donats els bons resultats obtinguts inicialment, es va decidir realitzar una segona part de l’estudi amb l’alumnat de 2on d’ESO, on la majoria d’aquest alumnat havia participat en l’estudi exploratori, i es va procedir a la valoració dels resultats. A partir de totes aquestes dades es va realitzar un nou disseny per a estudiants de 1er i 2on d’ESO als quals es va aplicar a la tercera fase de l’estudi. I donats els nous canvis curriculars es va passar a 3er d’ESO unes proves “d’avaluació diagnòstica” de la Generalitat de Catalunya per tal de comparar els resultats dels alumnes que havien treballat amb aprenentatge autònom amb els que no. La fase quarta i darrera es va dedicar al treball i anàlisi dels resultats i l’elaboració de les conclusions. L’estudi s’ha realitzat amb alumnat d’un institut públic de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb mostres àmplies d’alumnes. La metodologia parteix d’un paradigma descriptiu on es pretén descriure com es desenvolupa l’aprenentatge autònom a partir d’una unitat didàctica sobre el tema de “La proporcionalitat i els percentatges”. Per tant s’han usat mètodes d’anàlisi mixtes. Els quantitatius perquè han permès quantificar dades en percentatges respecte de les valoracions de les proves i de les activitats. I els qualitatius perquè s’ha pogut descriure amb tots els instruments quines eren les actuacions dels alumnes. Entre els resultats obtinguts s’ha vist que l’aprenentatge autònom al llarg de dos cursos (1r i 2n d’ESO) millora el rendiment de l’alumnat en relació a la competència matemàtica d’una proporció d’alumnes més gran que la proporció que correspondria als alumnes que han seguit un aprenentatge tradicional o dels que han seguit un aprenentatge autònom durant només un curs (1r d’ESO). I que la responsabilitat a partir de l’autoavaluació millora també el rendiment i la competència matemàtica d’aquest alumnat. Aquesta responsabilitat s’afavoreix amb la utilització de diverses eines d’aprenentatge que fan augmentar la consciència de l’alumne sobre aquest aprenentatge i fomenten una autoregulació. Totes aquestes dades ens porta a concloure la possibilitat d’establir una nova forma d’aprendre dins el marc del constructivisme, nova pel protagonisme que pren l’alumnat en aquest procés, que permet millorar, l’assoliment de competències matemàtiques per part d’una majoria d’alumnes.
[eng] Most of the research in the field of education has the underlying purpose of improving the student’s performance as a challenge that arises from empowering the student’s autonomy as a core competency. The introduction of skills in school curricula gives more value to competence in "initiative and personal autonomy" and "learn to learn". These skills have two fundamental dimensions: first, the acquisition of awareness of one's own abilities and on the learning process and, secondly, the use of strategies to develop them. The research design is carried out with the theoretical basis of constructivism and the vigotskyan theory in social learning, with the educational role of self-evaluation in the learning process and as a self-regulatory process advocated by Molas & Valls (2009) and with the deployment of skills. This thesis provides information on the degree of achievement of mathematical competence by students who have been engaged in some kind of autonomous learning in the unit on proportionality and percentages. The study was conducted with students from a public school in the metropolitan area of Barcelona, with large samples of students. The methodology is based on a descriptive paradigm which aims to describe how independent learning is developed from a didactic unit on the topic of "Percentages and proportionality." Therefore, mixed methods of analysis were used: quantitative and qualitative. The results showed that autonomous learning over two years (1st and 2nd ESO) improved mathematical competence and performance of a much larger proportion of students that the proportion of students who followed a traditional learning or who followed independent learning only during one year (1st ESO). Besides, responsibility for self-evaluation also improves the performance and mathematical competence of the students. This responsibility is favored by the use of various learning tools that increase student awareness about this type of learning and encourage self-regulation. All these data lead us to conclude the possibility of establishing a new way of learning within the framework of constructivism, new because of the leading role that students take in this process, which improves mathematics competence of a majority of students.
URI: http://hdl.handle.net/2445/100703
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Didàctica de les Ciències Experimentals i la Matemàtica

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
IRM_TESI.pdf14.43 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons