Language lateralization and cognition: considerations on schizophrenia and autism

Abstract

[eng] Language lateralization should be understood as the specialization of the hemispheres to carry out different linguistic functions each. It has been a common research topic that has attracted the attention of a wide range of researchers of different fields through history. Nonetheless, the matter is still not fully understood nowadays. The technological and technical advances have allowed to delve into human brain and investigate it more accurately, which has enabled current research to reveal significant findings about how language is organized in the human brain. Among the most relevant observations, we could name the role of the right hemisphere for language, anatomical asymmetries of the human brain, possible sexual dimorphism of language lateralization, and most importantly, the significance of the white matter pathways connecting cortical language areas, which entails a change of conception of the human brain, from a more localist view to a conception of the brain as a complex and highly interconnected structure. Moreover, new findings underpin the crucial role of language lateralization for human cognition, as it is supported by evidence of the relation between deviant patterns of lateralization and certain psychotic disorders, such as schizophrenia and autism. Overall, the main objective of the present paper is to provide an overview of the research on language lateralization, from classical studies until nowadays, focusing specially our attention on what is known about the lateralization patterns of autism spectrum disorder and schizophrenia. We will conclude stating that language lateralization seems to be a central factor for human cognition and condition, and try to propose prospects for future research.

[cat] La lateralització del llenguatge s’ha d’entendre com l’especialització dels hemisferis per dur a terme diferents funcions lingüístiques cadascú. Al llarg de la història ha sigut un tema que ha interessat a un gran nombre d’investigadors de diferents especialitats. Tot i així, encara avui no s’ha pogut arribar a comprendre la lateralització del llenguatge en la seva totalitat. Els avanços tecnològics i tècnics han fet possible un estudi més acurat del cervell humà, i per tant, ha facilitat que la investigació actual hagi pogut fer noves descobertes sobre com el llenguatge s’organitza al cervell humà. Entre les observacions més importants, podríem mencionar el paper de l’hemisferi dret en el llenguatge, asimetries anatòmiques del cervell humà, possible dimorfisme sexual de la lateralització del llenguatge, i més significativament, la importància de la matèria blanca, que connecta les àrees corticals del llenguatge. La descoberta de la rellevància de la matèria blanca, ha portat a la investigació a canviar la concepció sobre el cervell humà, des d’una perspectiva més localista a la concepció del cervell com una estructura complexa i considerablement interconnectada. Endemés, les noves descobertes donen suport al paper crucial que comporta la lateralització del llenguatge per a la cognició humana, com indiquen les evidències sobre la relació entre els patrons atípics de lateralització i certs desordres psicòtics, com ara l’autisme i l’esquizofrènia. Així doncs, el principal objectiu del present treball és exposar una visió general sobre la investigació en la lateralització del llenguatge, des d’estudis clàssics fins als més actuals, centrant-nos especialment en el que se sap sobre els patrons de lateralització de l’autisme i l’esquizofrènia. Conclourem defensant que la lateralització del llenguatge sembla ser un factor central per a la cognició i condició humanes, així com intentarem proposar perspectives per a la investigació futura.

[baq] Hemisferio bakoitza funtzio linguistiko jakin batzuk burutzeko espezializatzean datza hizkuntzaren lateralizazioa. Historian zehar hainbat jakintza arlotako ikertzaileek sarri jorratutako gaia izanagatik, gaur egun oraindik ezin izan dugu hizkuntza giza burmuinean antolatzen den modua bere osotasunean ulertu. Alabaina, azken urteetan zientziak jasan duen iraultza teknologiko eta teknikoari esker, gaur egungo ikerkuntzak giza garuna sakontasun eta zehaztasun handiagoz ikertzeko aukera du, eta ondorioz, hizkuntzaren lateralizazioaren inguruan hainbat aurkikuntza egin ahal izan dira. Besteak beste honakoak aipa genitzake: eskuin hemisferioak hizkuntzaren prozesamenduan duen garrantzia, giza burmuinaren asimetria anatomikoak, ustezko sexudimorfismoa hizkuntzaren lateralizazioari dagokionez, eta adierazgarrienetarikoa, hizkuntzaren prozesamendurako esanguratsuak diren garun-azaleko areak lotzen dituen gai zuriaren garrantzia. Azken aurkikuntza honek giza burmuinaren ikuskeran ondorioak izan ditu; izan ere, garun-areetan oinarrituriko ikuspegia atzean utzita, gaur egun giza burmuina bere baitan biziki konektaturiko egitura konplexu gisa ulertzen da. Aitzitik, egungo ikerkuntzak mahai gainean jarritako egiaztapenak hizkuntzaren lateralizazioak giza kognizioan duen garrantziaren isla dira; garunean hizkuntzak izan dezaken ohiz kanpoko antolamenduak adimenaren nahasmendu psikotikoekin duen harreman estuak argi adierazten duen moduan, autismoa edo eskizofrenia kasu. Horrenbestez, hizkuntzaren lateralizazioaren inguruan egindako ikerkuntzen ikuspegi orokorra azaltzea da lan honen xede eta funts; ideia klasikoetatik abiatu eta gaur egungo pentsaerara iritsi arte, autismoaren eta eskizofreniaren inguruko ikerkuntza ardatz hartuz. Etorkizuneko ikerkuntzarako zenbait iradokizun eginez amaituko dugu lana, baita hainbat ondorio kritiko azalduaz ere, hala nola, itxuraz hizkuntzaren lateralizazioak giza kognizio eta izatean duen eragina azpimarratuko dugu.