La transparència als webs dels governs locals. Anàlisi i prototip de web

Abstract

La implementació del principi de transparència administrativa té una relació directa amb la gestió de continguts digitals ja que la transparència administrativa, entesa com la publicació de grans volums d’informació sobre la gestió pública, només és concebible en el context de les noves tecnologies i la generalització d’internet.

En aquest context, aquest treball final de màster planteja una anàlisi de les implicacions que té la transparència pels webs de les administracions locals i defineix una sèrie de recomanacions i bones pràctiques per millorar i aprofundir en la seva aplicació.

En els darrers anys s’ha aprovat un nou marc legislatiu que consagra el principi de transparència administrativa i el dret dels ciutadans d’accedir a la informació pública. Aquest marc es complementa amb altres normes que incentiven la difusió i reutilització de les dades del sector públic i que consoliden l’administració electrònica mitjançant l’ús generalitzat de les noves tecnologies. La legislació sobre transparència estableix un ampli catàleg d’informacions que han de ser objecte de publicitat activa als webs o portals de transparència de les administracions públiques. Aquest catàleg inclou detalls sobre l’estructura organitzativa, les normes i actes administratius, la gestió econòmica, comptable i patrimonial, la contractació pública, les subvencions, etc.

Per contribuir a definir les recomanacions sobre la transparència als webs dels governs locals, s’analitzen quinze dels ajuntaments millor posicionats en els rànquings que avaluen la transparència municipal. Malgrat les divergències existents en la quantitat i el detall de la informació que publiquen sobre continguts concrets, aquesta anàlisi identifica una sèrie de patrons que es repeteixen en la majoria d’ajuntaments.

En general, les administracions locals analitzades presenten un bon nivell de compliment de les obligacions de publicar els continguts que estableix la llei, però en canvi es detecten moltes mancances en la forma com aquests continguts es publiquen. Concretament, la publicació de dades en formats oberts i reutilitzables i el processament automatitzat de la publicació de continguts són els aspectes que presenten uns resultats més deficients. Els ajuntaments analitzats també presenten uns resultats modestos pel que fa a l’organització, localització i comprensió de les informacions que han de ser objecte de transparència, mentre que la freqüència i actualització dels continguts és més acceptable. En conjunt, la política de transparència dels ajuntaments punters en aquest àmbit transmet la sensació que està més enfocada a obtenir uns bons resultats en els rànquings dels avaluadors externs que a facilitar als ciutadans el control i l’avaluació de la gestió pública que, al cap i a la fi, és la finalitat principal de la transparència administrativa.

De l’anàlisi del marc regulador i dels casos comparats se’n deriven una sèrie de recomanacions que pretenen corregir i superar les principals deficiències i mancances identificades i assolir els estàndards que estableix la llei. Sent conseqüents amb el fet que els principals problemes de la transparència tenen més a veure amb la forma que amb els continguts, les recomanacions es focalitzen a resoldre aquestes febleses.

D’entrada, aquest treball reitera la necessitat d’orientar la publicació d’informació al control, fiscalització i avaluació de l’acció de govern i la gestió municipal i planteja, com a requisit previ, la integració dels sistemes interns de gestió administrativa amb el sistema d’informació pública per tal d’evitar manipulacions i garantir la integritat de la informació. En relació a l’organització de continguts, el treball planteja superar la dispersió de la informació entre el portal de transparència, la seu electrònica, el portal de dades obertes i el web municipal i integrar-ho tot en un únic web amb sistemes unificats de navegació, organització i cerca. En aquest sentit, es proposa que el portal de la transparència quedi reduït a un índex d’enllaços i a un sistema d’autoavaluació del compliment de la llei. Les recomanacions també aborden la forma com es presenta i es visualitzen els continguts que han de ser objecte de publicitat activa. D’una banda, es planteja la necessitat d’habilitar un gestor de continguts adaptat als continguts del web municipal per poder donar un tractament específic a cada tipologia d’informació. D’altra banda es proposa que el web permeti visualitzar tots els continguts relacionats sobre un mateix tema per tal que la ciutadania disposi dels elements de context per poder entendre i valorar qualsevol iniciativa o actuació. Finalment, les recomanacions també aborden la necessitat de presentar la informació en formats gràfics i visuals que en facilitin la lectura i la interpretació. Per últim, en relació al format dels continguts publicats, el treball planteja que totes les informacions es publiquin, per defecte, en format HTML, ja que és el que garanteix una millor accessibilitat i adaptació a qualsevol dispositiu i facilita la indexació per part dels cercadors. Addicionalment, totes les dades disponibles en formats estructurats també s’han de poder descarregar en fitxers que permetin la seva reutilització.

La plasmació visual d’aquestes recomanacions està disponible a un prototip de web que il·lustra la traducció pràctica que podrien tenir les diverses propostes plantejades. Aquest prototip es pot consultar a l’adreça http://transparencia.digital.