Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/102189
Title: El fonament ontològic de l'experiència estètica en Sant Tomàs d'Aquino
Author: Miró Comas, Abel
Director: Monserrat i Molas, Josep, 1967-
Keywords: Estètica
Estética
Aesthetics
Ontologia
Ontología
Ontology
Veritat
Verdad
Truth
Estètica
Estética
Aesthetics
Ontologia
Ontología
Ontology
Veritat
Verdad
Truth
Issue Date: 27-Apr-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] L’objectiu del nostre treball és examinar l’experiència estètica, la percepció per mitjà de la qual hom aprehèn el «pulchrum», des de l’ontologia del coneixement, ço és, des d’aquella perspectiva on allò primer i radical no és la pregunta sobre «què podem conèixer» sinó la consideració de l’essència del coneixement en el seu constitutiu relacionar-se amb l’«esse» del subjecte cognoscent, amb el seu «cor». Aquest propòsit l’abordarem prenent com a punt de referència el sistema filosòfic de Sant Tomàs d’Aquino. L’acte de l’enteniment —l’entendre— és el «lumen intellectus agentis», i aquest, al seu torn, és l’actualitat intel·ligible que pertany a l’«esse» del vivent personal en virtut de la seva subsistència al marge de la matèria. Gràcies a aqueixa «llum espiritual», consistent en «una semblança participada de la Llum increada», la nostra ment és capaç d’aprehendre i de manifestar la veritat de les coses. La «llum intel·ligible» de l’esperit, indica Sant Tomàs, a més d’ésser un «segell» de la «veritat de Déu», també és una «refulgentia divinae claritatis». ¿I d’això què se’n desgrana? Doncs que la «claritas», en la qual consisteix la raó formal del bell, s’identifica en la realitat amb la llum interior de la «mens» i, consegüentment, amb l’ésser d’aquesta. En la criatura intel·lectual, la contemplació de la bellesa i la bellesa transcendental comparteixen un mateix fonament: l’«esse» o «claritas» de l’esperit, que per la seva immaterialitat, conserva una infinita actualitat conscient i manifestativa, que fa al subjecte cognoscent capaç d’il·luminar i de manifestar la universalitat de l’ens en la seva bellesa. Ras i curt: l’home contempla la bellesa de les altres coses en la seva pròpia bellesa. A l’hora d’explicar l’estructura ontològica de l’aprehensió del «pulchrum» prendrem com a model la percepció experimental que l’ànima té de si mateixa «secundum quod habet esse». En efecte, com que l’«esse» de la «mens» és formalment idèntic a la seva «claritas», convé interpretar l’experiència estètica com un «resplendir» o «fulgurar» de l’autoconsciència. El coneixement existencial de l’ànima intel·lectiva es desenrotlla passant per tres moments: (a) la disposició habitual de l’esperit a posseir-se conscientment en el seu «esse», per la qual està infinitament obert al coneixement d’allò altre; (b) l’acte pel qual l’enteniment coneix allò exterior, gràcies a una imatge representativa de l’essència de l’objecte, prèviament abstreta de les imatges sensibles; i (c) la possessió actual de la «mens» a si mateixa en tant que existent. En l’experiència estètica, també trobem reproduïda aquesta estructura tripartida: (a) l’ànima posseeix un coneixement habitual de la seva bellesa intrínseca, pel qual està infinitament oberta a la percepció de l’ens universal en la seva «resplendor»; (b) l’acte d’entendre, que és el retornar de la «mens» sobre la seva «claritas», és especificat per mitjà d’una semblança intencional de l’objecte conegut; i (c) la ment humana es constitueix en connatural connexió amb l’objecte exterior pel que fa a la «claritas» i, d’aquesta manera, percep conscientment la «resplendor» o «incandescència» del seu propi acte.
[eng] The purpose of this paper is to enquire into the nature of aesthetic experience, or expressed in another way, the perception of the “pulchrum”, from the point of view of knowledge ontology. The starting point of this investigation will not be the question into the principles a priori of aesthetic judgement, but the affirmation of a constituent relation between the intentional knowledge and the “claritas” of the spirit, which is the “esse” and the “heart” of personal subject. The act of the intelligence —also known as the “light of agent intellect” according to Saint Thomas Aquinas— is the intelligible actuality that pertains to human spirit because of its subsistence independent of matter. This spiritual light, consisting in a participated similarity of Uncreated Light, makes our mind capable of apprehending and declaring the truth of the things. Spirit’s intelligible light, as Thomas Aquinas holds, is not only the “seal of God’s Truth” but also the “brightness of God’s “claritas” [refulgentia divinae claritatis]”. This philosophical statement is very relevant for our attempt to search the ontological basis of aesthetic experience, in that the “claritas”, referred to Aquinas as the formal reason of beauty, is identified with the interior light of mind and, consequently, with spirit’s “esse”. The contemplation of beauty and the transcendental beauty have the same basis: the spirit’s “esse” or “claritas”, which possesses a conscious and declarative actuality. As a result of that actuality the subject is infinitely capable to illuminate and to declare the beauty of all beings. In a few words: man contemplates the beauty of other things in his own beauty.
URI: http://hdl.handle.net/2445/102189
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Filosofia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
AMC_TESI.pdfText abreujat de la tesi1.1 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.