Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/102256
Title: Impacte d’una intervenció educativa infermera en persones hipertenses
Author: Estrada, M. D. (Maria Dolors)
Director: Valls Molins, Roser
Sierra, Cristina
Tortosa i Moreno, Avelina
Keywords: Hipertensió
Intervenció educativa
Infermeria
Hypertension
Educational intervention
Nursing
Issue Date: 14-Sep-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La hipertensió arterial és una de les malalties cròniques més freqüents i un dels principals factors de risc cardiovascular. Afecta més del 20 % dels adults entre 40 i 65 anys i gairebé el 50 % de les persones de més de 65 anys, a més, part dels pacients amb tractament farmacològic no controlen adequadament les seves xifres de pressió arterial i, si al mateix temps són diabètics, ancians i pacients amb insuficiència renal, superen aquests percentatges per falta d'un control òptim. Per això és important que la població hipertensa tingui el màxim de coneixements sobre la seva malaltia, per ser conscient d'aquest factor de risc, així com dels beneficis d'un canvi en el seu estil de vida i un bon control de les xifres de pressió, que en definitiva, incidiran en una major quantitat i qualitat de vida. Una educació terapèutica destinada a augmentar o reforçar els seus coneixements en aquests pacients, pot contribuir a canviar els seus hàbits de vida a saludables i amb això un millor control de la seva hipertensió. Objectiu general: Avaluar l'eficàcia d'una intervenció educativa en hipertensió i risc cardiovascular a curt, mitjà i llarg termini, impartida per infermeres i dirigida a pacients hipertensos majors de 18 anys. Metodologia: Estudi multicèntric, prospectiu, pre i post intervenció, comparatiu i aleatoritzat en dos grups sobre l'aplicació d'una educació terapèutica sobre hipertensió. Els subjectes de l'estudi són pacients hipertensos majors de 18 anys amb tractament farmacològic, en l'àmbit d'atenció especialitzada i primària. Es va recollir informació sobre edat, sexe, patologies associades, temps de diagnòstic de la hipertensió i medicació per a la hipertensió. Mostra total de 980 pacients, 490 en el grup intervenció i 490 en el grup control . En cada visita es va passar als dos grups un qüestionari de coneixements sobre hipertensió i risc cardiovascular, i un altre de compliment, i també es van prendre mesures antropomètriques (pressió arterial, índex de massa corporal, perímetre abdominal i pes). L'educació terapèutica en la 1a visita es va realitzar als dos grups; en la 2a i 3a visita, només al grup intervenció. Les intervencions educatives que es van realitzar van ser sobre les xifres correctes de pressió arterial, recomanacions de les guies internacionals, factors que afavoreixen el risc de tenir una malaltia de cor, òrgans que afecta la hipertensió i com es controla. Resultats: L'edat mitjana de la mostra va ser de 65 anys, el 50% homes, el 33,6% dels quals amb estudis primaris i el 46% amb més de 10 anys diagnosticats d'hipertensió. De la mostra analitzada, pel que fa als coneixements sobre la hipertensió, factors de risc associats a ella, riscos de tenir la pressió arterial elevada i control de la medicació, observem al final de la tercera visita un augment estadísticament significatiu en el percentatge de respostes correctes en el grup intervenció versus al grup control. També es va observar en la tercera visita en el grup intervenció, un augment significatiu del nombre de pacients complidors, un augment del nombre de pacients amb la pressió arterial sistòlica i diastòlica controlada, una disminució de pes, d’índex de massa corporal i de perímetre abdominal en relació al grup control. Conclusions: Una intervenció educativa cada 6 mesos augmenta el grau de coneixement sobre la hipertensió i risc cardiovascular, no obstant això, com més temps passa sense tenir un recordatori d'aquesta intervenció educativa més augmenta el nombre de pacients que obliden part dels seus coneixements. Així mateix, aquesta intervenció s'associa a una millora en el compliment, la pressió arterial, pes, índex de massa corporal i perímetre abdominal.
[eng] Introduction: Arterial hypertension is one of the most frequent chronic diseases worldwide and is one of the main cardiovascular risk factors. It affects more than 20 % of adults from 40 to 65 years of age and almost 50 % of people over the age of 65. Moreover, a proportion of patients receiving pharmacological treatment for hypertension do not adequately control their blood pressure values, with this lack of optimal control further increasing in patients with diabetes, older subjects and those with renal insufficiency. It is therefore important for hypertensive patients to have maximum knowledge of their disease, the risk factors involved and the benefits that a change in lifestyle and good control of blood pressure values would provide towards having a longer and better quality of life. Therapeutic education aimed at increasing or reinforcing this knowledge would allow changes in daily habits related to health and thus, better control of hypertension. General aim: The aim of this study was to evaluate the efficacy of an educational intervention on hypertension and cardiovascular risk short, medium and long term performed by nurses in hypertensive patients over 18 years of age. Methodology: We performed a multicenter, randomized, prospective, pre- and post-intervention, comparative study on the implementation of a therapeutic education hypertension program carried out in two groups of patients. The inclusion criteria were patients with hypertension over 18 years of age with pharmacological treatment within the specialized and primary care settings. Data on age, gender, associated diseases, time of diagnosis of hypertension and medication received for hypertension were collected. A total of 980 patients were included: 490 in the intervention group (IG) and 490 in the control group (CG). On each visit was delivered to the two groups a questionnaire of knowledge about hypertension and cardiovascular risk, and other compliance and anthropometric data including blood pressure, body mass index, waist circumference, and weight were collected. Patients in both groups received therapeutic education on the first visit while only those in the IG also received therapeutic education on the second and third visits. The educational interventions included information on correct blood pressure values, recommendations of international guidelines, risk factors for heart disease, organs affected and how to control hypertension. Results: The mean age of the sample was 65 years; 50 % were men, 33.6 % had a primary education and 46 % had been diagnosed with hypertension more than 10 years previously. We observed a statistically significant increase in the percentage of correct responses regarding knowledge of hypertension, associated risk factors, risk of developing high blood pressure and adherence to medication in the IG compared to the CG on the third visit. On the third visit we also found a statistically significant increase in the number of patients in the IG with good adherence, an increase in adequate systolic and diastolic blood pressure control, and a reduction in weight, body mass index and waist circumference compared to the CG. Conclusions An educative intervention every 6 months increases the grade of knowledge of hypertension and cardiovascular risk. However, the longer the time without a reminder of this intervention the greater the number of patients who forget part of the knowledge acquired. Likewise, this intervention was associated with an improvement in treatment adherence, blood pressure control, weight, body mass index and waist circumference.
URI: http://hdl.handle.net/2445/102256
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Escola Universitària d'Infermeria

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
DER_TESI.pdf3.85 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.