Apunts per a l'estudi del Diccionario menorquin-castellano de Jaume Ferrer i Parpal

Abstract

El Diccionario menorquin-castellano de Jaume Ferrer i Parpal (1817-1897) constitueix una significativa mostra d’un període històric d’intensa producció lexicogràfica en llengua catalana: el segle XIX. Com es pot extreure del títol de l’obra, aquest és un diccionari bilingüe que neix –com intentarem palesar més avall– en un context totalment marcat per la preeminència del castellà i pel complex d’inferioritat de la llengua catalana. L’obra de Jaume Ferrer i Parpal ha estat, al llarg dels darrers temps, deixada de banda per la major part de la crítica. En efecte, els escassos treballs de recerca que se li han dedicat han ocupat un lloc marginal en l’estudi de la lexicografia catalana i el nom de l’autor maonès ha quedat reduït a un nivell gairebé anecdòtic. Sens dubte, l’oblit acadèmic de Jaume Ferrer i Parpal es deu, en part, a dos fets que van estretament lligats: en primer lloc, l’afany disgregador de l’autor maonès, que mantenia la idea –força estesa en el segle XIX, com veurem– que el menorquí constituïa una entitat lingüística independent de la resta de parlars catalans; i, en segon lloc, la seua estrambòtica proposta ortogràfica, que se centra en la llengua oral i defuig sistemàticament els usos gràfics tradicionals del català, fet que dificulta notablement la intel·ligència dels seus textos. Malgrat la ideologia lingüística de l’autor i els problemes que puguin sorgir durant l’estudi de les seues obres, creiem en la necessitat de fer una anàlisi més o manco aprofundida del Diccionario menorquin-castellano, car veiem en ell una important deu de dades lingüístiques que no podem menystenir. És per aquest motiu que hem centrat el nostre treball en l’estudi superficial d’aquest diccionari, tot perseguint l’objectiu d’aportar algunes informacions sobre la seua confecció i posar de manifest quins són els fruits que es poden extreure de l’estudi d’una obra com aquesta. L’objectiu d’aquest treball és, doncs, fer una primera immersió dins el Diccionario de Ferrer i Parpal a fi d’observar quina és la seua vàlua lexicogràfica: no és, en cap cas, una anàlisi definitiva de l’obra del maonès.