Els orígens de la ciència-ficció en la literatura catalana 1875-1953

Abstract

En aquest estudi sobre els orígens de la ciència-ficció catalana se seguirà una doble línia d’aproximació teòrica. D’una banda, es recolliran les aportacions de diversos especialistes anglosaxons sobre la ciència-ficció com a objecte d’estudi literari, entenent que és en el seu àmbit cultural on hi ha hagut —amb gran diferència— una major producció textual corresponent a aquest gènere i, com a conseqüència, una major tradició i desenvolupament dels estudis teòrics que se n’ocupen. Segons l’opinió d’aquests autors, parlem d’un camp d’estudi de notable transcendència epistemològica. D’altra banda, la ciència-ficció catalana no es pot deslligar de la literatura catalana, i per tant els textos corresponents seran comentats a partir de la tradició cultural pròpia i s’aportarà el context històric i literari que es va originar a partir de la Renaixença a la segona meitat del segle XIX, quan van aparèixer els primers antecedents catalans de la ciència-ficció. Resseguirem la producció narrativa del Realisme, Modernisme, Noucentisme i cultura de masses i diversificació estilística a partir de la dècada de 1920, i arribarem a l’aturada en la producció literària catalana com a conseqüència de la victòria del bàndol totalitari en la Guerra Civil del 1936-1939. L’abast cronològic d’aquest treball sobre els orígens de la ciència-ficció catalana es restringeix a l’últim quart del segle XIX i la primera meitat del segle XX.