Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/104162
Title: Xavier Benguerel i Llobet. Obra novel·lística de la primera etapa (1929-1953)
Author: Parera Rodriguez, Caterina
Director: Cabré, Rosa, 1945-
Keywords: Novel·la
Crítica literària
Crítica textual
Fiction
Literary criticism
Textual criticism
Benguerel, Xavier, 1905-1990
Issue Date: 3-Feb-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] En un moment marcat per la polèmica sobre la represa del gènere novel.la i l'entrada, a Catalunya, de la influència proustiana a les acaballes dels anys vint, les primeres novel•les de Xavier Benguerel porten l'empremta d'aquestes coordenades i, alhora, suposen l'esforç d'un jove escriptor per tal de fer-se un estil. L'autor parteix de la tradició literària i cultural que li aporten els entorns familiar, escolar i social, per confegir aquestes novel•les de la primera etapa, en les quals incorpora diversos elements innovadors, d'entre els quals cal assenyalar el psicologisme, que és el model que li sembla més adequat per tal de recrear i mitificar el món que coneix, que està en continu canvi i que, finalment, s'extingirà. La cultura popular, les seves vivències més personals i la poesia simbolista vindran a enriquir les seves possibilitats literàries sempre en llengua catalana. Precisament l'estudi i l'anàlisi de l'elaboració de les vuit primeres novel•les és el tema de la meva tesi amb l'objectiu de veure qui na és I a seva manera de treballar, quines són les constants de la seva producció primerenca, com consolida I a seva manera d'entendre i resoldre el gènere com a creador de novel•les i quina recepció troba entre el seu públic lector. Amb la primera novel•la, Pàgines d'un adolescent, a les acaballes dels vint, comença a dibuixar el seu personal coneixement del món a partir d'una sèrie d'elements autobiogràfics i d'un estil impregnat de lirisme que constitueixen les bases de I a seva novel•lística. A La vida d’Olga, El teu secret i Suburbi, Benguerel continua la línia endegada en la construcció de la novel•la de formació, d'estil poètic i amb elements autobiogràfics, en una progressiva evolució dins el marc de la novel•la psicològica. Aquestes novel•les configuren el procés de formació de l'escriptor que no consolidarà la seva veu literària fins als anys quaranta, quan salvades mínimament les vicissituds de la guerra i de l'exili, podrà reprendre l'escriptura i oferir títols com La màscara, L’home dins el mirall, La família Rouquier i La veritat del foc. Al final de l'exili, Benguerel reprendrà també unes coordenades d'espai i temps, creades anteriorment, amb les quals podrà reconstruir el record del seu món perdut, fugint de la realitat d'exiliat. L'exemple més clar és La família Rouquier, que pot ser caracteritzada per la mirada retrospectiva arrelada en el passat familiar català anterior a la guerra del 1936-39 i en les tendències narratives de les lletres catalanes de les primeres dècades del segle XX. En conclusió: el pensament estètic i la producció novel·lística de Xavier Benguerel, entre 1929-1953, dibuixen dues grans etapes, de formació, la primera, i de represa literària, la segona, separades per la profunda crisi que suposa la marxa a l’exili. Malgrat tot, el corpus novel·lístic estudiat presenta unes característiques unitàries i comunes, que coincideixen a constituir un conjunt autobiogràfic, amb rerefons poètic i psicologista. Efectivament, partint de la seva experiència personal i del seu coneixement del món, Benguerel aprofundeix en la introspecció psicològica dels personatges amb la incorporació del flux de la consciència, del monòleg interior, dels diaris íntims o de les cartes. D’altra banda, en el rerefons d’aquestes novel·les benguerelianes, hi bateguen els versos que l’autor escriu paral·lelament i que recull a Poemes de Suburbi i Carroussel de somnis. En prosa o en vers, l’autor vol penetrar l’ànima humana que facilita l’actualització de grans temes: la infantesa i l’adolescència com a estats transitoris de la consciència vers el món dels adults, la complexitat de les relacions humanes i la gestió de les emocions com ara la descoberta de l’amor, la passió, l’angoixa i el patiment humans.
[eng] At a time marked by controversy over the resumption of the novel and the beginning of Proust's influence in Catalonia in the late twenties, Xavier Benguerel's early novels are marked by these coordinates and also represent the efforts of a young writer to draw an own style. The author starts from his own literary and cultural tradition that is brought by his fami I y, school and social environment, and incorporates several innovative elements, among which he can find an especially valid psychological model, to evocate and recreate a world that he knows is going to become extinct. Popular culture, their most personal experiences and symbolist poetry come to enrich their literary possibilities always in Catalan. Precisely the study and analysis of the development in the first eight novels is the subject of my thesis in order to see the way he works, the constants in his early production, his consolidation as a creator of novels and the reception of his works among his readers. With his first novel, Pagines d'un adolescent, he begins to outline his personal knowledge of the world through a series of autobiographical elements and a style steeped in lyricism that constitute the bases of his novels. In La vida d'Olga, El teu secret and Suburbi, Benguerel continues the work begun on the construction of the novel of formation, with poetic style, autobiographical elements and a progressive evolution within the framework of the psychological novel. In the forties, when he minimally saves the vicissitudes of war and exile, he resumes writing and offers titles such as La mascara, L'home dins el mirall, La familia Rouquier and La veritat del foc. At the end of exile, with Rouquier Family, characterized by a retrospective view rooted in the past before the Civil War and by the narrative tendencies of Catalan literature in the first decades of the twentieth century, Benguerel recovers the memory of his lost world, eluding the reality of exile. In conclusion, Benguerel’s aesthetic thinking and novel work, 1929-1953, draw two major stages, training and renewal of literary, marked by the deep crisis that involves walking in exile. However, the studied novel corpus shows some common and uniform features which coincide to form a psychologist set with a poetic and an autobiographical backdrop.
URI: http://hdl.handle.net/2445/104162
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Facultat - Filologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
CPiR_TESI.pdf4.12 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.