Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/104185
Title: El tutor de resiliència al sistema de protecció a la infància
Author: Ciurana Sala, Anna
Director: Fuentes-Peláez, Nuria
Pastor Vicente, Crescencia
Keywords: Intervenció social
Social intervention
Intervenció educativa
Educational intervention
Educació social
Social education
Centres residencials d'acció educativa
Residential Centres for Educational Action
Pedagogia social
Social pedagogy
Serveis socials per als infants
Resiliència (Tret de la personalitat)
Atenció a la infància i a l'adolescència
Services for children
Resilience (Personality trait)
Child welfare
Issue Date: 15-Jul-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La literatura científica assenyala que els nens i nenes que es troben al sistema de protecció, concretament a centres residencials, presenten unes necessitats específiques, a part de les necessitats evolutives generals. Atès les circumstàncies vitals que travessen i l'adversitat que constitueix la situació de desprotecció, s'apunta la necessitat de prestar atenció especial a les necessitats en ('àrea emocional i relacional. Des del paradigma de la resiliència es concep la dimensió social com l'element clau que possibilita la construcció de la resiliència. Hi ha un alt consens en la literatura a reconèixer el paper que juga la presència d'una persona significativa en aquest procés. Aquesta figura significativa ha estat anomenada tutor de resiliència, en tant que és aquest tipus de vinculació positiva i la relació que s'estableix el que potencia l'esdeveniment resilient de l'infant. En aquesta línia, diferents aproximacions del camp de la psicologia i de l'educació, ressenyen la importància de les relacions interpersonals per al desenvolupament de la persona, entenent que el creixement humà es produeix gràcies a la interacció amb els altres. Així mateix, des de l'acció socioeducativa es considera que la qualitat de la relació educativa és un predictor clau de l'èxit de la intervenció. Si tenim en compte l'adversitat a la que fan front aquests infants i observem les aportacions de la resiliència i aquelles relatives a la relació educativa des d'una perspectiva ecològica-sistèmica, entendrem el valor de considerar el potencial de les figures significatives com a fonts de suport i promotores de la resiliència. Els objectius que es plantegen són: 1) conèixer la percepció dels joves extutelats vers les relacions significatives que van mantenir durant el període de temps que van ser als centres residencials; 2) aprofundir en les relacions significatives en clau de resiliència, al context del centre residencial i 3) plantejar orientacions socioeducatives en el marc d'un centre residencial per fomentar que els educadors socials siguin tutors de resiliència. La recerca es fonamenta en el paradigma interpretatiu per tal de comprendre el fenomen en la seva complexitat, des d'una òptica eminentment qualitativa. Per a l’obtenció de la informació, es plantegen dos fases diferenciades, que compten amb diferents participants i estratègies. En la primera fase de l’estudi, participen vint joves extutelats, que van viure períodes llargs de la seva vida en centres de protecció. La recollida de dades es fa a través de diferents instruments: la línia de vida (LIVIFS), l’ecomapa (ECOFS) i la guia per l’entrevista en profunditat (FIGSIG). La segona fase de l’estudi, es centra en tres d’aquests testimonis com a representants d’experiències de resiliència, amb els quals es torna a dur a terme una entrevista en profunditat (DESRESIL). Paral·lelament, s’entrevista als tres professionals que els joves han denominat com a figura significativa clau de la seva xarxa formal (mitjançant l’entrevista en profunditat PROFFS). Per tant, aquesta segona fase consta de tres entrevistes adreçades als joves extutelats i tres entrevistes amb les corresponents persones significatives clau. L'anàlisi de les dades és de tipus qualitatiu. Es fa ús de l’estratègia d’anàlisi de contingut a partir de la creació d’un sistema de categories elaborat de manera inductiva, comptant amb el suport informàtic del programa Atlas.ti v.6.0. Els resultats es divideixen en tres apartats en funció de la informació que es presenta. En primer lloc, mostrem que les necessitats que valoren els i les joves com a prioritàries són les relatives a l’àrea emocional i relacional, essent variables determinants per aquesta percepció, l’edat de l’infant i el moment del procés de protecció en el que es troba. D’altra banda, s’identifiquen les principals figures significatives que els van proporcionar suport durant aquest període i s’exploren aquests tipus de relacions, tant de la xarxa formal com de la xarxa informal. Tot i estar en una situació adversa, els joves són capaços no només d’identificar aquestes figures sinó que també poden distingir diferents graus de significativitat i anomenar figures clau. En la seva majoria, la figura significativa clau de la xarxa formal és l’educador social del centre residencial. En canvi, la figura significativa clau de la xarxa informal és més heterogènia i no hi ha un perfil predominant. En aquesta línia, els joves assenyalen molts elements i proporcionen molts detalls sobre la relació amb l’educador social, mentre que la descripció de les relacions amb les figures de la xarxa informal és més difosa. Per últim, es posa el focus en les relacions educatives amb l’educador social, copsant la significativitat de la relació i identificant determinats continguts educatius i resilients que posa en joc el professional per a fomentar la promoció de la resiliència dels infants. Els joves exposen la seva visió sobre aquesta qüestió i donen missatges a altres infants que com ells, es troben en una situació de protecció. Finalment, es presenten una sèrie d’orientacions socioeducatives pels professionals que treballen amb infants en centres de protecció, amb l’objectiu que el desenvolupament d’aquest treball tingui un impacte positiu en la seva praxis.
[eng] Scientific literature indicates that children who are in the child protection system, particularly in residential care, have a range of specific and developmental needs. Considering their adverse life circumstances that have threatened their stability, it becomes essential to emphasize their emotional and social development. From the resilience paradigm, social dimension has been considered as the key element to build resilience. Recent empirical consensus in the literature recognizes the important role played by the presence of a significant person in this process of building resilience. This significant figure has been named Mentor of Resilience, as it is their positive link and relationship that promote child's resilience. Similarly, different approaches in psychology and education have outlined the importance of interpersonal relationships for human development, appreciating that interaction is a core developmental ingredient. From the socio-educational perspective, the quality of the professional-child relationship is considered to be a key predictor of successful intervention Considering the adversity these children face, and taking into account educative and resilience contributions from a systemic-ecological perspective, there seems to be great in considering the potential of significant figures as sources of support and resilience. This study has three aims: 1) to explore perceptions of former foster youth about the relationships they maintained when they were in residential care; 2) to deepen understand significant relationships in the child protection system from the resilience perspective and 3) to set some orientations in residential care in order to promote that social educators become Mentors of Resilience. It is based on qualitative research, taking the interpretative paradigm to understand the phenomenon in depth and complex perspective. Data were gathered in two phases, each of which had different participants and strategies. In the first phase, participants were be twenty former youth who had been long-time periods of his life in residential care system. Data collection was conducted through the lifeline (LIVIFS), the ecomap (ECOFS) and in-depth interview (in-depth interview FIGSIG). The second phase focuses on three of the 20 participants, with which involved another in-depth interview (in-depth interview DESRESIL). Additionally, the three professionals, as selected by the youth as the significant figures in their formal network, were interviewed (in-depth interview PROFFS). Thus, in this second phase there were three interviews with former youth and three interviews with their respectives significants persons. Data analysis is qualitative in nature, analyzed using content analysis based on the creation of a system of categories developed inductively. Atlas.ti v.6.0 software was used to support the analysis of the interview content. The results are divided into three sections based on the information presented. In the first place, results showed the central needs that youth experienced during their time in residential care. These central needs are related to emotional and relational areas. As crucial variables to youth experience we could find the child’s age and stage of the protection process was also important. Further, the main figures that provided significant support during this period were identified, and these relationships, both formal and informal networks, were explored. Despite their vulnerable situation, youth are able to both identify these figures and also to distinguish different degrees of significance and identify key figures. Often, the key significant figure within the formal network is the social educator of the residential care, while the central figure in the informal network varies widely by comparison; these figures did not have a predominant profile. In this regard, youths deeply described their relationship with the social educator, while descriptions of relationship with figures of the informal network were more broadly diffuse. Finally, we focused on educational relationships with the social educator, capturing the significance of the relationship, and identifying educational and resilient content that professionals provide to encourage the promotion of resilience in children. The youth addressed their views on this issue to the professionals and other children like them (who are also in the child protection system). Finally, we recommend a set of socio-educational guidelines for professionals who work with children in residential care, so that work has a positive impact on their direct practice.
URI: http://hdl.handle.net/2445/104185
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
ACS_TESI.pdf4.82 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons