Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/104254
Title: Estudi del coenzim Q10 en pacients neuropediàtrics: avenços diagnòstics i identificació de noves causes d'alteracions secundàries
Author: Yubero Siles, Dèlia
Director: Artuch Iriberri, Rafael
Montero Sánchez, Raquel
Marfany i Nadal, Gemma
Keywords: Coenzims
Neurologia
Psicopatologia infantil
Pediatria
Coenzymes
Neurology
Child psychopathology
Pediatrics
Issue Date: 17-Jun-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] L’àrea de treball de la present tesi doctoral se situa en el context de les malalties genètiques del metabolisme energètic mitocondrial. Són malalties rares i hereditàries que afecten al conjunt de sistemes que fa servir l’organisme per incorporar i transformar els substrats en energia utilitzable per al correcte funcionament cel·lular. El coenzim Q10 és un component lipídic de totes les membranes cel·lulars que realitza un paper essencial a la cadena respiratòria mitocondrial, però també participa en moltes altres funcions cel·lulars, tan dins dels mitocondris com fora. En l’àmbit pediàtric, la deficiència de coenzim Q10 s’associa a estats de malaltia amb expressions fenotípiques heterogènies, i les causes que la expliquen poden ser primàries o bé secundàries (és a dir, per alteració dels gens implicats en la via de síntesi d’aquesta molècula –deficiència primària–, o per alteració d’altres gens no directament relacionats en la via biosintètica del coenzim Q10 –deficiència secundària). Aquesta deficiència bioquímica implica una disfunció del sistema de la fosforilació oxidativa mitocondrial, i normalment es manifesta de forma multiorgànica, alterant en major o menor grau els diferents òrgans, segons els nivells energètics que requereixen els teixits i d’altres factors no massa coneguts. L’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat la millora del diagnòstic de pacients amb deficiències de coenzim Q10, a través de l’estudi sistemàtic d’aquest en diverses espècimens biològics i en associació amb dades clíniques, bioquímiques, histoquímiques, enzimàtiques i moleculars. A través de l’estudi i valoració de grans grups de pacients, s’ha pogut intuir la dinàmica d’aquesta molècula en certs tipus de malalties. Hem pogut descriure tres malalties que s’associen a una deficiència de coenzim Q10 de forma secundària, permetent que pacients afectats puguin beneficiar-se de la suplementació oral amb coenzim Q10, la qual ha demostrat millores clíniques de l’estat de pacients afectats amb patologies mitocondrials. També, hem realitzat avenços metodològics i tècnics, a nivell bioquímic i d’anàlisi de dades, que permetran abordar les classificacions actuals dels pacients amb malalties mitocondrials, en les quals és complicat assolir un diagnòstic molecular definitiu degut a la seva immensa complexitat.
[eng] Mitochondrial diseases are genetic rare diseases which affect the energetic cellular system to obtain the required energy for basic survival. Coenzyme Q10 is a lipidic antioxidant located in all eukaryotic cellular membranes that is essential for mitochondrial respiratory chain activity, amongst other important roles not strictly related to mitochondrial function. Coenzyme Q10 deficiency is a biochemical trait defined by low coenzyme Q10 levels in tissues, which can manifest in five main classical phenotypes (from isolated nephropathies to fatal infantile multisystemic disease). The ethiology can be primary (when the genetic defect is in a gene affecting the coenzyme Q10 biosynthetic pathway) or secondary (when the altered gene is not directly related to the coenzyme Q10 biosynthesis), and this partially explains the high heterogeneity observed in these patients. The patophysiology is explained because there is a mitochondrial respiratory chain malfunction that affects the oxidative phosphorylation system and unbalances the antioxidant protection, consequently changing normal cellular behaviour. The main objective of this work has been to improve the diagnosis of patients with coenzyme Q10 deficiency, through the systematic analysis of various biological samples in association with clinical, biochemical, histochemical, enzymatic and molecular data. Through the study and evaluation of big cohorts of patients, we could establish that secondary coenzyme Q10 deficiencies are commoner than primary. Furthermore, we have reported an association of three different diseases with secondary coenzyme Q10 deficient states (GLUT-1 deficiency syndrome, pyrivate dehydrogenase deficiency, mucopolysaccharidosis type III), diseases that could benefit from coenzyme Q10 supplementation, which has demonstrated to produce clinical amelioration in mitochondrial patients. Finally, methodological improvements for coenzyme Q10 deficiency diagnosis were done through two different approaches. One is the analysis of coenzyme Q10 in urinary sediment to assess coenzyme Q10 levels of renal system cells, and the other one is the development of a statistical algorithm which shows the potential of coenzyme Q10 as a mitochondrial activity biomarker.
URI: http://hdl.handle.net/2445/104254
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Genètica

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
DYS_TESI.pdf10.23 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.