Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/107960
Title: El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta
Author: Rosàs Redondo, Laia
Director: Lloret Romañach, Josep
Keywords: Variació (Lingüística)
Dialectologia
Noguera Ribagorçana (Catalunya : Conca)
Variation (Linguistics)
Dialectology
Noguera Ribagorçana (Catalunya : Conca)
Issue Date: 15-Dec-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La tesi El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta analitza un conjunt de trets de tipus fònic i morfològic que tradicionalment s’han entès com a isoglosses que delimiten les varietats nord-occidentals del ribagorçà i el pallarès, per tal d’aportar noves dades sobre la frontera entre aquestes dues varietats. L’abast de l’estudi és especialment rellevant perquè tracta d’una àrea que, tot i que des del punt de vista geogràfic, forma, indubtablement, una unitat territorial (la Terreta), es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça, a la província d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya). L’interès pels trets estudiats ve suscitat, d’entrada, per la variació que presenten a la Terreta, tal com ja s’havia apuntat en estudis anteriors; però, d’altra banda, pels efectes de la frontera, que poden estar intervenint en els canvis en curs observats amb relació a descripcions més antigues. Per als objectius de la tesi, s’ha partit de dades lingüístiques obtingudes d’enquestes dialectals pròpies que s’han fet a un total de 38 informants, dividits en dues franges d’edat –de 26 a 49 anys i de 55 a 85 anys–, procedents d’un total d’onze nuclis de la Terreta –sis de situats a l’àrea administrativament pallaresa i cinc a l’àrea administrativament ribagorçana. Complementàriament, s’ha dut a terme un buidatge exhaustiu de la bibliografia per tal de conèixer l’extensió geogràfica dels trets estudiats assignada en les síntesis de dialectologia tradicional i en els treballs de caràcter general, i també s’han revisat treballs dialectals més específics centrats en varietats adscrites al ribagorçà i al pallarès. La comparació de les dades obtingudes en aquesta recerca amb les contingudes a la bibliografia ha permès de determinar amb més precisió l’adscripció subdialectal de la Terreta. En aquest sentit, s’ha pogut evidenciar la dificultat de traçar una frontera clara entre ribagorçà i pallarès –tal com han posat de manifest diversos autors fins ara– i, a la vegada, s’ha pogut constatar l’existència d’un contínuum ribagorçanopallarès que fa replantejar la divisió tradicional entre ribagorçà i pallarès. D’una altra banda, els resultats obtinguts han permès de detectar la incidència de la frontera administrativa com un factor diferenciador influent, que fa que la transició tradicionalment suau entre trets pròpia d’una àrea de contínuum pugui veure’s modificada. La recerca duta a terme deixa constància addicional dels processos de canvi lingüístic que tenen lloc en àrees de frontera.
[eng] In the thesis entitled El parlar de la conca central de la Noguera Ribagorçana: fronteres dialectals a la Terreta a group of phonic and morphological features that have traditionally been recognised as isoglossal and which demarcate the north-western varieties of the ribagorçà and pallarès dialects are analysed, to provide new information about the boundary between these two varieties. The scope of this study is particularly important because it deals with an area which from a geographical point of view is undoubtedly a territorial unit (la Terreta), but is administratively divided into the region of Ribagorça, in the province of Osca (Aragon), and the region of Pallars Jussà, in the province of Lleida (Catalonia). Interest in these linguistic features initially arose due to the special variation that exists in la Terreta, which has been the subject of previous studies. However, interest in this area also emerged due to the impact of the border that exists there, which may have influenced the linguistic changes taking place. The basis of this thesis is the linguistic data obtained from dialect surveys undertaken with a total of 38 informants, divided into two age groups –from 26 to 49 and 55 to 85 years old–, from a total of eleven locations in la Terreta. Six of these are located in the Pallarès administrative area and five in the Ribagorça administrative area. Parallel to this an exhaustive search of the literature was undertaken in order to find out about the geographical extension that traditional general dialectology works have assigned to the studied features. More specific dialect-related studies were also revised, focusing on varieties affiliated with the ribagorçà and pallarès dialects. A comparison between the data obtained from this search and that obtained through the bibliographical search has allowed the subdialectal affiliation of la Terreta to be determined more precisely. Along these lines it has been possible to find evidence of the difficulty of drawing a clear line between the ribagorçà and pallarès dialects –as various authors have made clear in the past– and, at the same time, evidence of the existence of a ribagorçanopallarès continuum. This leads to a reconsideration of the traditional division between the ribagorçà and pallarès variants. On the other hand, the results obtained have also made it possible to detect the administrative border as a differentiating factor which does have an impact, and this means that the traditionally light transition between features that are specific to a continuum area can be modified.
URI: http://hdl.handle.net/2445/107960
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Filologia Catalana i Lingüística General

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
LRR_TESI.pdf35.56 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons