Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/108270
Title: Spanish scientific journals in Web of Science and Scopus Adoption of Open Access, relationship between price and impact, and internationality
Author: Navas Fernández, Miguel
Director: Abadal, Ernest
Rodrigues S., Rosangela
Keywords: Literatura científica
Accés obert
Espanya
Scientific literature
Open access publishing
Spain
Issue Date: 14-Dec-2016
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [eng] This doctoral thesis focuses on active Spanish scholarly journals which follow internationally‐recognized quality standards, in order to analyze their main features, study the adoption of Open Access, observe the relationship between their price and bibliometric impact, and examine its internationality characteristics. Web of Science (WoS) and Scopus have been selected as the sources for identifying the journals. After depurating mistakes, a final list of 445 journals has resulted. A set of indicators has been defined and all data has been collected from the journals’ primary source (website or hard copy). Correlations and association tests have been carried out to explore relationships among variables. The population of Spanish journals indexed in WoS and Scopus grew steadily over the last years: there were 300 titles by 2012, 406 by 2013 and 445 by 2015. A 69.7% of these were launched after 1980 and their average age is 30 years. This selection of This selection of 445 journals stands for a 25% of journals published in Spain, but the subject areas are not equally distributed - Science, Technology and Medicine fields (STM) are overrepresented, while Social Sciences and Humanities (SSH) appear less frequently. Indeed, 84% of all journals concentrate in only three of the seven subject areas considered for this study – 35% on Social S., 32% on Health S. and 18% on Arts & Humanities. Universities and research centers (mostly the Spanish National Research Council, CSIC) publish 43% of the journals. To run their publishing services, most of them use OJS platforms (34% of the total population). They publish mostly on Arts & Humanities (in Spanish language) and Social Sciences. Online‐only format and free access are their favorite output. Commercial publishers are the second in importance, accounting for the 32% of the journals. They focus on Health Sciences and run most of the few free‐access journals with APCs. They also account for most of the few hybrid journals, which are usually published in English. Elsevier is the largest commercial publisher, publishing about 17% of all the journals in this study. Scientific societies, professional associations and other not‐for‐profit private institutions publish 21% of the journals. They own or participate in another 24% of the journals, which are published by companies like Elsevier. Indeed, their scientific participation is crucial, reaching almost half of the population studied (45%). Government agencies publish only a 4% of all the journals. As to languages, almost half of the journals (47%) are published only in Spanish. Nonetheless, 26% are published both in Spanish and English, and 18% only in English. Remaining languages are residual. Free access is the most common type of publication (64.5%), followed by restricted (16.6%), embargo (14.4%) and hybrid (4.5%). Free‐access is associated with academic publishers and Social Sciences, while restricted‐access and hybrid journals are more common among companies and usually refer to STM fields. Open Access, as measured by free access with self‐archiving permissions, results in 56.9% of the total of journals. This indicates a sustained increase according to previous studies. Article Processing Charges (APCs) are beginning to be introduced in Spain, but only in 7% of these journals. Both free‐access and hybrid journals charging APCs are associated with commercial publishers, English language and high bibliometric impact rates. Annual subscription prices are much higher for STM, commercial companies and English language content, but the difference is lower when using price per article, because expensive journals usually provide more scientific content. APC prices are on average ten times higher in hybrid titles than in free‐access ones. Impact Factor (IF, which is only available for 27% of the studied journals), Scimago Journal Rank (SJR) and Source‐Normalized Impact per Paper (SNIP) have in general higher impact values for STM fields, journals with APCs and journals published in English. While the highest IFs usually appear in journals issued by commercial publishers, highest SNIPs are related to journals published by associations and societies. Subscription prices, both at volume and article level, have no relationship with any impact indicator. On the contrary, APC prices correlate moderately with impact indicators, but only with SJR and SNIP, not with IF. English language, foreign‐authored articles, international collaborations and foreign members at scientific teams have been identified and measured as elements that indicate internationality. Except for international collaborations, with very few appearances (especially in Arts & Humanities), all elements have global averages of around 33%, although they vary depending on subject areas and access types. The English language is most common in STM fields, journals published by companies and journals charging APCs. Foreign authors are more present in Health Sciences and Mathematics & Physics, and journals with APCs. The proportion of foreign experts is similar to that of foreign authors’, but with smoother differences among categories – also, they are lower in Health Sciences and higher in Engineering. Academic publishers usually include more members from foreign institutions than the rest. Internationality elements present a similar pattern, especially as far as the participation of foreign authors and foreign experts is concerned. Limitations of the study, future research lines and final considerations are provided.
[cat] Aquesta tesi doctoral estudia les revistes científiques espanyoles actives i amb un nivell de qualitat reconegut internacionalment, per tal d’analitzar les seves característiques principals, el grau d’adopció d’Accés Obert, la relació entre el preu i l’impacte bibliomètric, i els seus elements d’internacionalitat. Web of Science (WoS) y Scopus van ser seleccionades com a les fonts adequades per identificar la població objecte d’estudi. Després de depurar els errors detectats a les llistes de revistes extretes, es va obtenir una llista definitiva de 445 revistes. Es va definir un conjunt d’indicadors i es van recollir totes les dades de la font d’informació principal (el lloc web o la versió impresa de cada revista). Finalment, es van realitzar proves de correlació i associació per explorar relacions entre variables. S’ha posat de manifest que la població de revistes espanyoles indexades a WoS y Scopus ha crescut de manera sostinguda durant els darrers anys: hi havia 300 títols al 2012, 406 al 2013, i 445 al 2015. El 69,7% dels darrers van ser creats després de 1980 i la seva edat mitjana és de 30 anys. Aquesta selecció de 445 revistes suposa el 25% dels títols publicats a Espanya, tot i que les àrees temàtiques no hi estan reflectides de manera proporcional: la ciència, tecnologia i medicina i estan sobre-representades, mentre es recull un baix percentatge sobre ciències socials i humanes. Tot i així, el 84% de les revistes es concentren en només tres dels set camps considerats en aquest estudi: 35% en ciències socials, 32% en ciències de la salut, i 18% en arts i humanitats. Les universitats i els centres d’investigació publiquen el 43% de les revistes estudiades, amb especial menció del CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques). La majoria d’aquestes revistes usen Open Journal Systems (OJS), plataforma on es recolza el 34% del total. Les institucions acadèmiques també publiquen principalment revistes sobre arts i humanitats (en castellà) i sobre ciències socials. Aquests títols solen estar disponibles en línia, sense versió impresa, i en Accés Obert. Les editorials comercials són les segones en importància, ocupant-se del 32% de les revistes, la majoria de les quals tracten sobre ciències de la salut. Aquestes entitats són responsables de moltes de les escasses revistes que inclouen càrrecs per publicació (“Article Processing Charges”, APC), tant en Accés Obert com híbrides (aquestes últimes, principalment en anglès). Elsevier és l’editorial amb més títols, publicant el 17% de les revistes d’aquest estudi. Les societats científiques, associacions professionals i altres institucions privades sense ànim de lucre publiquen el 21% de les revistes, i a més a més col·laboren en un altre 24%, del qual s’ocupa principalment Elsevier. La participació d’aquest tipus d’institucions és crucial, ja que en total arriba al 45% de totes les revistes de la població analitzada. Finalment, els ens governamentals responen només del 4% dels títols Quant als idiomes, quasi la meitat de les revistes (47%) estan publicades només en castellà. No obstant, el 26% està publicat en castellà i anglès, i el 18% exclusivament en anglès. La presència de la resta d’idiomes és residual. L’accés lliure és el tipus d’accés més comú (64,5%), seguit pel restringit (16,6%), embargat (14,4%) i híbrid (4,5%). És freqüent a les editorials acadèmiques i a les ciències socials, mentre que l’accés restringit i híbrid és més comú entre les comercials i normalment es troba als àmbits de la ciència, tecnologia i medicina. Les revistes en Accés Obert, considerades com aquelles disponibles en accés lliure i amb permisos d’auto-arxiu, suposen el 56,9% d’aquesta població. Segons estudis anteriors, aquesta dada indica un augment sostenible del grau d’adopció de l’Accés Obert. Els càrrecs per publicació s’estan començant a introduir a Espanya, però de moment només estan presents al 7% d’aquests títols. Tant les revistes en accés lliure amb APC com les híbrides es publiquen per editorials comercials, en anglès i amb alts indicadors d’impacte bibliomètric. Els preus de subscripció anual són molt més alts a revistes sobre ciència, tecnologia i medicina. També ho són als títols publicats per editorials comercials i a revistes en anglès. No obstant, la diferència de preu disminueix si es considera el preu per article, perquè les revistes més cares solen aportar més contingut científic. Els preus dels APC són, de mitjana, deu vegades més cars a les revistes híbrides que a les d’accés lliure. El Factor d’Impacte (IF, que només està disponible per al 27% de les revistes estudiades), el Scimago Journal Rank (SJR) i el Source-Normalized Impact per Paper (SNIP), tenen en general valors més alts per a les revistes sobre ciència, tecnologia i medicina, amb APC i en anglès. Mentre que els valors més elevats d’IF apareixen a les revistes publicades per editorials comercials, els SNIP més alts estan relacionats amb associacions i societats. Els preus de subscripció no guarden relació amb cap indicador d’impacte, ni a nivell de volum anual ni a nivell d’article. Pel contrari, els preus dels APC correlacionen moderadament amb indicadors d’impacte, però només amb SJR i SNIP, no pas amb IF. L’anglès, els articles escrits per autors estrangers, les col·laboracions internacionals i els experts estrangers dels equips editorials han estat considerats com a elements d’internacionalitat mesurables. Excepte les col·laboracions internacionals, amb molt poca incidència (especialment baixa en arts i humanitats), tots els elements tenen una mitjana general aproximada del 33%, tot i que depenen molt de l’àrea temàtica i del tipus d’accés. La llengua anglesa és la més comú en ciència, tecnologia i medicina, així com a les revistes publicades per editorials comercials i també en publicacions amb APC. Els autors d’altres països tenen major presència a ciències de la salut, matemàtiques i física, i també a revistes amb APC. La proporció d’estrangeria és similar entre autors i equip editorial, però amb diferències menys notables entre categories. La proporció d’experts forans és també inferior a ciències de la salut, i superior a enginyeries. Les revistes publicades per institucions acadèmiques solen incloure més investigadors amb filiació estrangera als seus equips editorials que la resta de revistes. En general, els elements d’internacionalitat presenten patrons de distribució similars, especialment quant a autors i experts estrangers. Finalment, es descriuen les limitacions d’aquest estudi, possibles línies futures d’investigació, i conclusions globals.
URI: http://hdl.handle.net/2445/108270
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Biblioteconomia i Documentació

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
MNF_PhD_THESIS.pdf3.66 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons