La teoría de los clivajes y el conflicto social moderno

Abstract

This article was delivered as an area-paper to the Critical Political Science Meeting of Bilbao, November the 15th 2008, which was organized by the Political Science Department of the UPV (University of the Basque Country). The paper introduces an updated and synthetic version of the model designed by S.M. Lipset and S. Rokkan in 1967 in order to identify the confrontational divides distinctive of European modernization and, in this way, trace the origins of modern party systems. The expanded model proposed is applied, on the one hand, to a variety of empirical cases, prominently the postransitional Spanish case; and on the other, shows its usefulness in order to better understand the distinctive structure of the social conflict of the globalization era.

Este artículo se presentó como ponencia de área ante el Congreso de Ciencia Política Crítica celebrado en Bilbao, 15 de noviembre de 2008, organizado por el Departamento de Ciencia Política de la UPV. El trabajo presenta una versión sintética y actualizada del modelo diseñado en 1967 por S.M. Lipset y S. Rokkan para identificar las divisorias de confrontación que caracterizaron la modernización europea y, de este modo, identificar los orígenes de los sistemas de partidos modernos. El modelo ampliado que se propone, por un lado, se aplica al estudio de los orígenes del conflicto moderno y a una variedad de casos empíricos, destacadamente el caso español posterior a la transición; y por otro lado, muestra su utilidad para comprender la estructura característica del conflicto propio de la era de la globalización

Aquest article es va presentar com a ponència d'àrea davant del Congrés de Ciència Política Crítica de Bilbao, 15 de novembre de 2008, organitzat pel Departament de Ciència Política de la UPV. El treball presenta una versió sintètica i actualitzada del model dissenyat per S.M. Lipset i S. Rokkan pel 1967 per identificar les divisòries de confrontació que caracteritzaren la modernització europea i identificar així els orígens dels sistemes de partits moderns. El model ampliat que es proposa, d'una banda, s'aplica a l'estudi dels orígens del conflicte modern i a una varietat de casos empírics, notablement el cas espanyol posterior a la transició; i d'una altra, mostra la seva utilitat per comprendre l'estructura característica del conflicte a l'era de la globalització.