Please use this identifier to cite or link to this item:
Title: Blood barriers for oncolytic adenovirus efficacy: study of binding to erythrocytes via CAR and albumin‐mediated evasion of neutralizing antibodies
Author: Rojas Expósito, Luis Alfonso
Director: Alemany Bonastre, Ramon
Keywords: Oncologia
Issue Date: 26-May-2017
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [eng] Cancer virotherapy with oncolytic adenoviruses represents a promising therapeutic approach due to the capacity of these viruses to infect and selectively kill tumor cells without damaging normal tissues. Although the intravenous is the preferred route of administration in order to reach disseminated metastasis, several interactions with blood components cause the neutralization of the virus. Thus, improving the delivery of such adenoviruses to tumors by systemic injection is crucial for the success of the therapy. In this work we have studied the interaction of the adenovirus serotype 5 (Ad5) with human erythrocytes through the receptor CAR, which was described to sequester and inactivate the virus. Although erythrocyte binding was observed, it did not reduce viral transduction of tumor cells in vitro. Since mouse erythrocytes do not express CAR, human erythrocytes were transferred into nude mice to analyze the impact of erythrocyte binding after systemic administration. However, adenovirus extravasation and transduction of liver and tumors was not reduced, suggesting that this binding is reversible and does not neutralize the virus. On the other hand, the high prevalence of anti-Ad5 neutralizing antibodies (NAbs) is a major obstacle for the intravenous administration of adenoviruses. To protect adenovirus against NAbs we inserted an albumin-binding domain (ABD) in the main adenovirus capsid protein, the hexon. This domain binds serum albumin to shield the virus upon systemic administration. The ABD-modified adenoviruses bind human and mouse albumin, which allow them to maintain the infectivity and replication capacity in presence of NAbs. Non-modified adenoviruses are completely neutralized after systemic administration in pre-immune mice, whereas ABD-modified viruses preserve the ability to transduce target organs and induce oncolysis. The data presented in this thesis supports the use of this strategy to treat patients systemically with oncolytic adenoviruses. In summary, this thesis focused on improving the intravenous delivery of oncolytic adenoviruses, which is one of the main limitations of this therapy. The results presented in this work demonstrate that while erythrocyte binding via CAR does not inactivate the virus, NAbs represent a major obstacle for efficacy. In this regard, albumin coating of the virus capsid represents an effective approach to evade pre-existing NAbs. This strategy has translational relevance in the use of adenovirus by systemic injection not only for cancer virotherapy, but also for gene therapy and vaccination.
[cat] Els adenovirus oncolítics són agents terapèutics prometedors, degut a la seva capacitat d’infectar i eliminar selectivament les cèl·lules tumorals, sense afectar les cèl·lules normals. Tot i que la ruta preferida d’administració és la intravenosa per tal d’arribar a totes les metàstasis, la interacció del virus amb diversos components de la sang provoca la seva neutralització. Per tant, millorar l’arribada dels virus als tumors per via sistèmica és un aspecte clau per a l’èxit d’aquesta teràpia. En aquest treball s’ha estudiat la interacció de l’adenovirus serotip 5 amb els eritròcits humans a través del receptor CAR, la qual es va descriure que provocava el segrest i la inactivació del virus. Malgrat es va observar unió als eritròcits, aquesta no va reduir la transducció de cèl·lules tumorals in vitro. Degut a que els eritròcits murins no expressen CAR, es van transferir eritròcits humans a ratolins immunodeprimits per tal d’analitzar l’efecte de la interacció després de la injecció sistèmica. Tot i així, aquesta unió als eritròcits no va alterar la extravasació ni la transducció del fetge per part del virus, suggerint que la interacció és reversible i no neutralitzant. Per altra banda, l’alta prevalença d’anticossos neutralitzants contra l’adenovirus 5 en la població humana representa un obstacle molt important per la injecció intravenosa d’aquest. Per protegir l’adenovirus contra els anticossos neutralitzants s’ha inserit un domini d’unió a albúmina (ABD) a la proteïna principal de la càpside viral, la proteïna hexó. Aquest domini s’uneix a l’albúmina sèrica, recobrint el virus amb aquesta després de l’administració sistèmica. Els virus modificats amb ABD són capaços d’unir-se tant a l’albúmina humana com a la murina, fet que els permet mantenir la infectivitat i la capacitat replicativa en presència d’anticossos neutralitzants. Els adenovirus no modificats són completament neutralitzats després de la administració sistèmica en ratolins pre-immunes, mentre que els virus modificats amb ABD mantenen la capacitat de transduïr els òrgans i controlar el creixement tumoral. Els resultats presentats en aquesta tesi recolzen l’ús d’aquesta estratègia per a tractar pacients amb adenovirus oncolítics per via sistèmica.
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Bioquímica i Biologia Molecular (Farmàcia)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
LARE_PhD-THESIS.pdf21.91 MBAdobe PDFView/Open

Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.