Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/113328
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorEstivill Rius, Assumpció-
dc.date.accessioned2017-07-04T13:07:51Z-
dc.date.available2017-07-04T13:07:51Z-
dc.date.issued2013-06-
dc.identifier.issn1575-5886-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/113328-
dc.description.abstractObjectius: analitzar com han evolucionat les activitats culturals de les biblioteques populars de la província de Barcelona en iniciar-se el període que va de 1959 a 1975, l'anomenat 'segon franquisme', i com evolucionen al llarg d'aquests anys. Examinar les temàtiques tractades en els actes organitzats; l'interès que presenten per a les poblacions respectives i com s'adapten a una societat que està experimentant canvis profunds; la presència dels moviments socials i culturals que sorgeixen amb força en aquell moment; el paper que hi tenen el català i la cultura catalana; les aliances locals, i fins a quin punt aquelles activitats estan pautades des del poder o responen a la iniciativa de les bibliotecàries. Metodologia: es parteix del buidat i de l'anàlisi dels actes realitzats a cada una de les biblioteques populars de la Diputació de Barcelona entre 1957 i 1975, tal com es ressenyen a les memòries de l'Anuario de la Biblioteca Central y de las populares y especiales. Es tenen en compte les biblioteques populars pròpiament dites i també les filials que són estables i que tenen una persona que se'n fa càrrec. Resultats: és en el anys seixanta quan les biblioteques populars són més actives en accions d'extensió cultural. En general, estan ben integrades a les poblacions respectives i, gràcies a la empenta de les responsables, els lectors poden seguir de prop els moviments culturals que emergeixen a la capital: representacions de teatre independent, sessions de teatre llegit, de cinefòrum, recitals de la Nova Cançó, etc. Les biblioteques recuperen l'objectiu culturalitzador que tenien en el període fundacional i reprenen amb dedicació la tasca de difusores del català i de la cultura catalana. També, com en aquella etapa, tornen a ser espais políticament neutres, d'una neutralitat que no és integradora sinó excloent, i per això resten al marge d'algunes de les inquietuds socials i polítiques de la societat civil-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.publisherUniversitat de Barcelona-
dc.relation.isformatofReproducció del document publicat a: http://bid.ub.edu/30/estivill.htm-
dc.relation.ispartofBiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació , 2013, num. 30-
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Estivill Rius, Assumpció, 2013-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es-
dc.sourceArticles publicats en revistes (Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual)-
dc.subject.classificationBiblioteques públiques-
dc.subject.classificationFranquisme-
dc.subject.classificationBarcelona (Catalunya)-
dc.subject.otherPublic libraries-
dc.subject.otherFrancoism-
dc.subject.otherBarcelona (Catalonia)-
dc.titleLes biblioteques populars de Barcelona com a espais de socialització durant el segon franquisme, 1957-1975-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion-
dc.identifier.idgrec652753-
dc.date.updated2017-07-04T13:07:51Z-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
652753.pdf528.98 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons