Treballs Finals de Grau (TFG) - Filologia Clàssica

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/113371

Treballs Finals del Grau de Filologia Clàssica de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 6 de 6

Àiax embogit: Anàlisi d’una follia amb múltiples visions
(2024-06-16) Villavecchia Sánchez, Javier; Garriga, Carles, 1954-
[cat] Aquest treball té l’objectiu d’analitzar la follia del personatge d’Àiax a l’Àiax de Sòfocles. Primer de tot, es contextualitza el concepte de la follia en la literatura homèrica, tot explicant el seu origen i com el seu sentit ha anat variant al llarg del temps fins a la tragèdia grega del segle V a. C. Després de tenir ja una visió general de la follia a la literatura grega, que ens permetrà apropar-nos i entendre la follia d’Àiax, es fa una breu contextualització de la tragèdia en qüestió. Posteriorment, s’expliquen els nou diferents termes que Sòfocles utilitza per referir-se a la follia i la seva evolució al llarg de la tragèdia, partint de les diverses versions que en donen alguns personatges de l’obra i les imatges que el poeta presenta per referir-s’hi.
La 'femme fatale' en l'oratòria: Clitemestra destructora d'homes
(2023-06-19) Llungarriu Gómez, Marta; Garriga, Carles, 1954-
[cat] L'objectiu d’aquest treball és analitzar el concepte de la 'femme fatale' i aplicar-lo al personatge de Clitemestra de l''Orestea' d'Èsquil. Per començar, es delimita la noció de la dona fatal i es realitza una aproximació al prototip en què es fonamenta la caracterització d'una gran quantitat de figures femenines que ha aterrit la masculinitat al llarg de la història. Havent estat establerts els principis d'aquest model de dona malèvola, s'introdueix l''Orestea' i Clitemestra, l'anàlisi de la qual parteix dels elements que defineixen la 'femme fatale': la manipulació, la sexualitat, la bellesa, la seducció i la destrucció d'homes. El treball inclou un estudi en profunditat de les accions i versos atribuïts a Clitemestra i contribueix a posar en relleu l'habilitat dialèctica, la perspicàcia i la perfídia de què Èsquil dota la reina d'Argos davant el retorn d'Agamèmnon a la pàtria.
Happiness in the Archaic Period: A comprehensive analysis of the evolution of happiness-related keywords during the Archaic Period
(2023-06-19) Allen Rutter, Isaac; Grau Guijarro, Sergi
[eng] According to Aristotle, εὐδαιμονία is the highest good of human life. It comes from a life-long exercise to fulfill one's potential. Aristotle's definition of εὐδαιμονία in the 'Nicomachean Ethics' provided a concrete understanding of a concept that, previously, lacked a concrete definition. To make up for this absence, this work sets out to find answers to what happiness first meant in the Archaic Period. The research consists of an analysis of the main words relating to happiness which were used in the Archaic Period such as εὐδαίμων, μάκαρ, ὄλβιος and εὐτυχής. The analysis touches on different authors and genres by examining happiness according to Homer, Hesiod, Solon, Sappho, Pindar, Herodotus and Democritus. This work provides an examination of each author's usage of happiness-related keywords, as well as an analysis of their evolution to provide an understanding of what meanings these words had during this period.
Ànite de Tegea, θῆλυς Ὅμηρος καὶ Θεόκριτος: un estudi dels seus epigrames
(2022-06-17) Martínez Molina, Antonio; Gómez i Cardó, Pilar
[cat] Ànite de Tegea (s. III aC) és una epigramàtica d’època hel·lenística i, segons Antípatre de Tessalònica (s. I aC – s. I dC), una de les nou musses terrenals que confegeixen el cànon femení de l’Antiga Grècia. La seva producció literària està recollida a l’Antologia Palatina, a excepció d’un dels seus poemes, transmès pel gramàtic Juli Pòl·lux (s. II dC). L’objectiu d’aquest treball és realitzar un estudi dels vint-i-un epigrames atribuïts a l’autora des d’un vessant morfosintàctic, dialectal, estilístic, prosòdico-mètric i literari per tal d’observar els diferents paral·lels establerts entre Ànite i altres autors de gèneres diversos. En particular, hem posat èmfasi en les relacions literàries existents amb Homer, model essencial d’Ànite, i amb Teòcrit, autor influït per la poetessa arcàdia, pionera en el gènere bucòlic, per l’elaboració dels seus Idil·lis.
Ἐς πόλεμον πυκιναὶ κίνυντο φάλαγγες: Τύρταιος καὶ οἱ ὁπλῖται / Moral, actuació i reconeixement de l’hoplita espartà del segle VII aC.
(2017-06-19) Mateo Rivero, Eloy; Camps i Gaset, Montserrat
[cat] És comú que quan es pensa en Esparta ens vingui a la memòria aquella ciutadella del segle V aC., plena dia i nit de ferotges guerrers que només pensen en lluitar, que es desentenen dels cultes religiosos i de la poesia. Tanmateix, considerar que la naturalesa del poble espartà ha estat sempre així és una posició simplista i errònia, car aquest procés d’aïllament cultural llegendari ha estat progressiu i ha partit d’una cultura socialment oberta, on la poesia hi juga un paper molt important. És en aquest moment quan entra en escena el poeta Tirteu, que esdevindrà una figura cabdal a l’hora d’unir el poble espartà, ferit en aquell temps per un seguit de tensions socials. En aquest treball ens disposem a estudiar, doncs,de quina manera el poeta elegíac exhortava els militars quan anaven a la guerra, quins mots emprava, de quina tradició partia i com produïa un nou ideal cívic.
L’Aràbia del Prometeu Encandenat i de les Bacants
(2016-06-15) Ferran i Baños, Roger; Camps i Gaset, Montserrat
[cat] En el nostre treball analitzem i contextualitzem el vers 420 del Prometeu encadenat i tot l'estàsim al qual s'insereix i el pròleg de les Bacants d'Eurípides per tal d'escatir per què ambdues obres parlen d'Aràbia i quin sentit tenen aquestes mencions, atès que des de l'antigor s'és conscient de llur escassa exactitud geogràfica. Sobre el primer text, discutim si està relacionada amb el país de les aromes herodoteu o més aviat amb certs topònims de la Còlquida i el déu Ares; pel que fa al segon, la pertinença del terme 'Ἀραβία εὐδαίμων' al text i la seva ulterior evolució fins a designar el Iemen. Finalment determinem si ambdues Aràbies fan referència a una mateixa realitat, com es relacionen entre elles, què evocaven a la ment d'un grec al segle V aC i com podria continuar la nostra investigació més enllà d’aquest treball, indicant quins interrogants queden oberts i com es podrien resoldre.

Examinar

Enviaments recents