Intempèrie: habitar el trànsit provocat per un dol incomplet

Abstract

[cat] Mitjançant una retroinspecció personal de l'experiència de quan una persona no és capaç d'avançar amb fluïdesa per les etapes habituals d'un dol, aquest treball pretén habitar l'espai de trànsit que s'origina al encallar-se en les dues primeres fases de superació. Així, recrear i representar gràfica i poèticament les sensacions, emocions o pensaments que s'hi poden reconèixer. L'obra parteix d'una experiència autobiogràfica i s'ocupa de la creació artística originada en el dolor de la pèrdua. Concretament es tracta d'analitzar els processos i mecanismes socials que han configurat, des d'un temps ençà, el ritme de vida que impedeix la correcte evolució d'un estat de dol (centrant-se en el causat per la mort d'una persona estimada, únicament). Recolzant-se, entre d'altres, en la idea de la Modernitat Líquida de Bauman, enllaçant amb la opinió de psiquiàtres com Kübler Ross, qui analitza les diverses fases del dol, o Peter Sloterdijk, que explora les interconnexions i mecanismes ancestrals que els humans trobem en la resta de persones que ens envolten per crear la nostra bombolla de comfort, i com això explica que necessitem una reconstrucció interna per a superar la pèrdua d'algun d'aquests elements.

[spa] El trabajo en cuestión parte de una experiencia autobiográfica y se ocupa de la creación artística originada en el dolor de la pérdida, concretamente en la dificultad de pasar por un duelo con fluidez, imposibilitando a la persona que lo sufre a llegar a un estado de sensación mental y emocional correcto. Concretamente trataré de analizar los procesos y mecanismos sociales que han configurado, des de cierto tiempo atrás, el ritmo de vida que impide la correcta evolución de un estado de duelo (centrándome en el causado por la muerte de una persona querida, únicamente), apoyándose en la idea de la Modernidad Líquida de Bauman, y esto será enlazado con la opinión de psiquiatras como Kübler Ross, quien analiza las diferentes etapas del duelo, o Peter Sloterdijk, que explora las interconnexiones y mecanismos ancestrales que los humanos encontramos en el resto de personas que nos rodean para crear nuesta zona de confort, y como éso explica la necesidad de reconstrucción interna para superar la pérdida de alguno de estos elementos. A través de una retroinspección personal de la experiencia de cuando una persona no es capaz de avanzar con fluidez por las etapas de un duelo, este trabajo pretende habitar el impaso que surje al quedarse atascado en las dos primeras etapas de superación. Así, recrear y representar plástica y poéticamente las sensaciones, emociones o pensamientos que se le atribuyen.

[eng] The work in question part of an autobiographical experience and deals with artistic creation originated in the pain of loss, particularly in the difficulty of going through a grieving fluently, making it impossible for the person who suffers to reach a state of feeling mental and emotional right. Specifically try to analyze the processes and social mechanisms that have been set, des some time ago, the pace of life that prevents the proper development of a state of mourning (focusing on the caused by the death of a loved one, only), relying on the idea of “Modernidad Líquida” by Bauman, and this will be linked to the opinion of psychiatrists as Kubler Ross, who analyzes the different stages of grief, or Peter Sloterdijk, which explores the interconnexiones and ancestral mechanisms that humans are in the rest of people around us to create our private comfort zone, and how that explains the need for internal reconstruction to overcome the loss of any of these items. Through retrofitting a personal experience of when a person is unable to move smoothly through the stages of a duel, this work aims inhabit the impaso that arises to get stuck in the first two stages of improvement. Thus, recreate and plastic and poetically represent feelings, emotions or thoughts that are attributed to him.