Ceci n’est pas une ville

Abstract

[cat] El títol de l’obra d’aquest Treball Final de Grau, Ceci n’est pas une ville, fa al·lusió a la paradoxa proposada per René Magritte al quadre La Trahison des images (La traïció de les imatges), atès que la incapacitat de distingir realitat i ficció ha sobrepassat el territori de la mera representació, convertint-se en un dels dilemes més presents a la nostra contemporaneïtat, fent-se evident tant en les imatges i la informació que ens envolta com en els paisatges que habitem.La peça és un dibuix en el que es representa un paisatge de gran format, introduint l’espectador dins la vivència d’un lloc fictici, simulat. En el dibuix es presenta el carrer principal de La Roca Village, un centre comercial construït imitant l’arquitectura catalana del segle XIX i dedicat a la venda de grans marques de roba i altres complements. Amb més de 4 milions de visitants a l’any aquest “no-poble” ja és el més visitat de Catalunya. Mitjançant el suport d’un material transparent, pintura blanca i una il·luminació dirigida, es crea una projecció d’ombra del grafisme del dibuix a la paret que domina la visió, fet que suscita una confusió a l’espectador, ja que no sap si està veient el dibuix mateix o l’ombra que genera aquest. L’ obra constitueix una crítica al capitalisme cultural i convida a l’espectador a reflexionar sobre el paisatge que habita, tot considerant que els carrers de La Roca Village, habitats per marques i transitats per consumidors, podrien ser un model per una societat en potència, que amaga les seves diferències sota un espectacle dedicat exclusivament a vendre productes lluents i experiències fictícies.

[eng] The work’s title of this Final Degree Dissertation project, Ceci n’est pas une ville, refers to René Magritte’s paradox proposed in his painting La Trahison des images (The image betrayal), since the inability to distinguish reality and fiction has exceeded the territory of the mere representation, becoming one of our most noticeable contemporary dilemmas, making itself evident both in images and information that surround us, as in the landscapes that we inhabit. This piece is a drawing representing a large landscape, aiming to introduce the viewer into the experience of a fictitious and simulated place. The drawing shows the main street of La Roca Village, a shopping center built imitating the Catalan architecture of the 19th Century, devoted to selling big clothing brands. With more than 4 million of visitors per year, this “no-village” is already the most visited one in Catalonia. Through a transparent material support, white painting and a directed light, the shadow of the graphism is projected onto the wall and dominates the vision, this fact causes a confusion to the viewer as he/she doesn’t know if is watching the drawing itself or the shadow that it generates. The work constitutes a critic to cultural capitalism and invites the viewers to think about the landscapes they inhabit. Considering that La Roca Village streets, inhabited by brands and crowded by consumers, could be a potential model for a society that hides its differences under a performance exclusively dedicated to sell shiny products and fictitious experiences.