La influència de la vida a la pintura: implicació vital i expressió

Abstract

[cat] El projecte tracta a partir de l'experiència moltes qüestions que aquests últims mesos han anat formant part de les nostres pintures, aquarel·les i dibuixos. Aquestes qüestions o temes són, en general, la humanitat de l'ésser humà: com ha arribat a mutar a partir d'un instint primitiu i animal. També es tracta en gran mesura l'etern retorn. Un retorn que es duu a terme des d'aquesta humanització civilitzada, cap al principi de l'ésser humà, cap als nostres instints més primaris, que es podria anomenar “desevolució”. Es pot dir que l’obra evoluciona influenciada per la pròpia vida. És a dir, l'experiència és la que realment crea l'obra. Sovint, en l'obra, es representa una quotidianitat visceral, una mica inquietant que és, alhora, eròtica i sexual, cosa que no la priva de bellesa i força. Pinto la vida, la meva vida. Pinto tot el que veig i el que m'influencia. Uns quadres personals que parlen d'un món encara més personal. Parlen dels impulsos animals i primitius de les persones. Parlen sobre el passat que mai es desprendrà de nosaltres, com les mosques a la merda que, per molt que les espantis, sempre acaben tornant. Estem dins un temps cíclic que es repeteix. Una història que torna a passar. Patim un retrocés de l'evolució que es pot percebre quan els impulsos primitius i animals s'apoderen de les persones i deixen de banda la intel·ligència, els coneixements i tot allò que suposi un avanç de l'ésser humà. Que passi això no és tant difícil, ja que basta que els instints més bàsics aflorin. Fer l'acte sexual, menjar, dormir, etc. És estrany que els instints que asseguren la nostra existència sobre la terra i la nostra evolució física, mental o de comportament són els que ens condemnen al retrocés, a la "desevolució" i a l'existència més primària. Personalment, penso que aquesta existència és la que ens fa més humans i, a la vegada, ens acosta d'una manera vertiginosa als animals. L'essència humana que tenim no existiria sense l'animalització que portem tan arrelada als nostres instints i emocions. (text tret de l'exposició de Francesc Rosselló, SOCIETAT ANIMAL realitzada a la casa de cultura de Vilafranca de Bonany, Mallorca, el 4 de setembre del 2015).

[eng] This project embraces all the questions that are born through my experience and that during these past months have become the core of my paintings, watercolours and drawings. All the themes involved are mainly related to the humanity of the human being and how it has been altered from its original form. The eternal return plays a leading role as well; a comeback from a civilised humanity to the beginnings of the human being and its most primitive instincts, a process I like to call “deshumanization”. This work is strongly incluenced by life on its own, and along its expansion there is a clear process of evolution. Therefore, experience is what really creates the work. Moreover, the project portrays a visceral quotidianity, slightly disturbing and usually erotic and sexual, which constitutes a very important feature that still does not prevent it from being beautiful and intense. I paint life , my life. I paint what I see and what influences me; personal paintings that talk about an even more personal world. These paintings discuss the primitive -and in some ways animalstimulus that people experiment, as well as the past that will always be attatched to us, like the flies to the fieces; despite all the efforts for scaring them away, they always go back to it. We live in a cyclic period, a repetitive history, and we suffer from a relapse of the evolution that is present when the drives take over our absolute control and tear intelligence apart along with all the knowledge that comes with it, the qualities that let us evolve. This can happen very easily, just with the appearance of the most basic instincts, such as making love, eating, sleeping, etc. It is curious how the instincts that ensure our existence and survival in the Earth and our psychological and physical evolution, are also the ones that condemn us to the “desevolution”. Personally I think that this is what makes us more human, but at the same time it drastially approaches us to the animals. The human essence within us would not exist without the animalisation that we carry so deeply attatched to our instincts and feelings. (Text exposition SOCIETAT ANIMAL. Villafranca de Bonany. Mallorca. 4th of september 2015).