El lloc de l’altre a l’entramat de ser artista, docent i investigador a l’educació secundaria. Una investigació a/r/togràfica.

Abstract

[cat] El canvi que s'està coent en el context de l'educació formal, més enllà de les múltiples aproximacions teòriques de les últimes dècades, té el seu epicentre en els espais físics on tenen lloc les pràctiques educatives. En aquest sentit l'aula és un espai clau on docents i estudiants reinventen constantment el paradigma de l'ensenyament i l'aprenentatge. Sorgeixen diferents preguntes sobre l'ús dels espais, l'adequació dels recursos espacials o la influència de l'entorn físic en els aprenentatges. Hem superat els rols tradicionals de transmissió del coneixement i repetició? Han quedat enrere les classes magistrals i l'organització jeràrquica? D'alguna manera això queda reflectit en l'ús dels espais, en com viuen l'aula professors i alumnes.

Per afrontar aquestes preguntes, sovint els investigadors les abordem des de la pròpia teoria pedagògica, des docents experimentats o des d'experiències d'èxit. En aquest cas, en canvi, em vaig plantejar enfrontar-me a les incògnites que planteja l'espai educatiu, i en concret l'aula, acompanyat dels alumnes.

Aquesta investigació parteix de mi com a artista, professor i investigador. De la voluntat d'anar a més i de fer-ho millor. També té una intenció de canvi que recorre tot el text, una consciència del canvi educatiu, de formar-ne part, de la necessitat d'investigar-lo i d'impulsar-lo. Les preguntes de partida són aquestes: quin paper hi tinc jo en aquest canvi? Com està succeint? Com la meva experiència educativa em pot servir per a acostar-mi i incidir-hi?

El recorregut que m'ha portat a aquest text, a aquesta metodologia i a aquesta experiència té a veure amb la meva realitat professional i vocacional, que m'ha portat a la realització d'aquesta investigació a/r/togràfica. L'a/r/tografia és una tendència recent en investigació relacionada amb els estudis culturals que aglutina l'(A)rtista, l'investigador -(R)easercher- i el professor -(T)eacher- en una sola figura o en una acció col·lectiva. Compto amb la complicitat d'un entramat d'imatges, dibuixos, relats d'experiències personals indagades i una experiència col·lectiva amb els 6 estudiants de l'itinerari d'arts de 4t d'ESO de l'escola Ginebró de Llinars del Vallès, Barcelona. Amb ells, el maig i el juny de 2016, vam fer un recorregut pel concepte aula des de llenguatges visuals, metàfores i plantejaments propis de l'art contemporani. En aquesta investigació a/r/tografica em plantejo abordar aquestes preguntes des de les pràctiques artístiques, docents i investigadores, partint de l'experiència pròpia i del treball de camp a l'aula. Les conclusions es materialitzen en 7 imatges o cartografies de la vida de l'aula, que serveixen de metàfora o mirall de l'espai educatiu i el problematitzen, qüestionant la seva naturalesa i la seva mutabilitat.

[eng] Despite the relevance of the multiple theoretical approaches developed in the last decades, the changes taking place in the context of formal education have its epicenter in the physical spaces where the educational practices take place. In this sense, the classroom is a key space where teachers and students are constantly reinventing the paradigms of teaching and learning. Different questions arise about the use of spaces, the adequacy of spatial resources and the influence of the physical environment on learning. Have we overcome the traditional roles of knowledge transmission and repetition? Have master classes and hierarchical organization been left behind? Somehow this is reflected in the use of spaces, in how teachers and students live the classroom. When addressing these questions, researchers often rely on pedagogical theory itself, on the know-how of experienced teachers and on accounts of successful experiences. In this case, however, I decided confronting the unknowns of the educational space, and specifically the classroom, in a more direct way, accompanied by the seven students of the fourth grade of ESO who chose the art modality in the Ginebró school on Llinars del Vallès, Barcelona. During the 2015-16 course, we toured the ‘classroom’ concept from the perspectives of visual languages, metaphors and approaches specific to contemporary art. In this a/r/tographical research, based on my own educational experience and the fieldwork in the classroom, I will approach these questions focusing on the artistic, the researching and the teaching issues. The conclusions are materialized in 7 images or classroom life cartographies, which serve as a metaphor or mirror of the educational space and problematize it, questioning its nature and its mutability.

[cat] El present treball pretèn reflexionar sobre les confusions que es presenten, en el context de la ciutat contemporània, en referència a l'espai públic.

L'objecte d'estudi d'aquesta recerca és l'espai Col.lectiu. La utilització del terme, sobretot en determinats contextos es fa de manera indiscriminada i fins i tot equívoca. És per això que, amb la finalitat d'evitar confusions pel que fa al seu ús i com a objectiu específic de la recerca, s'ha de construïr una definició epistemològicament correcta respecte al tema. S'estableix així que, per als objectius d'aquesta recerca, són espais col.lectius aquells espais de propietat privada per al públic, entenent el públic en el sentit d’ "audiència", en aquest cas de consum, que no genera ciutadania.

La segona reflexió en el marc d'aquesta tesi té relació amb el paper que exerceixen els anomenats espais col.lectius dins dels processos de regeneració urbana. Per analitzar-ho, en primer lloc es desenvolupa l'evolució del concepte i s'estableix que els processos de regeneració urbana han de ser integrals i per tant han d'incloure aspectes físics, socials i econòmics. Per a l'anàlisi del paper de l'espai col.lectiu dins dels processos de regeneració urbana, s'han seleccionat dos centres comercials com a casos de treball. El seu estudi, dins de processos de regeneració urbana a la ciutat de Barcelona, permet acostar-se als objectius de la recerca.

Finalment, es reflexiona sobre les implicacions que té la implantació d'aquest tipus d'espais com a part dels processos de regeneració urbana i les dinàmiques que s’hi disparen.