Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/116682
Title: La música vocal de Josep Soler. Escrits teòrics i obra musical.
Author: Roura Asensio, Teodor
Director/Tutor: Aviñoa, Xosé
Keywords: Musicologia
Música vocal
Musicology
Vocal music
Issue Date: 10-Feb-2017
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La tesi “La música vocal de Josep Soler. Escrits teòrics i obra musical” és una investigació sobre l’obra vocal de l’autor exceptuant-ne la dramàtica: òpera i oratori, complementada amb una anàlisi sobre el pensament i tècniques musicals, així com sobre el substrat ideològic que fonamenta la seva activitat creadora i la funció de l’artista expressada en innumerables articles i assaigs. La tesi està dividida en una introducció, i tres capítols, més quatre apartats dedicats a les conclusions, la bibliografia, el catàleg dels escrits i la discografia. La introducció es presenten les motivacions que han inspirat la investigació: l’estudi de l’obra de Soler com a continuador del seu mestre Cristòfor Taltabull i la importància de la seva pròpia obra vocal en el context actual. També en aquesta introducció s’assenyalen els objectius: 1. Estudi i anàlisi del pensament filosòfic que sustenta la composició musical de Josep Soler. 2. Estudi i anàlisi dels tres sistemes compositius de compositor: atonalisme, dodecatonisme, i ús de l’acord del Tristany. 3. Elaboració del catàleg de totes les obres vocals de l’autor. El primer capítol està dedicat a l’estat de la qüestió i es desenvolupa amb una anàlisi de totes les publicacions i escrits dedicat a l’obra del compositor separats en tres apartats principal 1. Articles divulgatius publicats a revistes de divulgació cultural o periodístics; 2. Entrevistes. 3. Articles de caire científic o sorgits en l’àmbit universitari. Aquest primer capítol té com a conclusions les següents: 1. Josep Soler ha estat present d’una manera continuada en les publicacions culturals, i ha gaudit d’uns crítics que han posat de relleu la consistència de la seva música. 2. Que al llarg d’aquests anys la seva música no ha tingut canvis estilístics importants i aquesta continuïtat s’ha manifestat en els escrits dels crítics i musicòlegs que han analitzat la seva obra. 3. Que la idea d’un music religiós ha anat evolucionant cap un concepte de músic en la recerca de la Transcendència. 4. Si la seva música no ha sofert canvis dràstics, el seu pensament tampoc i això també es pot comprovar al llarg de les seves entrevistes. El segon capítol està dedicat a l’anàlisi dels sistemes compositius emprats pel compositor: atonalisme, dodecafonisme i ús de l’acord del Tristany. També hi ha un esment especial a l’ús de la teoria del Pitch-Class com a mètode d’anàlisi. El capítol arriba a les següents conclusions: 1. El material base des del qual sorgeix les obres de Soler és d’una gran simplicitat: l’interval de tritó en la música atonal, una sola sèrie però amb un tramat molt compacte i l’acord del Tristany presentat de forma clara o amb petites modificacions notes estranyes, carència d’alguna nota, o altres. 2. Composició directa sense esbossos, ni idees preconcebudes, esquemes, ni plantejaments d’estructura formal i harmònica. 3. Elecció de textos de gran qualitat literària i principalment d’autors no catalans ni espanyols, en els darrers temps redescoberta dels textos de Verdaguer i Llull. 4. Tractament curós de la veuen. Preferència en els inicis per les veus agudes i lleugeres. Absència quasi total del registre de baix en la música de lied. El tercer capítol i nucli central de la tesi és el catàleg de l’obra vocal, no dramàtica, de Josep Soler, El catàleg és divideix en dos apartats principals: obres amb participació de cor, i obres sense participació de cor. El catàleg té una clara vocació per afavorir la interpretació i consta dels següents ítems: 1. Identificació de l’obra per un número de catàleg. 2. Títol de l’obra. 3. Forma musical, principalment lied, cor, cantata. 4. Instrumentació. Indicant tots els instruments de forma clara, i sense abreviatures numèriques. 5. Durada. Normalment proporcionada pel compositor. En el cas d’haver estat enregistrada he utilitzat la que consta en el enregistrament. 6. Idioma i text. El text no solament les referències de l’autor sinó el text complet ja que alguns són de difícil accés i era molt arbitrari seleccionar dels fragments. 7. Data de composició. 8. Manuscrit on està localitzat. 9. Impressió si n’hi ha. Tant privada feta per un copista, com si és comercial. 10. Estrena i circumstancies: data, lloc i intèrprets. 11. Enregistrament si n’hi ha comercial, privat o d’alguna televisió o ràdio pública o privada. 12. Tècnica compositiva. 13. Comentari. Si hi ha alguna característica o vicissitud de la composició que cal destacar. 14. Per últim bibliografia de l’obra, del text o alguna altra qüestió. Aquesta bibliografia per la seva especificitat moltes vegades no està recollida a la bibliografia general. En un dels apartats complementaris hi ha la traducció al català dels textos de les obres. Per últim la tesi es complementa amb una bibliografia, una discografia i un catàleg dels escrits del compositor. Les conclusions finals de la tesi: 1. L’actitud del compositor respecte l’art i la creació es vinculen al significat transcendent d’aquest. Des dels seus inicis és reconegut com un compositor religiós. Els seus manuscrits dels primers anys porten en acabar el lema Laus Deo. Però la presa de consciència, després del seu pas pels jesuïtes, el porten a abandonar el catolicisme i cristianisme com institucions sense perdre els sentit transcendent de l’existència i de l’obra artística. La seva obra és un fidel reflexa d’aquest pensament. Els autors triats per bastir la seva obra vocal en donen testimoni. L’espiritualitat de Rilke, de Rumi, de Verdaguer de Llull. Les tres passions, la infinitat de motets, els Responsoris són la mostra d’aquesta espiritualitat. 2. Originalitat i a la vegada tradició en el seu llenguatge. Soler com a culminació de la música del XIX i principis del XX. La seva estimació per la tradició, pel contrapunt, pels grans mestres de l’època medieval, i la seva voluntat d’expressar sentiments amb la música es conjuguen en un llenguatge que es situa a la cruïlla de la destrucció de la tonalitat i del mon que comportava. 3. Es per la raó anterior què la seva obra és un compendi de pensament i música de l’Europa de principis de segle, sense que això suposi ni conservadorisme progressisme, la seva música està en paral·lel al que va significar Bach al segle XVIII, sense valoracions qualitatives sinó de significat de fi d’una època, compendi, i obertura al futur. 4. La invenció del sistema de l’acord del Tristany suposa una innovació i a la vegada un situar-se en una expectativa d’un futur que desconeix. 5. La magnitud de la obra vocal no dramàtica composta per Soler reafirmen la seva condició de compositor per la veu. La catalogació de la seva obra és una necessitat ineludible a la que intenta respondre aquesta tesi tot esdevenint el seu principal objectiu: la realització d’un catàleg temàtic de l’obra vocal no dramàtica.
[eng] The thesis "The vocal music of Josep Soler. Theoretical writings and musical work", is a research on all Soler's vocal work, except for the dramatic one: opera and oratory, complemented by an analysis of musical thought and techniques, as well as the ideological substrate on which he bases his creative activity and the role of the artist expressed in countless articles and essays. The thesis is divided into an introduction, three chapters, and four sections devoted to the conclusions, the bibliography, the catalogue of the writings and the discography. The introduction addresses the motivations that inspire the research: the study of Soler's work as a follower of his teacher Cristòfor Taltabull, and the importance of his own vocal work in the current context. It also states the main goals of the research: 1. Study and analysis of the philosophical thought that supports the musical composition of Josep Soler. 2. Study and analysis of the three Soler's compositional systems: atonality, twelve-tone music, and the use of Tristan chord. 3. Preparation of the catalogue of all the author's vocal works. The first chapter is devoted to the State of the Question and tackles the analysis of all the publications and writings devoted to the work of the composer divided into three main sections: 1. Informative articles published in journals of cultural or general journalism. 2. Interviews. 3. Articles of a scientific nature or arising within the university background. This first chapter comes to the following conclusions: 1. Josep Soler has been regularly publishing in cultural periodicals and has enjoyed good reviews and criticisms highlighting the consistency of his music. 2. Throughout these years his music has not had important stylistic changes and the critics and musicologists who have analysed his work have pointed out this continuity. 3. That the idea of religious music has evolved into a concept of a musician in search of transcendence. 4. While his music has not undergone drastic changes, the same continuity applies to his thoughts, which can be seen in his interviews over the time. The second chapter is devoted to the analysis of the compositional systems used by the composer: atonality, twelve-tone music and use of Tristan chord. There is also a special mention to the use of Pitch-Class theory as a method of analysis. The chapter comes to the following conclusions: 1. The works from Soler come from a very simple basic structure: the interval of tritone in atonal music; a single series but with a very compact plot, and Tristan chord presented clearly or with minor modifications as strange notes, lack of some notes, or other variations. 2. Direct composition without sketches or ideas, schemes or plans of a formal and harmonic structure. 3. Use of texts of great literary quality and mainly of non-Catalan or Spanish authors, although in recent times, he rediscovered some texts by Verdaguer and Llull. 4. Careful voice treatment. Initial preference for high and light voices. Almost complete absence of the low voices in lieder. The third chapter and core part of the thesis is Josep Soler's catalogue of vocal, non- dramatic works. The catalogue is divided into two main sections: works with the participation of a choir, and works without choir. The catalogue has a clear vocation to foster the interpretation and consists of the following items: 1. Identification of the work by a catalogue number. 2. Title of the work. 3. Musical form: mainly lied, choir or cantata. 4. Instrumentation: clearly indicating all required instruments without numerical abbreviations. 5. Duration: normally provided by the composer. Whenever a work has been registered, I give the length stated in the recording. 6. Language and text. The text includes not just the author's references, but also the full text since some of them are difficult to access and it is very arbitrary to select which one to choose. 7. Composition date. 8. Manuscript where it is located. 9. Printed score when available: both private made by a copyist or a commercial one. 10. First performance and its circumstances: date, place and interpreters. 11. Recording when available, be it commercial, private or made by a public or private television or radio station. 12. Compositional technique. 13. Comments when there is any characteristic or vicissitude of the composition that must be highlighted. 14. Finally, bibliography of the work, the text or some other issue. Due to its specificity, sometimes it is not included in the general bibliography. Also in a supplementary section there are Catalan translations of the works texts. Finally, a bibliography, a discography and a catalogue of the composer’s writings complement the thesis. The final conclusions of the thesis are: 1. The attitude of the composer regarding art and creation comes from the transcendent thought of Soler. From his very beginnings, Soler has been received as a religious composer. The manuscripts of his early years end with the motto Laus Deo. However, after his early education at a Jesuit school, his awareness led him to abandon Catholicism and Christianity as institutions, while keeping the transcendence character of the existence and of the artwork. His music is a faithful reflection of this thought and the authors chosen to build their vocal work are a good testimony. In this light, the spirituality of Rilke, Rumi, Verdaguer or Llull; the three passions, the countless motets and the Responsories show this spirituality. 2. Originality within tradition in his language: Soler as a culmination of the final 19th c and early 20th c music. His love for tradition, for counterpoint, for the great masters of medieval times, and willingness to express feelings with music, are conjugated in a language that is placed at the crossroads set up by the destruction of tonality and of the world it implied. 3. Because of these reasons, his work is a compendium of thought and music in Europe at the beginning of the 20th c, which does mean neither conservatism nor progressism. His music follow the lines of what Bach meant in the 18th c, without qualitative valuations, but with the meaning of closing a time, compendium, and opening a new future. 4. The invention of the Tristan chord system is an innovation while, at the same time, puts him in an expectation of exploring an unchartered future. 5. The magnitude of the non-dramatic vocal work composed by Soler clearly confirms his status as a vocal composer. The lack of a real catalogue is the main reason behind this thesis: to make up a complete and documented thematic catalogue of Soler’s non- dramatic vocal work.
[spa] La tesis “La música vocal de Josep Soler. Escritos teóricos y obra musical” es una investigación sobre la obra vocal del autor exceptuando la dramática: ópera y oratorio, complementada con un análisis sobre el pensamiento y técnicas musicales, así como sobre el sustrato ideológico que fundamenta su actividad creadora y la función de la artista expresada en innumerables artículos y ensayos. La tesis está dividida en una introducción, y tres capítulos, más cuatro apartados dedicados a las conclusiones, la bibliografía, el catálogo de los escritos del compositor y la discografía. La introducción muestra las motivaciones que han inspirado la investigación: el estudio de la obra de Soler como continuador de su maestro Cristòfor Taltabull y la importancia de su propia obra vocal en el contexto actual. También en esta introducción se señalan los siguientes objetivos: 1. Estudio y análisis del pensamiento filosófico que sustenta la composición musical de Josep Soler. 2. Estudio y análisis de los tres sistemas compositivos de compositor: atonalismo, dodecatonismo, y uso del acorde del Tristán. 3. Elaboración del catálogo de todas las obras vocales del autor. El primer capítulo está dedicado al estado de la cuestión y se desarrolla con un análisis de todas las publicaciones y escritos dedicados a la obra del compositor separados en tres apartados principal 1. Artículos divulgativos publicados a revistas de divulgación cultural o periodísticos 2. Entrevistas. 3. Artículos de cariz científico o surgidos en el ámbito universitario. Este capítulo tiene como conclusiones las siguientes: 1. Josep Soler ha estado presente de una manera continuada en las publicaciones culturales, y ha merecido la atención de unos críticos que han puesto de relevo la consistencia de su música. 2. Que a lo largo de estos años su música no ha tenido cambios estilísticos importantes y esta continuidad se ha manifestado en los escritos de los críticos y musicólogos que han analizado su obra. 3. Que la idea de un músico religioso ha ido evolucionando hacia la idea de un músico a la búsqueda de la Trascendencia. 4. Si su música no ha sufrido cambios drásticos, su pensamiento tampoco y esto también se puede comprobar a lo largo de sus entrevistas. El segundo capítulo está dedicado al análisis de los sistemas compositivos empleados por el compositor: atonalismo, dodecafonismo y uso del acuerdo del Tristán. También hay una mención especial al uso de la teoría del Pitch-Class como método de análisis. El capítulo llega a las siguientes conclusiones: 1. El material base desde el cual surgen las obras de Soler es de una gran simplicidad: el intervalo de tritono en la música atonal, una sola serie pero con un tramado muy compacto y el acorde del Tristán presentado de forma clara o con pequeñas modificaciones: notas extrañas, carencia de alguna nota, u otras. 2. Composición directa sin esbozos, ni ideas preconcebidas, esquemas, ni planteamientos de estructura formal y armónica. 3. Elección de textos de gran calidad literaria y principalmente de autores no catalanes, ni españoles, en los últimos tiempos redescubierta de los textos de Verdaguer y Llull. 4. Tratamiento cuidadoso de la voz. Preferencia en los inicios por las voces agudas y ligeras. Ausencia casi total del registro de bajo en la música de lied. El tercer capítulo y núcleo central de la tesis es el catálogo de la obra vocal, no dramática, de Josep Soler, El catálogo es divide en dos apartados principales: obras con participación de coro, y obras sin participación de coro. El catálogo tiene una clara vocación para favorecer la interpretación y consta de los siguientes ítems: 1. Identificación de la obra por un número de catálogo. 2. Título de la obra. 3. Forma musical, principalmente lied, coro, cantata. 4. Instrumentación. Indicando todos los instrumentos de forma clara, y sin abreviaturas numéricas. 5. Duración. Normalmente proporcionada por el compositor. En el caso de haber sido grabada he utilizado la que consta en la grabación. 6. Idioma y texto. El texto no solamente las referencias del autor sino el texto completo puesto que algunos son de difícil acceso y el autor era muy arbitrario en las selecciones 7. Fecha de composición. 8. Manuscrito donde está localizado. 9. Publicación si hay. Tanto privada, hecha por un copista, como sí es comercial. 10. Estreno y circunstancias: fecha, lugar e intérpretes. 11. Grabación si hay comercial, privado o de alguna televisión o radio pública o privada. 12. Técnica compositiva. 13. Comentario. Si hay alguna característica o vicisitud de la composición que hay que destacar. 14. Por último bibliografía de la obra, del texto o alguna otra cuestión. Esta bibliografía por su especificidad muchas veces no está recogida a la bibliografía general. En uno de los apartados complementarios hay la traducción al catalán de los textos de las obras. Por último la tesis se complementa con una bibliografía, una discografía y un catálogo de los escritos del compositor. Las conclusiones finales de la tesis: 1. La actitud del compositor respecto al arte y la creación se vinculan al significado trascendente de éste. Desde sus inicios es reconocido como un compositor religioso. Sus manuscritos de los primeros años terminan con el lema Laus Deo. Pero la toma de conciencia, después de su paso por los jesuitas, lo llevan a abandonar el catolicismo y el cristianismo como instituciones sin perder el sentido trascendente de la existencia y de la obra artística. Su obra es un fiel reflejo de este pensamiento. Los autores elegidos para construir su obra vocal dan testimonio. La espiritualidad de Rilke, de Rumi, de Verdaguer de Llull. Las tres pasiones, la infinidad de motetes, los Responsorios son muestra de esta espiritualidad. 2. Originalidad y a la vez tradición en su lenguaje. Soler como culminación de la música del XIX y principios del XX. Su estimación por la tradición, por el contrapunto, por los grandes maestros de la época medieval, y su voluntad de expresar sentimientos con la música se conjugan en un lenguaje que se sitúa en el cruce de la destrucción de la tonalidad y del mundo que comportaba. 3. Es por esta razón anterior que su obra es un compendio de pensamiento y música de la Europa de principios de siglo, sin que esto suponga ni conservadurismo, ni progresismo, su música está en paralelo a lo que significó Bach al siglo XVIII, sin valoraciones cualitativas, sinó de significado, de fin de una época, compendio y apertura al futuro. 4. La invención del sistema del acorde del Tristán supone una innovación y a la vez un situarse en una expectativa de un futuro que desconoce. 5. La magnitud de la obra vocal no dramática compuesta por Soler reafirman su condición de compositor para la voz. La catalogación de su obra es una necesidad ineludible a la que intenta responder esta tesis convirtiéndose en su principal objetivo: la realización de un catálogo temático de la obra vocal no dramática.
URI: http://hdl.handle.net/2445/116682
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història de l'Art

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TRA_TESI.pdf32.96 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.