Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/119449
Title: Els camins de l’or a l’Àfrica Antiga. Una comparativa de la mineria artesanal de l´actual Golf de Guinea amb la mineria de l´Antic Egipte
Author: Serra i Castella, Xavier
Director/Tutor: Viladevall Solé, Manuel
Roca, Albert (Roca Álvarez)
Keywords: Or
Oro
Gold
Egipte
Egipto
Egypt
Història antiga
Historia antigua
Ancient history
Rutes comercials
Migració de pobles
Trade routes
Migrations of nations
Issue Date: 13-Sep-2017
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] A l’Antic Egipte l’or va representar des dels inicis el metall amb el qual els Faraons eren venerats. Va ser per aquesta qüestió que es varen necessitar grans quantitats d’aquest element per satisfer la ostentació i el poder d’aquests Reis. Coneixem per les fonts textuals, papirològiques i arqueològiques que l’or es va explotar des del període Predinàstic. Ens interessa en aquest estudi aprofundir en els Períodes del Regne Nou (1539 -1077 a C), i també el Ptolemaic (332-30 a C). El primer per ser el període en què es va explotar més quantitat d’or per a la producció de joies, escultures i materials d’indole sacra. El segon perquè representa una aproximació a la nostra era, i sobretot perquè ens aproxima, en certa forma a les fonts de l’Àfrica occidental. En aquest estudi partim d’un decalatge de les dades de consum d’or que diferents investigadors ens han donat a partir de les seves investigacions. Aquests autors, d’escoles ben diferenciades en el temps, ens donen unes dades sobre l’extracció de l’or que difereixen de molt segons es tracti de l’escola alemanya de Quiring (1948) o de Klemm (2001,2012). Quasi bé set dècades de temps separen les apreciacions de les dues escoles sobre les dades del consum de l’or a l’Antic Egipte. Donat aquest decalatge tant gran amb les dades nosaltres proposem una hipòtesi: l’or hauria hagut de provenir de rutes comercials de llocs lluny del món egipci. Proposem les rutes transsaharianes com una possibilitat per a refermar la hipòtesi del comerç de l’or entre l’Àfrica occidental i l’Antic Egipte. Durant el període del Regne Nou els intercanvis comercials entre Egipte i els països veïns es varen produir en tres direccions ben definides: la via del NNE o els països del Pròxim Orient, la via del Sud, és a dir el Sudan i el mateix País de Punt del qual avui en dia encara es desconeix la seva ubicació exacte i la via transsahariana, és a dir la via occidental justament la que connecta amb l’Àfrica Occidental. Per a realitzar aquest estudi partim de registres arqueològics, papirològics i també etnogràfics. Egipte ens ha donat la major part de la documentació de la època basada en aquests registres papirològics, textuals i també arqueològics. A l’Àfrica Occidental en canvi, la majoria d’aquests registres són inexistents. En aquesta part de l’Àfrica els registres a partir dels quals podrem obtenir informacions son la transmissió oral ( com el cas del poble Peül amb el conte de Kaidara, per exemple) i també els registres etnogràfics, és a dir els que ens porten les persones. A partir d’aquest darrers estudis es tracta de poder posar en evidència les possibles relacions existents entre l’Egipte Antic i l’àrea de l’Àfrica Occidental. És per aquesta raó que a partir d’estudis etnogràfics actuals traurem conclusions sobre les evidències actuals que ens connecten amb el passat i on la comparació dels mètodes d’explotació que es realitzaren a l’antiguitat evidencien similituds amb els que actualment es desenvolupen en aquesta part de l’Àfrica. Els orpailleurs actuals de l’Àfrica Occidental fan la recol·lecció, el rentat i la selecció de les petites pelletes d’or d’una forma molt semblant a la que ho feien a l’antiguitat els miners al desert Oriental i a Núbia, llocs on s’hauria explotat les quantitats més grans d’or en aquests períodes. Aquesta es suposadament una tècnica que a partir de l’extrapolació ens dona una sèrie d’indicis que ens porten a construir aquestes hipòtesis. Les rutes de l’or haurien començat molt probablement a la província autònoma del Bambouk i haurien arribat a Egipte. Si les rutes de connexió haurien estat fetes a peu entravessant el desert és encara una tessitura prematura, però plantejable. Aquest estudi inclou un apartat sobre les migracions actuals. Aquestes seguirien patrons forjats en aquestes rutes antigues. Les rutes de l’or en son una d’elles que obliguen als migrants de l’Àfrica Occidental a arribar fins al Líban actual per a creuar el Mediterrani i arribar fins a Europa.
[eng] In Ancient Egypt, gold represented, from the beginning, the metal with which the Pharaohs were venerated. Because of this great quantity of this element would be required to satisfy the ostentation and power of these Kings. We know by textual, papirologic and archeologic sources that gold was exploited starting at the Predynsatic period. In this study, we are interested in delving deeper in the Periods of New Kingdom (1539-1077 B.C.), and, in the Ptolemaic (332-30 B.C.). The first one for being the period during which the largest quantity of gold was exploited for jewelry production, sculpting and the production of “sacred materials”. The second one because it represents an approximation to our own era, and most of all because it somehow gets us closer to the sources of West Africa. Authors from different schools provide us with data about gold extraction, which differ from one anoteher according to the German schools of Quiring (1948) or Klemm (2001). Given such a big offset with the data we propose a hypothesis: gold should have been brought by commercial routes from places far away from the Egyptian world. We propose the Trans-Saharan routes as a possibility to reform the hypothesis of gold commerce between West Africa and Ancient Egypt. The modern West African orpailleurs (gold panners) gather, clean and select gold with pallets in a similar way to how it was done in ancient times by miners from Eastern Desert and Nubia, places where the largest quantities of gold have been extracted during these periods. This is supposedly a technique that gives us a series of signs from extrapolation that led us to construct this hypothesis. The gold routes would have probably started in the autonomous province of Bambouk and would have arrived in Egypt. The possibility of connecting routes being travelled on foot, traversing the desert, is doubtful but may still be considered. This study includes a section on modern migrations. These would have followed patterns forged in these ancient routes. The gold routes are some that force West African migrants to travel toward modern Lebanon to cross the Mediterranean Sea so as to arrive in Europe.
URI: http://hdl.handle.net/2445/119449
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
03.XSiC_3de3.pdfVol. I - Part I13.77 MBAdobe PDFView/Open
02.XSiC_2de3.pdfVol. I - Part II14.05 MBAdobe PDFView/Open
01.XSiC_1de3.pdfVol. II1.13 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.