English   Español   Català  
  Inici UB Imatge de diagramaci

Dipòsit Digital de la UB >   Recerca >   UB Economics (ERE) >   UB Economics – Working Papers [ERE] >

Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/12022

Title: Tax reforms and inequality: theoretical and empirical implications
Authors: Eicher, Theo S.
Turnovsky, Stephen J.
Riera i Prunera, Maria Carme
Matèria: Recursos humans
Distribució de la renda
Reforma fiscal
Desenvolupament econòmic
Human capital
Income distribution
Tax reform
Economic development
Issue Date: 2002
Publisher: Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa
Abstract: In this paper we examine the effect of tax policy on the relationship between inequality and growth in a two-sector non-scale model. With non-scale models, the longrun equilibrium growth rate is determined by technological parameters and it is independent of macroeconomic policy instruments. However, this fact does not imply that fiscal policy is unimportant for long-run economic performance. It indeed has important effects on the different levels of key economic variables such as per capita stock of capital and output. Hence, although the economy grows at the same rate across steady states, the bases for economic growth may be different. The model has three essential features. First, we explicitly model skill accumulation, second, we introduce government finance into the production function, and we introduce an income tax to mirror the fiscal events of the 1980¿s and 1990¿s in the US. The fact that the non-scale model is associated with higher order dynamics enables it to replicate the distinctly non-linear nature of inequality in the US with relative ease. The results derived in this paper attract attention to the fact that the non-scale growth model does not only fit the US data well for the long-run (Jones, 1995b) but also that it possesses unique abilities in explaining short term fluctuations of the economy. It is shown that during transition the response of the relative simulated wage to changes in the tax code is rather non-monotonic, quite in accordance to the US inequality pattern in the 1980¿s and early 1990¿s. More specifically, we have analyzed in detail the dynamics following the simulation of an isolated tax decrease and an isolated tax increase. So, after a tax decrease the skill premium follows a lower trajectory than the one it would follow without a tax decrease. Hence we are able to reduce inequality for several periods after the fiscal shock. On the contrary, following a tax increase, the evolution of the skill premium remains above the trajectory carried on by the skill premium under a situation with no tax increase. Consequently, a tax increase would imply a higher level of inequality in the economy
- En aquest article s¿examina l'efecte de la política impositiva en la relació entre desigualtat i creixement en el marc d'un model non-scale amb dos sectors. Amb models del tipus non-scale, l'equilibri de llarg termini ve determinat pels paràmetres tecnològics i és independent dels instruments de política macroeconòmica. Ara bé, aquesta situació no implica que la política fiscal no intervingui en l'activitat econòmica en el llarg termini. De fet, té importants efectes en els nivells de variables econòmiques tals com l¿estoc de capital i la producció. Així doncs, tot i que l¿economia creixi a la mateixa taxa en els diferents estats estacionaris, les bases pel creixement econòmic poden diferir. El model té tres aspectes essencials que el caracteritzen. En primer lloc, hem modelat l'acumulació d'habilitats; en segon, hem introduït el govern a la funció de producció; finalment, hem incorporat un impost sobre la renda per tal de reproduir els canvis fiscals que es produiren als Estats Units durant els anys vuitanta i noranta. El fet que els models non-scale es trobin associats amb dinàmiques d¿ordre elevat ens permet replicar la naturalesa de la desigualtat americana de manera força acurada. Així, els resultats obtinguts en aquest article ens mostren com el nostre model no només capta l¿evolució en el llarg termini (Jones, 1995b), sinó que també és capaç d¿explicar les fluctuacions econòmiques en el curt termini. De fet, es mostra com durant la transició, la resposta del skill premium simulat envers els canvis impositius és no-monotònica, seguint el patró de la desigualtat americana dels anys vuitanta i noranta. Més concretament, hem analitzat amb un cert detall la dinàmica fruit de la simulació d¿un increment i d¿una reducció impositives aïllades, tot i comprovant que després d'una davallada impositiva, el skill premium segueix una trajectòria inferior a la seguida sense el decrement impositiu. Vist això, es pot dir que la desigualtat minva durant els períodes que segueixen el canvi fiscal. Per altra banda, després d¿un increment impositiu, el skill premium roman per sobre de la trajectòria prèvia a l'augment. Per tant, un increment impositiu implicaria un nivell de desigualtat superior a l'existent fins aleshores a l'economia.
Nota: Reproducció digital del document publicat a http://www.ere.ub.es/dtreball/E0282.rdf/view
És part de: Documents de treball (Facultat d'Economia i Empresa. Espai de Recerca en Economia), 2002, E02/82
URI: http://hdl.handle.net/2445/12022
Appears in Collections:Documents de treball / Informes (Econometria, Estadística i Economia Espanyola)
UB Economics – Working Papers [ERE]

Files in This Item:

File Description SizeFormat
82.pdf338.65 kBAdobe PDFView/Open
RefWorks
Mendeley
Recommend this item

This item is licensed under a Creative Commons License

Creative Commons

 

Feedback