La Polipoesia als anys 1990-2000 a Barcelona

Abstract

[cat] Aquest treball analitza un nou moviment a la Barcelona als anys 1990-2000: la Polipoesia barcelonina. La qüestió que es tractarà es compon de diferents parts: 1. La definició i descripció del moviment polipoètic a Barcelona (1990-2000) i la seva base ideològica, expressada amb les seves diferents facetes (paraules en llibertat, els textos que "suren" en el full, les accions i les performances…). 2. El que aquest moviment aporta en l'artístic i l'estètic a través de l'estudi d'un nucli d'autors concret. 3. Els antecedents a partir de les avantguardes artístiques. 4. Els objectius i la metodologia emprada per dur a terme el treball.

Els objectius que m'he proposat són: en primer lloc, investigar l'origen de la Polipoesia de Barcelona i la relació d'aquesta amb els autors proposats, l'origen és a Itàlia. En segon lloc, trobar un nucli d'autors, el perfil dels quals defineix, en part, la Polipoesia a Barcelona, que són Xavier Sabater, Enzo Minarelli, Giovanni Fontana. En tercer lloc, estudiar els aspectes més importants dels mateixos autors i relacionar-los amb el naixement i creixement de la Polipoesia a Barcelona i l'Epigenètica de Giovanni Fontana. En quart lloc, estudiar els seus perfils i les seves obres, la Ciberpoesia de Xavier Sabater. En cinquè lloc, indagar els antecedents que han donat lloc a aquest moviment, com les primeres avantguardes de segle XX… i continuar amb els moviments que han tingut una influència més directa com el Futurisme, Dadaisme i Surrealisme. I finalment les "figures d'altres autors" que directament o indirecta han pogut determinar aspectes definitius en la consolidació del moviment com, per exemple, el poeta Adriano Spatola. En sisè lloc, relacionar les diferents formes d'expressió, disciplines, estils i gèneres, que de manera multidisciplinària conviuen a la Polipoesia de Barcelona i la defineixen, com per exemple la música, la pintura, l'acció poètica… En setè lloc, investigar quin paper fa la veu humana i el sorollisme, en relació amb el naixement de la Polipoesia a Barcelona, com per exemple el "Gir del so". I en vuitè lloc, analitzar els objectius del moviment, com per exemple el seu compromís social.

Així doncs, els objectius d'aquesta tesi es relacionen amb el moviment que desenvolupa la veu humana amb tots els seus sons i tonalitats per fer poesia d'una manera diferent de la tradicional. Els poetes treballen amb sons que trenquen sense cap sentit, per compondre els seus poemes. L’objectiu és escriure i dir els sons (en lloc de paraules) de manera tan poc convencional com poden i per això s'inspiren en La Ursonata de Kurt Schwitters i en els estils que hem citat. Però no es tracta d'un objectiu aïllat perquè Xavier Sabater (creador de la Polipoesia tal com es fa a Barcelona) necessita socis per finançar les activitats que ell promociona i per aquest motiu decideix fer més grans els incentius. I ho fa obrint la "mirada artística" a d'altres estils i disciplines, per la qual cosa el concepte de les performances i de les accions, els concerts de la música i les exposicions de pintura, és lliure, encara que respectant determinats "codis". De manera que arriba a fusionar diferents disciplines en una de sola: "La Polipoesia barcelonina". Aquesta aconsegueix interessar els artistes més importants d'arreu del món relacionats amb el tema.