Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/122832
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.advisorBarriocanal Lozano, Carles-
dc.contributor.authorEstévez Terrados, Raúl-
dc.date.accessioned2018-06-07T10:43:25Z-
dc.date.available2018-06-07T10:43:25Z-
dc.date.issued2018-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2445/122832-
dc.descriptionTreballs Finals de Grau en Geografia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2017-2018, Tutor: Carles Barriocanal Lozanoca
dc.description.abstractLa societat contemporània és testimoni de l’actual crisi de biodiversitat: una crisi que porta associada el que molts experts han anomenat la sisena gran extinció. Aquesta, a diferència de les anteriors, té un origen totalment diferent: l'ésser humà. Per ésser humà, per suposat, entenem totes aquelles activitats que aquest, com a societat, desenvolupa. Aquestes activitats tenen un impacte sobre el territori, i els paisatges en són u n viu reflex. La urbanització accelerada, la destrucció d’ àrees naturals, les substitucions de cultius, el traçat de cada vegada més infraestructures lineals de transport i, en general, els canvis en l'ús del sol, són els clars responsables de l'augment de la fragmentació del territori i, com a conse üencia directe, deis habitats naturals. És per això que l'Ecologia del Paisatge, nodrida de la Geografia i l'Ecologia, es posiciona com u na disciplina útil en aquest àmbit, ja que permet estudiar i analitzar molts deis canvis soferts precisament sobre el seu objecte d'estudi des d'una òptica i amb uns mètodes innovadors. Els models de conservació habitualment desplegats pels Estats s'han provat altament ineficaços en la lluita contra l'extinció d'espècies i la gestió deis ecosistemes i les seves comunitats. Des del món científic s'advoca per nous models de conservació, basats en xarxes ecològiques que permetin reduir la fragmentació deis habitats tot permeabilitzant el territori. Catalunya no n'és u na excepció i, tot i que s'han endegat certes iniciatives en la planificació territorial i sectorial, encara queda camí per recórrer. El present treball tracta de recollir el cos teòric i metodològic d'aquesta disciplina , d'analitzar els canvis en els usos del sol i l'estat de fragmentació dels habitats a Catalunya, valorar el model de conservació i tractar de millorar-lo dissenyant una proposta de corredors ecològics en una de les àrees identificades com a clau al territori català, tot aprofitant les avantatges i eines que ofereixen els Sistemes d' Informació Geogràfica.-
dc.format.extent98 p.-
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocatca
dc.rightscc-by-nc-nd (c) Estévez Terrados, 2018-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.sourceTreballs Finals de Grau (TFG) - Geografia-
dc.subject.classificationGeografia humanacat
dc.subject.classificationEcologia del paisatgecat
dc.subject.classificationLandscape ecologycat
dc.subject.classificationTreballs de fi de graucat
dc.subject.classificationSistemes d'informació geogràficacat
dc.subject.classificationGeographic information systemseng
dc.subject.otherHuman geographyeng
dc.subject.otherHàbitat (Ecologia)eng
dc.subject.otherHabitat (Ecology)eng
dc.subject.otherBachelor's theseseng
dc.titleLa connectivitat ecològica a Catalunya: un estudi a través de l'ecologia del paisatgeca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesisca
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccessca
Appears in Collections:Treballs Finals de Grau (TFG) - Geografia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
TFG_Estevez Terrados_Raul.pdf66.14 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons