Lingüística feminista: lectures sobre el monolingüisme

Abstract

[cat] La diversitat lingüística ha estat reconeguda com una de les preocupacions centrals en la societat moderna. Si bé podem concloure que en el món hi ha més parlants bilingües que monolingües, tradicionalment les teories lingüístiques han assumit que el monolingüisme és la norma. Aquesta ideologia fou implantada a les colònies el segle XIX amb la consolidació de l'estat nació a través de processos d'unificació lingüística que han elevat el valor d'una llengua a costa de marginar i deslegitimar les altres. El monolingüisme plantejat com una estratègia política prové del mite del parlant ideal sustentat per la idea epistemològica del cogito ergo cartesià. El referent de la lingüística és un subjecte monolingüe pur i el model d'actuació és l' habitus –d'acord amb Bourdieu– monolingüe , desenvolupat a partir de discursos monolingües en societats poderoses. És mitjançant de l'anonimat que les llengües hegemòniques naturalitzen la seva posició de domini, fet que ha desembocat a una consciència sociolingüística favorable al mite del monolingüisme. La sociolingüística tradicional ha defensat que el monolingüisme és l'única garantia per preservar qualsevol llengua; aquesta tesina tracta de rebatre dites teories. Per tant, reconsiderar els models de comunitat i desafiar les ideologies lingüístiques podrien causar un canvi de consciència que liquidés els conflictes d'aquest caire i fer una societat basada en les diferències, més rica lingüísticament i culturalment.

[occ] La diversitat lingüistica es estada reconeguda coma una de las preocupacions centralas en la societat modèrna. Encara que podèm conclure que dins lo mond i a mai de parlants bilingües que monolingües, tradicionalament las teorias lingüisticas an assumit que lo monolingüisme es la nòrma. Aquesta ideologia foguèt implantada a las colònias en lo sègle XIX amb la consolidacion de l'estat nacion a travèrs de procèsses d'unificacion lingüistica qu'an elevat la valor d'una lenga a carga de marginalizar e deslegitimar las autras. Lo monolingüisme concebut coma estrategia politica proven del mite del parlant ideal sostengut per l'idèa epistemologica del cogito ergo cartesian. Lo referent de la lingüistica es un subjècte monolingüe pur e lo modèl d'accion es l' habitus –en acòrd amb Bourdièu– monolingüe , consequéncia clara dels discorses monolingües en societats poderosas. Es mejançant l'anonimat que las lengas egemonicas naturalizan lor posicion dominanta, çò qu'a desbocat a una consciéncia sociolingüistica favorabla al mite del monolingüisme. La sociolingüistica tradicionala a argumentat que lo monolingüisme es la sola garantida per preservar quin que siá la lenga; aquesta memòria ensaja de rebatre aquesta teoria. Doncas, reconsiderar los modèls de comunitat e desafiar las ideologias lingüisticas poirián causar un cambiament de consciéncia lingüistica que faguèsse fin dels conflictes d'aqueste aspècte e crear una societat centrada en las diferéncias, mai rica lingüisticament e culturalament.