Compatibilitat clínica entre marcapassos cardíacs i aparells electrònics odontològics: Estudi in vivo

Abstract

[cat] INTRODUCCIÓ: Els implants actius cardíacs, que inclouen marcapassos i desfibril·ladors automàtics implantables, estan indicats en el tractament d'arrítmies i en determinats casos d'insuficiència cardíaca. L’ús d’aquests dispositius és cada vegada més freqüent i, per tant, és habitual que els professionals de l’odontoestomatologia haguem de tractar pacients que en son portadors. Tradicionalment, l'ús de determinats instruments odontològics ha estat prohibit en portadors d’implants actius cardíacs per evitar possibles interferències electromagnètiques que poguessin alterar el seu funcionament. No obstant això, els marcapassos actuals compten amb mecanismes de protecció que minimitzen aquest risc i recents estudis in vitro apunten que, a la distància d’ús habitual, no haurien d’interferir amb els dispositius cardíacs. Davant la controvèrsia respecte als efectes dels aparells odontològics sobre els marcapassos, es va plantejar un estudi in vivo, a la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Clínic, per valorar-ne la seva compatibilitat en condicions habitual d’ús clínic. MATERIAL I MÈTODE: Seixanta-sis pacients consecutius portadors de marcapassos de diferents marques/models i modes de programació van ser inclosos a l’estudi durant la seva visita de control del marcapassos. Es van incloure només aquells pacients no dependents del marcapassos, és a dir, amb un ritme intrínsec propi superior a 40 batecs/min. Mentre els pacients estaven monitoritzats a través del programador del dispositiu, es van realitzar els tests amb els tres aparells odontològics seleccionats: ultrasò dental, localitzador electrònic d’àpex i pulpòmetre. Durant la realització dels tests s’obtenia, a través del programador, el registre imprès de l’electrocardiograma de superfície, l’electrograma intramiocàrdic i el canal de marques. El mode d’aplicació dels aparells odontològics va ser simulant el seu ús clínic i amb dos modes d’aplicació diferents: continu -on- i discontinu -on/off-. Paràmetres dels marcapassos com: sensibilitat, llindar i impedància, van ser registrats abans i després de la realització dels tests amb els aparells odontològics. Les interferències van ser classificades en primer lloc dicotòmicament com: “soroll detectat” o “no soroll detectat”. En cas de que es detectés soroll, es determinava si hi havia o no conseqüències en el funcionament dels marcapassos com: inhibició, canvi de mode o reset. RESULTATS: Cap dels aparells odontològics va produir cap interferència sobre els marcapassos analitzats, ni tan sols interferències lleus tipus “soroll”, en cap dels dos modes d’aplicació. Cap marcapassos va veure alterat el seu funcionament. La comparació de les mitjanes dels paràmetres dels marcapassos abans i després de la realització dels tests, per mitjà del test t de Student per dades aparellades, va permetre corroborar que no s’havia produït cap alteració en els dispositius. Els tres aparells odontològics van produir, en alguns casos, artefactes en el registre electrocardiogràfic, sense que això tingués cap repercussió en l’electrograma intramiocàrdic i en el funcionament dels dispositius cardíacs. CONCLUSIONS: Els instruments odontològics testats són compatibles amb els marcapassos analitzats, ja que in vivo i a la distància clínica habitual de treball, no van alterar el funcionament d’aquests dispositius cardíacs. Totes les marques i tots els models de marcapassos analitzats es van mostrar igual d’inalterables a l’exposició de l’ultrasò dental, el localitzador electrònic d’àpex i el pulpòmetre. El moment de connexió/desconnexió -on/off- dels instruments odontològics testats no es va poder considerar com un instant crític a l’hora d’afavorir l’aparició d’interferències. Tots els aparells odontològics examinats van mostrar capacitat de produir, durant la seva utilització, algun tipus d’artefacte, en el registre electrocardiogràfic. Conseqüentment, els resultats del nostre estudi qüestionen l’ECG com una prova fiable per detectar veritables interferències induïdes sobre els marcapassos. Els resultats de l’estudi ens van permetre refutar la hipòtesi nul·la en favor de l’alternativa i demostrar que els aparells odontològics testats, a distàncies habituals d’ús clínic, són compatibles amb els marcapassos.

[eng] Patients with pacemakers are increasingly frequent in dental practice. Dental treatment commonly involves the use of electronic instruments which might cause electromagnetic interferences. As a result, manufacturers discourage their use in patients with cardiac implanted electronic devices. However, pacemakers now have better shielding, interference rejection filters, noise protection algorithms and bipolar configuration that make them more compatible with the electronic / electromagnetic equipment used in the dental setting. Available literature about the effect of these dental instruments on the pacemaker’s function is controversial and in-vivo investigations are scarce. This study aimed to evaluate in-vivo the effect of an ultrasonic dental scaler, an electric pulp tester and an electronic apex locator on patients with different pacemaker brands and configurations. A total of 66 non-pacemaker-dependent patients were included in the present study during their regular follow-up visit at the electrophysiology unit. Each dental instrument was tested in two different application modes – pulse (on/off) and continuous (on) – to determine whether the moment when electronic dental tools were switched on and off was a critical stage in the production of electromagnetic interferences. Conditions in the dental setting were replicated as closely as possible. The closest tooth to the pacemaker was selected for the tests. A total of 24 different models of pacemakers from different manufacturers were tested. No changes were made in the pacemaker program setting established for each patient. Different types of electromagnetic interferences were initially classified dichotomously: noise detected or no noise detected. In case of any noise, we discriminated between no consequence for pacemaker function and consequences for the pacemaker function: pacing inhibition, change to asynchronous mode or electric reset. Artifacts affecting the surface electrocardiogram were also registered. No interferences were detected in the intracardiac electrogram of any patient while using dental equipment. No abnormalities in pacemaker pacing and sensing function were observed. Artifacts affecting the surface electrocardiogram without affecting the intracardiac electrogram were found in a large number of patients, especially while using the ultrasonic dental scaler. Under real clinical conditions, none of these electronic dental instruments interfered with pacemaker function.