El Poder en las comunidades online: Discursos innovadores sobre cambio climático en las comunidades de twitteros

Abstract

[spa] La naturaleza global y a su vez espacio-temporalmente asíncrona de la problemática del cambio climático, hacen de la opinión pública de la misma, un factor crucial para su potencial solución. Existe un cuerpo teórico y empírico importante que explica como la opinión pública acerca del cambio climático es enmarcada a través de los medios de comunicación masiva, concentrando el poder de la construcción de la agenda climática en los grupos de poder políticoeconómicos. El crecimiento de diversas plataformas de comunicación a través de internet permite una mayor interacción horizontal entre individuos aumentando la posibilidad de distribuir discursos no hegemónicos con mayor facilidad. Si bien existen investigaciones que analizan como se distribuyen los discursos a través de distintas comunidades en internet, estos no hacen referencia a las características relacionales que definen a cada comunidad. El siguiente trabajo de investigación pone el foco en las diferentes estructuras de poder de las comunidades online que discuten acerca de la problemática del cambio climático con el objetivo de identificar las relaciones entre puntos de vista de la problemática climática y estructuras de poder. Se analiza la actividad a través de la plataforma Twitter enfocada en las discusiones de lengua inglesa, acerca del cambio climático en el período circundante a la COP23. A través del análisis de redes se infiere la segmentación en comunidades y luego se comparan dichas comunidades a partir de sus características estructurales en términos del flujo de la información. Al mismo tiempo, se analizan las relaciones semánticas latentes de los tweets para identificar la composición de los discursos alrededor de la problemática climática. Finalmente, se procede a evaluar la existencia de diferencias en los discursos sobre el cambio climático según las estructuras relacionales de las comunidades online. Los resultados del análisis revelan que los tópicos socialmente innovadores circulan más intensamente en comunidades con estructuras relacionales que fomentan una mayor pluralidad en la creación de mensajes.

[cat] de comunicació a través d'Internet permet una major interacció horitzontal entre individus, augmentant la possibilitat de distribuir discursos no hegemònics amb major facilitat. . Si bé existeixen investigacions que analitzen com es distribueixen els discursos a través de diferents comunitats a internet, aquests no fan referència a les característiques relacionals que defineixen a cada comunitat. El següent treball de recerca se centra en les diferents estructures relacionals de les comunitats en línia que discuteixen les qüestions relacionades amb el canvi climàtic amb l'objectiu d'identificar les relacions entre els punts de vista de la problemàtica climàtica i les estructures de poder. A través de la plataforma de Twitter, s'analitzen les interaccions centrades en les discussions parlades en anglès, sobre el canvi climàtic en el període circumdant a la COP23. A través de l'anàlisi de xarxes s'infereix la segmentació en comunitats i després es comparen aquestes comunitats a partir de les seves característiques estructurals en termes del flux de la informació. Al mateix temps, s'analitzen les relacions semàntiques latents dels tweets per identificar la composició dels discursos entorn del canvi climàtic. Finalment, es procedeix a avaluar l'existència de diferències en els discursos de les comunitats segons seves estructures relacionals. Els resultats de l'anàlisi revelen que els tòpics socialment innovadors circulen més intensament en comunitats amb estructures relacionals que fomenten una major pluralitat en la creació de missatges.

[eng] The global and, at the same time, spatial–temporally asynchronous nature of the climate change problématique, makes public opinion of it a crucial factor for its potential resolution. There is an important theoretical and empirical body that explains how public opinion about climate change is framed through the mass media, concentrating the power of the climate agenda fixation on specific politicaleconomic groups. It has been argued that growth of various communication platforms through the Internet allows greater horizontal interaction between individuals, increasing the possibility of distributing non-hegemonic discourses with greater ease. Although several researches analyze how discourses are distributed through different communities on the internet, they do not refer to the relational characteristics that define each community. The following research paper focuses on the different relational structures of online communities that discuss climate change issues to identify the relationships between climate problématique points of view and power structures. Through the Twitter platform, the interactions focused on the english-spoken discussions, about climate change in the period surrounding COP23, are analyzed. Through network analysis, segmentation in communities is inferred and then compared based on their structural characteristics in terms of the flow of information. At the same time, the latent semantic relationships of the tweets are analyzed to identify the composition of the discourses around climate change. Finally, we proceed to evaluate the existence of differences in discourses according to the relational structures of online communities. The results of the analysis reveal that socially innovative topics circulate with greater intensity in communities which relational structures promote a greater power distribution of messages creation.