Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/127348
Title: Models degeneratius de la malaltia de Parkinson
Author: Ambrosio Viale, Santiago
Espino Ibáñez, Ana Maria
Keywords: Malaltia de Parkinson
Degeneració (Patologia)
Parkinson's disease
Degeneration (Pathology)
Issue Date: 1996
Publisher: Societat Catalana de Biologia
Abstract: Els models d'experimentació animals que més s'utilitzen com a aproximació a la malaltia de Parkinson consisteixen a provocar la degeneració de la via nigroestriatal per procediments químics. Els compostos que més s'han utilitzat en rosegadors són: la 6-hidroxidopamina (6-OHDA), que injectada estereotàcticament al feix nigroestriatal de la rata provoca la degeneració selectiva de les neurones dopaminèrgiques d'aquesta via, i la 1-metil- 4-fenil-1,2,3,6-tetrahidropiridina (MPTP), que administrada perifèricament a ratolins provoca una pèrdua important i selectiva de la dopamina estriatal. En el nostre laboratori s'ha assajat en rates l'administració estereotàctica intraestriatal de la 6-OHDA i de 1'MPP+, metabòlit tòxic de 1'MPTP, amb la finalitat d'estudiar el procés neurodegeneratiu retrògrad. Ambdós compostos provoquen una important depleció inicial de dopamina estriatal, detectable per mesures del seu contingut tissular i per tècniques de microdiàlisi, i redueixen dràsticament 1'activitat motora dels animals. El transport retroaxonal comporta, en el cas de la 6-OHDA, una pèrdua progressiva de dopamina estriatal i la destrucció de la substància negra. En el cas de 1'MPP+, a diferència de la 6-OHDA, la substància negra no s'afecta significativament i els nivells estriatals de dopamina es recuperen parcialment. Amb MPP+, a diferència de la lesió amb 6-OHDA, tenim un efecte menys selectiu sobre neurones no dopaminèrgiques, sobre estructures no neuronals i sobre el metabolisme oxidatiu estriatal, probablement mediat per una sobreproducció de radicals hidroxils lliures. Les lesions estriatals provocades per 1'MPP+ tenen, a més a més, una correlació amb la disminució de nivells d'àcid homovaníl·lic en el liquid cefaloraquidi, tal com s'observa en les formes mes avançades de la malaltia de Parkinson. En definitiva, les lesions químiques del feix nigroestriatal, tot i no reproduir totes les característiques bioquímiques i les manifestacions de comportament de la malaltia de Parkinson, representen una eina eficaç per a 1'estudi de les vies de connexió entre els ganglis basals i dels processos que poden conduir a la seva degeneració.
Note: Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/TreballsSCBiologia/article/view/238215
It is part of: Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 1996, vol. 47, p. 257-272
URI: http://hdl.handle.net/2445/127348
ISSN: 0212-3037
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Ciències Fisiològiques)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
140702.pdf6.02 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons