La basilissa en els regnes hel·lenístics selèucides

Abstract

Quan es parla de dones al món clàssic, sovint es sol parlar de les dones gregues tenint només en compte les Ateneses de l’època clàssica o les espartanes, i passar desprès a les dones romanes. Però entremig d’aquests dos períodes, trobem les dones hel·lenístiques, protagonistes d’un interesant i ric període que va veure canvis importants en les estructures socials i polítiques que van afectar també la posició de la dona. L’interès inicial d’aquest treball era estudiar l’evolució del paper de la dona en l’època hel·lenística. Però com aquest tema era molt ampli, es va acotar primer a la figura de les reines, ja que es disposa de més informació, i dintre d’aquest grup, les reines de la dinastia selèucida. En una dinastia dinàstica masculina, la posició de la dona estava marcada per les seves connexions amb els homes de la dinastia. Com a filles de reis, eren peces del tauler de joc de les aliances internacionals. Com a esposes, jugaven el seu paper més important com a garants de la continuïtat dinàstica, però també podien ser fonts de legitimació pels seus marits i jugaven un important paper públic dins d’una esfera de poder tradicionalment femenina. Com a mares, exercien de defensores i advocades dels seus fills, assegurant el seu accés al tron. Algunes reines, especialment en els moments convulsos de finals de la dinastia, van jugar un paper diferent, actuant elles mateixes com a dipositaries i legitimadores del poder, o intentant exèrcit directament el poder polític.