Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/132871
Title: La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII). Demografia, societat i economia
Author: Cañabate Fortuño, Josep
Director/Tutor: Dantí i Riu, Jaume, 1956-
Keywords: Segle XVII-segle XVIII
XVII-XVIIIth centuries
Miravet (Catalunya)
Senyories
Població
Capbreus
Miravet (Catalonia)
Manors
Population
Issue Date: 17-Jan-2019
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] La Batllia de Miravet fou un senyoriu de l’Orde de l’Hospital situat al sud de Catalunya que controlava un ampli espai des del riu Ebre fins a la frontera amb l’Aragó. Una zona estratègica i d’importants transformacions al llarg dels segles XVII i XVIII, marcada per episodis claus com l’expulsió dels moriscos, les guerres de Segadors i Successió, i l’expansió del 1700 fins a l’ocupació napoleònica, fets que van modificar la seva població i estructura socioeconòmica. Amb el buidat dels fons parroquials, seguint la metodologia establerta, es mostra part de l’evolució demogràfica de la Batllia entre 1600 i 1820 a través de: la natalitat, la mortalitat adulta i infantil amb les seves crisis, la fecunditat, i la nupcialitat amb la tipologia de casaments i espais de procedència. Una evolució contrastada amb el buidat i estudi de xifres totals de població de fonts diverses com: censos, visites pastorals i altres recomptes preestadístics; sobre aquests s’ha comprovat la seva validesa a partir de la taxa de natalitat. Un buidat i anàlisi complert de fonts variades mai realitzat per aquesta zona. L’evolució de la població de la Batllia mostra una tendència estable al llarg del segle XVII marcada per l’expulsió dels moriscos, l’escassa incidència de la pesta de 1650, i les crisis generals causades per les guerres dels Segadors i de Successió. A partir de 1750 es mostra un desenvolupament positiu, amb un moviment a l’alça que genera un important augment d’habitants, que es troba entre els més destacats de Catalunya, i es paralitza a inicis del XIX amb noves crisis i la Guerra del Francès. Una evolució marcada per una estacionalitat recurrent, on les feines agrícoles i el clima influenciaven fortament el seu desenvolupament, amb una incidència cada cop menor dels preceptes religiosos. En els matrimonis la seva tipologia manté els esquemes majoritaris, on els casaments entre solters eren els més recurrents i només disminuïen en temps de guerres. La majoria dels esposos procedien d’un radi de proximitat, però en contrast amb altres zones de Catalunya, destaquen els nouvinguts aragonesos i valencians, per vinculació geogràfica, l’escàs volum de francesos, i l’alta presència de castellans i italians en alguns municipis en períodes bèl·lics. L’estudi socioeconòmic es basa en aquelles fonts del propi Orde de l’Hospital, especialment el buidat dels capbreus o altres reculls de rendes. Aquests han marcat l’anàlisi sobre la renda senyorial, les formes de propietat i hàbitat, i l’evolució de la producció. El senyor rebia un conjunt de drets i rendes que li garantien uns ingressos; aquests van anar a la baixa al llarg del segle XVII, a causa de les crisis i guerres, però van augmentar considerablement al llarg del XVIII gràcies a l’expansió demogràfica i econòmica del període. Un fet que també es corrobora en la propietat amb un augment de les terres confessades, la construcció de nous molins, forns i esglésies, a més de l’expansió dels nuclis urbans amb nous carrers i barris. La producció agrícola estava basada en la triada mediterrània; des del segle XVII l’olivera ja era un cultiu destacat, amb la presència de molins, i la vinya en espais més d’interior. La proliferació de terres conreades al llarg del segle XVIII va permetre una major varietat, amb l’ampliació de regadius a prop de l’Ebre, les plantacions de moreres per la seda o una major producció vinícola dedicada a l’aiguardent. Fets que van generar una major pluriactivitat familiar lligada a les produccions artesanals existents, però en un entorn cada com més monopolitzat per companyies comercials arrendatàries de la Batllia. Elements que la Guerra del Francès va fragmentar ja iniciant la desintegració del sistema senyorial.
[eng] The Batllia of Miravet was a domain of the Hospital Order located in the south of Catalonia that controlled a large space from the river Ebro to the border with Aragon. It was a strategic area with important transformations throughout the 17th and 18th centuries. Through the emptying of parochial sources and their analysis, the demographic evolution of this space has been established, which has never been studied in this format. The socioeconomic study focuses on the sources of the Order, showing the evolution of the stately income, the forms of ownership and the evolution of the production. The Batllia followed the general tendencies of this two centuries, with an unstable 1600s, marked by the expulsion of the "Moriscos" and the effects of wars (Segadors 1640-1652 and Succession 1701-1714), which interrupted the times of recovery. The eighteenth century would be a period of clear expansion, especially from 1750. The population increased continuously and generated one of the most important growths in Catalonia. The economic evolution also expanded with an ascending development of agriculture, livestock and production. Facts that generated an increase in the land lease, an expansion of the areas of cultivation and a growth of urban centres. The external agents took advantage of it to monopolize part of the profit through leases. The fragmentation of the Napoleonic wars at the beginning of the 19th century instigated the end of this evolution and the end of the stately regime.
URI: http://hdl.handle.net/2445/132871
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Història i Arqueologia

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
JCF_TESI.pdf7.27 MBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.