Please use this identifier to cite or link to this item:
http://hdl.handle.net/2445/134935
Full metadata record
DC Field | Value | Language |
---|---|---|
dc.contributor.author | Bastardas i Boada, Albert, 1951- | - |
dc.date.accessioned | 2019-06-12T10:26:37Z | - |
dc.date.available | 2019-06-12T10:26:37Z | - |
dc.date.issued | 2019-06-07 | - |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/2445/134935 | - |
dc.description.abstract | En aquests moments, el català té més persones que el tenen com a llengua segona que no pas inicial, cosa que produeix una diferència substancial respecte de les altres llengües mitjanes europees, pel fet que, molt sovint, aquests parlants -potencials- poden decantar-se més cap a l’ús habitual de l’altra llengua -el castellà- que no pas del català. El català, això no obstant, disposa d’uns 5.300.000 parlants que el tenen com a llengua inicial, que l’acosta als que tenen com a llengua primera el danès, i supera els que tenen el finès, l’hebreu, l’eslovè, l’estonià, o el letó, per exemple. Un fet diferencial important, però, és que aquests parlants nadius del català conviuen en els seus territoris amb més de 8.000.000 de persones que tenen com a llengua inicial una de les llengües mundials més esteses, el castellà, i que, en tot cas, van disposant de competències en català però no sempre pot ser que en facin ús. Assenyalo alguns principis possibles per al futur: 1) poliglotisme individual i alhora consciència per afavorir l’ús social del català. 2) distribució de funcions institucionals a favor de la llengua més feble, en base al principi general de subsidiarietat lingüística: tot el que pugui fer la llengua ‘local’ no ho ha de fer la llengua més ‘global’. 3) en conseqüència, ‘diferenciació positiva’ a fi de fer sostenible el català (sistema educatiu, retolació, relacions comercials, publicitat, ...). 4) sistema tecno-mediàtic amb més presència del català. 5) més poder d’autoregulació lingüística de cada comunitat, i menys interferència de les institucions comunes de l’estat. 6) més reconeixement en el pla estatal i europeu. 7) marc de respecte per a totes les persones i les llengües actuals de l’àrea catalanòfona. | ca |
dc.format.extent | 1 p. | - |
dc.format.mimetype | application/pdf | - |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.relation.ispartof | El 3 de vuit (Vilafranca del Penedès), 2019-06-07, p. 18 | - |
dc.rights | (c) Bastardas i Boada, Albert, 2019 | - |
dc.source | Documents de treball / Informes (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació) | - |
dc.subject.classification | Sociolingüística | cat |
dc.subject.classification | Política lingüística | cat |
dc.subject.classification | Català | - |
dc.subject.other | Sociolinguistics | eng |
dc.subject.other | Language policy | eng |
dc.subject.other | Catalan language | - |
dc.title | El català, llengua mitjana d'Europa (2) | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/contributionToPeriodical | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | - |
dc.rights.accessRights | info:eu-repo/semantics/openAccess | ca |
Appears in Collections: | Documents de treball / Informes (Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació) |
Files in This Item:
File | Description | Size | Format | |
---|---|---|---|---|
El català, llengua mitjana d'Europa (2).pdf | 1.17 MB | Adobe PDF | View/Open |
Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.