Treballs Finals de Grau (TFG) - Llengües Romàniques i les seves Literatures
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/138541
Treballs Finals de Grau de Llengües Romàniques i les seves Literatures de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 6 de 6
Treball de fi de grauTracing the ever-changing exemplarity of Griselda(2021-06-17) Gudgion, Rebecca Mary Louise; Simó, Meritxell[eng]This work is an attempt to trace the evolution of the literary figure of Griselda, with a particular focus on the didactic or exemplary nature of this character. Beginning with Giovanni Boccaccio’s Decameron, it then considers some of the most well-known and wide-spread narrative retellings by Francesco Petrarch, Philippe de Mézières, Geoffrey Chaucer and Christine de Pizan. It draws upon the current state of research into this topic to offer different perspectives on the possible ethical and moral aims of each rewriting and how details such as the choice of vehicular language, descriptive imagery, narrative framing devices and narrator’s commentary impact on Griselda’s exemplarity. Using a comparative approach, this study attempts to shed light on the mutable nature of said exemplum and how the act of translation can influence the ethical ends of the tale. Key words: Griselda, exemplum, translation, Boccaccio- Treball de fi de grauLa follia per als poetes: estudi del motiu de la follia a les literatures d’oc i d’oïl dels s. XII i XIII(2020-06-12) Barba Codina, Anna; Simó, Meritxell[cat] En el present treball s’estudia, des d’una òptica comparada, la forma en què la follia (com a trastorn, tòpic i imaginari) es concreta a diferents gèneres literaris dels territoris d’oc i d’oïl dels segles XII i XIII. L’estudi recorre la lírica dels trobadors, amb especial èmfasi en la figura de Peire Vidal; l’univers del roman courtois, amb els exemples d’Yvany i la tradició tristanyana; i les primeres mostres de teatre profà, aprofundint en el teatre d’Adam de la Halle i el gènere de la sottie. La perspectiva adoptada és volgudament transversal amb l’objectiu tant d’identificar idiosincràsies pròpies dels gèneres com de descobrir-hi possibles filiacions. Paraules clau: follia; trobadors; roman courtois; teatre profà; Adam de la Halle.
- Treball de fi de grauMarcadores del discurso y procesos de gramaticalización en español, catalán e italiano(2020-06-12) Torres Costa, Iván; Gargallo Gil, José Enrique[spa]El estudio de los marcadores del discurso, a pesar de su polémica en la lingüística y de su compleja sistematización, empezó a ser notorio a partir de la década de los 70, junto con la difusión de la teoría de la gramaticalización, para conocer el origen y el desarrollo en diacronía de estos elementos del discurso. Para ilustrar el proceso de gramaticalización y las dificultades que originan dichos marcadores, en este trabajo se han tomado dos grupos de formas que poseen una equivalencia morfológica en tres lenguas romances, el español, el catalán y el italiano, y se han analizado sus gramaticalizaciones: todavía, totavia y tuttavia; y no obstante, no obstant això y nonostante ciò / ciononostante. Un enfoque contrastivo permite observar cómo el contacto entre lenguas es enriquecedor en dichos procesos de gramaticalización y posibilita establecer comparaciones, conforme al modo de obrar de la romanística. Palabras clave: gramaticalización, marcadores del discurso, lingüística contrastiva, diacronía.
- Treball de fi de grauEdició parcial d'un imprès inèdit d'Ogier Le Da[n]noys en prosa de 1516(2019-06-14) Auladell Guebara, Cristina; Soriano, Lourdes[cat] L’objectiu del present treball és presentar una edició parcial de la impressió inèdita de l’Ogier le Danois en prosa, localitzat a Barcelona, a la Biblioteca de Reserva de la Universitat de Barcelona, signatura: 07 CM-437. D’aquesta manera, s’ofereix una edició crítica d’uns capítols del text francès, a més d’altres apartats com ara un estudi introductori en el cos de text i uns annexos finals on es recullen la transcripció del text, un glossari i gravats d’altres impresos per fer-ne una comparació. El resultat ha estat una mostra transcrita i editada dels primers capítols de l’imprès que serveixen de tast per obrir pas a aquest nou exemplar desconegut. Mots clau: Ogier le Danois, edició crítica, literatura francesa medieval, impremta.
- Treball de fi de grauEdició parcial d’Ogier le Danois en prosa, un imprès inèdit de 1516(2019-06-14) Homs Pla, Núria; Soriano, Lourdes[cat] Ogier le Danois en prosa (1516) és un imprès inèdit localitzat a la Reserva de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, repertoriat al 2017. En el treball es presenta una edició crítica de tres capítols d‘aquest exemplar, en conjunt amb un corresponent glossari. A més, s‘ofereix una visió del transcurs de la tradició textual d‘aquesta obra, així com, també, es fa una proposta de stemma basant-se en els capítols treballats. Així mateix, es fa una comparativa dels gravats que es troben dins del fragment seleccionat amb els de les altres versions de l‘obra.
- Treball de fi de grauLa cruïlla benasquesa: una mirada geolingüística a través de l’ALC, l’ALG, l’ALEANR i l’ALDC(2019-06-14) Corredó i Brullet, Bernat; Gargallo Gil, José Enrique[cat] En aquest treball s’investiga la frontera lingüística catalanoaragonesa (o aragonesocatalana) a la Vall de Benasc, zona de difícil i polèmica adscripció lingüística, a través de la mirada que en fan l’Atlas lingüístic de Catalunya (ALC), de Mn. Antoni Griera; l’Atlas linguistique et ethnographique de la Gascogne (ALG), de Jean Séguy; l’Atlas Lingüístico y Etnográfico de Aragón, Navarra y Rioja (ALEANR), de Manuel Alvar i, en darrer lloc, l’Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), de Joan Veny i Lídia Pons. Per fer-ho, en primer lloc, s’ha constituït un corpus amb totes les veus recollides a cadascun dels punts benasquesos dels atles; en segon lloc, s’han sistematitzat les dades obtingudes d’acord amb cinc geotipus característics del parlar benasquès, l’atles i el volum de procedència; en tercer lloc, s’ha efectuat una anàlisi horiomètrica ajustada a les característiques de l’estudi per mostrar l’adscripció proporcional occidental, oriental o axial de les cinc geovariants a cadascun dels atles. Finalment, els resultats posen sobre la taula el pes dels cinc geotipus als quatre atles i la seva adscripció a un dels tres blocs; a més a més, deixen entreveure les línies d’estudi de cara a futures investigacions sobre el benasquès.