Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/139818
Title: Empleo de isótopos ambientales para discernir la contaminación salina de la cuenca del río Llobregat.
Author: Rovira Fernández, M.
Casas Sabata, J.M.
Soler i Gil, Albert
Keywords: Contaminació de l'aigua
Isòtops
Llobregat (Catalunya : Curs d'aigua)
Water pollution
Isotopes
Llobregat River (Catalonia)
Issue Date: 2008
Publisher: Asociación de Químicos e Ingenieros del Instituto Químico de Sarrià
Abstract: [eng] The geological saline formation of Bages (Barcelona) and its mining exploitation in the different places along the Llobregat Basin, strongly influence the salinity of the water of both Cardener River and Llobregat River. The Catalan potash basin has two peculiarities: the saline formation has an outcrop in Cardona and in some areas of the basin, the layers of saline mineral are very close to the surface but do not crop out. Therefore, the geology of the area can influence directly on the salinity of the underground and surface waters by being in direct contact with the saline deposits. The mining activity of Cardona (closed in 1990), Suria, Balsareny and Sallent, generated a mineral waste that is accumulated in the outside of the mines salt tailings forming. Their soluble salts are dissolved with the rainwater, and can arrive at superficial water and groundwater. The aim of this work is to evaluate the saline contributions to the Llobregat hydrographic system trying to separate the ones of natural origin from the anthropic ones using the sulphur and oxygen isotopic composition of the sulphates dissolved in the waters. Also quantify the natural and anthropogenic origin of the chlorides to be contributed. [CAT] La formació geològica salina de la comarca del Bages (Barcelona) i la seva explotació minera en diferents punts de la conca del Llobregat, influeixen en la salinizació de l'aigua dels rius Cardener i Llobregat. La conca potàssica catalana presenta dues peculiaritats: la formació salina té un aflorament a Cardona, i en algunes zones les capes de mineral es troben prop de la superfície però sense aflorar. La geologia del terreny pot influir en la salinitat de les aigües de la conca per contacte directe amb els dipòsits salins. L'activitat minera de Cardona (tancada al 1990), Súria, Balsareny i Sallent, genera un residu salí durant la producció del mineral, que s'acumula en l'exterior de les mines formant-se runams salins. Les seves sals solubles es poden dissoldre amb l'aigua de la pluja, i arribar a les aigües superficials i aigües subterrànies de l'entorn. L'objectiu d'aquest treball és avaluar les aportacions salines a la conca del riu Llobregat, separant les d'origen natural i les de procedència antròpica, utilitzant la composició isotòpica del sofre i de l'oxigen del sulfat dissolt en les seves aigües. També es quantifica l'origen natural o antròpic dels clorurs que s'aporten a la zona.
[spa] La formación geológica salina de la comarca del Bages (Barcelona) y su explotación minera en diferentes puntos de la cuenca del Llobregat, influyen en la salinización de los ríos Cardener y Llobregat. La cuenca potásica catalana presenta dos peculiaridades: la formación salina tiene un afloramiento en Cardona, y en algunas zonas las capas de mineral se encuentran cerca de la superficie pero sin aflorar. La geología del terreno puede influir en la salinidad de las aguas de la cuenca por contacto directo con los materiales salinos. La actividad minera de Cardona (cerrada en 1990), Suria, Balsareny y Sallent, genera en la producción del mineral un residuo salino que se acumula en el exterior de las minas formándose las escombreras salinas o «runams». Sus sales solubles se disuelven con la lluvia, y pueden llegar a las aguas superficiales y aguas subterráneas del entorno. El objetivo de este trabajo es evaluar las aportaciones salinas a la cuenca del río Llobregat, separando las de origen natural y las de procedencia antrópica, utilizando la composición isotópica del azufre y del oxigeno del sulfato disuelto en sus aguas. También se cuantifica el origen natural y antrópico de los cloruros que se aportan.
Note: Reproducció del document publicat a: https://www.raco.cat/index.php/afinidad/article/view/282288
It is part of: Afinidad, 2008, vol. 65, num. 537, p. 350-359
URI: http://hdl.handle.net/2445/139818
ISSN: 0001-9704
Appears in Collections:Articles publicats en revistes (Mineralogia, Petrologia i Geologia Aplicada)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
574939.pdf403.75 kBAdobe PDFView/Open


Items in DSpace are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.