Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/142420
Title: Contribució a la síntesi de poliquinans: funcionalització regio- i estereoselectiva de sistemes de cis-biciclo(3.3.0) octà
Author: Moyano i Baldoire, Albert
Director/Tutor: Serratosa, Fèlix, 1925-1995
Keywords: Síntesi orgànica
Compostos orgànics
Organic synthesis
Organic compounds
Issue Date: 5-Jul-1984
Publisher: Universitat de Barcelona
Abstract: [cat] Els políedres regulars o "sòlids platònics" van fer la seva aparició en el món de la Ciència de la mà dels Pitagòrics fa més de 2500 anys, i gairebé des del principi es van relacionar amb el problema que podríem anomenar "protoquímic" de l'estructura última de la matèria. En efecte, sembla que ja Empèdocles d'Agrigent (ca. 490-435 a. de C.) considerava que a cadascuna de les quatre "arrels" (l'aigua, l'aire, el foc, la terra) que constituïen els elements primordials -les combinacions dels quals engendraven totes les coses- li corresponia un políedre regular (icosàedre, octàedre, tetràedre, cub). La idea de que existia un cinquè element (l'èter) corresponent al quint sòlid Platònic (el dodecàedre) s'atribueix habitualment a Timeus de Locri, encara que és possible que Filolau (finals del s. 5è a. de C.) ja hagués avançat aquesta hipòtesi. Plató (428-348 a. de C.) recollí tots aquests conceptes dels seus predecessors, juntament amb la demostració de Teetetus d'Atenes (mort al 368 a. de C.) de que només són possibles cinc políedres regulars. Aquests intents de construcció d'una teoria estructural de la matèria basada en els políedres regulars no tingueren continuació, car els sòlids platònics no trobaren lloc en la física d'Aristòtil (384-322 a. de C.); com aquest no admetia l'existència del buit, rebutjava tota correspondència entre els elements i els políedres regulars. Després d'Aristòtil, els políedres regulars no inspiraren més teories estructurals de la matèria, si bé jugaren un paper decisiu en la formulació de les lleis dels moviments planetaris per Kepler. En cert sentit, doncs, cal considerar-los a la base de tota l Ciència moderna. En el camp de la Química inorgànica, la formació de "gàbies” o clusters polièdrics ha estat recentment identificada com a un fenomen important i amplament extès, i presenta interessants problemes tant des del punt de vista sintètic com estructural.
URI: http://hdl.handle.net/2445/142420
Appears in Collections:Tesis Doctorals - Departament - Química Orgànica

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
AMB_TESI.pdf18.61 MBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons