Màster Oficial - Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/144138

Treballs Finals del Màster Oficial d'Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 10 de 10

Estudi comparatiu del marcatge diferencial d’objecte en català central
(2024-07) García Peris, Daniel; Pineda, Anna
[cat] En aquest treball investiguem el marcatge diferencial d’objecte, o acusatiu preposicional, en català central avui dia a partir d’un estudi del fenomen en dues poblacions. Ens hem basat en entrevistes individuals amb 56 informants, que van dur a terme tasques de producció oral, de conversa lliure semidirigida i d’emissió de judicis d’acceptabilitat. Examinem sobretot noms propis, sintagmes nominals definits humans i sintagmes nominals indefinits humans. Per a l’anàlisi tenim en compte la varietat dialectal dels informants, la seva edat, el seu gènere i el seu nivell d’estudis. També prenem en consideració les escales de definitud i d’animacitat de l’objecte directe, el grau d’afectació del verb i, en els casos d’objectes directes formats per sintagmes nominals definits o indefinits, la presència o no d’un possessiu que determini el sintagma nominal.
Lateral palatal [ʎ] i ieisme en català central: estudi sociofonètic
(2024-10-03) Rovira López, Sílvia; Carrera-Sabaté, Josefina
[cat] Aquest treball, emmarcat en la sociofonètica, té com a objectiu analitzar el ieisme en català central (Maresme) en funció de variables socials (edat, gènere i ús del català) i lingüístiques (posició de [ʎ], nº de síl·labes i qualitat vocàlica posterior). Com a fenomen en procés de canvi fònic s’aborda des de la producció, amb un qüestionari d’elicitació de mots i una entrevista, conjuntament amb l’anàlisi de la subjectivitat dels parlants. Quant als factors lingüístics, els resultats obtinguts demostren que el ieisme afecta principalment la posició d’obertura sil·làbica respecte de la coda, en què es produeixen i es perceben més [ʎ]; els al·lòfons africats de la semivocal apareixen exclusivament en posició d’obertura, són més freqüents en mots monosil·làbics i davant de vocals altes. Quant a les variables socials, el ieisme afecta dràsticament la franja dels 12 als 18 anys, amb un tall generacional a partir del qual el fenomen té un caràcter més residual. Conjuntament amb els joves, els informants més ieistes reporten un major ús del castellà, i els al·lòfons africats de la semivocal són més freqüents en dones. Sembla que estem davant d’un canvi de paradigma en què l’ús del castellà i l’edat s’interrelacionen i determinen la producció i percepció de les consonants palatals [ʎ] i [j].
Descripció i anàlisi acústica de la producció i percepció de les fricatives labiodentals postlèxiques i prevocàliques
(2024-07-12) Álvarez Urbaneja, Xènia; Carrera-Sabaté, Josefina; Pons-Moll, Clàudia
[cat] Els sons fricatius labiodentals presenten variació en la sonorització en context postlèxic i prevocàlic, fenomen que es veu condicionat pel gènere, l’edat, la posició de l’accent i el timbre vocàlic. Ara bé, la percepció no només és el pas previ a la producció, sinó que la condiciona, alhora que permet al parlant emetre judicis de valor. Per aquest motiu, aquest Treball Final de Màster vol correlacionar la percepció de la fricativa labiodental (capacitat de percebre, distingir i valorar les variants sorda i sonora) amb la producció. A fi d’aconseguir aquesta informació, el treball consisteix en una descripció i anàlisi acústica dels sons que produeixen 60 informants (classificats en funció del gènere i l’edat) i la correlació amb les respostes a l’enquesta de percepció.
L’assignació de gènere gramatical en una mostra de manlleus incorporats al català: un assaig de formalització en teoria de l’optimitat
(2022-09-13) Artigas Comaposada, Ton; Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia
[cat] L’assignació de gènere és el fenomen pel qual s’assigna gènere gramatical a una unitat lèxica. El gènere pot assignar-se d’acord amb la forma de la paraula, el significat de la paraula o una combinació de tots dos factors. En aquest treball, s’investiga l’assignació de gènere d’un grup de manlleus incorporats al català seguint els paràmetres de la teoria de l’assignació òptima del gènere (Optimal Gender Assignment Theory) proposada per Rice (2006) i considerant el debat sobre si la semàntica domina la forma en l’assignació de gènere o sobre si semàntica i forma hi tenen la mateixa incidència.
Descripció microtipològica i anàlisi freqüencial de les obertures del català
(2022-07-04) Timoneda Fonfrias, Marta; Pons-Moll, Clàudia
[cat] L'objectiu d’aquest treball és dur terme una tasca de buidatge, de classificació i de recompte de la freqüència de les obertures simples i complexes en posició inicial de mot, i de les obertures complexes en posició interior de mot en funció del grau de sonicitat dels elements que les integren. El treball té com a marc teòric els principis bàsics de formació de síl·labes i els principis universals que regeixen l’ordenació dels segments dins de la síl·laba i entre síl·labes en funció de la seva sonicitat. S’hi ofereix una perspectiva que engloba les llengües en general i es fa una descripció acurada dels tipus d’obertures que hi ha en català, tant de les obertures simples, com de les obertures complexes. La hipòtesi general és que les tendències universals que són aplicables a la majoria de llengües, també ho són al català, i, a més, transcendeixen en la freqüència dels tipus d’obertures.
Descripció i anàlisi de les realitzacions de vocals mitjanes en manlleus esdrúixols del català de Barcelona
(2021-07-26) Molas Bolaño, Carla; Pons-Moll, Clàudia
En aquest treball s’analitza, des d’un punt de vista experimental, la relació d’implicació entre dos processos fonològics que poden tenir lloc en un mateix manlleu esdrúixol en el català de Barcelona: la reducció vocàlica de les vocals mitjanes àtones i l’obertura de vocals mitjanes tòniques. A partir d’un experiment de producció i d’un de judicis de naturalitat duts a terme en 14 parlants joves (20-30 anys) i en 14 parlants més grans (50-60 anys) de la ciutat de Barcelona, es demostra que en els manlleus susceptibles d’experimentar la reducció de les vocals àtones i l’obertura de la tònica, la no aplicació de cap dels dos processos (no nativització) és la solució més comuna en els joves, mentre que en els parlants de més edat, la més habitual és l’aplicació de tots dos processos (nativització integral). Pel que fa als patrons mixtos, generalment s’eviten, tot i que hi ha preferència per l’obertura de la vocal tònica i la no reducció vocàlica, mentre que el patró amb no aplicació d’obertura i aplicació de reducció vocàlica és molt poc freqüent i el considerat menys natural en la majoria de contextos analitzats. L’estudi també considera un conjunt de factors que promouen les realitzacions obertes o tancades de les vocals tòniques, i inclou, seguint els treballs de Pons-Moll et al. (2018, en premsa, 2019), una anàlisi provisional dels resultats emmarcada en la gramàtica harmònica, mitjançant restriccions pesants amb escalament.
Relacions de solidaritat entre l'obertura de vocals mitjanes tòniques, la reducció vocàlica i l'elisió de ròtica final en els manlleus
(2019) Ossorio Puyuelo, Roser; Pons-Moll, Clàudia
El present treball analitza des d’un punt de vista experimental aquelles situacions en què en un mateix manlleu hi ha dues estructures fonològiques susceptibles d’experimentar, respectivament, dos processos fonològics. De manera específica, s’hi analitzen les relacions de solidaritat entre processos fonològics que poden establir-se en un mateix manlleu, i més concretament les relacions d’implicació entre la reducció vocàlica i l’obertura de vocals mitjanes, per una banda, i entre la reducció vocàlica i l’elisió de ròtica final, per l’altra. També s’han analitzat mots esdrúixols susceptibles d’aplicar la reducció vocàlica i l’obertura de vocals mitjanes. El treball té com a base un test de producció i un test de judicis de naturalitat realitzat a 30 catalonoparlants joves de Manresa d’entre 18 i 25 anys. Els dos tests duts a terme demostren que el patró més comú entre els joves enquestats és aquell amb manca d’aplicació dels processos en qüestió, seguit del patró amb aplicació de tots dos processos, per bé que és possible trobar manlleus que es desmarquen d’aquestes tendències generals.
"Prenia notes per enrecordar-se’n del que deien els advocats": la sintaxi col·loquial a la GIEC
(2019-07) Busquets de Jover, Marta; Nogué Serrano, Neus
[cat] L’any 2016, el corpus normatiu de la llengua catalana es va actualitzar amb la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (GIEC). Entre les novetats que introdueix aquesta obra, destaca el tractament de la variació: la nova gramàtica incorpora informació sobre variants funcionals i geogràfiques de les estructures que descriu. A conseqüència d’aquesta ampliació, dins del discurs normatiu s’introdueixen referències a la llengua col·loquial, un registre bàsic en qualsevol llengua viva. L’objectiu d’aquest treball és analitzar les referències a la sintaxi col·loquial que hi ha a la GIEC. S’estudien, per tant, els trets sintàctics que la gramàtica recull com a propis d’aquest registre. Tenint en compte la caracterització que se’n fa (extensió geogràfica, mida de la lletra amb què es transmeten i indicatiu amb què s’identifiquen), es vol establir una visió global del tractament que rep la col·loquialitat a la GIEC i de les funcions que duen a terme les referències a aquest registre dins del discurs normatiu.
"I vós què en pensau?": els tractaments de cortesia a Sant Miquel (Eivissa)
(2019) Ribas Tur, Maria; Nogué Serrano, Neus
L’interès principal del treball que es presenta a continuació és l’estudi dels usos dels tractaments tu, vós i vostè de manera oral al poble de Sant Miquel de Balansat, situat al nord de l’illa d’Eivissa, a través de la percepció dels parlants. S’ha triat aquesta població en concret perquè, a banda de ser un dels pobles en què sembla que es conserva més el tractament de vós, Sant Miquel pertany al municipi de Sant Joan de Labritja. Aquest municipi és el menys densament poblat de l’illa i, a més, no ha tingut els moviments de població que han experimentat altres àrees de l’illa, fet que pot tenir moltes conseqüències lingüístiques a l’hora de fer un estudi dialectal.
La transmissió de les segones opcions de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918)
(2018-07) Benavent Llinares, Laia; Nogué Serrano, Neus
[cat] Aquest treball parteix de la idea ja documentada a Solà (1977), Bonet (1991), Ginebra i Solà (2007) i Ferrando i Nicolás (2015) d’una possible interpretació rígida de la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra (1918). En aquest sentit, a partir d’un corpus de 15 gramàtiques, tant prescriptives com normatives, pretenem conèixer si els autors han parlat de les segones opcions de Fabra (1918) recollides a Benavent (2017), i en cas que sí que ho hagin fet, saber si les han admeses o no. Incloem aquesta recerca en l’àmbit d’estudi de la llengua normativa, la llengua estàndard, el purisme lingüístic i la gramatografia. L’anàlisi de les dades l’hem duta a terme a partir del buidatge del corpus i la posterior comparació amb la informació de la llista de 24 segones opcions esmentada. Per a l’anàlisi, no només hem tingut en compte les dades cas per cas, sinó també per autors.

Examinar

Enviaments recents