Estudi de les unitats de població dels municipis de Catalunya

Abstract

La realitat geogràfica i la realitat administrativa freqüentment es mostren discordants. I això no és un fenomen aï1lat o exclusiu d'un país o d'un temps: el mateix Le Corbusier, a la Carta d'Atenes, ja crida l'atenció sobre aquest fet, d'una manera lúcida i penetrant, en establir alguns dels principis de l'urbanisme que han esdevingut clàssics. Hi ha nombrosos fets i circumstàncies que palesen, al nostre país, l'existència d'un divorci permanent en els termes apuntats. És a dir, entre la realitat territorial, quotidianament viscuda pels ciutadans, i les estructures administratives que tenen per missió regular aquesta realitat territorial. En part per la inèrcia de les pautes i els vicis heretats -i mai qüestionats a fons-, i en part pels interessos particularistes del moment, que han hipotecat i condicionat qualsevol possibilitat de canvi, el territori català ens apareix avui organitzat; en el seu nivell bàsic, sota el segell de la' contradicció: disparitat entre uns municipis i altres (en extensió i en demografia), nuclis compartits entre diversos termes municipals, municipis policèntrics mancats de cohesió interna, etc. Una sèrie de contradiccions que, en el fons, són el reflex de la veritable constant territorial del país: el desequilibri que es dóna a tots nivells, des d'una perspectiva general.