Estudi de l'oncostatina M i de la termogènesi del teixit adipós marró, abans i després de la cirurgia bariàtrica

Abstract

[cat] L’obesitat és una patologia crònica que en les darreres dècades s’ha incrementat de manera alarmant al món especialment en els països mes desenvolupats. Malgrat que la dieta i l’exercici físic són dos agents primordials en el tractament d’aquesta malaltia, la seva efectivitat en els pacients amb obesitat mòrbida no sembla ser del tot eficient. Actualment i donat que a nivell farmacològic els recursos són molt limitats, la única alternativa eficaç a mig-llarg termini és la cirurgia bariàtrica. El teixit adipós presenta unes funcions reguladores en l’organisme. En la patologia de l’obesitat en la qual aquest teixit pot arribar a suposar més de la meitat del pes corporal del pacient, la seva acció és d’important rellevància. Els processos d’hipertròfia e hiperplàsia del teixit donaran resposta a la necessitat d’emmagatzematge d’energia però aquesta situació mantinguda en el temps esdevindrà una lipotoxicitat en altres teixits degut a la pròpia incapacitat de continuar emmagatzemant aquesta energia en els adipòcits. És a partir d’aquest moment en el que es produirà el desencadenament de la resposta inflamatòria que generarà una sèrie de canvis en la funcionalitat i perfil secretor del teixit. La polarització de macròfags, l’angiogènesi o l’increment en la producció de citoquines inflamatòries com OSM són alguns d’ells. L’OSM pertany a la família de les gp-130 els nivells de la qual es troben incrementats en determinades patologies entre les quals es troba l’obesitat i s’ha observat recentment que els nivells d’expressió d’aquesta proteïna podrien estar correlacionats amb el context de DM2 i/o resistència a la insulina, unes de les principals comorbiditats associades a la malaltia. El teixit adipós marró redescobert fa alguns anys en humans adults, ha permès generar noves hipòtesis sobre l’increment de la epidèmia actual d’obesitat. La funció basal del teixit adipós marró és l’activació de la termogènesi basal i per tant de la despesa calòrica basal com a resposta principalment d’estímul del fred. En condicions d’obesitat s’ha vist que aquesta funcionalitat del teixit es troba disminuïda o pràcticament inhibida així com el seu perfil secretor. Entre els potencials mecanismes de la millora de l’estat metabòlic experimentat pels pacients amb obesitat sotmesos a una cirurgia bariàtrica, podria trobar-se la modulació de la citoquina inflamatòria OSM. El bloqueig específic d’aquesta citoquina podria doncs, millorar l’estat inflamatori del teixit adipós blanc i marró i, contribuir alhora, a la millora de la resistència a la insulina que pot ser desenvolupada en condicions d’obesitat. Per últim, s’hipotetitza que la termografia infraroja podria ser un mètode per a l’avaluació de la activitat termogènica del teixit adipós marró en pacients amb obesitat, contribuint al pronòstic de la cirurgia bariàtrica i proporcionant informació addicional a la priorització de pacients candidats a la mateixa.