El millor destí

Abstract

[cat] El millor destí està feta de ferro i roba, a mig camí de l’escultura i de la instal•lació. Sota aquest títol es presenta una peça que ens acosta a un objecte industrial, un arxivador museístic que fa la funció de contenidor d’art, el contingut del qual són fotografies de grans dimensions, extretes o extraviades d’algun àlbum familiar. El marc teòric del projecte fa referència al concepte d’arxiu i com aquest s’inscriu dins el relat de la memòria, atenent les conseqüències historiogràfiques a partir de la seva desconstrucció. En el treball es revisa la qüestió de les fotografies, de les imatges, com a llegat de l’arxiu i com a empremta visible de la transmissió de la memòria, així com si la representació d’aquestes s’acosta al discurs de la realitat o al de la ficció. Sense deixar de banda les qualitats formals de l’arxivador com a peça escultòrica. El text inclou referències a l’obra d’autors com Marcel Duchamp, Christian Boltanski així com Walter Benjamin, Aby Warburg, George Didi-Huberman i Jacques Derrida que, a través del seu llibre Mal de archivo, ha abordat la qüestió de la naturalesa de l’arxiu.

[eng] El millor destí, it is made of iron and textile, half sculpture and half installation. Under this subject is presented a piece that approaches us to an industrial object, a museum archiver that serves the function of an art container, whose contents are large dimension photographs, extracted or lost from some family album. The theoretical framework of the project refers to the archive concept and how this is portrayed in the memory, considering the historiographic consequences from it’s desconstruction. In the study, it revises the question of the photographies, the images, as the legacy of the archive and as the visible trace of the transmission of the memory, as well as if their representation is closer to the discourse of the reality or the fiction. Without forgetting the formal qualities of the archive as a scultural piece. The paper include references to the work of authors such as Marcel Duchamp, Christian Boltanski as well as Walter Benjamin, Aby Warburg, George Didi-Huberman i Jacques Derrida who, through his book “Mal de archivo”, has addressed the question of the nature of the archive.