Les estrenes de les òperes de Verdi a Barcelona entre el 1842 i el 1856. Els inicis i els "anni di galera"

Abstract

Giuseppe Verdi (1813-1901) constitueix una figura imprescindible per entendre la historia i la cultura italianes del s. XIX. Part activa en el procés d'unificació d'Itàlia, contribuí a més a més a la renovació de l'òpera i a acostar-la al gran públic que ben aviat el convertí en heroi nacional. Aquesta popularitat el portà també a estrenar en els teatres més importants d'Europa, passant a ser un dels compositors habituals i celebrats del moment. Barcelona ja des del segle XVIII s'anava consolidant com un important centre operístic europeu. El teatre de la Santa Creu (més tard Teatre Principal) estrenà moltíssimes de les òperes que a poc a poc anirien formant part del repertori habitual barceloní. El 1847 s'inaugura el Gran Teatre del Liceu, i la competència entre tots dos teatres arriba a ser ferotge. En el repertori de tots dos gran teatres l'òpera de Verdi és una constant: es van arribar a programar per temporada com a mínim dues obres del compositor. El públic sentia una gran passió per les òperes de Verdi i omplia els teatres cada vegada que hi havia una de les seves obres en cartell. Les seves melodies a més a més omplien de música la ciutat, i és que a Barcelona sembla ser que també se'l considerava el compositor del poble. Val a dir, però, que els intel.lectuals, i fins i tot la crítica, no el van rebre massa bé. L'objectiu d'aquest treball és el de donar una primera sistematització de la incidència que va tenir l'òpera verdiana en els teatres barcelonins. A partir de les ressenyes aparegudes al Diario de Barcelona, em proposo analitzar de manera detallada el que van significar les estrenes de les òperes de Verdi a Barcelona tant a nivell social com cultural. A més a més s'han col.lacionat els llibrets de les estrenes absolutes amb els que es van editar amb motiu de l'estrena a Barcelona per tal d'analitzar les diferents variants i el motiu d'aquestes. S'ha centrat l'estudi en el periode que va des del 1842 (any de la primera representació al Teatre de la Santa Creu) fins al 1856 (any que s'estrena a la ciutat l'última òpera dels anomenats "anni di galera" del compositor). A part d'analitzar la recepció de l'obra verdiana, el treball esdevé un retrat del que eren els escenaris barcelonins i de la gran afició que hi havia a la ciutat per l'òpera.