La vaga de la Canadenca: el Waterloo de la CNT i la jornada laboral de les vuit hores

Abstract

La història de la vaga de La Canadenca ha estat profusament narrada com un èxit del moviment obrer associat a l'aprovació del reial decret de la jornada de vuit hores diàries de treball. Aquesta recerca pretén qüestionar alguns aspectes de la interpretació canònica de la vaga a partir de l'anàlisi del procés de negocia- ció, de la dissidència entre les files sindicals arran de la convocatòria de vaga general i, finalment, del malestar de la patronal per la gestió que els militars van fer del conflicte laboral i dels episodis de vaga. La hipòtesi d'aquesta recerca és que les vagues del 1919 van afeblir tant el lideratge de la Confederació Nacional del Treball (CNT) sobre el moviment obrer, que es va dividir entre els partidaris d'una via més possibilista i els partidaris d'una alternativa revolucionària, com el poder del Govern a Catalunya, que es va mostrar incapaç d'implementar cap política laboral o social que no tingués el beneplàcit de la Federació Patronal de Catalunya. L'experiència de la vaga va demostrar a la patronal les dificultats que tenien els militars per posar fi a la conflictivitat obrera i controlar l'ordre públic; per tant, tot i les múltiples tensions, va preferir cohabitar amb els governs con- servadors i reformistes en lloc d'optar per una alternativa reaccionària en què els militars estiguessin al capdavant de les institucions polítiques.