El moviment anarquista català i la francmaçoneria a l'últim terç del segle XIX. Anselmo Lorenzo i la lògia Hijos del Trabajo

Abstract

Si convenim a considerar el moviment anarquista com a fenomen social de caràcter heterodox -respecte, és clar, al status social vigent a cada moment històric-, és fàcil comprendre l'atracció que pugui produir-se entre l'anarquisme i tot un ampli ventall «d'ideologies» -també heterodoxes-, com ara l'espiritisme, el laïcisme, el lliure pensament o la francmaçoneria. Aquesta «atracció» entre moviments heterodoxos és més intensa quan aquests moviments manquen d'un cos doctrinari perfectament elaborat. Aquest és el cas, precisament, de l'anarquisme, que per la seva pròpia idiosincràsia i com a conseqüència de les seves bases ideològiques manca d'aquest cos doctrinal únic i tancat. Ans el contrari, la importància social i ideològica de l'anarquisme -i també la seva debilitat- resideix en la seva amplia capacitat a acceptar qualsevol heterodòxia social.