L'Església com a institució de crèdit: les Quotidianes Distribucions de la Seu de Manresa en els segles XVIII i XIX

Abstract

La resposta de la Seu de Manresa a la reducció de l'interes dels censals del 5 al 3 % que es produí 1'1 d'agost de 1750 fou la disminució del nombre d'eclesiàstics que tenien dret a distribució a un màxim de 50. Els patrons dels beneficis iniciaren un plet contra la Comunitat de Beneficiats per desacord amb la mesura i argumentaven el seu caràcter negatiu «como a zelador de la honra de Dios y del bien público de la Ciudad pudiéndose con estos 24 beneficios acomodar muchos hijos de ella». Trobem en aquesta reflexió un dels punts de partida d'aquest treball: la institució eclesiàstica és una de les fórmules que, a l'antic regim, tenien les classes dominants per col·locar els seus fills segons i assolir una reproducció social més barata i un control sobre el cos social més efectiu. L'estalvi en el pagament de la llegítima dels fills capellans mitjançant la fundació de beneficis eclesiàstics i la disminució de la degradació d'aquests fills en impedir que tinguessin descendència legal eren dos dels avantatges d'aquesta col·locació.