Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/2445/166637
Title: Govern polític i govern militar de Barcelona en el setge de 1713-1714: entre els valors republicans i la legitimitat dinàstica
Author: Alcoberro i Pericay, Agustí, 1958-
Keywords: Guerra de Successió, 1702-1714
Republicanisme
Història moderna
Catalunya
War of Spanish Succession, 1701-1714
Republicanism
Modern history
Catalonia
Issue Date: 2013
Abstract: [cat] El govern sorgit de la Junta General de Braços, o Parlament de Catalunya, que va prendre l’opció de la resistència en els primers dies de juliol de 1713, es va articular en termes republicans i col·legials. Malgrat això, va mantenir un fil de continuïtat dinàstica en la figura del portantveus de la governació general, substitut del lloctinent en la seva absència. Carles III, per la seva banda, va enviar a Barcelona un agent secret imperial, amb poders amplis. El general Villarroel, nomenat comandant per les institucions catalanes, tan sols va acceptar plenament el càrrec quan va ser confirmat pel monarca. S’obria així un element de conflictivitat entre poder civil i poder militar, que només es va tancar amb la seva dimissió, pocs dies abans de l’11 de setembre de 1714.
[spa] El gobierno surgido de la Junta General de Brazos, o Parlamento de Cataluña, que tomó la opción de la resistencia en los primeros días de julio de 1713, se articuló en términos republicanos y colegiales. Sin embargo, mantuvo un hilo de continuidad dinástica en la figura del portavoz de la gobernación general, substituto del virrey en su ausencia. Carlos III, por su parte, envió a Barcelona un agente secreto imperial, con amplios poderes. El general Villarroel, nombrado comandante por las instituciones catalanas, sólo aceptó plenamente el cargo cuando fue confirmado por el monarca. Se abría así un elemento de conflictividad entre poder civil y poder militar, que tan sólo se cerró con su dimisión, pocos días antes del 11 de setiembre de 1714.
[eng] The government formed by the Junta de Braços, Catalonia’s legislative body, that opted for resistance in the first days of July 1713 functioned as a republic with no presidential figure. However, it maintained a strand of dynastic continuity in the figure of the spokesman of the governació general, substitute for the absent viceroy. Charles III, for his part, sent a secret imperial agent to Barcelona who was given broad powers. The Catalan institutions named General Villarroel as the general commander of Catalonia’s armed forces, but he did not fully accept the position until his appointment was confirmed by the monarch. This created a conflict between civilian and military power that was only resolved with Villarroel’s resignation, a few days before September 11 de 1714.
Note: Podeu consultar el llibre d'actes del congrés a: http://hdl.handle.net/2445/166325
It is part of: Comunicació a: Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813. Barcelona, 17-20 desembre 2013. Coordinadors: J. Dantí, X. Gil, D. Sola, I. Mauro. [ISBN: 978-84-608-6264-2]. pp. 210-227.
URI: http://hdl.handle.net/2445/166637
Related resource: http://hdl.handle.net/2445/166325
Appears in Collections:Comunicacions a congressos / Jornades (Història i Arqueologia)

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
210-227 ALCOBERRO.pdf123.8 kBAdobe PDFView/Open


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons